IMPLEMENTACIÓ QUÈ NECESSITEM PER MUNTAR UNA BOTIGUETA?

El projecte de la botiga ha permés múltiples solucions que s’han anat consensuant al llarg del desenvolupament del mateix. Val a dir que, una de les característiques d’aquest ha estat la flexiblilita,t de manera  que ha permès anar incorporant els aprenentatges nous de manera natural.

La informació s’ha extret de l’observació directa (visita a una fruiteria), de la consulta a experts i d’internet.

Hem detectat que els alumnes han aplicat els seus coneixements previs, aprenentatges que duien en el seu bagatge personal i de projectes anteriors, com ara el rebuig a l’ús de bosses de plàstic. Aquests coneixements s’han anat recollint en les diverses converses que hem dut a terme al llarg del projecte.

Per anar sistematizant i relacionant els resultats de les recerques, hem fet graelles. Al final del projecte, ha quedat un recull amb totes les activitats que s’han anat elaborant.

Ens ha faltat construir un mapa conceptual d’aula on es veiés la relació entre els diferents aprenentatge i el procés de la producció.

Treball en equip dels docents

La identificació dels objectius d’aprenentatge i criteris d’avaluació ho hem revisat i consensuant a les reunions que feiem els membres del grup impulsor del cicle en el qual s’ha desenvolupat el projecte.

A arrel del traspàs d’informació dels coordinadors de la XCb i la visualització de vídeos i lectura de documents, hem arribat a l’entesa que el rol del professorat es basa en un paper de guia, que ajuda en el desenvolupament de les converses, a distingir quines són les bones preguntes.

El projecte ha estat documentat per les mestres que han dut a terme el projecte al cicle.

Valoració:  Una vegada acabat el projecte valorem molt positivament, des del punt de vista personal, com a mestra, el fet de poder aplicar els coneixements teòrics que hem anat aprenent al llarg de les reunions del grup impulsor i tenir una visió més propera de com es desenvolupen els projectes actualment. També ens ha permés veure les mancances i poder-les millorar de cara als futurs projectes.

D’altra banda, des del punt de vista dels alumnes, hem observat, una gran implicació i motivació que no ha decaigut al llarg del temps. Fins al punt de demanar el muntatge real de la botiga com un futur espai d’aprenentatge.

PRODUCTE FINAL DISSENY DE LA BOTIGA

Arrel de les converses que es van generar a partir de l’activador, els alumnes van proposar el muntatge d’una botiga, però degut a que vam iniciar el projecte l’últim mes del curs, ens vam haver de marcar un objectiu ajustat al temps del que disposàvem. És per això que el producte final, la botigueta, quedarà emplaçat pel curs vinent.

Aquest curs el producte final ha sigut el disseny de la botiga i el recull dels elements necessaris pel muntatge.

AVALUACIÓ QUÈ NECESSITEM PER MUNTAR UNA BOTIGUETA

Els objectius d’aprenetatge i els criteris d’avaluació del projecte eren:

Objectius Criteris d’avaluació
1.- Com podem organitzar el muntatge d’una botiga Identificar els elements necessaris pel muntatge d’una botiga.
Participar en el procés del disseny de la botiga.

Hem avaluat la realització del projecte a través de l’observació directe en les  diferents activitats que hem dut a terme, tals com les converses, el dibuix del disseny de la botiga i d’altres.

Els alumnes s’han autoavaluat a partir dels indicadors d’avaluació, en una rúbrica individual.

 

SORTIDA A UNA FRUITERIA

SORTIDA A UNA FRUITERIA

OBJECTIUS de la sortida:

  • Veure com està muntada per copiar idees, millorar les nostres
  • Veure si ens hem deixat alguna cosa important
  • Comprovar les nostres estimacions respecte els preus dels productes
  • Anotar els preus dels productes

Sortida a la fruiteria SUPERVERD amb la fitxa per anotar els preus.

Hem anat a la fruiteria amb els objectius clars. Cada grup duia una carpeta amb una fitxa amb l’estimació que havia fet dels preus de diverses fruites i verdures.

En primer lloc hem donat un tomb per la botiga per  tal de fixar-nos en com està dissenyada, com estan col·locats els productes, la decoració…

Després ens hem posat en grups de treball per tal de comprovar els preus dels productes i anotar-los a la fitxa.

En arribar a la classe hem posat en comú tot el que hem recollit: idees, preus…

Ho hem classificat en:

  • Coses que hem après
  • Idees que podem aprofitar per la nostra fruiteria.

Primer en grups de treball i després en gran grup.

Resum de QUÈ HEM APRÈS

  • Com es fa el símbol dels euros
  • Que tenen cistelles
  • Que els preus van amb una coma
  • Que tenen ordinadors
  • Que decoren amb botes, fotos, cistelles boniques, mobles de fusta i un tendal
  • Que la fruita i la verdura estan separats
  • Que hi ha neveres pels sucs, els iogurts i la llet
  • Que necessitem moltes caixes, petites i grans

Resum de COSES PER COPIAR

  • Les cistelles
  • La nevera
  • L’ordinador
  • Les bótes
  • Les fotos
  • El seient

Amb tot això ja tenim clar tot el que necessitem per muntar la nostra Fruiteria Lulú !

DISSENYEM LA FRUITERIA

Amb tot el llistat escrit a la pantalla, cada alumne va fer el disseny de la fruiteria dibuixant-la tal i com se l’imaginava.

Conversa sobre els dibuixos

Ens vam mirar i analitzar els dibuixos i vam veure que algunes coses que teníem ja pensades agafaven forma.

-taulell amb una cortina

-caixa registradora

-prestatges pels sucs a darrere

-fruites i verdures ordenades en caixes

I n’apareixien d’altres de noves que vam recollir perquè les vam considerar interessants:

  • Posar els preus al les fruites i verdures en cartellets
  • Posar taules per prendre alguna cosa
  • Posar una pica per rentar la fruita i la verdura

I a la pregunta de com farien els cartellets van respondre que amb paper, que posaríem el nom i el preu, i que enganxaríem el paper a la caixa corresponent.

“I quin preu posarem?” Vaig preguntar. “Inventat” va ser la resposta majoritària. “Posaré 100 euros els plàtans!” vaig afegir. La resposta va ser d’incredulitat, no podien ser tan cars els plàtans! Aleshores una  nena (Iona) va tenir la idea de visitar una fruiteria per veure quins preus podíem posar que fossin més reals.

Aleshores vam proposar un joc: pensar nosaltres els preus fent estimacions que després podríem comparar amb la realitat.

 

QUÈ NECESSITEM PER MUNTAR LA FRUITERIA A PART DE FRUITES I VERDURES?

QUÈ NECESSITEM PER MUNTAR LA FRUITERIA A PART DE FRUITES I VERDURES?

Per recollir aquesta informació, cada grup de treball va elaborar un llistat amb les coses que considerava importants per muntar la fruiteria.Les vam posar en comú llegint-les i comentant i esclarint  alguns aspectes. El resultat final el vam classificar de la següent forma:

MOBLES ESTRIS I EINES ALTRES
fusta:

taula per posar les caixes

prestatgeria pels sucs

finestra

caixa registradora

diners

cistelles de la compra

caixes per posar la fruita

bol per posar la fruita petita

caixa d’eines per si es fa malbé alguna cosa

roba :

-cortines per la taula mostrador

-davantal pel botiguer/botiguera

-bosses per posar els productes (de roba)

brics buits i nets

ampolles de sucs buides i netes


Al llarg de la conversa es va canviar la idea de fer la botigueta de cartró a fusta degut a que un grup va posar la paraula fusta, posar cortines a la taula.

Una reflexió interessant va girar a l’entorn de les bosses. En un primer moment van dir de plàstic, però aleshores vam recordar el projecte del mar, en el qual havíem treballat què passava amb les bosses quan anaven a parar al mar, a més a més al llarg de la setmana van sorgir dues notícies relacionades amb el tema: la mort d’una balena que s’havia empassat 80 bosses de plàstic i la que un supermercat prohibiria el plàstic i no tan sols de les bosses.

VÍDEO DE L’INFOK QUE EN PARLA

 

COM SERÀ EL QUE VENDREM

COM SERÀ EL QUE VENDREM?

En una conversa de classe va sorgir com una cosa feta que la fruita seria de cartró, ja que havíem fet una taller de reciclatge en el que els productes eren fets de cartró. Però una alumna va proposar que els podien fer de plàstic, com les de joguina, perquè aguantarien més. De seguida va sorgir una veu: “No es poden fer de plàstic, és massa difícil!” La reflexió continuava: “els podem comprar”, “són cars i no tenim diners”, i finalment va sorgir la idea de demanar-ne  als alumnes grans de l’escola per si en tenien a casa i ja no els feien servir.

Vam pensar quins cursos ja no jugarien a botiguetes, tenint com a referents amics germans o altres familiars. Resultat: 4t, 5è i 6è. I, a continuació,  com ens podíem organitzar per anar-les a demanar.

Vam aplicar les matemàtiques: si som 25 i hem d’anar a 6 classes, hem de fer grups de 4 i un de 5 ( primer vam provar comptant de 5 en 5 i no sortia bé, aleshores vam provar de 4 en 4).

Vam reflexionar sobre què els hauríem de dir, vam fer un llistat i, a partir d’aquí, cada grup va escriure el seu text.

  • saludar
  • qui som
  • què estem fent
  • què necessitem, què demanem
  • agraïment
  • acomiadar-se amb educació

Després de revisar-lo i d’assajar una mica, cada grup va anar a la classe que havia escollit prèviament.

VÍDEOS DELS ALUMNES DEMANANT EL MATERIAL

EL NOM DE LA BOTIGA

EL NOM DE LA BOTIGUETA

Durant les classes següents els alumnes mostraven moltes ganes de posar-li nom, així que se’ls va proposar que agafessin un full de reciclatge per prendre a casa i apuntessin qualsevol idea que se’ls acudís.

Al cap de dos dies ens vam reunir en assemblea per  fer el recull de propostes. Els delegats de classe les van  anar llegint i a cada una alçaven la mà tots aquells alumnes que els agradava, així vam fer una primera selecció (les poc votades quedaven fora). Amb les altres vam fer un llistat, el vam llegir vàries vegades i vam passar a la votació, els delegats donaven paraula, anotaven resultats i finalment van proclamar el nom guanyador (cada alumne podia votar dues opcions).

VÍDEO DE LA VOTACIÓ

VÍDEO DEL RESULTAT

COM MUNTAR UNA BOTIGUETA?

CONVERSA INICIAL

Després de fer la classificació de les preguntes vam començar la conversa parlant de quines descartàvem perquè ja les podíem contestar o no donaven lloc a desenvolupar un projecte, tot i que es va remarcar que totes les preguntes eren correctes.

Al llarg de la conversa van sortir idees com ara que a molts nens i nenes els agradava anar a comprar però que no hi podien anar sols, els agradava utilitzar els diners, la relació amb els botiguers entre d’altres coses. Així va ser com finalment una alumna va suggerir la idea de muntar la nostra pròpia botiga.

Després de llegir i parlar de les preguntes que havien fet, han arribat a la conclusió …

TRANSCRIPCIÓ RESUMIDA DE LA PRIMERA XERRADA

  • M’agrada comprar!
  • Vaig a comprar amb el meu germà o amb els meus pares.
  • Jo vaig sol perquè la botiga és a baix.

Què és el que t’agrada d’anar a comprar? (mestra)

  • Els diners, m’agrada pagar.
  • Faig amics, conec la venedora i em tracta bé.
  • M’agrada la fruita.
  • Em donen sugus.

I amb tot això que us agrada d’anar a comprar: els diners, la fruita, fer amics… què en podem fer? (mestra)

  • Podem fer una pel·lícula.

TRANSCRIPCIÓ RESUMIDA DE LA SEGONA XERRADA

La segona xerrada surt de l’assemblea, parlem de com ha anat la primera sessió: si hem respectat els torns de paraula, si hem escoltat amb atenció… ( Havia anat força malament en aquests sentits).

Just després de parlar-ne, fem memòria del que havien dit sobre per què els agrada anar a comprar i tornem a plantejar què podem fer doncs si ens agrada anar a comprar.

  • Podríem fer una fruiteria! Amb cartró. (Júlia)
  • La podríem pintar
  • I posar gomets
  • Podríem posar-hi sucs també! ( Rubén)
  • La podríem fer gran i posar-la a fora.
  • Jo la vull petita ( Esther)
  • No, gran podrem jugar millor ( molts)

I per a què la podríem fer servir? O quan? ( mestra)

  • Hi podríem jugar quan plou
  • I al rebost
  • Si posem un venedor i compradors podríem fer-ne una peli!

Us fa il·lusió doncs muntar una botigueta, una fruiteria? (mestra)

  • Sí!!! (Criden tots)

QUÈ NECESSITEM PER MUNTAR UNA BOTIGUETA?

 

A arrel d’una conversa de classe en el marc d’una assemblea de tutoria, en la qual i exposem conflictes de classe i quines coses podem millorar, va sorgir l’opinió que els nens i nenes trobaven a faltar jocs que tenien a infantil de tipus simbòlic.

Les mestres vam buscar un activador relacionat amb el tema. Vam seleccionar una fotografia a partir de la qual vam iniciar una dinàmica d’anàlisi de la mateixa.

La dinàmica va consistir observar la fotografia i  fer un llistat de totes les paraules que se’ls acudia i escriure-les en un full de color. La finalitat d’aquesta activitat era la contextualitzar el tema.

Abans de passar al següent pas, vam estar fent un treball de reflexió sobre les tipologies de preguntes, intentant definir quines podien ser les bones preguntes, evitant caure en les que tenen una resposta tancada, simple o que ja en saben la resposta.

Vam acabar la dinàmica escrivint preguntes en un full d’un altre color sobre què ens agradaria investigar sobre la imatge que estàvem veient.

En finalitzar la dinàmica, les mestres vam recollir els fulls per fer-ne una classificació que donarà lloc a la conversa inicial del projecte.