ÀUDIO DEL CONTE “EN PATUFET”

Per assajar bé la representació del conte, vam treballar per grupets el diàleg i posteriorment el vam gravar sobre les imatges del dia de la funció.

Ens ha agradat tant el resultat que, entre tots, hem decidit convidar als pares a la classe per mostrar el què hem fet. La idea ha sorgit una vegada vist el producte final:

  • MARIA: Que chuli ha quedado
  • NICO : Yo muy bien
  • DYLAN: Podemos enseñarlo a los papas?
  • MESTRA: us agradaria mostrar-ho?
  • TOTS: Siiiiiiiiii
  • MESTRA: i què fem llavors?
  • ANTONELLA: Ara, quan vinguin, que entrin a la classe.
  • KEVIN: Mi mamá hoy no puede, hoy me toca futbol.
  • MESTRA: Us sembla que els convidem a tots els pares un dia que puguem tots? Pensem en un dia i els donem una invitació.
  • MARIA: Si, así se pueden organizar con el trabajo.
  • MESTRA: Esteu tots d’acord?
  • NICO: Papá y mamá siempre pueden.
  • TOTS: Siiiiiiiiii

Acordem fer-ho un matí a les 9h, que es quan tots els pares venen a portar els nens a l’escola i així tothom podrà venir.

Aquí teniu l’àudio gravat.

REPRESENTACIÓ: ” EN PATUFET “

Ha arribat el final del projecte, i la millor manera de compartir allò que hem treballat i com ens ha agradat el conte del PATUFET és representar-ho.
Ens vam preparar quines eren les parts del conte què volíem representar (vam ordenar les escenes del conte) i cadascú va escollir quin paper volia representar (va ser totalment voluntari).
Posteriorment, vam anar escena per escena del conte, i pactàvem què havíem de dir i decidíem els complements que necessitaven. Un cop fet i organitzat tot aquests elements, vam començar assajar la representació fins que arribà el dia de la gran funció, on vam anar a l’altra classe de P3 a representar el conte treballat.

(Vídeo de la representació)

CONCLUSIONS

Ja sabem per on agafa l’aigua la coliflor… PER LES ARRELS!!
Després de 4 dies observant com baixava l’aigua on les arrels estaven dins l’aigua i veient que la coliflor que tenia l’aigua pel cap cada vegada estava més pansida i l’aigua no es movia, han arribat a la conclusió que les plantes agafen l’aigua per les arrels .

COM AGAFA L’AIGUA LA COL?

En l’activitat anterior, ens havíem quedat amb el dubte de com agafava la col l’aigua, i havíem acordat entre tots investigar-ho per buscar la resposta. Doncs decidim anar a l’hort de l’escola a agafar 2 cols però ens trobem que l’expert en l’hort, el Sr. Luís, ens diu que no hi han cols perquè una eruga se les estava menjant però que ens pot donar 2 coliflors que també serviran per observar per on agafa l’aigua.

Una vegada tenim les 2 coliflors a la classe formulem la pregunta de l’altra dia: per on deu agafar l’aigua? i s’estableix un petit debat:
* VEGA: por la boca
* YIYU: no tiene boca
* ENZO: por abajo
* MARIA: yo pienso que si tiene boca, mira los agujeritos de arriba.

Aprofitem aquesta afirmació tan contundent, i com tenim una pastanaga de l’hort, la Maria intenta que la coliflor se la mengi, però veu que no. Llavors s’estableix un altre debat:
* DYLAN: será por otro agujero la boca.
* MESTRA: A veure Dylan, té la pastanaga, per on se la deu menjar?
* DYLAN: por aquí ( ho intenta per un altre forat que té la coliflor però no aconsegueix res)
* YIYU: No tiene boca. No se lo va a comer.
* KEVIN: no le gusta la zanahoria.
* ENZO: come por abajo.
* MESTRA: A veure, anem a probar si per sota es menja la pastanaga.
* ENZO: No se la come, pero bebe por abajo.

Amb aquesta afirmació decidim comprovar quina de les dues idees és la real: posem una coliflor amb les arrels (pelitos com li diu la Maria) dins l’aigua i fem una ratlla per veure si així l’aigua baixa perquè se l’ha begut, i posem l’altre coliflor cap per avall per comprovar si agafa l’aigua pel cap (la part de dalt de la coliflor). Fem aquesta actuació i decidim esperar a veure quin és el resultat.


_______________________________________________________
És important destacar que, molts nens que deien que tenia boca i que bevia i menjava la coliflor per dalt, al comprovar amb la pastanaga que no se la menjava van moldejar la seva idea i llavors van canviar però només referent al menjar ja que, continuaven dient que l’aigua sí la bevia per dalt.

 

REPRESENTEM AMB PLASTILINA

En el moment en que els nens/es, en una estona d’esbarjo i lloc lliure, representen espontàniament alguna cosa o fet relacionada amb alguna activitat a la classe, demostra que algunes relacions entre idees/pensament/connexions  s’estan movent en ell. I aquí podem dir EUREKA!  

LA COL

Un dels elements fonamentals del conte del Patufet és la col on el patufet s’amaga de la pluja. Doncs avui hem treballat amb la COL.

Hem portat a l’aula una col, i en un primer moment hem deixat actuació lliure davant aquest element nou a la classe: l’han mirat, l’han tocat, l’han olorat, l’han agafat a pes i entre ells establien diàleg:és una col com la del patufet, pesa mucho, es verde, no huele, yo como en casa de eso, etc.”

Posteriorment, en rotllana, hem fet extensiu i comunitari aquest diàleg que tenien entre ells:

  • MESTRA: Sabeu què és això?
  • DYLAN: Una col como la del Patufet.
  • LUCA: Si, una col.
  • MARIA: Donde se esconde el Patufet.
  • MESTRA: Algú havia vist una col?
  • YIYU: yo en casa tengo. Mi mama compra.
  • NICO: papa y mama compran. Yo como.
  • MESTRA: Anem a tocar-la.

Entrem en la part d’observació i manipulació: la toquem tots, veiem que té uns nervis gruixuts, que és rugosa i suau, que no fa olor, que unes fulles són molt verdes i altres més blanques, etc. Repartim fulles perquè la puguin manipular més fàcilment i aquí sorgeix el gest de posar-se la fulla de la col al cap imitant al Patufet quan es protegia de la pluja, i el primer dubte:

  • DYLAN: mi hoja está mojada.
  • MARIA: tiene agua.
  • MESTRA: Per què deu tenir aigua?
  • MARIA: porque está plantada en un jardin o en un campo.
  • VEGA: porque tiene sed.
  • ENZO: Sí, tiene sed.
  • LUCA: Porque está lloviendo (relacionant el fet que el Patufet s’amaga sota la col perquè plou)

Totes aquestes idees les anem apuntant a la pissarra i acordem que observarem i experimentarem per saber per què la col té aigua; tot i que una de les afirmacions que s’han fet la descartem entre tots perquè veiem que no està plovent ara i per tant, no pot tenir aigua de la pluja ara.


___________________________________________________

A partir de la manipulació  i observació de la col sorgeix una altra via d’estudi del projecte. Ara seguirem per aquest camí.

EL SAFRÀ

Davant l’explicació del conte del PATUFET, surt l’element del SAFRÀ.

A partir d’aquí, aprofitem per establir un diàleg de què serà? Per què deu servir? Si ho han vist alguna vegada? De quin color és? Què podem fer amb ell? Etc. A partir de l’acció dialògic introduïm la part experimental: mostrem el safrà, el donem a tastar i comencen a sorgir les primeres reaccions:

  • ANA SOFIA: pinta el dedo.
  • DYLAN: tengo el dedo naranja.
  • AXEL: yo tambien.
  • KEVIN: en casa yo tengo.
  • VEGA: está bueno.

Introduïm l’element AIGUA i els formulem la pregunta: QUÈ PASSARÀ SI POSEM AL SAFRÀ UNA MICA D’AIGUA?

  • DYLAN: que pintará el agua.
  • VEGA: Canviará de color.
  • MESTRA: Per què succeirà això?
  • ANA SOFIA: por que el dedo se ha pintado.

Davant una acció que acaben de veure han establert una conseqüència. Tot i que aquesta relació només han sigut capaços de veure-la 3 alumnes, els altres, davant aquesta evidència, s’han mirat el dit i miraven l’aigua  intentant entendre la relació, i una vegada ho hem comprovat a veure si seria així o no, la reacció ha sigut unànime. Acabàvem de verificar la hipòtesis formulada.

Però ara, què podríem fer amb això? I un gran grup han afirmat: PINTAR!!! I així ho hem fet. Han decidit què volien fer amb l’experiment que acabàvem de realitzar.

QUI MÉS PORTA IMPLANT?QUÈ ÉS LA FM?

Aprofitant un fet que va sorgir espontàniament a l’aula, vam considerar que seria bo comprovar si l’afirmació que s’acabava de produir a l’aula era correcte o no. I així ho vam fer.

Al tornar del pati, al Nico se li havia desenganxat la part imantada de l’implant i va demanar que se li ajudés a enganxar-la. Arrel d’aquest fet va sorgir una petita conversa que posteriorment portà a una acció:

* DYLAN: sólo lleva l’aparell per escoltar millor el Nico.

* VEGA: no, la Laia también lo lleva.

* MARIA: si, su hermanita.

* KEVIN: Yo  no he visto.

* YIYU: Yo tampoco.

* MESTRA: Penseu que només porta l’implant el Nico?

* DYLAN: si. Yo no he visto a nadie más.

* MESTRA: I com podem saber si hi ha algú més que porti  un aparell per ajudar-lo a sentir millor?

* NICO: La Laia si porta.

* ANA SOFIA: Podemos ir a mirar.

* MESTRA: Us sembla bona idea que anem a mirar per les classes per veure si hi ha algun nen/a que porti un implant?

* ANTONELLA: Si es buena idea.

* Nico: la Laia i la Nerea.

* MESTRA: Vols que anem a la classe de la Laia i la Nerea a mirar?

* VEGA: Si, ellas también lo llevan.


_______________________________________________________
A partir d’aquesta conversa, els vaig donar l’oportunitat que fossin ells que decidissin què podíem fer per trobar la solució a l’afirmació que s’havia creat , ja que uns deien que si i altres deien que no.

El més important es que, davant un dubte, van ser capaços de buscar una estratègia per poder buscar la resposta. Havien establer relacions d’altres vegades que havien sorgit aspectes similars.
_______________________________________________________
Vam convidar a la Laia i a la Nerea a que vinguessin a la classe i ens expliquessin com funcionava exactament la FM que començaríem a utilitzar amb el Nico.

PARLEM AMB ELS EXPERTS

Arrel d’haver sorgit la necessitat de pregunta-li al Nico si li feia mal portar l’implant, vam considerar que seria molt bona idea convidar als pares del Nico, com a experts en la matèria, que ens expliquessin com li treuen i li posen l’aparell diàriament al Nico, com li posen la bossa protectora per anar a la piscina – tal i com el nen ens va explicar a la classe – i si s’ha de prendre alguna mesura excepcional que no sapiguem, etc.


Era una bona manera d’introduir la figura de l’expert davant qualsevol dubte que ens sorgeixi.

 

COM ES SENT AMB IMPLANT?

Igual que vam manipular, tocar i provar les ulleres ara era el moment de fer el mateix amb els audíofons. D’aquesta manera entendríem millor com sent el Nico.

A partir de l’experimentació de sentir amb els audiòfons posats vam establir una petita conversa que posteriorment va donar pas a entrevistar al Nico sense tenir-ho previst. Amb preguntes del tipus: sentim igual? sentim més fort o fluix? T’agrada com sents ara? Etc . Van arribar a la conclusió que amb els audiòfons sentien diferent, més fort, però que no els agradava perquè era estrany.

Amb aquestes afirmacions va sorgir el dubte d’un nen de la classe a preguntar al Nico:

  • DYLAN: te duele?
  • MESTRA: Nico, et fa mal portar l’aparell?
  • NICO: No

A partir d’aquí, vaig aprofitar que al Nico no li semblava malament ser el protagonista per preguntar coses i intentar que els nens de la classe també li fessin preguntes (en la mesura que fos possible) per tal que veiessin la situació com normal i que no succeeix res per portar un aparell.

_______________________________________________________

El més important d’aquesta activitat fou que, a partir de manipulació, experimentació… sorgí la iniciativa de preguntar per aclarir un dubte. Considero que això ha estat un gran pas per anar mostrant i donant la oportunitat que davant un dubte podem preguntar per resoldre’l.

Tot i que el gran grup observava i la part activa només la portaven 3 o 4 infants, és important que de cada vegada s’observa més la participació activa de més nens.