Planificació

Biagrec, Planificació.

Per a nosaltres, l’acollida dels nostres alumnes a 1r d’ESO és fonamental perquè puguin adaptar-se i iniciar la seva etapa a l’institut sentint-se acompanyats tant pel professorat com pels altres alumnes del centre. Tan és així que els primers dies de curs es dediquen a activitats de coneixement dels companys i tutors, fent activitats de cohesió de grup, fent formació relacionada amb el programa de tutoria entre iguals entre d’altres activitats que els permeten conèixer el centre i aquells valors que ens defineixen. Els nois i noies venen de centres de tota la ciutat i aquesta gran diversitat fa que necessitem compartir què representa per nosaltres el nostre centre. És així com transferim com és d’important la resolució de conflictes i malentesos mitjançant el diàleg, el respecte, la tolerància… Una altra eina que ens és molt útil i que ens ha portat uns resultats molt positius han estat les lliguetes esportives a l’hora del pati. Aquesta activitat complementa l’acollida i l’adaptació d’aquests alumnes amb la resta d’alumnes de l’etapa del centre. L’equip docent de 1r d’ESO ha partit del treball dels valors que fomenta l’esport i que faciliten l’entesa, la pau, el treball en equip, la cooperació, el respecte…I els hem plantejat als nois i noies, si aquesta facilitat que ens permet la pràctica de l’esport només ho podem viure nosaltres o ja ve d’antic. Aprofitant el treball des de l’àmbit de les ciències socials de les etapes de la història hem volgut reviure l’època clàssica i el significat de les olimpíades com a època de treva entre els pobles.

La pregunta que hem llençat als alumnes és:“L’esport ens permet cooperar i respectar-nos més entre nosaltres?”

És així com hem donat forma a les BIAGREC. Projecte de síntesi de 1r d’ESO enguany. Projecte que com veureu,  ens permetrà que els nois i noies comparteixin els valors que fomenta el treball cooperatiu i l’esport.

Així doncs, entre els dies 14 i 19 de juny els alumnes hauran de treballar de valent per organitzar els Jocs Olímpics Biagrec i el dimecres 20 de juny celebrar-los a les pistes d’atletisme municipals de Mataró.

Com incorporem al projecte els interessos dels alumnes i com els ajudem a millorar les preguntes d’indagació per tal de fer-les més autèntiques?

Acció a l’aula de Les Cinc Sénies

Millorem les preguntes d’indagació dels alumnes del projecte “Et mous” a partir de diferents estratègies de reformulació.

Punt de partida a l’aula: activació e l’experiència prèvia. Amb la tècnica del brainstorming i del think, pair and share, els alumnes reflexionen i posen en que ha passat durant l’estiu a nivell de notícies rellevants.

Estructuració i síntesi: estructurem les idees sorgides a partir del graphic organizer KWL (Què sé, què m’agradaria saber, què he après).

Reconduïm les propostes dels alumnes fins arribar a connectar-les amb la idea de la mobilitat sostenible.

De tot el procés resumit prèviament, els alumnes arriben a formular les següents preguntes d’indagació, que aquí relacionem amb la taxonomia de Bloom.

 Taula 1- PREGUNTES INDAGACIÓ ALUMNAT PROJECTE “ET MOUS”

Analitzem aquestes preguntes d’indagació per tal de veure en quina dimensió del coneixement situaven l’alumne i veiem que cal ensenyar l’alumnat a enriquir-les justament per situar aquestes preguntes en una dimensió més meta-cognitiva.

Es treballa amb l’alumnat la reformulació de les seves preguntes d’indagació. Amb aquesta finalitat, facilitem a l’alumnat tres recursos: 

Recurs 1: Llistat de diversos enfocaments, per exemple, resoldre un problema o convèncer els altres. 

Recurs 2: Verbs d’acció segons El currículum competencial a l’aula Una eina per a la reflexió pedagògica i la programació a l’ESO, Departament d’Ensenyament, Març 2008.

Recurs 3: “Redefinition frame” (adaptat per Les Cins Sènies de Free Bie-Tubric).

Algunes de les preguntes resultants d’aquesta reformulació van ser:

Què és la contaminació?

  • Solve a problem: Com podríem resoldre el problema del paper d’alumini a l’institut?
  • Scenario-based: Ets el responsable de qualitat ambiental de l’ajuntament de Mataró i el batlle t’ha demanat que preparis un pla d’acció per tal de disminuir els nivells de contaminació a Mataró. Ets nou al càrrec i no tens experiència en el tema.

Què és la sostenibilitat?

  • Educatiu: Com podem dissenyar una campanya promocional de millores sostenibles al barri?

Què és la mobilitat?

  • Divergent: Què passaria si l’ajuntament de Mataró prohibís l’accés de vehicles que no fossin elèctrics?

Ara sí, podem iniciar el projecte amb una bona base!

Quines inquietuds ens neguitegen de la fase de planificació del treball per projectes?

Reflexió docent de Les Cinc Sénies

Amb motiu de la European Mobility Week (16-22 setembre), van rebre al centre un correu de l’Ajuntament de Mataró convidant-nos a participar en aquesta setmana  mitjançant la proposta d’una Mobility action per tal de promoure la mobilitat urbana sostenible a Mataró. L’equip de professors del centre vam pensar que aquest podria ser un bon “disparador” o leit motiv per engegar el primer projecte marca Les Cinc Sènies.

Un cop comprovat que aquest projecte (al què vam anomenar “Et mous”) ens permetia incorporar molts dels objectius d’aprenentatge curriculars de 1r d’ESO per a les diferents matèries, només ens quedava veure com podiem incorporar els interessos dels alumnes.

Tenint en compte la base d’orientació “Indicadors per a valorar els projectes” de la XCBs, i un cop iniciada la primera fase del projecte, ens vam adonar que havíem de fer èmfasi a dos aspectes:

  • Com engegar processos d’indagació a partir dels interessos dels alumnes  sense deixar de banda el currículum com element integrador entre les diferents matèries?
  • Com aconseguir bones preguntes d’ indagació de manera que el rol del professor al llarg del procés sigui més el d’un guia que va reconduint i no pas el d’un instructor/a?

Aquestes dues reflexions sorgeixen arran de l’anàlisi i recollida de les primeres evidències en el nostre treball per projectes. A continuació, les trobareu parcialment en paraules del grup impulsor…

Planificació (El Musical)

El nostre projecte rep el nom de EL MUSICAL , és un projecte que sorgeix a partir  del tema de l’any de l’escola , que és el teatre; i després de la visita a l’escola d’EE Les Aigües on vam veure un espectacle musical per Sta. Cecília.

Inicialment ens reunim per parlar del projecte escollit pels alumnes i ens repartim les diferents  tasques. Ens trobem per parlar de les feines que s’hauran de fer, i fem una primera planificació flexible que s’anirà modificant, si cal, al llarg del projecte.

Els objectius que en proposem són:

  • Fomentar el treball cooperatiu per afavorir l’aprenentatge a l’aula a través del desenvolupament de conductes i actituds de col·laboració.
  • Reconèixer les diferències entre una obra de teatre i un teatre musical.
  • Conèixer els oficis que intervenen en un teatre musical i  vivenciar-los.
  • Participar com actors i actrius en el Musical .
  • Reflexionar i valorar el projecte.

 

 

 

 

 

Planificació

  1. Treball per àrees: Per a desenvolupar el projecte s’han implicat les següents àrees: català, castellà, anglès, matemàtiques, educació física, llatí, filosofia, emprenedoria i cultura i valors ètics. Dins de cada una d’elles s’ha treballat, partint dels interessos de l’alumnat, una activitat relacionada amb el projecte.
  2. Treball per grups: a partir del treball realitzat a les diferents àrees durant el segon trimestre, els alumnes han fet una aturada per treballar en grups heterogenis durant dos dies al març i, posteriorment, un altre dia a l’abril per tal de posar en comú tota la feina realitzada a les diferents àrees i per preparar el producte final i la campanya de sensibilització.
  3. Exposició oral del procés i presentació del producte final davant d’un tribunal.
  4. Campanya de sensibilització a 1r d’ESO dels productes creats per l’alumnat.
  5. Exposició de tots els treballs el dia de Sant Jordi.

Estructura del procés de millora del treball per projectes a l’Institut Les Cinc Sénies

Reflexió docent de Les Cinc Sénies.

El disseny de l’estructura d’un procés reflexiu engegat en el centre és una eina interessant per tal d’avançar, mitjançant la planificació , el procés que es vol engegar amb l’Equip impulsor. Serveix per posar el focus en les necessitats del centre i la seva concreció en objectius d’ aprenentatge. Si voleu saber més d’aquesta eina, trobareu més informació descrita per les autores i l’article en què ens hem inspirat1. La nostra proposta , després d’aquesta lectura és la següent.

http://www.innovib.cat/numero-2/pdfs/art3.pdf

Esteve Ruescas, O.; & Carandell ottschwesky, Z. (2011). Fomentant la pràctica reflexiva col·lectiva en els centres educatius: cap a un nou paradigma de l’assessorament a centre. Innov[IB]. Recursos i Recerca Educativa de les Illes Balears, 2. 22-35.

Aquest esquema o planificador gràfic que adjuntem, l’anirem recuperant al llarg de la formació sota la pregunta: On sóc ARA? i ens servirà per calibrar el nostre avanç respecte a l’objectiu d’investigació-acció d’aquest curs de competències bàsiques.

 

Planificació (CUEME)

El nostre projecte rep el nom de “CUEME”, és un projecte de la diputació de Barcelona i és el primer any que l’escola el fa.

Inicialment ens reunim per parlar del projecte que presentem i ens repartim les diferents  tasques. Ens trobem per parlar de les feines que s’hauran de fer, i fem una primera planificació flexible que s’anirà modificant, si cal, al llarg del projecte.

S’ha de tenir en compte que tenim unes directrius dins d’aquest projecte que ens venen donades per la Diputació de Barcelona i hem d’anar realitzant a mesura que ens van arribant.

Els objectius que en proposem són:

  • Fomentar el treball cooperatiu per afavorir l’aprenentatge a l’aula a través del desenvolupament de conductes i actituds de col·laboració.
  • Promoure l’entrenament de l’esperit emprenedor.
  • Analitzar què és i com funciona una societat cooperativa.
  • Investigar els elements que aporten qualitat als productes que es fabriquen.
  • Promoure l’ús de les TIC.
  • Reflexionar i valorar el projecte.

OPORTUNITATS D’APRENENTATGE COL·LECTIU; LA PREHISTÒRIA EN 3, 2, 1…

Què millor, que tenir l’excusa, segurament de forma inconscient dels alumnes que continuen aprenent i fent-se preguntes tant interessants que et mossegues la llengua per no avançar esdeveniments, i permetre’t el luxe de construir coneixements compartits amb els teus alumnes. Perquè al cap i a la fi, és el que volem: compartir idees amb ells i elles perquè encara més desencadenin en un efecte multiplicador de pensaments diferents i diversos que ens enriqueixen i ofereixen noves oportunitats d’aprenentatge col·lectiu.

 La curiositat per saber més de la prehistòria, i sobretot dels avantpassats, implica ser conscients del què en sabem, per això utilitzem una KPSI per tal de formular preguntes clau per saber més dels nostres avantpassats que ens permet conèixer en quin punt ens trobem cadascú sobre algunes idees que ens serveixen a l’hora de punt de partida:

  • Com vivien abans?
  • Com eren les persones físicament?
  • Com es desplaçaven?
  • A què es dedicaven?
  • Com es comunicaven?

D’aquesta manera, afavorim el desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre mostrant-los el que eren capaços de fer abans i el que són capaços de fer després de tot el treball realitzat.

 

Facilitant que cada alumne/a expliqui per a cadascuna de les premisses, com s’imagina que era abans i com creu/sap que és ara. Per tant, era important observar les diferències que hi havia, per exemple, com era el seu desplaçament abans (no hi havien cotxes i es desplaçaven caminant o sinó pujats en un animal), en canvi, a l’actualitat hi ha cotxes i si hem d’anar algun lloc a prop es pot anar caminant.

D’aquesta manera es creen els seus quadres comparatius que els permet tenir molta informació i el que és més important, tenir consciència sobre ella.

 

Les nostres idees, el que creiem que sabem i el que ens imaginem, d’igual manera que tot allò que hem sentit, ens han explicat, hem llegit o vist en algun documental, etc. Sigui quina sigui la font de coneixement troben estones per compartir-ho i posar-ho en comú, per contrastar opinions i pensaments i acabar anotant aquelles idees que es consideren més importants.

Va ser molt interessant perquè els alumnes s’anaven apuntant les idees més rellevants i que més els hi cridaven l’atenció. Algunes de les principals idees que van anotar a l’apartat de com es comunicaven van ser:  parlaven en un altre idioma, es comunicaven en gestos, quan descobrien alguna cosa nova feien un dibuix per a que quedés plasmat, els nombres eren símbols, etc.

 

La necessitat de documentar els nostres processos (i per això, en aquest cas, s’ha decidit fer-ho per escrit) ha generat textos on cada alumne expressa els seus pensaments alhora que recull el que prèviament s’havia compartit com a grup.

En l’elaboració dels textos es presenta l’oportunitat de continuar necessitant revisar l’ortografia (doncs saben que cal vetllar perquè el que s’hi escriu tingui sentit per a ells i per a les persones que després ho llegiran, doncs, compartir els escrits forma part de la manera de fer i de pensar dels alumnes)

SABEM? O CREIEM QUE SABEM?

Els processos fan que es replantegin allò que inicialment havien dit, pensat o imaginat. Els nous aprenentatges, l’oportunitat de compartir i construir nous coneixements els obliga necessàriament a tornar a formular-se preguntes. Perquè… allò que sabien, ho sabien del cert? O creien que ho sabien?

En aquest cas, i després de parlar de diferents opcions, realitzar una sortida al museu Arqueològic de Catalunya creuen que els pot ajudar a confirmar les idees que han anat elaborant per poder treballar en grup per tal de resoldre dubtes i veure més de prop com era la vida a la Prehistòria.

Al museu troben experts que els ajuden a resoldre dubtes. Poder veure en directe, a través de maquetes, fotografies, fòssils, esquelets, etc. Ofereix encara més ocasions on els alumnes poden comprovar, comparar, consolidar, assegurar, etc. Coneixements ja adquirits, o aquells que continuaven en procés de construcció.

 

Una de les maneres de deixar palès allò que s’ha estat construint des de fa temps, és l’elaboració d’un PowerPoint, on els alumnes miren d’incloure aquells aprenentatges que cada grup de treball ha decidit posar èmfasi, però sobretot en base als criteris decidits prèviament amb tot el grup.

Així doncs, cal ressaltar que totes aquestes tasques han servit per poder aprofundir cada vegada més sobre aquest context i finalment poder realitzar una exposició-presentació dels aprenentatges.

 

APROFUNDIM PER ENTENDRE MILLOR LES FRACCIONS

El món de les fraccions és un tema viu a l’aula i un cop engrescats amb aquest món ens sorgeix la necessitat d’aprofundir més amb aquestes i surt la idea d’inventar-se tres fraccions

Cadascú de nosaltres les representa i més tard les posem en comú perquè cadascú de nosaltres té una manera de pensar i som un grup on es té en compte les diferents opinions les quals ens enriqueixen a la resta i un aprenentatge individual acaba convertint-se en un aprenentatge col·lectiu fent propi aquella troballa d’un company o companya.

Un cop posem en comú els mecanisme que hem fet per representar les nostres fraccions ens van sortint diferents aspectes: un company troba que la posició dels nombres a les fraccions rep un nom i per primer cop ens adonem que existeix el concepte de NUMERADOR i DENOMINADOR.

Un altre aspecte i que ens servirà per seguir avançant en el coneixement de les fraccions és que surt el problema de representar fraccions amb el numerador més gran que el denominador  alguns de nosaltres pensem que no podem agafar més del que tenim però com que no estem del tot segurs cal comprovar-ho. En aquest sentit, tenim clar que mai podem donar cap afirmació per vàlida i que abans d’arribar a qualsevol conclusió cal estar del tot segurs per això és tan important fer practicar, analitzar, representar i comprovar.

Per tal d’arribar a una conclusió comuna cal haver posat en pràctica tots els nostres coneixements fins a la data i és quan ens adonem que podem representar les fraccions de diferents maneres i que no hi ha una fixa.

Ens queda clar que PARTIM o DIVIDIM però el que més clar tenim és que el nombre de sota al que anomenem DENOMINADOR és el TOTAL i el nombre de dalt de la fracció al que anomenem NUMERADOR són les parts que agafem.

Gairebé sense adonar-se estem dividint , sense haver explicat la divisió pròpiament dita i ho hem fet d’una manera pròpia, la de la nostra classe, d’una manera que tothom ho ha entès i ha sigut partícip en aquest procés. Cadascú a la seva manera, al seu ritme i tantes vegades com ha fet falta fins que hem fet nostre aquest aprenentatge i com a tal, som capaços d’enfrontar-nos al proper repte que ens posi la vida!