On sóc ara? L’avaluació del procés

Acció a l’aula Les Cinc Sénies

L’avaluació del procés s’ha traslladat a l’aula utilitzant tres recursos principals, on es fa una aturada en el viatge per fer una reflexió amb diferents formats. Aquest recull ens permet obtenir evidències dels aprenentatges adquirits en cada moment a partir de l’observació i la reflexió individual i en grup.

  • Preguntes d’indagació:

A l’inici del projecte es van realitzar unes dinàmiques per a formular diferents preguntes d’indagació i es van classificar per centres d’interès en una infografia.

Durant les sessions de tancament del projecte es van fer dues dinàmiques. En una es van agrupar totes les preguntes que havien obtingut resposta durant el procés i en altra grup es van recollir aquelles qüestions que encara no s’havien pogut respondre. En aquesta mateixa sessió es va fer recerca per tal de respondre aquestes darreres qüestions, obtenint respostes o reformulant noves preguntes.

https://drive.google.com/a/inslescincsenies.cat/file/d/1bu5HSm6n41fCnFJApJlEck0ajg4MyJDo/view?usp=sharing

Com a reflexió sobre aquesta acció a l’aula, s’ha valorat la necessitat de fer aquest procés d’avaluació al llarg del projecte, no només al final.

  • Pauta de revisió del guió teatral

Els alumnes van fer autoavaluació i coavaluació del guió teatral que havien elaborat en grups per a realitzar les diferents escenes històriques. Per fer-ho, van utilitzar una pauta de revisió, que també incloïa la revisió de les intervencions que es feien en llengua anglesa durant la representació.

  • Fris cronològic de la prehistòria: “Prehistory timeline”

Es va proposar a l’alumnat la construcció d’un fris cronològic. Aquest fris havia de sintetitzar els diferents moments i contextos històrics i incloure també els materials que s’utilitzaven predominantment i els avenços tecnològics assolits. Aquesta activitat permet visibilitzar si l’alumnat ha estat capaç d’integrar de manera globalitzada els aprenentatges adquirits fins al moment.

L’avaluació, la clau per saber on som

Sabem que l’avaluació és una part molt important de tot procès d’aprenentatge, on ens ajuda a identificar el què s’està aprenent i com s’està fent. També creiem que fer partícep a l’alumne de la seva avaluació és necessari per a formar alumnes critics i responsables.

Des de l’equip impulsor hem estat pensant com integrar l’autoavaluació i la coavaluació dins dels projectes. Tenint present l’aprenentatge cooperatiu que ja forma part de la nostra escola des de fa uns anys, hem dissenyat unes rúbriques avaluatives, adaptades a cada cicle de l’escola.

Us deixem la mostra de cicle inicial.

    

Biagrec, Qui som

Benvolguts companys/es som l’equip impulsor de l’Institut Miquel Biada de Mataró. Els mestres i professors som un col·lectiu molt actiu en fer que els nostres alumnes estiguin motivats en l’aprenentatge. Encarrilar aquestes activitats i poder tenir un seguiment que permeti donar sentit a totes les coses que fem, amb uns objectius clars i uns indicadors definits que ens permetin mesurar no només allò que els nois i noies aprenen sinó com s’han desenvolupat les tasques, sempre dona més seguretat. Aprendre d’altres centres amb més experiència facilita preveure i avançar-se davant situacions crítiques. De ben segur que serà una experiència enriquidora, en la que aprendrem moltíssim tan els membres que participem en la xarxa com tot l’equip impulsor del centre.

Estem a la vostra disposició. Fins aviat.

 

 

PROJECTE “ENERGIA”

Som alumnes de 2n d’ESO, que fem ciències en anglès. Durant el mes passat, vàrem dur a terme un projecte sobre l’energia que els professors havien dissenyat per a nosaltres. Durant aquells dies d’abril, fèiem activitats del projecte durant dues hores diàries.

Un cop es va acabar el projecte, ens vam organitzar en comissions per tal de preparar un congrés en el qual vam exposar la feina feta.

El dia del congrés, 24/5/2018, tot va anar com havíem esperat. Un gran grup d’alumnes va estar preparant la sala d’actes del centre per tal de fer-la semblar un congrés de cotxes.

Van venir els pares dels alumnes a veure l’exposició i a arrel d’això, un expert va tenir l’amabilitat de fer una xerrada sobre els cotxes més ecològics.

Un grup va guanyar un premi al projecte més ben elaborat.

Un cop acabat el congrés es va fer un pica-pica al pati de l’institut.

En conclusió, als alumnes ens ha encantat formar part d’aquest projecte, creiem que hem aprés moltíssim sobre el tema i n’estem molt satisfets del resultat.

Aquí teniu un petit tastet fotogràfic:

 

OPORTUNITATS D’APRENENTATGE COL·LECTIU; LA PREHISTÒRIA EN 3, 2, 1…

Què millor, que tenir l’excusa, segurament de forma inconscient dels alumnes que continuen aprenent i fent-se preguntes tant interessants que et mossegues la llengua per no avançar esdeveniments, i permetre’t el luxe de construir coneixements compartits amb els teus alumnes. Perquè al cap i a la fi, és el que volem: compartir idees amb ells i elles perquè encara més desencadenin en un efecte multiplicador de pensaments diferents i diversos que ens enriqueixen i ofereixen noves oportunitats d’aprenentatge col·lectiu.

 La curiositat per saber més de la prehistòria, i sobretot dels avantpassats, implica ser conscients del què en sabem, per això utilitzem una KPSI per tal de formular preguntes clau per saber més dels nostres avantpassats que ens permet conèixer en quin punt ens trobem cadascú sobre algunes idees que ens serveixen a l’hora de punt de partida:

  • Com vivien abans?
  • Com eren les persones físicament?
  • Com es desplaçaven?
  • A què es dedicaven?
  • Com es comunicaven?

D’aquesta manera, afavorim el desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre mostrant-los el que eren capaços de fer abans i el que són capaços de fer després de tot el treball realitzat.

 

Facilitant que cada alumne/a expliqui per a cadascuna de les premisses, com s’imagina que era abans i com creu/sap que és ara. Per tant, era important observar les diferències que hi havia, per exemple, com era el seu desplaçament abans (no hi havien cotxes i es desplaçaven caminant o sinó pujats en un animal), en canvi, a l’actualitat hi ha cotxes i si hem d’anar algun lloc a prop es pot anar caminant.

D’aquesta manera es creen els seus quadres comparatius que els permet tenir molta informació i el que és més important, tenir consciència sobre ella.

 

Les nostres idees, el que creiem que sabem i el que ens imaginem, d’igual manera que tot allò que hem sentit, ens han explicat, hem llegit o vist en algun documental, etc. Sigui quina sigui la font de coneixement troben estones per compartir-ho i posar-ho en comú, per contrastar opinions i pensaments i acabar anotant aquelles idees que es consideren més importants.

Va ser molt interessant perquè els alumnes s’anaven apuntant les idees més rellevants i que més els hi cridaven l’atenció. Algunes de les principals idees que van anotar a l’apartat de com es comunicaven van ser:  parlaven en un altre idioma, es comunicaven en gestos, quan descobrien alguna cosa nova feien un dibuix per a que quedés plasmat, els nombres eren símbols, etc.

 

La necessitat de documentar els nostres processos (i per això, en aquest cas, s’ha decidit fer-ho per escrit) ha generat textos on cada alumne expressa els seus pensaments alhora que recull el que prèviament s’havia compartit com a grup.

En l’elaboració dels textos es presenta l’oportunitat de continuar necessitant revisar l’ortografia (doncs saben que cal vetllar perquè el que s’hi escriu tingui sentit per a ells i per a les persones que després ho llegiran, doncs, compartir els escrits forma part de la manera de fer i de pensar dels alumnes)

SABEM? O CREIEM QUE SABEM?

Els processos fan que es replantegin allò que inicialment havien dit, pensat o imaginat. Els nous aprenentatges, l’oportunitat de compartir i construir nous coneixements els obliga necessàriament a tornar a formular-se preguntes. Perquè… allò que sabien, ho sabien del cert? O creien que ho sabien?

En aquest cas, i després de parlar de diferents opcions, realitzar una sortida al museu Arqueològic de Catalunya creuen que els pot ajudar a confirmar les idees que han anat elaborant per poder treballar en grup per tal de resoldre dubtes i veure més de prop com era la vida a la Prehistòria.

Al museu troben experts que els ajuden a resoldre dubtes. Poder veure en directe, a través de maquetes, fotografies, fòssils, esquelets, etc. Ofereix encara més ocasions on els alumnes poden comprovar, comparar, consolidar, assegurar, etc. Coneixements ja adquirits, o aquells que continuaven en procés de construcció.

 

Una de les maneres de deixar palès allò que s’ha estat construint des de fa temps, és l’elaboració d’un PowerPoint, on els alumnes miren d’incloure aquells aprenentatges que cada grup de treball ha decidit posar èmfasi, però sobretot en base als criteris decidits prèviament amb tot el grup.

Així doncs, cal ressaltar que totes aquestes tasques han servit per poder aprofundir cada vegada més sobre aquest context i finalment poder realitzar una exposició-presentació dels aprenentatges.

 

ENS AJUDEM PER UN FI COMÚ

Un cop fet el disseny de la disfressa els nens i nenes comencem a elaborar-la. El primer pas que hem de fer és el de mesurar-se perquè cada disfressa tingui la mida adequada del nen o nena que l’ha de portar. Això suposa la necessitat d’organitzar-nos per parelles. És el que necessitem fer, el que marca el tipus d’organització per dur-ho a terme. Necessitem als altres i per això treballem plegats per arribar a un fi comú, en aquest cas l’elaboració de la disfressa.

Se’ls fa necessari organitzar-se en parelles per tal de mesurar-se i posteriorment recollir les dades en un full.

Però també durant l’elaboració del patró i després a l’hora de retallar la tela necessiten als companys.

Tenint en compte les mides que han apuntat i la disfressa que portarà cadascú elaboren el patró i passen a resseguir-lo a la tela que utilitzaran i que posteriorment retallaran treballant en equip. S’adonen de la necessitat d’ajudar-se entre ells per aconseguir que la tela no es mogui i poder retallar-la millor.

El vestit ja està fet, ara queda que elaborin els diferents complements que faran més especials les disfresses i donaran els detalls necessaris que la convertiran en la disfressa definitiva que han triat. En aquest cas ens distribuïm en petits grups que s’encarreguen cadascú d’un tipus de complement.

Ajudant-nos per un fi comú hem acabat la nostra disfressa i ja la tenim preparada per la festa!

La veu dels alumnes – Ajuda’m a ajudar-te – Escola Cirera –

El projecte Ajuda´m que t´ajudaré sobre la protectora d´animals de Mataró SPAM dut a terme pels alumnes de sisè l´han trobat INTERESSANT perquè han après com han d´actuar si es troben amb un animal al carrer: trucar a la policia municipal i aquesta ja contactarà amb la SPAM. Destaquen sobretot l´idea de que els animals et poden a agradar més o menys, però s´han de respectar. Si decideixes tenir un animal a casa l´has de cuidar i no el pots abandonar.
L´han trobat DIVERTIT perquè ha vingut la secretària de la protectora a l´escola a parlar amb ells sobre els seus objectius i nosaltres hem anat a visitar el seu refugi del Pilé.

Estan CONTENTS perquè han fet activitats diferents de les que fan normalment. Han posat la veu en off a un video “L´Espera” que té SPAM a la seva pàgina web. Han escrit un rap dedicat a la campanya de recaptació d´aliments i material per a la protectora i també els ha agradat molt fer un tríptic per a les famílies de l´escola per motivar-les a col.laborar en aquesta campanya.

Destacant positivament el treball que han fet en equip per tal d´assolir un objectiu comú.
Finalment parlen d´UNA EXPERIÈNCIA BONICA perquè han pogut ajudar als animals abandonats de la protectora. Saben que aquesta entitat té un esperit altruista, el de donar una segona oportunitat els animals que no tenen una llar que els aculli.

AVALUACIÓ #projecterefugiats

Hem optat  per l’avaluació contínua. De les eines que hem utilitzat, les que han resultat més útils han sigut aquelles que interpel·laven l’alumnat. El fet de revisar la seva pròpia feina, tenir feedback dels companys i del professor motiven l’assoliment dels objectius.

L’observació directa del treball diari, tant acadèmic com d’actitud envers el treball i els companys, també ens ajuda a fer un seguiment formatiu de l’alumne.

 

IMPLEMENTACIO #projecterefugiats

Ens ha funcionat molt bé dividir les tasques en tres blocs principals:

  1. Introducció: presentació del tema i visionat de vídeos, lectura de notícies. Sense presses, dedicant tot el temps necessari i conversant molt amb els alumnes, practicant l’escolta activa. De vegades el professor s’ha mantingut al marge mentre els alumnes parlaven entre ells, compartien i discutien els seus punts de vista.  Aquesta fase ha estat summament important per al desenvolupament del projecte ja que els dubtes/ inquietuds dels alumnes han generat les preguntes necessàries.
  2. Producció. En funció de les inquietuds i dubtes de l’alumnat, ells mateixos investiguen i donen resposta a tot el que prèviament han plantejat.
  3. Presentació: Lliurament de documents (portfoli, carpeta d’aprenentatge) i presentació del producte mitjançant una exposició pública del producte.

Potser el producte final no ha estat tant acadèmic com es desitjava però les reflexions dels alumnes ens han demostrat una presa de consciència i sensibilitat envers el drama dels refugiats. Hem tractat temes tant profunds i actuals com ara el racisme, la pluralitat cultural, diversitat d’identitat, valors universals i drets humans.