Implementació del projecte “contaminació acústica”

Partint de la situació real en la que ens trobem on els tons de veu elevats que sovint s’utilitzen a les classes de 3r i 4t ens dificulten la concentració, agreujat pel fet que ambdues aules estan connectades per una porta que no facilita l’aïllament acústic i que la nostra escola està situada enmig del casc antic envoltada per carrerons estrets on sovint passa el venedor de gas butà, els camions de neteja i altres de càrrega i descàrrega, plantegem la necessitat de prendre consciència de com ens afecta la contaminació acústica.

Ens centrem en els espais de dins l’escola i iniciem la sessió posant-los l’àudio d’una gravació d’ells mateixos al menjador. Els hi preguntem si reconeixen el que senten i després d’estranyar-se una estona, alguna veu d’una de les monitores i un picar de coberts damunt el plat delata l’espai, és el menjador de l’escola!

Plantegem la pregunta “Quin és l’espai més sorollós de l’escola?” i repartim un full on cadascú haurà d’escriure la seva predicció i justificar-la. Abans d’escriure, els recordem repassar tots els espais de l’escola i els diferents moments del dia. Els mestres, un cop llegides les prediccions, agrupem els infants segons aquestes, barrejant 3r i 4t.

La següent sessió ens trobem tots dos grups de 3r i 4t i a través d’una petita presentació expliquem que farem una investigació sobre el so, el soroll i el silenci a l’escola. Expliquem els objectius, l’organització i el calendari. Entre tots omplim el quadre de la base d’orientació. Finalment nomenem els membres de cada grup, es divideixen els càrrecs (secretari i portaveu) i els animem a triar un nom que els identifiqui.

Presentem els sonòmetres, algú ha vist mai aquest aparell? Què creieu que és? Per a què es fa servir? Com funciona? Repartim el manual d’instruccions a cada grup i en fan la lectura, extraient-ne els punts principals a tenir en compte per a esbrinar com funciona (estratègies afavoridores del procés de comprensió lectora). Repartim caixes on cadascú guardarà el seu sonòmetre.

Per a dur a terme la planificació o disseny experimental, vam repartir un full amb els diferents aspectes que havien de concretar sobre com corroborar o refutar la seva predicció inicial: què mesurarien, amb quins aparells, on el col·locarien, en quins moments mesurarien i com recollirien la informació. Els aspectes comuns a tenir en compte van ser tots i totes començar i acabar el mateix dia i buscar moments que interferissin els menys possible les classes. Els mestres feien d’acompanyants, intentant fer les preguntes adients per a que s’imaginessin la situació, prenguessin decisions i poguessin buscar tot el material que necessitessin per a començar la següent sessió. Al llarg dels següents cinc dies, els diferents grups van sortir sols de les aules en diferents moments puntuals per mesurar el so o soroll i anar recullint les dades en el seu Diari de Camp.

A la cinquena sessió, els mestres reparteixen diferents instruments (pandereta, maraques, triangle, pal d’aigua, castanyoles…) i planteja la pregunta “Com es produeix el so?”. Els infants experimenten i fan sonar els estris i arribem a les conclusions: per produir un so hi ha d’haver transferència d’energia a un material. “En què s’assembla el so i l’efecte que es produeix quan llencem una pedra a l’aigua?”. Vam fer el tancament parlant de la intensitat del so o l’amplitud de l’ona: sons forts i sons fluixos.

Per saber què ha passat i fer una anàlisi de resultats, la següent sessió la vam dedicar a fer una posada en comú i els grups van poder comparar els diferents sistemes de recollida de dades. Van poder analitzar quin era el més pràctic, quin el més polit, el més endreçat, el més adient per a aquesta investigació. Per últim van poder elaborar els diagrames de so en gràfiques sobre paper. Els mestres van passar totes les dades a una gràfica excel i la van repartir als infants.

A partir d’aquí ja vam poder pensar i decidir “Quines mesures proposeu per disminuir el soroll de l’escola?” i vam iniciar un debat molt participatiu.

Per a respondre “Què has après?” vam repartir un full amb les idees principals i dues graelles per a omplir individualment: “autoavaluació d’alumnes” i “coavaluació companys del grup de treball”. Detectem que els alumnes potencien el seu esperit crític i autocrític de manera constructiva.

 

Avaluació del projecte “Contaminació acústica” i de l’equip impulsor.

Un cop acabat el projecte i el curs, hem pogut parlar i valorar el procés seguit, tant el projecte en sí, com la feina que hem fet l’equip impulsor.

Pel que fa al projecte, hem destacat la participació i implicació de tot el claustre en la implementació dels diferents projectes ideats des de l’equip impulsor. Això ha tingut avantatges (maximitzar l’abast de la proposta, fer un treball conjuntament i de forma coordinada, barrejant cursos, flexibilitzant horaris, acordant criteris…) i inconvenients (manca de temps per acabar de traspassar als membres del claustre que han format part de la implementació però que no han estat presents en el procés de planificació tots els matisos a l’hora d’intervenir a l’aula, com ara el rol del tutor, la mirada, la intenció de l’avaluació, de les propostes… aspectes més profunds de les decisions preses des de l’equip impulsor). Això ha fet que la idea inicial es desdibuixés força a la pràctica. Hem observat una gran diferència entre la idea del que volíem fer i la posada en pràctica, condicionada per molts factors: predisposició de tots els docents que han intervingut, possibilitats dins de l’horari i calendari, espais de coordinació… Malgrat això, els mestres implicats han valorat molt positivament l’actitud dels alumnes a l’hora de treballar, la seva autonomia quan havien de prendre mesures, la resposta tan positiva que han donat davant la confiança que els hem donat per desplaçar-se de forma autònoma per l’escola, manipular lliurament aparells de mesura, organitzar-se i decidir com i quan recollir les dades, etc. El proper curs valorarem si val més que només els mestres que formen part de l’equip impulsor duguin a terme el projecte o si per contra, és més ric portar la idea als diferents cicles i implicar a la resta del claustre.

Pel que fa a la feina feta com a equip impulsor, en general s’ha valorat positivament el contingut tractat, l’organització de les sessions, l’equilibri entre els traspassos d’informacions i les estones de treball, el predomini d’activitats pràctiques… Com a aspectes de millora pel proper curs hem decidit organitzar millor des del principi l’edició del blog, repartint les diferents entrades entre tots, portant els esborranys a les sessions d’equip per tal d’enriquir-les entre la resta, però sent cada vegada una persona responsable d’elaborar l’esbós de cada entrada i penjar-la finalment al blog amb les imatges, vídeos, etc.

La veu dels alumnes

Els alumnes han mostrat un alt grau d’implicació i motivació tenint en compte que són molt dispersos i que tenen dificultats per treballar en grup. El fet de treballar a partir dels seus propis interessos ha comportat que les activitats elaborades hagin estat de qualitat.

Aquesta metodologia els ha permès aprendre de manera significativa ja que els aprenentatges estaven contextualitzats i els van poder posar en pràctica.

Avaluació

L’avaluació ha estat contínua i la recollida de dades s’ha fet principalment a partir de l’observació directa i diària de les diferents activitats realitzades per tots i cadascun dels alumnes.

Els alumnes es van autoavaluar a partir d’una graella on havien de reflexionar i valorar el seu procés d’aprenentatge.

 

Graella d’autoavaluació

Producte final

Els mateixos alumnes són els que van proposar muntar un petit mercat com a producte final. Va ser un gran repte ja que havien de treballar en petit grup. Van decidir les paradetes que farien, com les muntarien i van elaborar i preparar tot el material necessari.

Finalment van posar-ho en pràctica a partir del role-playing convidant a altres cursos a fer de compradors/es.

Implementació

A partir de totes les idees prèvies que intentaven donar resposta a la pregunta inicial del projecte, vam acordar fer una sortida al mercat del barri per recollir informació de manera directa.

Els alumnes van poder observar i interactuar amb els venedors/es per comprovar les seves hipòtesis. Amb tota la informació recollida es va fer una posada en comú per intentar resoldre algunes de les preguntes de “què volem saber?”.

Els continguts treballats estaven relacionats amb diverses àrees (matemàtiques, llengua, plàstica i medi). Algunes de les activitats van ser: escriure i elaborar la recepta de la macedònia amb fruita que havíem comprat al mercat; resoldre problemes matemàtics a partir del tiquet de la compra; vam elaborar un gràfic de barres amb les diferents paradetes que hi ha al mercat; itinerari de l’escola al mercat; elaborar cartells amb diversos materials per simular un mercat…

La mestra encarregada de portar i documentar tot el projecte amb el  grup va ser la tutora de 1r tot i que el disseny i el procés ha sigut compartit, elaborat i reflexionat per tot l’equip impulsor de la xarxa. Entre totes vam seleccionar les competències i objectius que previsiblement es podrien treballar tot i que al llarg del projecte aquests s’han anat redefinint.

Valorem molt positivament el treball del projecte ja que s’han assolit els objectius previstos. Els alumnes han estat molt motivats i participatius, encara que el treball en petit grup ha costat una mica. El fet d’haver iniciat el projecte a l’últim trimestre, ha fet que faltés temps per poder aprofundir una mica més ja que és un tema que dona molt de sí.

Itinerari escola-mercat

Activitat inicial

Llista de la compra abans d’anar al mercat

Graella d’observació de les parades del mercat

Recepta i elaboració de la macedònia 

Gràfica de barres sobre les parades del mercat

Resolució de problemes a partir del tiquet de la compra

Entrevista a un venedor

Entrevista a un venedor

I els nostres alumnes, què diuen?

Durant tot el curs, hem treballat per projectes a 3r d’ESO de manera intensiva. Al nostre centre treballem un total de 14 h/setmanals amb aquesta metodologia i des de dos àmbits currículars, el de socials amb el científic-tecnològic (8h/setmana) i el lingüístic (6h/setmanals). Són moltes hores i moltes competències a treballar amb un alumnat força heterogeni i divers, molt multicultural i dinàmic.

Els dos grups de 3r d’ESO ja havien treballat 6h/setmanals a 2n d’ESO amb treball per projectes però la finalitat d’aquests projectes era treballar competències transversals, com l’autonòmia, el treball cooperatiu i les competències digitals. En canvi, aquest curs, el gran repte era que els projectes s’havien dissenyat per treballar les competències pròpies de les àrees que conformen cada àmbit i que els alumnes milloresin les seves competències bàsiques i currículars. Un grup d’alumnes, a l’acabar el 1r trimestre van opinar que els agradava més treballar com el curs passat i que pensaven era millor treballar com el curs anterior, on cada àrea s’impartia per separat. Altres alumnes, els agradavaba perquè podien treballar amb altres i les classes eran més dinàmiques, participatives i els continguts eren més propers, finalment hi havia altre grup que trobava avantatges i inconvenient.

Al 3r trimestre, s’ha fet altre enquesta i hem de dir que, finalment  el resultat ha estat molt més positiu i l’alumnat que abans no els agradava, ara pensen que han aprés amb un context molt més ric i proper, a més, han aprés uns dels altres, treballant de forma cooperativa i han millorat les seves competències transversals i comunicatives. Hem de dir, malgrat tot, que alguns alumnes, no han aprofitat aquesta manera de treballar i s’han aprofitat de l’autonomia donanada per treballar amb menys profuntitat i esforç del que podien haver fet, però per altre banda aquells alumnes que segurament haguessín fracasat amb metodologies més clàssiques han pogut assolir les competències i hauran realitzat aprenentatges que aprofitaran al llarg de la seva vida.

Equip impulsor de l’Escola Rubén Darío

Hola a tothom,

Som els i les mestres de l’equip impulsor de l’Escola Rubén Darío. La nostra escola està situada a Ciutat Vella, al sud del barri del Raval.

És el nostre segon curs a la Xarxa i aquest any, som 14 mestres entre tutors i especialistes, d’Infantil i Primària.

Aquest any hem realitzat un treball a Cicle Superior per tal de dinamitzar i donar un caire més competencial al projecte Patrimonia’m. Es va començar a dissenyar a finals del 1r trimestre, però es va implementar a les classes al 2n trimestre.

El nostre treball ha consistit en una gamificació en què un historiador infiltrat en una constructora demanava als alumnes un informe per tal d’evitar que l’empresa enderroqués el temple d’August (monument patrimoniat) i construís habitatges.

Així, els nostres alumnes de Cicle Superior s’han convertit en “Guardians del Patrimoni” tot el segon trimestre.

El principal objectiu ha sigut apropar-los a una metodologia a la qual no estan acostumats i fer que aprenguin a treballar en grup.

Planifiquem una gamificació

La idea va sorgir a partir d’una formació de gamificació a l’aula. Vam voler aprofitar aquesta formació i aplicar-ho a un projecte ja existent a l’escola per tal de crear unes activitats més motivadores i engrescadores per a l’alumnat.
L’objectiu que ens vam plantejar va ser el coneixement i aprofundiment del patrimoni cultural de la ciutat.
Aprofitant el context sociocultural del barri on la pressió turística i immobiliària és elevada, vam pensar partir d’una situació propera dels alumnes.
Aleshores vam desenvolupar un fil conductor on un historiador, s’infiltrava en una immobiliària i ens demanava ajuda per evitar l’enderrocament de les columnes del Temple d’August, tot creant un ambient de misteri i intriga.
Aquest projecte d’escola es diu Patrimonia‘m però el vam transformar a Guardians del Patrimoni, ja que aquest historiador els va encarregar ser aquests guardians.