Què diuen els nostres alumnes sobre el treball a la franja de projectes?

A sota us presentem un recull d’algunes de les opinions dels alumnes pel que fa a la seva experiència viscuda durant el procés d’implementació del treball per projectes.

https://drive.google.com/a/inslescincsenies.cat/file/d/1hH9wnfvPJxT_3Ek8yv2L7xl-p2v47USd/view?usp=sharing

 

 

 

On sóc ara? L’avaluació del procés

Acció a l’aula Les Cinc Sénies

L’avaluació del procés s’ha traslladat a l’aula utilitzant tres recursos principals, on es fa una aturada en el viatge per fer una reflexió amb diferents formats. Aquest recull ens permet obtenir evidències dels aprenentatges adquirits en cada moment a partir de l’observació i la reflexió individual i en grup.

  • Preguntes d’indagació:

A l’inici del projecte es van realitzar unes dinàmiques per a formular diferents preguntes d’indagació i es van classificar per centres d’interès en una infografia.

Durant les sessions de tancament del projecte es van fer dues dinàmiques. En una es van agrupar totes les preguntes que havien obtingut resposta durant el procés i en altra grup es van recollir aquelles qüestions que encara no s’havien pogut respondre. En aquesta mateixa sessió es va fer recerca per tal de respondre aquestes darreres qüestions, obtenint respostes o reformulant noves preguntes.

https://drive.google.com/a/inslescincsenies.cat/file/d/1bu5HSm6n41fCnFJApJlEck0ajg4MyJDo/view?usp=sharing

Com a reflexió sobre aquesta acció a l’aula, s’ha valorat la necessitat de fer aquest procés d’avaluació al llarg del projecte, no només al final.

  • Pauta de revisió del guió teatral

Els alumnes van fer autoavaluació i coavaluació del guió teatral que havien elaborat en grups per a realitzar les diferents escenes històriques. Per fer-ho, van utilitzar una pauta de revisió, que també incloïa la revisió de les intervencions que es feien en llengua anglesa durant la representació.

  • Fris cronològic de la prehistòria: “Prehistory timeline”

Es va proposar a l’alumnat la construcció d’un fris cronològic. Aquest fris havia de sintetitzar els diferents moments i contextos històrics i incloure també els materials que s’utilitzaven predominantment i els avenços tecnològics assolits. Aquesta activitat permet visibilitzar si l’alumnat ha estat capaç d’integrar de manera globalitzada els aprenentatges adquirits fins al moment.

Producte final

Reflexió docent Les Cinc Sénies

Teníem clar des del principi que volíem proposar una producció artística com a producte final per, a partir de productes artístics públics, generar un impacte en l’entorn proper de l’alumnat.

Utilitzant una instal·lació artística projectem una nova mirada de l’entorn de l’alumnat, que en el primer projecte va ser la ciutat de Mataró.

A partir del segon projecte, que va ser “Sortir-se de la línia”, analitzem la funció social pedagògica dels museus de la ciutat aprofundint en els diferents formats de l’art contemporani.

En el tercer projecte abordem l’acció i funcionament de les instal·lacions culturals públiques de la ciutat per a finalitats de creació.

Producte final

Acció a l’aula Les Cinc Sénies

En el projecte de la Prehistòria el producte final ha estat l’escenificació d’unes escenes sobre aquesta època. Per a dur-les a terme, l’alumnat ha hagut de fer una síntesi dels diferents períodes de la prehistòria treballats a l’aula, després de fer una recerca a partir de la investigació històrica realitzada en el projecte. Finalment s’elaboren uns guions teatrals, que tenen l’afegit d’incorporar la llengua anglesa per a les presentacions dels personatges i de l’escena representada.

La representació teatral s’ha realitzat a l’equipament municipal de Can Gassol.

Podeu veure una de les representacions en aquest enllaç:

https://drive.google.com/a/inslescincsenies.cat/file/d/1ZoqIsq13elxqthhxdeIjqx-dR0jBlxNx/view?usp=sharing

 

De les tasques individuals al teixit sistèmic II

Acció a l’aula Les Cinc Sènies

Aprendre de manera globalitzada permet els alumnes explorar totes les fases del cicle d’aprenentatge i fer tot un procés que parteix de les seves creències previes fins arribar a la incorporació de nous coneixements i l’aplicació dels mateixos en diferents contexts. Durant aquest procés, és important que l’alumne arribi a construir interconnexions a mesura que el projecte avança per tal de veure que al final, tot els aspectes treballats al llarg de la indagació connecten i donen sentit a allò que s’està construint.

El següent mural mostra un moment del projecte “Et mous” que il·lustra aquest paràgraf.

Com valorem la transferència feta al centre?

Reflexió docent Les Cinc Sénies

Treballar per projectes és una oportunitat per (re)pensar el projecte educatiu del centre. Per això, el projecte “De l’emoció del canvi al canvi de l’emoció: fer de l’aprenentatge per projectes un treball autèntic” presenta el procés de transformació viscut a l’institut en relació al treball per projectes. Un procés de canvi viscut en paral·lel per l’alumnat i el professorat que a comportat un procés de reflexió col·lectiva, de millora professional i de creixement personal.

Com a resultat del procés reflexiu que hem dut a terme, hem consensuat un procés de treball per projectes que hem recollit en el següent Power Point, i que vam presentar a les XVI Jornades de la Xarxa de Competències Bàsiques:

https://en.calameo.com/read/003386138a7596dfb58d6

https://twitter.com/Ins5Senies

Cartell Les Cinc Sènies, XVI Jornades de la Xarxa de Competències Bàsiques.

Aprendre per projectes, una realitat física o un efecte òptic? De la suma de reptes al teixit sistèmic?

Com avaluem la realització del projecte?

Reflexió docent a Les Cinc Sénies

Una de les nostres sessions de formació amb l’equip impulsor (17/01/2018) i durant la fase de planificació del projecte  va concloure amb dues idees força per a la reflexió al voltant de la pregunta: quan ens plantegem un projecte, què va primer, la pregunta indagació o els objectius aprenentatge? s’ha d’ajustar el projecte al currículum?

  • Idea força 1: Podem fer servir els interessos dels alumnes i després connectar-los amb objectius./ Seleccionem i prioritzem els objectius i considerem on aquests s’utilitzen a la vida real tot connectant-los amb algun problema, resolució de dilemes..etc, que es pugui fer servir per conduir un projecte.

  • Idea força 2: El currículum com a possibilitat i no certesa. Després comparem.

    1a Fase segons Neus Santmartí (recollim dades, les analitzem, emetem judicis i prenem decisions): Compartim els objectius d’aprenentatge per establir els criteris d’avaluació. El primer pas que vam abordar abans de plantejar-nos com avaluar el projecte va ser aquest, és a dir, vam discutir compartir allò que volien que els alumnes assolissin en acabar el projecte. La reflexió conjunta va girar al voltant de dos preguntes:

    • QUÈ VOLEM QUE SÀPIGUEN? (continguts mínims que volem que aprenguin o han d’aprendre per arribar a l’objectiu funcional).

    • PER A QUÈ? (què volem que sàpiguen fer, la competència).

Quin instrument ens va ajudar a presentar les nostres visions de manera coordinada? L’ SCOBA (de l’anglès Scheme for Complete Orienting Basis of Action).Vam crear  un SCOBA únic per a tot el projecte, que, en base als objectius compartits, recull els fils conductors del mateix, en forma de seqüències. Els quatre fils conductors es van donar les quatre línies d’actuació. En donar resposta a totes quatre preguntes amb aquest enfocament, donem resposta al teixit sistèmic. A partir d’aquell moment vam començar a entendre què volia dir treballar al servei del bé del projecte!.

Organitzador gràfic: Sistematització de les idees prèvies i les expectatives envers el treball per projectes.

El resultat d’aquest procés va ser la PROGRAMACIÓ CONJUNTA del projecte on es van establir els criteris d’avaluació, tant de realització com de resultat, identificant els diferents nivells d’assoliment i els indicadors o evidències que ens permeten obtenir dades individualitzades per a avaluar el procés:

Com ens organitzem per presentar els continguts de manera coordinada?

Reflexió docent a Les Cinc Sénies

”Per mi la part més interessant d’aquest procés és la manera com ens hem organitzat tots els professors i professores per muntar la seqüència d’activitats de la creació de la pregunta d’indagació. Hem hagut de buscar els moments i els espais per trobar-nos, parlar i crear junts i, sobretot, hem creat unes activitats que van més enllà dels continguts propis de la nostra matèria i busquen assolir els objectius del projecte; sortim de la nostra àrea de confort per trobar-nos amb els companys i treballar els objectius del projecte, no els propis.” Eulàlia Serrano

Quin instrument ens va ajudar a presentar els continguts de manera coordinada? L’SCOBA. Vam crear  un scoba integrat per a tot el projecte, que recollia els objectius finalistes de cada matèria i que dóna cohesió i coherència a tot el projecte (competència paraigües). A partir d’aquell moment vam començar a entendre què volia dir treballar al servei del bé del projecte.

Com treballem a l’aula les tasques i el treball en grup? Com ho ha viscut l’alumnat?

Acció a l’aula de Les Cinc Sénies

Igual que amb el professorat, el treball en equip ha estat un aprenentatge per a l’alumnat, perquè tot i estar acostumats a les dinàmiques cooperatives, els hi costa adaptar-se als seus equips respectius i sorgeixen reticències i desavinences entre ells que afecten el desenvolupament de les classes. Això ho prenem com una oportunitat per dotar-los d’eines i reforçar la seva autonomia i consciència de grup.

Si voleu més documentació sobre la vivència d’aquest procés, la trobareu a l’entrada “La veu de l’alumnat”.

Com incorporem al projecte els interessos dels alumnes i com els ajudem a millorar les preguntes d’indagació per tal de fer-les més autèntiques?

Acció a l’aula de Les Cinc Sénies

Millorem les preguntes d’indagació dels alumnes del projecte “Et mous” a partir de diferents estratègies de reformulació.

Punt de partida a l’aula: activació e l’experiència prèvia. Amb la tècnica del brainstorming i del think, pair and share, els alumnes reflexionen i posen en que ha passat durant l’estiu a nivell de notícies rellevants.

Estructuració i síntesi: estructurem les idees sorgides a partir del graphic organizer KWL (Què sé, què m’agradaria saber, què he après).

Reconduïm les propostes dels alumnes fins arribar a connectar-les amb la idea de la mobilitat sostenible.

De tot el procés resumit prèviament, els alumnes arriben a formular les següents preguntes d’indagació, que aquí relacionem amb la taxonomia de Bloom.

 Taula 1- PREGUNTES INDAGACIÓ ALUMNAT PROJECTE “ET MOUS”

Analitzem aquestes preguntes d’indagació per tal de veure en quina dimensió del coneixement situaven l’alumne i veiem que cal ensenyar l’alumnat a enriquir-les justament per situar aquestes preguntes en una dimensió més meta-cognitiva.

Es treballa amb l’alumnat la reformulació de les seves preguntes d’indagació. Amb aquesta finalitat, facilitem a l’alumnat tres recursos: 

Recurs 1: Llistat de diversos enfocaments, per exemple, resoldre un problema o convèncer els altres. 

Recurs 2: Verbs d’acció segons El currículum competencial a l’aula Una eina per a la reflexió pedagògica i la programació a l’ESO, Departament d’Ensenyament, Març 2008.

Recurs 3: “Redefinition frame” (adaptat per Les Cins Sènies de Free Bie-Tubric).

Algunes de les preguntes resultants d’aquesta reformulació van ser:

Què és la contaminació?

  • Solve a problem: Com podríem resoldre el problema del paper d’alumini a l’institut?
  • Scenario-based: Ets el responsable de qualitat ambiental de l’ajuntament de Mataró i el batlle t’ha demanat que preparis un pla d’acció per tal de disminuir els nivells de contaminació a Mataró. Ets nou al càrrec i no tens experiència en el tema.

Què és la sostenibilitat?

  • Educatiu: Com podem dissenyar una campanya promocional de millores sostenibles al barri?

Què és la mobilitat?

  • Divergent: Què passaria si l’ajuntament de Mataró prohibís l’accés de vehicles que no fossin elèctrics?

Ara sí, podem iniciar el projecte amb una bona base!