FEM DE L’ESCOLA UN MUSEU?

El grup impulsor es planteja que, a arrel del treball d’artistes a l’àrea de visual i plàstica i a altres àrees, podríem fer un museu per poder donar visibilitat a la feina feta. A partir d’aquí, la pluja d’idees van anar incrementant-se fins a obtenir un gran ventall de possibilitats i idees. Veient la quantitat de propostes i lo engrescats que estàvem, vam decidir transformar el centre en un museu, amb totes les seves característiques.

Per començar a organitzar, vam proposar uns objectius, uns indicadors i unes activitats, que van ser repartits entre els diferents cursos.

Tot comença recordant les visites realitzades a diferents museus al llarg del curs, com el Cosmocaixa o el Museu Picasso entre d’altres, i reflexionem sobre el funcionament i les normes d’aquests espais. A partí d’aquí es visualitzen diferents representacions artístiques sobre l’autor que ens proposem treballar i les comencem a identificar. Seguidament, relacionem les obres amb la vida de l’artista i verbalitzem els fets més rellevants. A continuació, construïm dues obres de l’artista i cada nivell fa servir una tècnica plàstica diferent. A part de les obres artístiques, cada curs s’encarrega d’aspectes rellevants pel museu com per exemple les entrades, tríptics informatius, audio-guies, publicitat…

Un cop enllestides les diverses obres o representacions artístiques, aquestes s’exposen als diversos espais de l’escola tot formant un museu. Aquest es podrà visitar un dissabte al matí. Els nostres alumnes són protagonistes directes d’aquest projecte, ja que ells mateixos són els autors de les obres exposades i del funcionament del museu ( alumnes del cicle de grans faran de voluntaris per atendre el museu i als seus visitants). Necessitem un punt de partida, motivador per a ells i que els hi desperti l’interès, així que els hi creem un lligam entre l’autor i ells.

UN PROBLEMA REQUEREIX CERCAR SOLUCIONS!

Escola Àngela Bransuela

UN AULA BUIDA, M’AJUDEU ?

La directora manifesta que té un problema perquè al haver menys cursos d’educació infantil ens ha quedat una aula buida i caldria pensar bé en com utilitzar-la. Demana als alumnes de P4 i P5 que l’ajudin a pensar en propostes d’utilitat.

S’inicia un debat i pluja d’idees sobre quins usos es podria donar a l’aula.

Tenen el repte de TRANSFORMAR UNA AULA

Es fa un treball per grups internivell i junts dibuixen què els hi agradaria que hi hagués en aquella aula. Fem l a recollida de propostes i les classifiquem. Es posa de manifest que totes tenen a veure amb el joc.

“Els desitjos s’uneixen i decideixen construir un aula per jugar”

Què necessitem per a dur-ho a terme?

Quins alumnes podran fer-ne ús?

Els fils conductors seran:

Podem treballar en grup?

Com millorar l’expressió oral?

Com millorar el racó del joc simbòlic?

Conec l’ofici de la meva mare i el meu pare?

Planificació

Biagrec, Planificació.

Per a nosaltres, l’acollida dels nostres alumnes a 1r d’ESO és fonamental perquè puguin adaptar-se i iniciar la seva etapa a l’institut sentint-se acompanyats tant pel professorat com pels altres alumnes del centre. Tan és així que els primers dies de curs es dediquen a activitats de coneixement dels companys i tutors, fent activitats de cohesió de grup, fent formació relacionada amb el programa de tutoria entre iguals entre d’altres activitats que els permeten conèixer el centre i aquells valors que ens defineixen. Els nois i noies venen de centres de tota la ciutat i aquesta gran diversitat fa que necessitem compartir què representa per nosaltres el nostre centre. És així com transferim com és d’important la resolució de conflictes i malentesos mitjançant el diàleg, el respecte, la tolerància… Una altra eina que ens és molt útil i que ens ha portat uns resultats molt positius han estat les lliguetes esportives a l’hora del pati. Aquesta activitat complementa l’acollida i l’adaptació d’aquests alumnes amb la resta d’alumnes de l’etapa del centre. L’equip docent de 1r d’ESO ha partit del treball dels valors que fomenta l’esport i que faciliten l’entesa, la pau, el treball en equip, la cooperació, el respecte…I els hem plantejat als nois i noies, si aquesta facilitat que ens permet la pràctica de l’esport només ho podem viure nosaltres o ja ve d’antic. Aprofitant el treball des de l’àmbit de les ciències socials de les etapes de la història hem volgut reviure l’època clàssica i el significat de les olimpíades com a època de treva entre els pobles.

La pregunta que hem llençat als alumnes és:“L’esport ens permet cooperar i respectar-nos més entre nosaltres?”

És així com hem donat forma a les BIAGREC. Projecte de síntesi de 1r d’ESO enguany. Projecte que com veureu,  ens permetrà que els nois i noies comparteixin els valors que fomenta el treball cooperatiu i l’esport.

Així doncs, entre els dies 14 i 19 de juny els alumnes hauran de treballar de valent per organitzar els Jocs Olímpics Biagrec i el dimecres 20 de juny celebrar-los a les pistes d’atletisme municipals de Mataró.

Com incorporem al projecte els interessos dels alumnes i com els ajudem a millorar les preguntes d’indagació per tal de fer-les més autèntiques?

Acció a l’aula de Les Cinc Sénies

Millorem les preguntes d’indagació dels alumnes del projecte “Et mous” a partir de diferents estratègies de reformulació.

Punt de partida a l’aula: activació e l’experiència prèvia. Amb la tècnica del brainstorming i del think, pair and share, els alumnes reflexionen i posen en que ha passat durant l’estiu a nivell de notícies rellevants.

Estructuració i síntesi: estructurem les idees sorgides a partir del graphic organizer KWL (Què sé, què m’agradaria saber, què he après).

Reconduïm les propostes dels alumnes fins arribar a connectar-les amb la idea de la mobilitat sostenible.

De tot el procés resumit prèviament, els alumnes arriben a formular les següents preguntes d’indagació, que aquí relacionem amb la taxonomia de Bloom.

 Taula 1- PREGUNTES INDAGACIÓ ALUMNAT PROJECTE “ET MOUS”

Analitzem aquestes preguntes d’indagació per tal de veure en quina dimensió del coneixement situaven l’alumne i veiem que cal ensenyar l’alumnat a enriquir-les justament per situar aquestes preguntes en una dimensió més meta-cognitiva.

Es treballa amb l’alumnat la reformulació de les seves preguntes d’indagació. Amb aquesta finalitat, facilitem a l’alumnat tres recursos: 

Recurs 1: Llistat de diversos enfocaments, per exemple, resoldre un problema o convèncer els altres. 

Recurs 2: Verbs d’acció segons El currículum competencial a l’aula Una eina per a la reflexió pedagògica i la programació a l’ESO, Departament d’Ensenyament, Març 2008.

Recurs 3: “Redefinition frame” (adaptat per Les Cins Sènies de Free Bie-Tubric).

Algunes de les preguntes resultants d’aquesta reformulació van ser:

Què és la contaminació?

  • Solve a problem: Com podríem resoldre el problema del paper d’alumini a l’institut?
  • Scenario-based: Ets el responsable de qualitat ambiental de l’ajuntament de Mataró i el batlle t’ha demanat que preparis un pla d’acció per tal de disminuir els nivells de contaminació a Mataró. Ets nou al càrrec i no tens experiència en el tema.

Què és la sostenibilitat?

  • Educatiu: Com podem dissenyar una campanya promocional de millores sostenibles al barri?

Què és la mobilitat?

  • Divergent: Què passaria si l’ajuntament de Mataró prohibís l’accés de vehicles que no fossin elèctrics?

Ara sí, podem iniciar el projecte amb una bona base!

Quines inquietuds ens neguitegen de la fase de planificació del treball per projectes?

Reflexió docent de Les Cinc Sénies

Amb motiu de la European Mobility Week (16-22 setembre), van rebre al centre un correu de l’Ajuntament de Mataró convidant-nos a participar en aquesta setmana  mitjançant la proposta d’una Mobility action per tal de promoure la mobilitat urbana sostenible a Mataró. L’equip de professors del centre vam pensar que aquest podria ser un bon “disparador” o leit motiv per engegar el primer projecte marca Les Cinc Sènies.

Un cop comprovat que aquest projecte (al què vam anomenar “Et mous”) ens permetia incorporar molts dels objectius d’aprenentatge curriculars de 1r d’ESO per a les diferents matèries, només ens quedava veure com podiem incorporar els interessos dels alumnes.

Tenint en compte la base d’orientació “Indicadors per a valorar els projectes” de la XCBs, i un cop iniciada la primera fase del projecte, ens vam adonar que havíem de fer èmfasi a dos aspectes:

  • Com engegar processos d’indagació a partir dels interessos dels alumnes  sense deixar de banda el currículum com element integrador entre les diferents matèries?
  • Com aconseguir bones preguntes d’ indagació de manera que el rol del professor al llarg del procés sigui més el d’un guia que va reconduint i no pas el d’un instructor/a?

Aquestes dues reflexions sorgeixen arran de l’anàlisi i recollida de les primeres evidències en el nostre treball per projectes. A continuació, les trobareu parcialment en paraules del grup impulsor…

Planificació (El Musical)

El nostre projecte rep el nom de EL MUSICAL , és un projecte que sorgeix a partir  del tema de l’any de l’escola , que és el teatre; i després de la visita a l’escola d’EE Les Aigües on vam veure un espectacle musical per Sta. Cecília.

Inicialment ens reunim per parlar del projecte escollit pels alumnes i ens repartim les diferents  tasques. Ens trobem per parlar de les feines que s’hauran de fer, i fem una primera planificació flexible que s’anirà modificant, si cal, al llarg del projecte.

Els objectius que en proposem són:

  • Fomentar el treball cooperatiu per afavorir l’aprenentatge a l’aula a través del desenvolupament de conductes i actituds de col·laboració.
  • Reconèixer les diferències entre una obra de teatre i un teatre musical.
  • Conèixer els oficis que intervenen en un teatre musical i  vivenciar-los.
  • Participar com actors i actrius en el Musical .
  • Reflexionar i valorar el projecte.

 

 

 

 

 

Planificació

  1. Treball per àrees: Per a desenvolupar el projecte s’han implicat les següents àrees: català, castellà, anglès, matemàtiques, educació física, llatí, filosofia, emprenedoria i cultura i valors ètics. Dins de cada una d’elles s’ha treballat, partint dels interessos de l’alumnat, una activitat relacionada amb el projecte.
  2. Treball per grups: a partir del treball realitzat a les diferents àrees durant el segon trimestre, els alumnes han fet una aturada per treballar en grups heterogenis durant dos dies al març i, posteriorment, un altre dia a l’abril per tal de posar en comú tota la feina realitzada a les diferents àrees i per preparar el producte final i la campanya de sensibilització.
  3. Exposició oral del procés i presentació del producte final davant d’un tribunal.
  4. Campanya de sensibilització a 1r d’ESO dels productes creats per l’alumnat.
  5. Exposició de tots els treballs el dia de Sant Jordi.

Estructura del procés de millora del treball per projectes a l’Institut Les Cinc Sénies

Reflexió docent de Les Cinc Sénies.

El disseny de l’estructura d’un procés reflexiu engegat en el centre és una eina interessant per tal d’avançar, mitjançant la planificació , el procés que es vol engegar amb l’Equip impulsor. Serveix per posar el focus en les necessitats del centre i la seva concreció en objectius d’ aprenentatge. Si voleu saber més d’aquesta eina, trobareu més informació descrita per les autores i l’article en què ens hem inspirat1. La nostra proposta , després d’aquesta lectura és la següent.

http://www.innovib.cat/numero-2/pdfs/art3.pdf

Esteve Ruescas, O.; & Carandell ottschwesky, Z. (2011). Fomentant la pràctica reflexiva col·lectiva en els centres educatius: cap a un nou paradigma de l’assessorament a centre. Innov[IB]. Recursos i Recerca Educativa de les Illes Balears, 2. 22-35.

Aquest esquema o planificador gràfic que adjuntem, l’anirem recuperant al llarg de la formació sota la pregunta: On sóc ARA? i ens servirà per calibrar el nostre avanç respecte a l’objectiu d’investigació-acció d’aquest curs de competències bàsiques.

 

Planificació (CUEME)

El nostre projecte rep el nom de “CUEME”, és un projecte de la diputació de Barcelona i és el primer any que l’escola el fa.

Inicialment ens reunim per parlar del projecte que presentem i ens repartim les diferents  tasques. Ens trobem per parlar de les feines que s’hauran de fer, i fem una primera planificació flexible que s’anirà modificant, si cal, al llarg del projecte.

S’ha de tenir en compte que tenim unes directrius dins d’aquest projecte que ens venen donades per la Diputació de Barcelona i hem d’anar realitzant a mesura que ens van arribant.

Els objectius que en proposem són:

  • Fomentar el treball cooperatiu per afavorir l’aprenentatge a l’aula a través del desenvolupament de conductes i actituds de col·laboració.
  • Promoure l’entrenament de l’esperit emprenedor.
  • Analitzar què és i com funciona una societat cooperativa.
  • Investigar els elements que aporten qualitat als productes que es fabriquen.
  • Promoure l’ús de les TIC.
  • Reflexionar i valorar el projecte.