DOSSIER TREBALL

A mesura que anàvem avançant en el desenvolupament del projecte, els alumne han anat elaborant un petit dossier de tot el treballat. Permeten als alumnes demostrar l’adquisició de determinats aprenentatges i als professors comprovar la progressió de l’estudiant de manera individualitzada, personalitzada i continuada. Això també ens permet anar reorientant el treball segons les valoracions i aportacions dels alumnes per tal d’assolir els objectius proposats

DOSSIER PROJECTE INVENTS- CM Montesquiu

Dossier -els invents- La Baumeta

COM ENS ORGANITZEM?

Del pati a la classe i de la classe al pati

L’àmbit organitzatiu de l’escola facilita diversificar agrupaments, espais, horaris i coordinacions de mestres que permeten tirar endavant la diversitat de propostes.   Les coordinacions entre els mestres que hi intervenen generen debats pedagògics interessants i necessaris per seguir avançant, alhora que facilita que projectes d’un petit grup siguin més coneguts pel grup classe i arribin a ser presents i resultar significatius per aquest.

Aquest vaivé dels projectes (del petit al gran grup) els retroalimenta i generen situacions reals de comunicació de molt bon aprofitar per valorar què ha entès cada un d’ells?, com ho explica?, …

La comissió de pati

La comissió de pati neix de la intenció que nens i nenes se sentin més partícips i responsables del què hi passa. Tres alumnes de cada classe -rotatiu al llarg del curs- es troben, setmanalment i acompanyats per un mestre, una sessió d’hora i mitja,  per revisar i debatre  actuacions a fer en el pati; posteriorment, ho comuniquen als companys de classe. Aquesta comissió  vetlla pel manteniment i la cura de les plantes, els arbres i els turons, de la zona de les cabanes, de la bassa, del reg gota-gota de les vimeteres, del compostador, del galliner i de l’ hort. Així com també ha estat l’encarregada de revisar i generar les noves normes que han de garantir la bona convivència de tots en aquest espai.

Els espais

Aquesta manera de fer, d’entendre l’escola amb un sentit ampli, suposa canvis metodològics, organitzatius i la transformació de l’espai.

COM AGRUPEM L’ALUMNAT.

Un dels debats a l’equip impulsor ha posat de manifest les dificultats que de vegades mostra l’alumnat per treballar en equip. Segurament molt sovint no acabem de definir amb prou claredat què esperem del treball en equip, què demanem al nostre alumnat, moltes vegades, fins i tot potser no els expliquem com es fa un bon treball d’equip ni compartim suficientment quins són els criteris d’èxit. Enguany des del Cicle superior han provat dues formes d’agrupament molt diferents,, en un dels projectes s’ha treballat essencialment en equip i en un altre essencialment de forma individual amb una espècie de webquest. L’alumnat s’ha mostrat molt satisfet quan ha realitzat el treball individual. Això ha sorprès en part al professorat i ens ha fet adonar que probablement en una escola on ja es fan moltes coses en grup, l’alumnat especialment el que té més recursos ha gaudit superant-se dia a dia en el seu aprenentatge.

 

EL PATI, ESPAI D’APRENENTATGE

Entenem el pati com un espai -continuo a l’aula-  de descoberta, d’investigació, d’experimentació, de creació i  de joc. Un entorn en canvi permanent en funció de les propostes que van apareixent i condicionades pels canvis estacionals i meteorològics. El fet que sigui un projecte iniciat fa vuit anys,  ens situa en un moment on les vivències i els projectes  – vinculats a aquest espai-  creixen, s’enriqueixen i són cada vegada més presents en el dia a dia.  Per gestionar la complexitat, cerquem dinàmiques que facilitin la reciprocitat aula/pati d’aquells projectes estretament relacionats i iniciem la comissió de pati, responsable d’organitzar allò que s’esdevé en aquest espai.  Projectes permanents, però en constant transformació, i projectes temporals i/o efímers conviuen i es retroalimenten dins i fora de l’aula.

PROJECTES PERMANENTS:

Les cabanes van evolucionant amb el pas del temps:

Cabanes efímeres amb canyes d’hort i canyes de blat de moro.

Cabana octogonal definitiva.

Destacar la importància de tenir la col·laboració de la comunitat educativa, els expert que ens enriqueix tant als alumnes com a nosaltres: un pare assessorar-nos i portant-nos fusta de castanyer;  o ensenyant-nos com podem treure el pilar central de la cabana fent un teulat recíproc, una família  portant-nos branques de tots tipus dels seus vivers…. També explicar-vos que hi ha una comissió de pati, que neix de les ganes que siguin els mateixos nanos que poc a poc vagin gestionant l’espai de cabanes a través de la reunió que fem setmanalment amb tres representants de cada classe.

A la zona de cabanes, una roca té massa valor fer llançar-la. Passa a ser  una senyal per marcar un límit, una joia per intercanviar, una decoració del pastís que ha fet amb fang i altres usos que hi van trobant.

La bassa: L’aigua és un element indispensable en el joc de l’infant i any rere any apareixen propostes en el pati relacionades amb aquest element: la pluja, el fang, jocs d’aigua, canalitzacions, el sorral,… Un pou construït amb toves per un grup intercicle ( nens i nenes de 1r i 2n). va esdevenir el punt de partida d’una bassa al pati de l’escola.

Fem arribar el reg automàtic de la vimetera per a garantir que la bassa tingui aigua tot l’estiu.

Hi ha continguts que  apareixen en diferents projectes i per tant en diferents moments en el grup. Mentre uns estan experimentant amb la circumferència per construir un pou, uns altres  estan descobrint la relació entre el radi i el perímetre a partir dels diferents cercles.

 

 

Maqueta pou

 

 

 

 

Construcció del pou

 

 

 

 

 

El perímetre

 

LA INTERDISCIPLINARIETAT DEL PROJECTE.

A tos els projectes que enguany hem dut a terme a l’escola i tenint present el full d’autoavaluació que emplenem en acabar, hem proposat activitats de diferents àrees. Les llengües hi tenen cabuda sempre, però en altres àrees no és tan natural. De vegades ens trobem que realment proposem activitats interdisciplinàries, però aquestes potser no ens serveixen per alliberar contingut d’aquella àrea en concret. La interdisciplinarietat forçada potser tampoc és l’objectiu, no cal trencar-nos les banyes per proposar activitats des de diferents àrees. La cosa tindrà sentit si realment els continguts treballats des de diferents àrees troben en els projectes el lloc per a la seva aplicació pràctica i serveixen a l’objectiu final del projecte.

COM ENS ORGANITZEM

Amb uns objectius i criteris d’avaluació comuns de tota la ZER cada centre ha disposat d’autonomia per poder treballar el projecte segons les característiques concretes de cada grup.
Mitjançant una metodologia activa l’alumnat ha estat el protagonista del procés d’aprenentatge i ha comportat que la programació del projecte, respectés en tot moment els diferents ritmes de treball de cada un dels components del grup. Alhora, s’ha vetllat també perquè tothom se sentís segur emocionalment dins l’entorn d’aprenentatge.
A l’hora de desenvolupar-lo s’ha tractat de fer-ne partícips tant a les famílies com a l’entorn proper de les escoles.

A l’hora d’organitzar el treball i les tasques del projecte es va utilitzar el treball cooperatiu. Abans de començar les tasques del projecte es van fer uns equips i es van distribuir els rols.

Aquesta metodologia ens ha ajudat a potenciar l’aprenentatge entre iguals. Com a grup impulsor ens plantegem el treball per projectes utilitzant el treball cooperatiu això ens permet:

  • millorar la cohesió de grup
  • canviar rols
  • fer visible l’alumnat que d’una altra manera no ho és
  • atendre millor la diversitat
  • millorar el clima d’aula

S’han mantingut els equips base tot el trimestre encara que també s’ha fet alguna dinàmica fent ús dels grups d’experts.

 

 

Projecte Roma – Metodologia

En aquest apartat es respondran preguntes com: Com es formen els grups? Com s’autogestionen els grups? Quines tasques dissenyem? Amb quina intenció? Com introduïm la recerca? Quins espais crearem per compartir el procés (dubtes, intercanvi d’idees, revisió dels objectius inicials, resolució de problemes, presa de decisions per tal d’avaluar-se i coavaluar-se, etc)?

El treball per projectes és una metodologia que ajuda als alumnes a pensar per ells mateixos, a investigar, a aprendre dels seus errors i encerts. És a dir, els ajuda a ser crítics. Per tant, mitjançant aquesta metodologia, perseguim la creació d’una educació interdisciplinària amb un significat. L’aprenentatge per projectes fa repensar tot el procés d’aprenentatge perquè aquest esdevé més competencial que disciplinar

En funció de l’objectiu, el treball per projectes ens permet combinar tot tipus de metodologies i estratègies:  intervencions tradicionals, treball per tasques, grups d’experts, aprenentatge basat en problemes, activitats orals…

L’ús de les TAC està integrat en tot el projecte. Les eines col·laboratives i virtuals i un gran ventall de diferents recursos digitals s’apliquen i es treballen de manera transversal durant tot el procés del projecte.

En aquest projecte, els grups han estat formats pel professorat. Es tracta de grups de 4 alumnes on cada membre té un càrrec al grup per autogestionar-se. Les tasques han estat dissenyades per a que aprenguin com era la vida a l’antiga Roma i com es va formar i com va evolucionar la societat. De manera interdisciplinar. Cada grup representa un personatge de l’antiga Roma com ara els legionaris, els comerciants, etc.

COM REB INFORMACIÓ L’ALUMNE DEL QUE POT MILLORAR

En els treball per projectes del nostre centre, els alumnes reben informació de manera continuada des de diferents àmbits:
– Per part del professorat amb el seguiment del seu treball diari amb informació i respostes a qualsevol dubte de manera immediata.
– Amb les rúbriques proporcionades a cada tasca on es descriu el que es valora i els continguts que han de ser presents.
– Dels companys d’altres grups quan posen en comú diferents maneres de fer una tasca o de buscar informació.
– Dels propis companys de grup quan reflexionen i exposen diferents possibilitats de realitzar un tasca
– En grup i de manera individual al final de cada sessió de treball amb les anotacions al diari de grup de les tasques realitzades, una autoavaluació  i propostes de millora.
En definitiva, intentem que l’alumne pugui rebre la major informació possible durant el tot el procés.
Francesc Nieto
Ins. Pere Ribot

Com ens coordinem? Quin hauria de ser el contingut de les reunions d’equip docent?

Aquest és el segon curs que treballem per projectes a l’institut Pere Ribot. El curs anterior es va implementar a primer d’ESO, mentre que aquest curs ha hem fet a primer i segon d’ESO.

La planificació comença el curs anterior, amb la distribució d’una parella de docents per cada grup d’ESO i la tria del projectes que es duran a terme a cada nivell.

Per poder planificar les sessions, l’equip docent de cada nivell es reuneix una hora setmanalment. Durant aquestes reunions a més de  fer la planificació de les sessions futures es valora com han anat les sessions anteriors, el que permet evitar el que no ha acabat de funcionar o ha donat problemes.

Al final de curs també hi ha una reunió entre tot l’equip docent de projectes que permet fer una valoració final dels projectes de primer i segon d’ESO.

Pere Mafé

Institut Pere Mafé

 

Etiquetes: Implementació, planificació, metodologia