PLANIFICACIÓ

Els nens i nenes són uns tafaners de mena. És per això que aquesta unitat didàctica creiem que serà prou motivadora i engrescadora per potenciar la curiositat i ganes de saber. Ens proposem que les famílies també hi participin .

Pretenem en el màxim d’àmbits possibles treballar les diferents dimensions per tal d’aprendre a partir de la recerca i l’experimentació quins han estat els invents que més han influït en l’evolució de la història de la humanitat. També volem dotar els alumnes, cadascú al seu nivell de les competències necessàries per a expressar oralment i escriure en les diferents llengües instruccions bàsiques de funcionament de màquines i utillatges.

I finalment, també volem que es fomenti el treball en equip i cooperatiu, per tal de crear prototips i fabricar invents o màquines inventades per ells.

El projecte es finalitzarà amb una exposició a cada escola de la ZER, explicada i comentada pels propis alumnes, oberta a tota la comunitat educativa de la ZER.

La Unitat didàctica serà multinivell i globalitzada, procurant que s’hi intervingui des de les diferents àrees curriculars.

ENS PRESENTEM

Som els mestres de l’escola El Rocal (Montesquiu), La Baumeta (Sta Maria de Besora) i Sta Bàrbara (Vidrà). Junts formem el claustre de la ZER ELS CASTELLS.
Un claustre que s’ha embarcat en un projecte comú per a les tres escoles però que es portarà a terme de manera diferent a cada una d’elles degut a les característiques que les defineixen.
L’escola El Rocal té 9 mestres i 94 alumnes. Amb tres grups d’infantil i cinc de primària.
La Baumeta és una escola unitària de 9 alumnes i una mestra i mitja. Sta Bàrbara és una escola amb dos grups, un de 5 alumnes d’infantil i un altre de 9 de primària. I dos mestres
Compartim els mestres especialistes d’ed. especial, llengua anglesa, educació musical i educació física.

Des de l’equip impulsor, estem guiant el desenvolupament conjunt d’aquest projecte per tal de poder-lo portar a terme a les diferents escoles i implicar-hi tota la comunitat educativa.

L’equip impulsor està format per 13 persones. La directora de la ZER , les directores de les escoles, especialistes i mestres de les diferents etapes educatives.

Un cop ja hem resolt la pregunta del projecte ens plantegem que necessitem un producte final que reculli tot el que hem estat treballant al llarg del projecte. L’alumnat es planteja diferents possibles productes finals.

Una presentació a l’alumnat d’infantil.

  • Una presentació a l’alumnat de cicle mitjà.
  • Una presentació a l’alumnat de 4t.
  • Un joc de taula.
  • Una carta rerum a les famílies.

L’alumnat acorda que es farà un joc de taula. Proposem fer diferents jocs de taula per tal que l’alumnat pugui jugar a diferents jocs i aquest seran de diferents nivells de dificultat. Han elaborat 4 jocs:

  • 1 joc del parxís
  • 1 monopoly
  • 1 Game of Live
  • 1 versió de “ Snakes and Ladders”

Es proposa que aquests jocs estiguin a l’abast dels alumnes de l’escola per exemple a l’hora del pati. Es proposa anar a explicar els jocs de taula a les aules de CM i 5è.

BERTA ALBI

Per tal de tenir clar els objectius i els continguts treballats en aquest projecte amb grup impulsor tenim un debat de “ Com avaluem els projectes”. Ens plantegem fer servir el diari curricular per tenir més clar allò treballat ja que trobem que és una eina molt útil.

Paral·lelament durant el projecte hem realitzat una avaluació de totes les tasques que l’alumnat ha anat fent però ens ha interessat més fixant-se en el procés de l’alumnat.  Per tal d’avaluar el procés ens ha ajudat molt fer un Diari de Projecte

Per tal de poder fer un bon diari de projecte l’alumnat i els mestres consensuen  una Base d’Orientació per assegurar que tothom tingués clar el procés. Després de cada sessió han hagut de realitzar un petit diari reflexiu per tal que l’alumne pogués autoregular el seu aprenentatge. Un cop a l’aula es compartia aquest diari amb el grup.

També ha ajudat en l’avaluació fer ús d’instruments d’auto-avaluació i co-avaluació sobretot en ajudar a la regulació del treball en equip i l’expressió oral.

BERTA ALBI

Un cop ja estaven els equips fets i s’havien fet 3 sessions de planificació del projecte ens plantegem començar a implementar el projecte.

En les primeres sessions de planificació l’alumnat ha plantejat moltes qüestions que els interessa investigar sobre el Sugar Glider. A l’assemblea del projecte l’alumnat ha organitzat les preguntes per temàtiques per tal que cada grup fos expert en algun aspecte de l’animal. Cada grup ha triat l’aspecte que li ha semblat més interessant.

S’ha començat ha investigar i l’alumnat ha vist que hi ha preguntes que s’havien plantejat que no sortien a internet i havien de buscar altres maneres de buscar l’informació. S’elabora una presentació per presentar els resultats de l’investigació al grup – classe. Paral·lelament a la recerca d’informació el grup recull quines de les preguntes no han trobat resposta. Es porten els dubtes a l’assemblea de projecte i el grup decideix que l’informació l’han de buscar per part de professionals.

El grup-classe decideix que cada grup elaborarà un correu electrònic per tal d’enviar a veterinaris específics que tractin al Sugar Glider, a veterinaris de la zona de proximitat del Sugar Glider , a centres de recuperació d’animals i a zoològics.

BERTA ALBI

 

 

A l’hora d’organitzar el treball i les tasques del projecte es va utilitzar el treball cooperatiu. Abans de començar les tasques del projecte es van fer uns equips i es van distribuir els rols.

Aquesta metodologia ens ha ajudat a potenciar l’aprenentatge entre iguals. Com a grup impulsor ens plantegem el treball per projectes utilitzant el treball cooperatiu això ens permet:

  • millorar la cohesió de grup
  • canviar rols
  • fer visible l’alumnat que d’una altra manera no ho és
  • atendre millor la diversitat
  • millorar el clima d’aula

S’han mantingut els equips base tot el trimestre encara que també s’ha fet alguna dinàmica fent ús dels grups d’experts.

 

 

A la següent sessió d’anglès es torna a fer la mateixa pregunta:

Is the Sugar Glider an African animal?

La classe mostra diversitat d’opinions i pregunten si podrien fer un projecte per investigar aquest animal. Però pregunten si poden fer una pluja d’idees sobre els que els interessa. Un dels alumnes de l’aula es pregunta :

Can a sugar glider be a pet?

Aquesta pregunta és la que acordem treballar però es debat que per poder contestar aquesta pregunta necessiten organitzar-se i buscar més informació per tal de conèixer aspectes bàsics de l’animal.

A l’aula el grup – classe en l’assemblea de projecte elabora una pluja d’idees per veure d’on parteixen els seus interessos i per poder classificar les diferents idees per tal de distribuir les tasques.

Es porta a grup impulsor l’experiència de la classe d’anglès de 4t C i debatim com podem organitzar les franges per tal d’organitzar el projecte. Aprofitant que el projecte ha sorgit en llengua anglesa ens plantegem espais de docència compartida en les hores de llengua anglesa i s’aprofiten els recursos de la pròpia aula degut a que és una aula amb alumnat SIEI i ja hi ha altres moments amb dos mestres a l’aula.

Aquest projecte ha estat dut a terme a la classe d’anglès de 4t C de l’Escola Francesc Platón i Sartí. Ha estat liderat per la mestra d’anglès ,Berta Albi, i amb ajuda i acompanyament del grup impulsor.

El projecte s’inicia el mes de març quan en una classe d’anglès estàvem realitzant una lectura sobre els animals nocturns i en el text apareix un animal desconegut per l’alumnat anomenat Sugar glider. En aquell mateix moment un alumne afirma que aquest animal viu a l’Àfrica. La resta del grup sembla està conforme amb l’afirmació del company. La mestra els hi pregunta:

Perquè n’esteu tant segurs?

D’on heu tret aquesta informació?

Surt al text?

S’inicia un debat en el grup-classe i es fa veure que és important consultar diferents fonts abans de poder assegurar un fet.

 

HEM VISCUT LA PREHISTÒRIA?

Un cop vam tenir clar cap a on volíem anar, els objectius d’aprenentatge que ens vam plantejar són els següents:

– Saber organitzar-se com a grup i prendre decisions.

– Adquirir habilitats en la cerca d’informació utilitzant diferents fonts.

– Planificar i escriure un text expositiu.

– Fer de guies turístics.

– Conèixer les diferents etapes de la Prehistòria i els canvis que es van produir en cada una d’elles.

Per saber si havien assolit o no els objectius plantejats, vam utilitzar diferents eines:

– Una graella de coavaluació per tal de que prenguessin consciència del treball que estava fent el seu grup, per així poder anar millorant els aspectes que els sortien més poc valorats. A cada sessió hi havia un responsable del grup encarregat de fer aquesta valoració. A més a més, els mestres feien una observació directa del funcionament de cada grup.

 

 

 

 

 

 

 

 

– Observació directa dels mestres per veure quines estratègies utilitzaven i quin era el rol de cada infant dins del grup. Després d’unes quantes sessions fent cerca d’informació per grup d’experts, van posar en comú dins la seva tribu les característiques principals de cada etapa, i per realitzar-ho van omplir aquesta graella:

 

 

 

 

 

 

 

– Per tal de valorar la planificació i la producció del text expositiu, vam fer servir una base d’orientació que va elaborar l’alumnat i una rúbrica per compartir els criteris d’avaluació:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

– Es va realitzar una coavaluació per avaluar el text expositiu, en què cada infant avaluava el textd’un company fent ús dels criteris de la rúbrica.

– L’eina que vam fer servir per tal d’avaluar les exposicions orals va ser una gravació, que posteriorment vam visualitzar amb els alumnes per fer una valoració conjunta.