PROJECCIÓ SOCIAL I COMUNITARIA

El fet que estiguem en un poble on no hi passa el tren, es feia difícil vincular la comunitat. Però el fet d’anar al museu a veure els trens i saber per a què els necessita la societat, ja és una vinculació amb l’exterior, ja que també hem observat diferents recorreguts que pot fer un tren i els avantatges i desavantatges que té respecte als altres transports.

També, vam tenir la sort que una mare de la classe que és treballadora de l’AVE, i va poder venir a explicar-nos com funcionen els trens d’alta velocitat i quines tasques realitza ella i els altres treballadors.

I evidentment, com ja hem esmentat abans, el bloc ens serveix per comunicar-nos amb l’exterior i vincular-nos amb la comunitat. També volem comentar, que a les classes de petits, com que aquests alumnes els costa explicar a casa el que està succeint a l’aula, cada setmana es fa un “article” al diari d’aula, on expliquem una activitat o un fet que ha passat al llarg de la setmana i que ha sigut significant per al grup. Aquest diari d’aula va cada setmana a casa de dos alumnes, així les famílies poden saber més coses del que estem fent en aquest projecte i els altres.

(foto)

INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

El informes on queden recollides totes aquestes evidencies de l’avaluació és realitzen sempre a 4 mans, és a dir, que són les dues persones que més entren a l’aula (tutora i persona de suport) les que conjuntament els omplen.

El fer de que l’educació per projectes és molt globalitzada fa que en els informes també es vegi reflectit aquest aspecte, i per tant, no hi ha continguts concrets, sinó competències o àrees en general.

Com que estem parlant d’infantil, el que creiem més necessari a aquestes edats és ajudar als alumnes a créixer a nivell personal i començar a agafar estratègies que li serveixin per anar evolucionant en els aprenentatges, en autonomia i intentar fer-los competents des de ben petits.

Per això, molts aspectes a avaluar a infantil tenen a veure amb la seva identitat i autonomia, amb la relació amb els altres, amb l’adquisició d’hàbits i normes que el permetin formar part del grup-classe. I llavors hi ha algun aspecte més concret de les àrees de descoberta de l’entorn (si fa aportacions i mostra interès pels temes, si utilitza bé els estris de mesura o observació…), també sobre el llenguatge, per saber en quin moment es troba, i podem avaluar aspectes com l’expressió oral, l’escolta, si s’està iniciant en l’escriptura o lectura…

AVALUACIÓ

Treballant d’aquesta manera que us hem explicat és molt fàcil poder fer una “avaluació”/observació dels alumnes de l’aula. Com que totes les activitats són molt participatives i sempre se’ls demana que actuïn per a resoldre una situació, es fa molt evident en quin moment d’aprenentatge està cada alumne. Així podem observar fàcilment quins alumnes tenen més assoliment i captació de tot el que s’està treballant, i que per tant tenen més facilitat per aplicar els coneixements i relacionar-los, i per contra, també podem veure quins alumnes necessiten més ajuda. Per tant, es fa molt evident aquells alumnes que són competents per a realitzar les tasques que es requereixen.

A part de tots els processos diaris on podem observar les seves capacitats, també hi ha activitats més enfocades a l’avaluació, ja sigui individual, com autoavalauacions, o de grup.

Les converses sempre serveixen per veure d’on partim o on estem en cada moment del projecte. Per tant, poden ser avaluacions inicials i també avaluacions durant el procés.

Un exemple seria realitzar xarxes de relacions, on cal seleccionar les paraules clau que ens ajuden a entendre el projecte i relacionar-hi tots els aspectes necessaris. En aquest cas, cada alumne feia la seva, on hi escrivia les paraules que ell/a creia més significatives, i també, al llarg de tot el projecte, s’ha anat fet una xarxa de relacions de classe, on tots participaven a fer-la créixer.

El fet d’haver d’explicar oralment aquestes xarxes, també es un moment d’avaluació ja que és on demostren i verbalitzen tot allò que saben.

(foto xarxa)

Quan necessitem escriure  ala llibreta conceptes més concrets, on entre tots decidim aquells que creiem que són més important o útils, i després en fem una copia a la llibreta. O a vegades fins i tot, són els alumnes més grans que ells sols escriuen aquells aspectes que volen recordar.

Quan vam tenir la necessitat d’aplicar coneixements matemàtics per a realitzar la línia del temps, també ens va servir com a avaluació, on es feia molt evident quins coneixements matemàtics tenien.

Exemplificar amb dibuixos parts o processos dels trens també dóna evidencies dels nous aprenentatges que ha adquirit cada alumne.

Una altra eina per avaluar seria el bloc de la classe, on per a poder explicar al món allò que succeeix cal pensar molt bé com dir-ho perquè tothom ho pugui entendre. Per a fer això cal tenir molt clars els coneixements de grup.

El resultat final d’aquest projecte va ser la línia del temps, per tant, si l’alumne és capaç d’explicar-la, vol dir que ha assolit els objectius que s’havien proposat.  A més a més, hem pogut veure aquells alumnes que han sigut capaços d’aplicar els coneixements necessaris per a fer una línia del temps, quan se’ls va demanar de fer una línia del temps de les edats de tots els nens de la classe.

(fotos)

TREBALL EN EQUIP DELS APRENENTS

Com ja us hem estat explicant, el fet de treballar per projectes fa que es tingui una mirada molt globalitzada dels aprenentatges, i per tant, per a poder-los realitzar amb sentit i crear sabers d’aula, no s’entendria que les activitats fossin a nivell individual, sinó que es necessita de tot el grup classe per a arribar a assolir els nous coneixements i fer créixer aquests projectes. Per tant, la majoria de tasques es realitzen en grup, on es reben les habilitats de cada alumne, i on entre tots arribem a les conclusions adequades.

No acostumem a realitzar activitats on cada alumne té un paper molt marcat o assignat, sinó que són més lliures i cada alumnes es posiciona en el paper que millor sap fer, o com es sent més còmode. Per això és necessari que la mestra estigui molt present per evitar que cap alumne es distregui o per gestionar, si cal, alguna situació de conflicte quan entre ells no es posen d’acord amb el que estan fent o qui ho fa.

Si bé és cert que hi ha moments en que és necessari un treball més individual, però sempre és amb el sentit d’anotar a la llibreta les conclusions, o aspectes a remarcar dels aprenentatges que es van assolint.

#comhaevolucionateltren #infantil

Fotos treball en equip

TREBALL DOCENT EN EQUIP

En l’entrada anterior hem explicat com es plantejava aquest projecte i d’on sortien les preguntes a investigar. Volem remarcar que hem dit que sorgien dels alumnes i de la mestra responsable del grup, però que com és normal, a aquesta mestra també li sorgeixen dubtes. La manera que tenim a l’escola per a compartir tots aquests moments i dubtes és fent claustres pedagògics, on es destinen sessions a explicar el que està passant en una aula, què s’ha fet fins llavors, quins son els objectius.

El paper dels altres mestres del claustre és fer una crítica constructiva del que està passant en aquella aula, així com proporcionar estratègies i nous reptes per a que el projecte creixi en la mateixa línia d’escola.

Dins de l’aula, quan és possible, hi ha dos docents a la vegada. El paper del mestre de suport és el mateix que el que té el tutor/a, per tant, ha de seguir la línia del projecte.

#comhaevolucionateltren #infantil

Foto: claustre pedagògic

PLANTEJAMENT DE LES PREGUNTES

Per a poder desenvolupar el projecte, és necessari fer-se preguntes per tal d’investigar i crear coneixements.

La pregunta principal és: “ com ha evolucionat el tren?”, a partir d’aquí es genera una conversa que dona pas a noves preguntes, i així, a començar el projecte.

Durant tot el procés d’indagació van sorgint noves preguntes que ajuden a fer créixer aquest projecte, per això és molt important generar converses amb els alumnes per tal que es plantegin el que estan fent i quins dubtes tenen. Per tant, les preguntes que guien aquest projecte poden estar fetes per part dels alumnes o per part de la mestra, depenent del moment. Per aquest motiu, entenem que la base d’aquest projecte parteix d’un plantejament problematitzat, on cal trobar respostes per evolucionar.

  • Quin va ser el primer tren? Qui el va inventar i en quin any? A quin lloc del món?
  • Com va evolucionar aquest primer tren? I qui en va fer el disseny i quants anys van passar?
  • Quan van començar a transportar persones?
  • A quin any va aparèixer tren a Espanya?
  • Com funciona el tren de vapor (el primer tren)? Quines parts té?
  • Quin va ser el següent tren desprès del de vapor?
  • Com funciona el tren elèctric?
  • Quins altres tipus de trens hi ha?
  • Que necessitem per fer la línia del temps ?

 

De la mateixa manera, un cop hem obtingut la informació que necessitàvem, es plantegen nous reptes relacionats amb la organització d’aquesta informació. Per això, per a poder fer la línia del temps ens hem de qüestionar moltes coses:

  • On la posarem?
  • Com la dissenyem?
  • Quin espai tenim i com el repartim?
  • Com representem els anys?
  • Que són els anys?

A parir d’aquí, amb el procés d’assaig error es va començar a crear aquesta línia del temps, i s’anava comprovant si el procés estava bé, i per tant, si hi havia errors calia parar per reflexionar sobre quin era l’error i com es podia solucionar. Sobretot pel que fa als càlculs d’anys i mesures, ja que recordem que són alumnes d’infantil.

#comhaevolucionateltren #infantil

 

Fotos: escrits a la llibreta, converses, mesurant línia temps

OBJECTIUS I CONTINGUTS D’APRENENTATGE, COMPETÈNCIES

PLA DE TREBALL

En el pla de treball, realitzat a inici de curs, hi ha recollits tots els objectius i continguts del currículum que han de treballar durant el curs. El fet que som una escola rural fa que en una mateixa aula hi hagi nens de diferents edats, en aquest cas, a les classes d’Infantil hi ha alumnes de p3, p4 i p5, i per tant, la tutora a l’inici de cada curs ha de tenir molt clars els continguts que es van treballar el curs passat, i sobretot, quins continguts falten per així tenir la certesa que aquests alumnes han complert tots els requisits que marca el currículum.

El fet de treballar per projectes ens permet tenir una visió molt àmplia del currículum, i per tant, molts d’aquests continguts formen part de la vida d’aula, i ja es treballen de manera natural com l’ús de recursos gràfics per a recollir i comunicar observacions (dibuix, …), curiositat iniciativa per la descoberta, per fer-se preguntes, cercar informació de diferents fonts,…. Així doncs, hi ha pocs continguts concrets que marquin els aprenentatges competencials dels alumnes.

L’objectiu de la mestra era que els alumnes es fessin conscients del pas del temps a través de l’evolució dels trens.

Per a poder entendre aquest pas del temps, s’ha trobat la necessitat de realitzar una línia del temps, i així fer-ho visible.

Per assolir aquest objectiu han sorgit diversos dubtes, que han fet evolucionar el projecte i que han comportat nous aprenentatges com: fer-se preguntes relacionades amb el tema dels trens, aprendre a mantenir una conversa amb les normes necessàries, extreure conclusions, anotar a la llibreta les informacions més importants, cercar informació telemàticament (sobretot a partir de vídeos audiovisuals), orientar-se espacialment a l’aula per a poder representar aquesta línia, resoldre situacions matemàtiques de mesura, càlcul i numeració, entendre el funcionament de diferents trens (vapor, elèctric, magnètic…), veure els canvis físics en el temps, entendre el pas del temps.

#comhaevolucionateltren #infantil

Fotos: línia del temps, nens mesurant, conversa, escrits llibreta.

INTRODUCCIÓ “COM HA EVOLUCIONAT EL TREN”

L’anàlisi que farem en aquest bloc anirà sobre el projecte “ Com ha evolucionat el tren”, elaborat aquest curs 2017-2018 a la classe de Petits 1 (p3, p4, p5) de l’escola de Rellinars.

El projecte va sorgir a partir de l’excursió de principi de curs, en que tota l’escola vam anar al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú.

A partir d’aquesta visita, van sorgir interessos per part dels alumnes, i la tutora de l’aula va decidir aprofitar aquesta oportunitat per a treballar-ho a l’aula, ja en que el Pla de treball de la classe hi havia la proposta de treballar els continguts del currículum relacionats amb el pas del temps (Identificació i ordenació en el pas del temps, Consciència del pas del temps (dies, setmanes, mesos, anys), així com molts altres aspectes, ja siguin objectius o continguts més globals.

 

Com podeu veure, aquest projecte no estava planificat ni programat des de l’inici de curs, si bé en el Pla de Treball hi ha recollits tots els aspectes que es volen treballar al llarg del curs, en cap moment estan concretats sinó que a mesura que va passant el curs van apareixent oportunitats per aplicar-los, i és decisió de la tutora com fer-ho.

Per aquest motiu, tampoc hi ha una temporització ni seqüenciació de les activitats a fer, ja que dependrà del moment en que ens trobem en el projecte i les necessitats del grup per poder donar sentit a allò que fem.

Si bé és cert, que es tenen molt en compte els continguts que es volen treballar del currículum.

També cal remarcar que l’escola de Rellinars es caracteritza pel treball en projectes i que per tant l’organització horària dins de l’aula és oberta, sense la necessitat de tenir franges per assignatures, cosa que dona molta llibertat a l’hora d’organitzar i planificar els projectes.

#comhaevolucionateltren #infantil

FOTOS SORTIDA