PROJECCIÓ SOCIAL/COMUNITÀRIA DEL PROJECTE

Aquest projecte ens ha permès investigar sobre un ésser viu en profunditat, per aquest motiu hem considerat que seria interessant fer una petita publicació com si fos un article d’una revista científica. Amb aquesta idea hem hagut d’observar diferents articles de revistes per a poder fer el nostre. Les TIC ens permetran amb imatges i text, explicar tot allò que hem après sobre els cargols i ens permetran una reflexió lingüística sobre com treballar un article científic. Probablement aquest article acabarà sent imprès per tots i cada un dels alumnes i deixarem alguna copia a la biblioteca de l’escola. Els alumnes es plantejaven poder-lo enviar a alguna editorial per a que sigui publicat.

INSTRUMENTS I DINÀMIQUES D’AVALUACIÓ

FOTO LLIBRETA D’AULA

Des de el curs 09-10 com a escola vam elaborar un document provisional sobre l’avaluació  a l’escola, partint del PEC i sobre altres documents que tenim elaborats de metodologia. Nosaltres entenem per avaluació el “seguiment que fem del procés d’ensenyament-aprenentatge per identificar els èxits, les dificultats que es presenten durant el procés que ens permetin prendre decisions per poder millorar la nostra pràctica coma  docents i la de tots els nostres alumnes com a aprenents.

Entenem dos tipus d’avaluació que són la qualificadora o la reguladora. En el cas que presentem, que és un projecte, mostrarem aquesta avaluació reguladora contestant la pregunta següent “Què faig jo perquè els meus alumnes prengui consciència del que sap, de com ho ha après i que ha de fer per millorar-ho?”.

Per començar farem una avaluació inicial amb els alumnes que ens permeti saber què saben en aquest cas sobre els cargols, generant unes hipòtesis a partir d’una imatge.

Aquesta avaluació inicial també s’hagués pogut realitzar a través d’una conversa o a través d’una noticia. En el nostre cas, cada un d’ells i de forma individual va fer una hipòtesis i la vam posar en comú. Això ens va permetre començar un procés d’indagació.

FOTO HIPÒTESIS

FOTO XARXA ANGLÈS

Al llarg del projecte hem d’avaluar el procés, en aquest cas un dels aspectes importants a valorar era l’aprenentatge de la primera llengua estrangera (anglès). En varies situacions els alumnes havien de fer hipòtesis en aquesta llengua i per tant explicar-les als companys.

FOTO CARGOLERES

Més endavant un altra situació on també s’avaluava la comprensió escrita i el vocabulari en anglès va ser aquesta, que la vam realitzar amb tot el grup classe amb una conversa:

FOTO WHAT WILL IT HAPPEN?

GRAELLA WHAT WILL IT HAPPEN?

A més  a més, al llarg del projecte es realitzen diverses converses que també permetran saber si els alumnes estan interioritzat el procés que s’ha anat realitzant.

FOTO TENIM LA CARGOLERA…

La llibreta d’aula a l’escola de Rellinars és un element molt important quan parlem d’avaluació. És en aquesta llibreta una eina d’aprenentatge i avaluació on:

  • Reflexionen sobre allò que hem après
  • On es prenen apunts per poder-los posar en comú

Es realitzen xarxes de relacions a nivell individual. Les xarxes de relacions són per a nosaltres l’eix visual que ens permet situar als alumnes durant el procés i que va creixent a mesura que creix el projecte. Aquestes xarxes elaborades amb els alumnes i amb les paraules clau de cada projecte són penjades a la paret i poden en qualsevol moment formar part de l’avaluació.

FOTO XARXA

Alguns exemples de l’ús de la llibreta d’aula en el projecte dels Snails.

FOTO RENOVEM CARGOLERA

FOTO ENS VISITA EN VICENÇ BROS

FOTO 30 MINUTS

FOTO LAND SNAILS

FOTO CURIOSITATS SOBRE CARGOLS

FOTO QUINA UTILITAT TÉ LA BAVA DE CARGOL?

FOTO AVALUEM EL PROJECTE SNAILS

Per avaluar els aprenentatges finals del projecte “Snails” es va utilitzar un plantejament d’una situació en que els alumnes havien d’aplicar els seus coneixements des de diferents vessants i tenint en compte diferents aspectes treballats a l’aula. Aquest plantejament el va proposar la mestra tenint en compte que fos una situació contextualitzada, productiva, que doni indicis i amb un clar destinatari com ens recomana el document d’avaluació que va realitzar la Neus Sanmartí. A més a més, la correcció d’aquesta avaluació final va ser feta pels companys (coavaluació). Per poder-la fer vam construir entre tots (alumnes i mestra) una pauta de correcció que s’assembla molt a una base d’orientació:

FOTO CORRECCIÓ AVALUACIÓ CARGOLS

Un cop cada un dels alumnes va corregir aquestes avaluacions dels companys, vam demanar-los que a la llibreta escrivissin la seva sensació respecte a l’avaluació que havien rebut.

FOTO SENSACIÓ SOBRE L’AVALUACIÓ DELS CARGOLS

INFORMES

Pel que fa a l’avaluació qualificadora els informes de l’escola permeten una visió molt competencial i defuig de l’avaluació de continguts que fins ara estàvem acostumats. Una de les apostes que com a escola hem fet és que els informes es realitzen al primer i tercer trimestre a quatre mans, això implica que sempre som dos mestres avaluant als alumnes i permet allunyar-se de la subjectivitat. En aquest cas avaluaríem l’apartat del món dels éssers vius i l’àrea de la llengua anglesa.

FOTO COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA

En el segon trimestre són els mateixos alumnes que realitzen un informe d’autoavaluació on s’avaluaran ells mateixos el projecte, la seva implicació a l’aula.

GRAELLA COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA

L’avaluació d’aquest informe el faran tots els mestres que intervenen en el grup i en el cas que no hi estiguin d’acord, com es pot veure a la imatge, es canviaran les creus de lloc. En l’última pàgina es demanarà als alumnes que facin unes propostes de millora de cara al curs vinent i els mestres faran una petita reflexió sobre aquest informe.

FOTO QUÈ EM PROPOSO MILLORAR

Creiem que aquest informe i totes les autoavaluacions que es van generant al llarg del curs sobre l’aprendre a aprendre i les altres reflexions seran més que suficients per poder avaluar les competències transversal.

TREBALL EN EQUIP DOCENTS I APRENENTS

Sempre i quan sigui possible es promou la idea en que aquestes franges horàries en les que fem els projectes puguem ser dos mestres dins l’aula. Aquest suport varia cada any depenent del nombre total d’alumnes de cada aula i també del nombre de mestres que hi ha al centre. Quan parlem d’aquest suport ens referim a un suport als alumnes i no a la mestra, la idea és fer una planificació que permeti que la persona que entra a l’aula sàpiga què està treballant el grup i per tant que pugui aportar tant les seves idees com la seva experiència. Pel que fa a la participació d’aquesta persona de suport creiem que totes dues han de participar en les converses i en les activitats de grup, tot i que en la majoria dels casos la que lidera la conversa acaba sent la tutora. La persona de suport hauria de poder també gestionar i participar de la conversa i a vegades anotar i transcriure-la, en altres moments aquesta persona, si la necessitat del grup ho requereix podríem partir el grup en dos per poder treballar amb menys alumnes.

CANVIS EN L’ORGANITZACIÓ ESCOLAR: TEMPS I ESPAI

FOTO HORARI

Les franges horàries estan organitzades en 1:30h i tal i com es pot veure a la imatge no hi ha fragmentació horària per matèries, això implica que al llarg de la setmana ja treballen de manera globalitzada on aquestes matèries seran treballades des dels projectes. Aquesta aposta horària s’ha dut a terme des de que es va crear l’escola i només hi ha contemplades fora d’aquests projectes les especialitats, la filosofia, els jocs matemàtics. A més dels tallers perquè afecten a tots als alumnes de l’escola (en els quals els alumnes treballen tots junts des de P3 fins a 6é).

L’espai on habitualment els alumnes treballen és dins de la seva aula, tot i que hi ha moments on si els alumnes ho necessiten poden utilitzar els espais comuns sempre i quan no hi hagi un grup treballant (sala de mestres, menjador, vestíbul, passadís…). En algunes ocasions aquest espai traspassa les parets de l’escola i per tant podem sortir a l’exterior a observar el medi i aprofitar aquest espai com a aprenentatge.

ORGANITZACIÓ DE L’ AULA I DELS ALUMNES

L’escola de Rellinars es caracteritza per ser la única escola rural del Vallès Occidental on el nombre d’alumnes de l’escola permet que la relació que s’estableix entre els alumnes sigui propera entre ells.

A l’escola de Rellinars, tot i no desenvolupar un treball cooperatiu entès com a assignació de rols per part de cada un dels alumnes, si que considerem que és important tenir en compte diferents agrupaments depenent de les activitats que es duran a terme al llarg del projecte.

Per nosaltres els espais de reflexió sobre la pràctica docent són molt importants, és per aquest motiu que dediquem estones en l’horari lectiu per a poder documentar els processos que seguim a l’aula en cada un dels projectes. En el nostre cas, hem apostat per una documentació digital on es va creant una presentació amb els passos que s’han anat seguint a l’aula per a desenvolupar el projecte. Aquesta activitat per si sola ja requereix per part del mestre una autoreflexió sobre les activitats que documenta i el sentit que tenen dins el projecte i del seu pla de treball. Aquesta documentació, a més a més, pot ser compartida amb els alumnes i per tant permet situar-los dins del procés i evidenciar que han estat fent alhora que es comparteix amb el claustre de mestres. Aquests claustres de mestres, que en diem claustres pedagògics, que es fan com a mínim un cop a la setmana serveixen per a poder resoldre dubtes, neguits i compartir la vida de l’aula.

Objectius d’aprenentatge, competències i continguts

Indagació dialògica

Aquest projecte ha estat plantejat basant-nos en un model socio-constructivista de l’aprenentatge (Gordon Wells i Vygotsky). Tal i com deien ells per adquirir unes actituds, coneixements i valors, els alumnes haurien de fer activitats productives i deliberades:

  • Creant una comunitat d’aula on es comparteixi un compromís amb l’interés, col·laboració i un diàleg de construcció de significats.
  • Organitzant el currículum en funció de temes amplis que estimulin el dubte, fer-se preguntes i col·laborar amb els altres en la construcció de coneixement.
  • Negociant objectius que estimulin els seus interessos i capacitats
    • Que siguin suficientment oberts per suscitar diferents alternatives i que impliquin a tota la persona
    • Estimulin el treball col·laboratiu
  • Procurant que hi hagi ocasions on els estudiants utilitzin una varietat de models de representació, presentin els seus treballs als altres i rebin respostes crítiques i constructives.

Per aquest motiu basarem aquest projecte en una investigació feta pels alumnes on a partir d’una pregunta inicial i mitjançant la reflexió, la planificació, l’actuació i la revisió els acompanyarem en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge.

Coneixement del medi natural, social i cultural

  1. Plantejar-se, identificar i resoldre interrogants i problemes relacionats amb fenòmens i elements significatius de l’entorn natural, social i cultural, utilitzant estratègies de cerca i tractament de la informació, i analitzar els resultats i plantejar solucions alternatives als problemes.
  2. Participar activament en el treball en grup, adoptant una actitud responsable, solidària, cooperativa i dialogant, argumentar les pròpies opinions i contrastar-les amb les dels altres, respectant els principis bàsics del funcionament democràtic.
  3. Identificar l’especificitat dels éssers humans i analitzar i valorar críticament la intervenció humana en el medi i el seu impacte al llarg del temps, adoptant compromisos individuals i col·lectius d’actuació en la protecció i millora del medi ambient i del patrimoni cultural.
  4. Reconèixer en el medi natural, social i cultural els canvis i les continuïtats relacionats amb el pas del temps, comprendre algunes relacions de successió i simultaneïtat, de cronologia i de durada, i aplicar aquests coneixements en la interpretació del present, la comprensió del passat i en la construcció del futur.
  5. Identificar els principals elements de l’entorn natural, social i cultural; analitzar la seva organització, les seves característiques i interaccions i aplicar aquesta anàlisi a diferents escales espacials i temporals.
  6. Utilitzar de manera responsable i creativa les TIC i el material relacionat amb l’experimentació i el treball de camp, com a eines per obtenir informacions i com a instruments per aprendre i compartir coneixements.
  7. Utilitzar la llengua com a eina per construir coneixement, per comunicar-lo i per compartir-lo amb els altres, a partir del desenvolupament de les competències comunicatives pròpies de l’àrea (descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació).
  8. Apreciar el gaudi que comporta arribar a trobar explicacions racionals dels fets i problemes que s’identifiquen en el nostre entorn i de la utilitat de l’aplicació de procediments i actituds científiques.

Llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura i llengua estrangera

  1. Valorar la realitat multilingüe i multicultural de la nostra societat com a font de riquesa personal i col·lectiva, prendre consciència de la importància del domini de llengües en un món cada cop més global i utilitzar amb progressiva autonomia tots els mitjans al seu abast, incloent-hi les TIC, per obtenir informació i per comunicar-se.
  2. Desenvolupar la competència comunicativa oral i escrita en totes les llengües de l’escola per comunicar-se amb els altres, per aprendre, per expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre les riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials.
  3. Desenvolupar la competència en la llengua catalana com a vehicle de comunicació parlada o escrita per a la construcció dels coneixements,
  4. Expressar-se oralment, adequant les formes i el contingut als diferents contextos i situacions comunicatives, i mostrant una actitud respectuosa i de col·laboració.
  5. Comprendre i respondre en llengua estrangera a les interaccions orals més habituals de l’aula.
  6. Comprendre discursos i explicacions orals que es donen en l’àmbit escolar i en el context social i cultural proper.
  7. Comprendre els missatges orals en llengua estrangera sobre temes relacionats amb els interessos dels alumnes, els dels altres i del món que ens envolta.
  8. Comprendre textos escrits que es donen en l’àmbit escolar i en el context social i cultural proper.
  9. Comprendre textos audiovisuals (publicitat, pel·lícules, informatius), dels mitjans de comunicació o de les tecnologies de la informació i la comunicació, i fer-ne una lectura crítica i creativa.
  10. Utilitzar les llengües eficaçment en l’activitat escolar, tant per buscar, recollir i processar informació com per escriure textos vinculats a les diferents àrees del currículum.
  11. Produir textos de diferent tipologia i amb diferents suports, relacionats amb el context social i cultural, amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, segons l’edat.
  12. Manifestar una actitud receptiva, interessada i de confiança en la pròpia capacitat d’aprenentatge i d’ús de les llengües.

Matemàtiques

  1. Utilitzar i valorar les matemàtiques com una eina útil per comprendre el món i per expressar informacions i coneixements sobre l’entorn, i reconèixer-les com una ciència oberta i dinàmica.
  2. Reconèixer situacions-problema de l’entorn i utilitzar les matemàtiques per resoldre-les, triant els recursos que es considerin més adients i explicant-ne l’elecció.
  3. Organitzar i consolidar el pensament matemàtic a partir de la comunicació coherent i clara de les pròpies idees, i dels processos matemàtics emprats, als companys i als mestres.
  4. Comprendre les magnituds mesurables i el procés de mesurar, i aplicar les unitats d’ús habitual, les tècniques i els instruments de mesura adequats a cada situació.

CONTINGUTS:

MEDI NATURAL

El món dels éssers vius

  • Caracterització de la funció de nutrició en els animals i plantes.
  • Caracterització de la funció de reproducció a partir de l’observació d’animals i plantes.
  • Caracterització de la funció de relació a partir de l’observació d’animals i plantes i relacionant aquests amb els seus hàbitats.
  • Interès per l’observació, cura i protecció d’animals i plantes de l’entorn proper, i prevenció dels possibles riscos.
  • Interès per l’observació i la generació de preguntes científiques, així com per la construcció de respostes coherents amb el coneixement científic.

MATEMÀTIQUES

Comprensió dels nombres, de les seves formes de representació i del sistema de numeració

  • Lectura i escriptura dels nombres fins al milió.
  • Ús de propietats numèriques per recollir, descriure i interpretar dades.

Comprensió i anàlisi dels patrons, relacions i canvis

  • Anàlisi de les peculiaritats dels nombres i de les operacions. Seguiment de sèries numèriques, geomètriques i descoberta del patró.
  • Descripció de situacions en què es produeixen canvis o altrament es mantenen constants.

Formulació de preguntes abordables amb dades i recollida, organització i presentació de dades rellevants per respondre-les

  • Formulació de preguntes basades en fets propers i interessos propis.
  • Recollida de dades mitjançant observacions, enquestes i experiments amb mostres més petites de 50.
  • Interpretació de la freqüència absoluta.

Treure conclusions i fer prediccions basades en dades

  • Descripció oral d’una situació a partir de l’anàlisi de les dades.

Comprensió i aplicació de conceptes bàsics d’atzar

  • Predicció de la probabilitat de resultats d’experiments senzills i comprovació d’aquestes prediccions.

LLENGUA CATALANA

Parlar i conversar

  • Participació activa i col·laborativa en interacció amb el grup o mestre en qualsevol situació comunicativa de l’aula i l’escola, tant les referides a gestió, organització, discussió dels problemes que sorgeixen en el dia a dia i explicació de vivències personals, com les derivades de situacions d’ensenyament i aprenentatge, respectant les normes que regeixen la interacció oral (torns de paraula, to de veu, ritme).
  • Exposició de temes de manera ordenada i comprensible. Participació activa en els diàlegs o debats, aportant i defensant idees pròpies i defensant o contradient, si cal, les dels altres amb arguments raonats.
  • Exposicions a partir d’un guió, esquema o imatge, amb la possibilitat de fer-ho davant d’una càmera de vídeo.

Escoltar i comprendre

  • Identificació i comprensió de tot tipus de missatges orals en diferents contextos i en qualsevol dels escenaris possibles: activitats d’aula, situacions d’aprenentatge en qualsevol àrea, i en la vida quotidiana.
  • Comprensió de textos orals de diferents mitjans de comunicació audiovisual i informàtics per obtenir-ne informació i per aprendre, i valoració guiada de la informació que aporten.
  • Reelaboració i explicació de manera sintètica d’exposicions que fa alguna persona o bé que s’han escoltat o mirat a través d’algun mitjà audiovisual, informàtic o dels mitjans de comunicació.
  • Interès, respecte i audició reflexiva davant les intervencions dels altres.

Llegir i comprendre

  • Comprensió de les informacions escrites més habituals de classe, de la vida quotidiana i dels textos vinculats a continguts curriculars en qualsevol dels formats possibles i de forma conjunta a partir del text, imatges o esquemes que el componen.
  • Utilització d’estratègies afavoridores del procés de comprensió lectora abans, durant i després de la lectura (planificació, anticipació, idea principal, identificació de mots, inferències, relació entrefragments, capacitat d’autocorrecció a partir del sentit global, identificació dels signes de tot tipus que formen part del text).
  • Lectura, comprensió i anàlisi guiada d’informacions i relats procedents de documents audiovisuals i de mitjans de comunicació.
  • Resposta a preguntes a partir del text, la resposta de les quals comporta reelaboració, relació amb els coneixements de cadascú o elaboració d’inferències.
  • Ús d’estratègies lectores adequades en la lectura individual silenciosa o en veu alta amb el professorat.
  • Interès i curiositat per mirar o llegir contes o llibres de coneixements, però també per llegir qualsevol text que es té a l’abast: un rètol, un avís, un títol d’un llibre, una notícia de diari, una información d’Internet, entre altres.
  • Iniciació a cerques d’informació a Internet, utilització de l’hipertext i dels enllaços.
  • Interès pels textos escrits com a font d’informació i d’aprenentatge i com a mitjà de comunicació, d’aprenentatges i experiències.
  • Sentit crític davant produccions audiovisuals: publicitat, informatius, relats de ficció.

Escriure

  • Utilització de correus electrònics per comunicar-se.
  • Expressió d’idees de forma sintètica a través d’un esquema o imatge.

LLENGUA ANGLESA

Comunicació oral

  • Comprensió d’instruccions simples i encadenades d’actuació a l’aula

Comprensió i participació en situacions d’intercanvi social a l’aula: saludar, acomiadar-se, la data,

Comprensió global de textos orals de tipologia diversa, en diferents suports i formats (diàleg, relat, descripció).

Formulació de preguntes i respostes en simulacions i diàlegs, en el context de l’aula i pròxims als alumnes.

  • Identificació del lèxic bàsic d’un tema específic amb ajut d’il·lustracions o sense.
  • Estratègies de comprensió: anticipació del contingut, formulació d’hipòtesis, verificació, identificació de paraules clau.
  • Pronunciació, entonació i ritme adequats en les interaccions orals habituals.
  • Normes que regeixen la comunicació oral: torn de paraula, to de veu, respecte per les intervencions dels altres…
  • Ús de les estructures pròpies de la llengua estrangera en les produccions orals més habituals.
  • Respecte i esforç d’atenció, comprensió i valoració per les intervencions orals dels altres.

Comprensió lectora

  • Utilització de diccionaris il·lustrats en format paper i digital per a la comprensió de mots.

Expressió escrita

  • Producció de textos breus relacionats amb situacions de la vida quotidiana, a partir dels models treballats oralment a l’aula, utilitzant recursos TAC.
  • Utilització de textos escrits breus d’expressions i frases senzilles conegudes i treballades oralment.
  • Ús d’eines de consulta com ara diccionaris il·lustrats per a la producció de textos escrits breus.
  • Aplicació dels coneixements sobre el funcionament de la llengua estrangera (lèxics, morfosintàctics i ortogràfics) en la producció de textos escrits breus.
  • Normes per a la bona presentació dels textos escrits.

Coneixement del funcionament de la llengua i del seu aprenentatge

Habilitats i estratègies per aprendre nou lèxic, expressions i estructures (repetició, memorització, associació, utilització de suports multimèdia) de forma individual però també en grup.

  • Reconeixement i ús de lèxic, formes i estructures bàsiques pròpies de la llengua estrangera, prèviament utilitzades.
  • Valoració i confiança en la pròpia capacitat per aprendre una llengua estrangera com a instrument per a la realització de tasques, com a eina d’aprenentatge i d’accés al coneixement i com a llengua de comunicació dins i fora de l’aula.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE LLENGUA CATALANA I LLENGUA CASTELLANA

Dimensió comunicació oral

Competència 1. Comprendre textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i escolars.

Competència 2. Produir textos orals de tipologia diversa adequats a la situació comunicativa. Competència 3. Interactuar oralment d’acord amb la situació comunicativa, utilitzant estratègies conversacionals.

Comprensió lectora

Competència 4. Llegir amb fluïdesa per comprendre textos de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i escolars en diferents formats i suports.

Competència 5. Aplicar estratègies de comprensió per obtenir informació, interpretar i valorar el contingut d’acord amb la tipologia i la complexitat del text i el propòsit de la lectura.

Competència 7. Aplicar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement propi.

Expressió escrita

Competència 8. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa i el destinatari. Competència 9. Produir textos de tipologies diverses amb un lèxic i estructura que s’adeqüin al tipus de text, a les intencions i al destinatari.

Competència 10. Revisar el text per millorar-lo i tenir cura de la seva presentació formal en funció de la situació comunicativa.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE LLENGUA ESTRANGERA

Comunicació oral

Competència 1. Obtenir informació bàsica i comprendre textos orals, senzills o adaptats, de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i de l’àmbit escolar.

Competència 2. Planificar i produir textos orals breus i senzills adequats a la situació comunicativa.

Competència 3. Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs.

Expressió escrita

Competència 7. Planificar textos senzills a partir de la identificació dels elements més rellevants de la situació comunicativa.

Competència 8. Produir textos senzills amb adequació a la situació comunicativa i amb l’ajut de suports.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE CONEIXEMENT DEL MEDI

Món actual

Competència 1. Plantejar-se preguntes sobre el medi, utilitzar estratègies de cerca de dades i analitzar resultats per trobar respostes.

Competència 4. Analitzar paisatges i ecosistemes tenint en compte els factors socials i naturals que els configuren, per valorar les actuacions que els afecten.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES MATEMÀTIQUES

Resolució de problemes

Competència 1. Traduir un problema a una representació matemàtica i emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre’l.

Competència 3. Fer preguntes i generar problemes de caire matemàtic.

INTRODUCCIÓ DEL PROJECTE

El projecte que us explicarem és el de : What are these snails doing? Que s’ha fet aquest curs escolar en una aula de cicle mitjà de l’escola de Rellinars amb alumnes barrejats de 3er i 4rt.  L’objectiu general del projecte era millorar la llengua anglesa com a eina vehicular en algunes converses dins l’aula i vam pensar que la investigació d’un ésser viu permetria treballar un vocabulari adequat pels alumnes, i a la vegada poder fer les investigacions en llengua catalana.

Al principi de curs elaborem un pla de treball per cada aula, on especifiquem els objectius generals que es pretenen treballar en una planificació, no programació, de les competències més importants que s’haurien de treballar durant el curs escolar.

Ens referim que aquesta planificació pot ser modificada, doncs en cap cas hi trobarem una temporització dels continguts ni tampoc uns projectes prèviament pensats i dirigits per la mestra, sinó uns objectius finals que seran abordats al llarg del curs, en els diferents projectes, adaptant-se a les necessitats dels alumnes i del grup classe. Aquesta planificació també té en compte el recorregut dels alumnes al llarg de la seva escolaritat i evidentment, el currículum amb el qual ens basem.

El pla de treball respon a aquestes preguntes:

  • Com és el grup classe?
  • Què em proposo pensant en el grup?
  • Com treballarem?
  • Com avaluarem?
  • Què volem treballar?

Aquest pla de treball s’elabora amb el conjunt de mestres que intervenen a primària. Aquest fet permet tenir una diversitat d’idees molt important: enriquint aquells continguts que s’haurien de treballar, i a més a més, les aportacions dels mestres que han tingut al grup classe en cursos anteriors i que aporten una visió pràctica dels interessos que poden generar-se. La idea no és fer un llistat de projectes, sinó, tenint en compte aquelles competències que cal treballar i els objectius i continguts que encara no s’han treballat, fer una pluja d’idees sobre preguntes que puguin generar investigacions, filons per desenvolupar els continguts, i altres activitats marcades pel PEC que afecten al

funcionament del centre i a totes les aules de primària (tallers, filosofia, …)

FOTO XARXA SNAILS

Aquesta xarxa de relacions, realitzada al novembre d’aquest curs escolar, ens permet visualitzar alguns dels filons que explicàvem anteriorment. Alguns d’ells acabaran esdevenint un projecte, i d’altres no.

El projecte que us volem explicar és una proposta sorgida de les mestres que es va encetar amb els alumnes a través d’una imatge. En aquest cas, sabíem que la imatge ens permetria portar a terme una investigació a l’aula sobre un ésser viu: els cargols. Vam tenir en compte que aquest grup, en el seu recorregut escolar, havien treballar poc el model ésser viu i per aquest motiu, vam pensar que seria una bona idea per ampliar coneixements i abordar les necessitats dels éssers vius.

Aquest projecte va sortir a partir d’una proposta de les mestres, però hagués pogut ser que un alumne hagués portat una noticia, un ésser viu a l’aula, o haguéssim fet una sortida per l’entorn per observar els éssers vius. En qualsevol cas l’objectiu és el mateix: treballar el model ésser viu, i qualsevol de les propostes és , per nosaltres, igual de vàlida.