Biagrec, Metodologia

Des de l’equip impulsor recollim les inquietuds dels alumnes de 1r d’ESO i des del centre d’interès que és els valors de l’esport, ens proposem quins són els objectius claus que volem treballar amb aquest projecte.

Coincidim tots que és una oportunitat magnífica per reforçar totes les tasques realitzades entorn la convivència, la cooperació, el treball en equip i el respecte que estem fent des de l’inici de curs.

Per impulsar aquests objectius decidim que hi hauran dues línies essencials:

  1. La primera és a nivell metodològic i es el treball cooperatiu; pràctica amb la que treballen molt sovint els alumnes i que es basa en agrupacions en equips base de 4 alumnes i de caràcter heterogeni. En aquests equips base hi ha uns rols/càrrecs distribuïts amb unes funcions determinades i uns compromisos grupals i individuals dels membres de l’equip.
  2. La segona és basa més a nivell organitzatiu de l’alumnat, ja que creiem positiu i enriquidor trencar l’organització habitual de classes i barrejar-los per comissions que desenvolupin tasques concretes dins el projecte general.

L’equip impulsor hem consensuat la divisió de les tasques que implica l’organització d’unes olimpíades en 5 comissions, on cadascuna s’encarregarà de crear els elements necessaris per portar-la a terme. Els càrrecs que s’estipulen són el de coordinador, portaveu, secretari i encarregat de material.

Aquestes comissions seran: Cerimònia d’inauguració, proves esportives, obra de teatre, cerimònia de clausura i una comissió transversal d’organització de la cerimònia i que coordini la resta de comissions.

Cada comissió estarà formada per un equip base de cadascuna de les classes de 1r d’ESO i estaran treballant en una aula amb 2-3 professors que els acompanyin i orientin.

Des de l’equip impulsor hem considerat que calia crear un espai de retrobament amb el grup classe i que els portaveus de les diverses comissions compartissin les tasques realitzades durant el dia, els problemes sorgits i la planificació del que resta per fer. Serà l’espai per coordinar les necessitats de cada comissió i col·laborar entre elles per millorar el projecte final.

Tot i la voluntat de crear unes noves agrupacions entre els alumnes, hem considerat oportú que les proves esportives dels Jocs Olímpics siguin competint entre els diferents grups classe, que per posar-nos en context s’han identificat amb una polis grega: Atenes, Corint, Esparta, Milet i Troia.

I com ho fem?

Des del grup impulsor hem dissenyat unes pautes per a desenvolupar els projectes, sempre deixant espai perquè cada grup-classe faci el seu propi recorregut, segons interessos i motivacions dels alumnes. Però si, que s’han creat uns punts comuns per a facilitar-ne l’implementació a tots els nivells, donant seguretat als mestres més insegurs.

  • Partirem d’una pregunta o repte que hauran de respondre.
  • Es registrarà la conversa inicial i es plasmaran les idees principals, per saber cap a on hem de tirar.
  • Amb el format més adient anirem registrant tots els passos i plasmar-los visualment per anar fent un feedback quan sigui necessari.
  • El treball cooperatiu ens ajudarà a investigar i experimentar per a trobar les respostes adients.
  • L’autoavaluació i la coavaluació seran una part important de l’avaluació del projecte.

A partir d’aquests punts en comú…. Cada grup classe és un món ple de possibilitats.

Com treballem a l’aula les tasques i el treball en grup? Com ho ha viscut l’alumnat?

Acció a l’aula de Les Cinc Sénies

Igual que amb el professorat, el treball en equip ha estat un aprenentatge per a l’alumnat, perquè tot i estar acostumats a les dinàmiques cooperatives, els hi costa adaptar-se als seus equips respectius i sorgeixen reticències i desavinences entre ells que afecten el desenvolupament de les classes. Això ho prenem com una oportunitat per dotar-los d’eines i reforçar la seva autonomia i consciència de grup.

Si voleu més documentació sobre la vivència d’aquest procés, la trobareu a l’entrada “La veu de l’alumnat”.

Com treballem a l’aula les tasques i el treball en grup? Com ho hem fet?

Acció a l’aula de Les Cinc Sénies

En la franja de projectes som dos grups-classe de 45 alumnes i 2 o 3 professors. A l’interior de les sessions, muntem els grups en funció del moment pedagògic que estem vivint. Intentem fer grups de 5 alumnes i anem alternant la construcció homogènia o heterogènia en funció de l’interès buscat en la tasca. Per exemple, si volem fomentar l’intercanvi de mirades, els barregem aplicant diferents dinàmiques de formació de grups de l’aprenentatge col·laboratiu. En els moments de construcció de coneixement prioritzem la formació de grups segons els seus interessos. També creiem que és important que hi hagi moments de reflexió individual, de construcció en petit grup i posades en comú.

Posada en comú i co-construcció del coneixement

 

Intercanvi de mirades en petit grup

 

 

Metologia (El Musical)

La metodologia utilitzada ha estat molt motivadora, ja que  partint dels interessos dels alumnes hem anat dissenyant les activitats fins arribar al producte final. En tot moment hem volgut que fos un projecte vivencial, engrescador i experimental pels alumnes.

Hem utilitzat diferents tipus d’agrupament per treballar el nostre projecte:

  • Pluja d’idees en gran grup.
  • Treball per taules i en petits grups.
  • Treball per parelles.
  • Assaig en gran grup.

S’han utilitzat diferents espais de treball segons l’activitat a realitzar:

  • A l’aula canviant la distribució  segons l’ofici a practicar.
  • A l’aula de música, on es va fer amb l’especialista, una descoberta de diferents instruments i experimentació musical.
  • Visita a l’escola d’EE per treballar uns racons musicals.
  • A la sala d’actes on s’ha assajat i practicat el musical.

Metodologia

El punt de partida és un centre d’interès de l’alumnat: des de tutoria, els alumnes, continuant amb l’activitat d’acollida als alumnes de 1r, plantegen la idea de fer més activitats amb ells.

D’aquest primer centre d’interès, es fa una pluja d’idees en grup i es veu l’oportunitat  de transmetre una idea positiva i global sobre la diversitat que hi ha al món i dins les aules.

Les metodologies utilitzades a les diferents etapes del procés han estat:

  1. Des de tutoria i Cultura i Valors els alumnes proposen, en grup, diferents activitats per tal de conèixer la diversitat del món en diferents àmbits. L’alumnat construeix el seu propi coneixement a través de la formulació de preguntes i fent recerca de nous coneixements.
  2. Es fan grups heterogenis de treball donant total prioritat al treball cooperatiu.
  3. Des de les diferents àrees es fan treballs sobre temàtiques relacionades amb el projecte, que van recollint els alumnes per posar-ho en comú dins el seu grup.
  4. L’alumnat assisteix en grup a diferents xerrades i tallers, així com teatres-debat sobre el tema del projecte. Activitats que han estat programades a partir dels interessos i propostes dels alumnes.
  5. De totes les activitats que es van fent, cada grup fa un recull en el seu bloc.
  6. Es fa una aturada de les classes ordinàries i es plantegen 2 dies de treball dedicats exclusivament al projecte. Els alumnes organitzats en els seus grups de treball, es disposen a crear un Producte Final sobre tot el que han treballat i viscut.
  7. El producte final implica: creació, imaginació, elaboració, investigació, diàleg i processos de construcció en grup per tal de fer un Producte prou interessant i amb un missatge clar per poder fer la Campanya de sensibilització a l’alumnat de 1r d’ESO.
  8. Exposició del Producte Final creat per cada grup, davant d’un Tribunal de professors que avaluen i validen la seva implementació. L’avaluació es fa mitjançant rúbriques.
  9. Aturada d’un dia per preparar la Campanya de sensibilització a 1r d’ESO.
  10. Campanya a 1r d’ESO: els alumnes de 4t duen a terme l’acció planificada amb l’objectiu de transmetre el missatge que han elaborat a partir de tot el procés que s’ha dut a terme durant el Projecte.
  11. Es fan diferents tallers, portats pels alumnes de 4t, per on passa tot l’alumnat de 1r.

Exemples de murals amb algunes planificacions:

 

 

 

 

Com hem après a treballar per tasques i en equip? Com ho hem viscut?

Reflexió docent equip Les Cinc Sénies

“Véns amb unes maneres de fer individuals i les has d’exposar als demés. Sobre tot a l’aula. Et comencen a aparèixer les resistències amagades en forma d’enuig cap als companys, cap al tarannà del centre.

Li poses noms-excusa: temps, horaris, nivell dels alumnes…

Comences a qüestionar-ho tot menys TU!” 

Lídia Peyret

 

 

 

Per treballar per projectes és important aprendre a Treballar en equip. Ens cal parlar de la importància de començar aquest repte amb ment flexible per afrontar la transformació del centre. Hem triat dinàmiques que ens permetin fer front a les reticències inicials amb què estem vivint els primers dies de treballar per projectes.

Aquí en trobeu una: ”Dinàmica de la cistella”. Quin és el nostre propòsit? Entendre que si ens sentim jutjats se’ns farà difícil establir una coordinació efectiva i necessària per iniciar el treball per projectes.

L’Equip de coordinadores em van proposar que els ajudés a buscar una dinàmica amb un doble objectiu. Per una banda, posar-nos en la pell de l’alumnat  i per l’altra, dels companys de la franja de projectes.

Mònica Martínez

 

 

 

Com hem après a treballar per tasques i en equip al centre? Com ho hem fet?

Reflexió docent equip Les Cinc Sénies

A principis de setembre vam començar a treballar al centre de manera interdisciplinària, i TREBALLAR així m’ha suposat:


L’Equip impulsor( Mataró, 22. de novembre del 2018)

I al centre,  fem projectes o entenem la vida de l’escola com un gran projecte?

A partir de la conferència de Fernando Hernández,ens quedem amb aquelles parts que més ens han cridat l’atenció i les agrupem per àmbits d’actuació, com veureu en la taula adjunta.No hem arribat, encara,  a cap definició concreta de projectes però sí tenim clar quines són les característiques que volem que tinguin; les hem agrupades per àmbits.

Què hem après i amb què ens quedem de la sessió d’avui?

Com ho fem?

Dins el grup classe els alumnes formen grups base heterogenis amb una estructura ABBC on A són els alumnes més capaços d’ajudar, els C els més necessitats d’ajuda i els B la resta dels alumnes.

Els grups base s’autogestionen fent l’assignació de rols. A partir del projecte presentat s’han dissenyat les activitats més adequades per portar a terme tots els apartats en els quals s’ha dividit el projecte. El fil conductor ha estat els invertebrats. A partir d’aquí s’han realitzat activitats de llengua catalana i castellana, matemàtiques, plàstica i medi.

A partir de la pregunta inicial: “Quin és l’animal més petit que viu al pati?” es fa una pluja d’idees, es visualitza un vídeo que dóna peu a fer-se més preguntes. La recerca la fan a través de pàgines web d’internet, consulta de llibres i preguntes a companys de l’escola que havien treballat les plantes i per tant la seva vinculació amb els insectes.

S’han fet posades en comú en grups d’experts i de cada grup base a la resta de grups.
Cada grup base s’ha autoavaluat. S’ha fet pública la creació de les maquetes d’invertebrats en una exposició dins l’escola.

https://photos.app.goo.gl/pJmmwDOZHv0PKdrH3

Metodologia (CUEME)

Partint de la finalitat del projecte que és crear una cooperativa, on tots en som socis, la classe s’ha organitzat en diferents departaments, amb una funció concreta:

– Consell rector (Presidenta, secretari, tresorer)

– Publicitat i disseny

– Relacions publiques

– Producció

– Comptabilitat

– Informàtica

– Mitjans de comunicació

– Venta

Tot i que en determinades activitats no calia que hi hagués un rol específic dins el grup, en altres sí i ells es posaven d’acord. En qualsevol dels agrupaments que s’han fet el que s’ha prioritzat és que tothom tingués veu i pogués dir la seva, però sempre havien d’arribar a acords com a grup, no com a individu. Per això s’han realitzat diferents assemblees.

Afegir, que tal i com està plantejat el projecte, se li ha donat molta importància al treball col·laboratiu i cooperatiu.