Quina projecció social-comunitària té el projecte, més enllà de l’escola?

En el cas d’aquest projecte, hem anat penjant notícies tant a la revista com al bloc de l’escola.

Per altra banda, tal com hem esmentat abans, aquest projecte s’ha anat documentat en format powerpoint, no només per revisar amb els alumnes, sinó també per ser una eina d’avaluació pel mestre.  Addicionalment , aquesta documentació  es presenta als pares en una reunió i se’ls en fa entrega a final de curs com a recull de la feina feta.

En el cas d’altres projectes que hem fet al llarg del curs, la difusió i repercussió a nivell de municipi ha estat major, en funció de la temàtica.

Com els projectes poden ser útils per avaluar el procés d’assoliment de les competències dels diferents àmbits i transversals, i com emplenem els informes d’avaluació?

El treball per projectes permet treballar totes les àrees alhora de manera competencial i amb sentit. També permet tenir molt present l’avaluació en totes les fases del projecte i no només per part del mestre, sinó també per part dels alumnes.  L’avaluació passa a ser part intrínseca del projecte on l’alumne és partícep del seu procés d’aprenentatge.

Els informes del primer i tercer trimestre  els realitzem sempre entre dos mestres que hagin estat dins l’aula, valorant  el grau d’assoliment de les competències, l’actitud i el seu progrés en cada àrea. En canvi en el segon trimestre és el propi alumne qui s’avalua en cadascun dels aspectes i es fa propostes de millora .

A través de quins instruments o dinàmiques podem avaluar els aprenentages? Com tenim evidències del recorregut (procés, producte final), fent servir diferents alfabetismes?

En el moment d’iniciar l’experiment proposem als alumnes que facin les seves hipòtesis, per tant comencem fent una avaluació inicial sobre quin és el seu punt de partida.

AVALUACIÓ INICIAL

AVALUACIÓ INICIAL

Un cop acabat l’experiment , els varem fer escriure a la llibreta el repte, per tenir-ne un recull escrit, per descartar hipòtesis i com avaluació final.

LLIBRETA

LLIBRETA

En un segon experiment , els alumnes havien de fer també les seves hipòtesis, contrastar-les a partir de recerca d’informació i finalment escriure a un expert explicant-li els passos seguits, les hipòtesis i conclusions estretes, per finalment consultar-li els dubtes als quals no havien trobat  resposta. Això ens serveix com avaluació final d’aquest segon experiment.

Com a avaluació contínua , un cop treballats els estats de la matèria a partir d’un nou experiment tanquem  l’activitat amb una xarxa de relacions de les paraules i idees clau.

Els mestres hem anat documentant tot el projecte en un powerpoint, el qual anem ensenyant  als alumnes i ells ens fan propostes de millora, indicacions i observacions . Per tant , es tracta de nou d’una forma d’avaluar el seu grau de comprensió del que han anat fent durant el projecte.

FINAL PROJECTE

L’avaluació final del projecte va consistir en un nou experiment, similar al repte del primer dia, per tal que puguin posar en pràctica tot el que han anat aprenent .

PROPOSTA FINAL PROJECTE

Com treballem en equip els docents i els aprenents?

En molts moments del projecte (investigació, experiments, relació entre diferents conceptes…)  tant mestres com alumnes  avancem alhora en coneixement , en aprenentatge. La nostra manera de treballar ens permet aprendre a tots els que som dins l’aula. De la mateixa manera que ensenyem als alumnes a reflexionar, nosaltres també ho fem.

També el fet que els projectes no es repeteixen d’un curs pel següent, fa que l’aprenentatge sigui constant i no permet caure en la rutina o l’avorriment, tant pels mestres com pels alumnes.

falta foto

Quins canvis implica en l’organització escolar (temps i espais)?

Pel que fa a l’organització del temps, l’horari està definit en tres franges horàries de hora i mitja cadascuna, la qual cosa afavoreix poder treballar per projectes extensament, així com dur a terme converses llargues, experiments…. és a dir que permet que no hi hagi interrupcions ni canvis de classe en mig de la feina que s’està fent.

Per altra banda també és molt important veure que tenim un horari obert, que dóna marge a la flexibilitat alhora que permet donar continuïtat al projecte que s’està treballant.

FOTO DE L’HORARI

Un altre tret característic en la nostra organització és el treball de dos docents a l’aula en moltes franges horàries, que afavoreix el poder treballar de manera cooperativa i poder dur a terme algunes activitats que per un sol docent  seria més difícil. Aquest fet també permet que els projectes avancin amb la visió de dues persones i que per tant siguin més rics , tant pels mestres com pels alumnes.

Com sistematitzem els espais de reflexió sobre la pròpia pràctica docent perquè ens siguin més útils?

El nostre PEC ja preveu espais de reflexió conjunta entre el tutor i els mestres que intervenen a l’aula (suports i especialistes).

A l’inici de curs  ja hi ha una primera reunió de tot el claustre on es determinen els continguts a treballar al llarg del curs en cadascuna de les aules a través de projectes, que quedaran reflectits en el pla de treball i trimestralment tots els mestres  que intervenim a primària revisem aquests plans de treball, hi fem aportacions o compartim dubtes de com treballar-los i de com encaminar els diferents projectes, l’avaluació,… de manera paral.lela  l’equip de mestres d’infantil fan la mateixa tasca.

D’altre banda al llarg de tot el curs hi ha previstos claustres pedagògics on cadascun dels mestres explica i presenta a la resta del claustre el què està passant a les aules, la documentació dels seus projectes i l’evolució del seu pla de treball.

falta foto

Quines estratègies desenvolupem per fer del treball cooperatiu un dels eixos dels projectes?

Gran part de  les activitats proposades en el projecte es duen a terme a través del treball cooperatiu i/o grupal.

Comencem ja plantejant el repte per grups de 4 persones per tal que vagin pensant i anotant les seves hipòtesis, que després duran a la pràctica a través de l’experimentació.

Aquesta activitat inicial va avançant i arriba un moment que cal posar per escrit individualment tot el que hem estat fent i aprenent  . Finalment escrivim tots junts de nou les conclusions .

Al llarg de tot el projecte la metodologia emprada és el treball cooperatiu, on s’ajuden uns als altres a crear coneixement i generant aprenentatge d’aula. Però alhora hi ha moments de reflexió individual que permeten una avaluació del grau de comprensió de cadascun d’ells.

Cal afegir que el fet de ser dues docents a l’aula afavoreix una millor organització i aprofitament  d’aquest tipus d’activitats .

falta foto

Planificació i programació. És un tema amb accions i informacions o bé un plantejament problematitzat?

Es planifica una activitat relacionada amb els continguts del currículum a treballar per a dur a terme els primers dies de curs, sense saber si  esdevindrà un projecte. Esdevé un projecte quan tant als alumnes com a la mestra els sorgeixen prou preguntes com per seguir investigant. A partir d’aquí  es van plantejant activitats i experiments que es van connectant amb els continguts a treballar, des dels diferents  àmbits (científic, lingüístic, matemàtic, ús de les TIC..)

Un dels aspectes que queden garantits amb aquesta forma de treballar és la flexibilitat, ja que no és un projecte tancat i planificat amb anterioritat , sinó que va creixent segons l’interès dels alumnes i les possibilitats que dóna el projecte de relacionar-lo amb diferents continguts.

Quines són les preguntes que guien el projecte?

Aquesta activitat  comença com un repte de primer dia de curs i acaba derivant en un projecte. Hi havia una idea molt clara de l’experiment que es volia dur a terme, que era treballar les densitats dels líquids, però tot i tenir clar que el millor és començar amb una bona pregunta investigable no la vam saber trobar.

Al llarg del projecte sí que han anat sorgint preguntes tant per part dels docents com per part dels alumnes.

Preguntes del docent

Com es calcula la densitat d’un líquid?

Segons la densitat, on es col.locarà cada líquid?

Amb quines unitats cal treballar?

Com es fa per canviar d’unitat?

Què volen dir les paraules matèria, volum i densitat?

Fem l’experiment amb la mantega hem pogut veure els quatre canvis d’estat de la matèria? I si tornem a repetir l’experiment?

On hem de llençar l’oli de la mantega? El  podem llençar a la pica?

Si barregem l’oli de la mantega amb aigua, com els podem separar?

Quina  relació hi ha entre la notícia del Prestige i la densitat?

Quins reptes matemàtics poden extreure d’aquesta notícia?

Com a activitat d’avaluació de final del projecte els plantegem la pregunta: Què ha passat i perquè?

Preguntes dels alumnes?

Davant d’un experiment els alumnes en petit grup es fan preguntes:

  • Quins líquids agafarem?
  • En quin ordre els col.locarem?
  • Quin líquid és més resistent? Quin menys?
  • Perquè quan els barregem alguns tornen a l’estat inicial i d’altres no?
  • El resultat seria diferent si canviéssim l’ordre?
  • Influeix en el resultat que posem els líquids ràpid o poc a poc?

D’altra banda , un cop fets els experiments com a grup classe ens sorgeixen noves preguntes:

  • Què passa si barregem alguns líquids? Retornen al seu estat inicial?
  • Per què quan hem barrejat l’aigua destil.lada i el caramel líquid, si tenen densitats diferents, no s’han tornat a separar?
  • Quan escalfem la mantega, el que surt és vapor d’aigua o vapor de mantega?
  • Què vol dir vapor?
  • Quan escalfem la mantega , perquè fa olor de mantega si el que s’evapora és aigua?

Objectius d’aprenentatge, competències i continguts

Objectius d’aprenentatge

  • Argumentar oralment i per escrit les propostes de solució del treball d’investigació
  • Cercar i contrastar informació en diferents suports (textos informatius, documentals, vídeos en llengua anglesa,…)
  • Aprendre a planificar la seva feina i a organitzar la informació.
  • Plantejar-se preguntes.
  • Saber comunicar als altres el nostre procés i els resultats obtinguts, tant oralment com per escrit (pautes per fer un bon escrit, tenir present la ortografia, coherència, l’estructura…)
  • Augmentar la comprensió lectora de textos científics a partir de la lectura, que pot ser individual o amb la mestra com a model.
  • Conèixer nou vocabulari
  • Relacionar els nous aprenentatges amb els coneixements previs dels alumnes i fer-ne connexions.
  • Relacionar els continguts treballats amb notícies reals a la premsa.
  • Aprendre a utilitzar el diferent material de laboratori i instruments de mesura.
  • Comprovar les diferents densitats dels líquids
  • Comprovar les propietats del diferents materials, amb diferent massa i volum.
  • Promoure la neteja, ordre, manteniment i estalvi dels materials i instrumental.
  • Fer hipòtesis i treure conclusions a partir d’experiments realitzats a l’aula.
  • Treballar en equip.
  • Realitzar activitats d’autoavaluació

Competències

Competència d’autonomia i iniciativa personal.

Tractament de la informació i competència digital.

Aprendre a aprendre.

Competència matemàtica.

Competència lingüística.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

Continguts

  • Iniciació a l’activitat científica
  • Densitat dels líquids
  • Massa i volum.
  • Molècula
  • Estats de la matèria i els seus canvis
  • Utilització de material i tècniques específiques de laboratori
  • Resolució de problemes matemàtics
  • Operacions matemàtiques: multiplicació i divisió per la unitat seguida de zeros, multiplicació i divisió de dues xifres
  • Els nombres decimals
  • Mesura i comparació de masses i volums de materials diversos
  • Unitats de mesura i la seva conversió
  • Fer correus electrònics a experts.
  • Fer xarxes de relacions, saben extreure les paraules clau per relacionar idees i conceptes.