COM HA ANAT?

Durant el procés de creació del projecte, vam crear una sèrie d’objectius, criteris i indicadors que permetrien avaluar el projecte. A partir d’aquest document van sorgir d’altres ( graelles d’observació i rubriques ) que permetien avaluar-se a ells mateixos i als companys.

Valorem molt positivament el projecte tant per als mestres com per als alumnes. Han gaudit treballant en equip i creant un espai que han pogut compartir amb les famílies així com han pogut aprofundir en la vida dels autors treballats.

Com a grup impulsor ens ha servit per millorar la nostra tasca docent basada en els projectes i veure que encara queda camí per fer.

Avaluació

L’avaluació compleix una doble funció:

  • regulació de les dificultats i els errors
  • valoració dels resultats

És formadora en tant que implica els alumnes en la presa de decisions. Utilitzem l’expressió oral, la conversa, per compartir els objectius i activar els coneixements així com per exposar els aprenentatges que anem adquirint.

Utilitzem diferents instruments d’avaluació: ens gravem en vídeo, enregistrem converses, omplim rúbriques, valorem el treball en equips cooperatius…

COM AVALUEM?

Al llarg de les tres setmanes que va durar el projecte, els alumnes van haver de coavaluar-se mitjançant guions d’orientació en un parell de presentacions orals. De la mateixa manera, el professorat va fer ús de rúbriques per tal d’avaluar els productes intermedis.
A diferència, però, del curs passat, enguany vam decidir incorporar una prova escrita (de problemes ) a principis de la tercera setmana del projecte per tal de poder comprovar que els alumnes estaven assolint els continguts curriculars que ens havíem marcat. Estem contents d’haver-ho fet ja que per preparar-lo, vam haver d’anar programant aturades intermèdies per anar repassant continguts.

ANEM APRENEM JUNTS DOCENTS I ALUMNES

Escola Àngela Bransuela

Els objectius que ens marcavem a l’inici del projecte eren:

  1. Fomentar i millorar  l’expressió oral
  2. iniciar els alumnes en el treballar cooperatiu,
  3. Conèixer diferents oficis

Els docents han utilitzat el diari de reflexió i les graelles d’observació.

La resta d’instruments que s’han utilitzat en el projecte han estat les dianes que ens ajuden a veure el procès d’aprenentatge i ajuden als alumnes a constatar tot el que han après. Són significatives per veure l’evolució.

També l’avaluació figuroanalògica ens va ajudant en la regulació de l’aprenentatge i ens va guiant en aquesta avaluació formadora.

Avaluació

En realitat potser no serem a temps de recollir les evidències de què han après durant el projecte doncs per poder comprovar-ho convé plantejar-los tornar-los a avaluar uns mesos més tard, així que ara només podem plasmar les activitats en sí, el seu treball com a equip i un molt interessant i variat producte final. Enguany hem volgut fer una avaluació molt variada dividida en dues parts ben clares: la nota del grup i la nota individual.

 

Individualment els alumnes han omplert un diari d’aprenentatge amb reflexions diàries sobre els seus aprenentatges, treball en grup i punts a millorar, així com també se’ls ha valorat la l’exposició del seu producte final. En aquest darrer punt els alumnes han coavaluat als seus companys alhora que els docents també ho han fet.

 

 

En canvi com a grup els hem demanat un seguiment del seu treball diari per part dels diferents docents que han passat per l’aula cada dia, com una coavaluació del seu propi grup. S’han tingut en compte les activitats específiques de les matèries implicades i l’estructura general del projecte doncs pretendre avaluar-ho absolutament tot seria pecar d’ingenus. L’eina CoRubrics ha estat per nosaltres una gran aliada.


Val a dir que hagués agradat fer als alumnes i retorn molt més exhaustiu que el que hem pogut fer, així que ja tenim feina per al dia en que repetim aquest mateix projecte.

 

On sóc ara? L’avaluació del procés

Acció a l’aula Les Cinc Sénies

L’avaluació del procés s’ha traslladat a l’aula utilitzant tres recursos principals, on es fa una aturada en el viatge per fer una reflexió amb diferents formats. Aquest recull ens permet obtenir evidències dels aprenentatges adquirits en cada moment a partir de l’observació i la reflexió individual i en grup.

  • Preguntes d’indagació:

A l’inici del projecte es van realitzar unes dinàmiques per a formular diferents preguntes d’indagació i es van classificar per centres d’interès en una infografia.

Durant les sessions de tancament del projecte es van fer dues dinàmiques. En una es van agrupar totes les preguntes que havien obtingut resposta durant el procés i en altra grup es van recollir aquelles qüestions que encara no s’havien pogut respondre. En aquesta mateixa sessió es va fer recerca per tal de respondre aquestes darreres qüestions, obtenint respostes o reformulant noves preguntes.

https://drive.google.com/a/inslescincsenies.cat/file/d/1bu5HSm6n41fCnFJApJlEck0ajg4MyJDo/view?usp=sharing

Com a reflexió sobre aquesta acció a l’aula, s’ha valorat la necessitat de fer aquest procés d’avaluació al llarg del projecte, no només al final.

  • Pauta de revisió del guió teatral

Els alumnes van fer autoavaluació i coavaluació del guió teatral que havien elaborat en grups per a realitzar les diferents escenes històriques. Per fer-ho, van utilitzar una pauta de revisió, que també incloïa la revisió de les intervencions que es feien en llengua anglesa durant la representació.

  • Fris cronològic de la prehistòria: “Prehistory timeline”

Es va proposar a l’alumnat la construcció d’un fris cronològic. Aquest fris havia de sintetitzar els diferents moments i contextos històrics i incloure també els materials que s’utilitzaven predominantment i els avenços tecnològics assolits. Aquesta activitat permet visibilitzar si l’alumnat ha estat capaç d’integrar de manera globalitzada els aprenentatges adquirits fins al moment.

L’avaluació, la clau per saber on som

Sabem que l’avaluació és una part molt important de tot procès d’aprenentatge, on ens ajuda a identificar el què s’està aprenent i com s’està fent. També creiem que fer partícep a l’alumne de la seva avaluació és necessari per a formar alumnes critics i responsables.

Des de l’equip impulsor hem estat pensant com integrar l’autoavaluació i la coavaluació dins dels projectes. Tenint present l’aprenentatge cooperatiu que ja forma part de la nostra escola des de fa uns anys, hem dissenyat unes rúbriques avaluatives, adaptades a cada cicle de l’escola.

Us deixem la mostra de cicle inicial.

    

Biagrec, Avaluació

Aquesta ha estat la part que més ens ha costat de consensuar i definir a l’equip impulsor, atès que la distribució dels alumnes amb nous agrupaments i la fragmentació de tasques per comissions que sumades implicaran un únic producte final: les Olimpíades Gregues; dificulta fer una avaluació uniformada per tots.

Després de molt debatre en les reunions de l’equip impulsor sobre què avaluem, quins són els objectius que volem assolir i quins són els indicadors que podem recollir; hem acordat que un projecte que es basa en els valors de l’esport és més important assegurar l’assoliment d’aquests al llarg del projecte que no pas avaluar uns continguts. Hem consensuat que els continguts són un mer mitjà per aconseguir treballar els valors de la cooperació, l’esforç, el treball en equip, l’autonomia i el respecte. Considerem que és més important valorar el camí fet pels alumnes per organitzar els Jocs, que no pas els jocs en si.

A fi i efecte de poder avaluar aquest procés de construcció i aprenentatge conjunt, hem basat la nostra avaluació en dues eines diferenciades:

  1. Una coavaluació entre els membres de l’equip base i una autoavaluació que es faran de forma diària. Així com una valoració d’assoliment dels objectius generals a final del projecte. Per fer-la utilitzarem el quadern d’equip base de treball cooperatiu que els alumnes utilitzen al llarg del curs, amb algunes adaptacions al projecte a avaluar.

  1. Una avaluació per part dels docents que estiguin amb cada comissió. Aquesta es centrarà en valorar la implicació personal, l’organització dins de l’equip base i l’aprofitament. La valoració es farà de forma diària i a nivell individual en cadascun dels equips base de cada comissió. Aquesta part tindrà un valor d’un 60% dins del global de la nota final.

Com valorem la transferència feta al centre?

Reflexió docent Les Cinc Sénies

Treballar per projectes és una oportunitat per (re)pensar el projecte educatiu del centre. Per això, el projecte “De l’emoció del canvi al canvi de l’emoció: fer de l’aprenentatge per projectes un treball autèntic” presenta el procés de transformació viscut a l’institut en relació al treball per projectes. Un procés de canvi viscut en paral·lel per l’alumnat i el professorat que a comportat un procés de reflexió col·lectiva, de millora professional i de creixement personal.

Com a resultat del procés reflexiu que hem dut a terme, hem consensuat un procés de treball per projectes que hem recollit en el següent Power Point, i que vam presentar a les XVI Jornades de la Xarxa de Competències Bàsiques:

https://en.calameo.com/read/003386138a7596dfb58d6

https://twitter.com/Ins5Senies

Cartell Les Cinc Sènies, XVI Jornades de la Xarxa de Competències Bàsiques.

Aprendre per projectes, una realitat física o un efecte òptic? De la suma de reptes al teixit sistèmic?

Com avaluem la realització del projecte?

Reflexió docent a Les Cinc Sénies

Una de les nostres sessions de formació amb l’equip impulsor (17/01/2018) i durant la fase de planificació del projecte  va concloure amb dues idees força per a la reflexió al voltant de la pregunta: quan ens plantegem un projecte, què va primer, la pregunta indagació o els objectius aprenentatge? s’ha d’ajustar el projecte al currículum?

  • Idea força 1: Podem fer servir els interessos dels alumnes i després connectar-los amb objectius./ Seleccionem i prioritzem els objectius i considerem on aquests s’utilitzen a la vida real tot connectant-los amb algun problema, resolució de dilemes..etc, que es pugui fer servir per conduir un projecte.

  • Idea força 2: El currículum com a possibilitat i no certesa. Després comparem.

    1a Fase segons Neus Santmartí (recollim dades, les analitzem, emetem judicis i prenem decisions): Compartim els objectius d’aprenentatge per establir els criteris d’avaluació. El primer pas que vam abordar abans de plantejar-nos com avaluar el projecte va ser aquest, és a dir, vam discutir compartir allò que volien que els alumnes assolissin en acabar el projecte. La reflexió conjunta va girar al voltant de dos preguntes:

    • QUÈ VOLEM QUE SÀPIGUEN? (continguts mínims que volem que aprenguin o han d’aprendre per arribar a l’objectiu funcional).

    • PER A QUÈ? (què volem que sàpiguen fer, la competència).

Quin instrument ens va ajudar a presentar les nostres visions de manera coordinada? L’ SCOBA (de l’anglès Scheme for Complete Orienting Basis of Action).Vam crear  un SCOBA únic per a tot el projecte, que, en base als objectius compartits, recull els fils conductors del mateix, en forma de seqüències. Els quatre fils conductors es van donar les quatre línies d’actuació. En donar resposta a totes quatre preguntes amb aquest enfocament, donem resposta al teixit sistèmic. A partir d’aquell moment vam començar a entendre què volia dir treballar al servei del bé del projecte!.

Organitzador gràfic: Sistematització de les idees prèvies i les expectatives envers el treball per projectes.

El resultat d’aquest procés va ser la PROGRAMACIÓ CONJUNTA del projecte on es van establir els criteris d’avaluació, tant de realització com de resultat, identificant els diferents nivells d’assoliment i els indicadors o evidències que ens permeten obtenir dades individualitzades per a avaluar el procés: