COM REB INFORMACIÓ L’ALUMNE DEL QUE POT MILLORAR

En els treball per projectes del nostre centre, els alumnes reben informació de manera continuada des de diferents àmbits:
– Per part del professorat amb el seguiment del seu treball diari amb informació i respostes a qualsevol dubte de manera immediata.
– Amb les rúbriques proporcionades a cada tasca on es descriu el que es valora i els continguts que han de ser presents.
– Dels companys d’altres grups quan posen en comú diferents maneres de fer una tasca o de buscar informació.
– Dels propis companys de grup quan reflexionen i exposen diferents possibilitats de realitzar un tasca
– En grup i de manera individual al final de cada sessió de treball amb les anotacions al diari de grup de les tasques realitzades, una autoavaluació  i propostes de millora.
En definitiva, intentem que l’alumne pugui rebre la major informació possible durant el tot el procés.
Francesc Nieto
Ins. Pere Ribot

Com ens coordinem? Quin hauria de ser el contingut de les reunions d’equip docent?

Aquest és el segon curs que treballem per projectes a l’institut Pere Ribot. El curs anterior es va implementar a primer d’ESO, mentre que aquest curs ha hem fet a primer i segon d’ESO.

La planificació comença el curs anterior, amb la distribució d’una parella de docents per cada grup d’ESO i la tria del projectes que es duran a terme a cada nivell.

Per poder planificar les sessions, l’equip docent de cada nivell es reuneix una hora setmanalment. Durant aquestes reunions a més de  fer la planificació de les sessions futures es valora com han anat les sessions anteriors, el que permet evitar el que no ha acabat de funcionar o ha donat problemes.

Al final de curs també hi ha una reunió entre tot l’equip docent de projectes que permet fer una valoració final dels projectes de primer i segon d’ESO.

Pere Mafé

Institut Pere Mafé

 

Etiquetes: Implementació, planificació, metodologia

Com organitzem les tasques d’un treball cooperatiu per a aconseguir el producte final?

La base organitzativa del projecte i/o unitat didàctica és el treball en equip. Les decisions es prenen en el grup, on tothom hi participa, amb un cert nivell d’autonomia. S’ha de vetllar perquè els membres del grup adoptin una actitud participativa, oberta i respectuosa; i fomentar la cooperació i la responsabilitat quan s’hagin de dividir les tasques. També cal promoure contextos d’intercanvi entre els diferents grups d’alumnes, perquè tothom aprengui dels altres. En aquest sentit està previst que els alumnes de la matèria optativa d’Emprenedoria, que fan diferents projectes d’empresa, comptin amb la col·laboració dels seus companys de la matèria optativa de Tecnologia. Els grups de treball són originalment de 2 a 4 alumnes que incorporaran 1 o 2 companys “especialistes” que els ajudaran a desenvolupar les tasques corresponents a aquesta part específica del projecte. L’alumnat s`ha de repartir en els espais disponibles i fer subgrups per a cada grup  (aula ordinària, biblioteca i aula d’informàtica.).

El paper dels professors al llarg de les sessions implica acompanyar els grups d’alumnes per aconseguir els seus objectius, motivar-los per superar obstacles i tirar endavant, però sense intervenir directament en les decisions que prengui el grup, perquè es busca el màxim nivell d’autonomia, ja que l’alumnat parteix d’uns protocols bàsics que deixen un ampli marge de maniobra. Cal fer emergir el talent individual i col·lectiu, que sovint no aflora en les situacions escolars quotidianes i cal estimular les habilitats socials, l’intercanvi de coneixements, el treball cooperatiu, la resolució dialogada dels conflictes interpersonals, la capacitat d’empatia i la pràctica del debat,

amb tot el que implica (saber escoltar, exposar i argumentar les idees pròpies, i restar obert a les dels altres) i la posada en comú dels coneixements.

Les activitats d’aprenentatge, que concreten la nostra idea de producte final, consisteixen en definir la marca o imatge comercial, que inclou el logotip de l’empresa de cada grup de treball, la marca i l’envàs del producte. Al costat d’això, cal treballar l’estratègia comunicativa i/o publicitària de l’empresa, que s’ha de presentar a través del disseny i elaboració d’anuncis publicitaris a partir d’un vídeo de presentació de l’empresa, un tríptic o flyer corporatiu, i potser una falca radiofònica que els grups d’alumnes han de crear i presentar als companys. També cal dissenyar una pàgina web o un bloc.

Enric Mambrilla

Institut Pere Ribot

PROJECTE “MANIPULACIÓ ESTADÍSTICA” A 4t D’ESO

Una de les principals característiques de la societat de la informació en la que vivim és justament l’excés d’aquesta. El fet que gran part d’aquest consum es realitzi a través dels mitjans audiovisuals i les xarxes social, on la informació es viralitza ràpidament sense que passi cap control de qualitat, fa més necessari que mai que els nostres joves tinguin un esperit crític ben desenvolupat.

Resulta imprescindible una bona educació estadística per a poder contrarestar la manipulació que de vegades pateixen certes notícies. Per aquest motiu, una part d’aquest projecte ha consistit en analitzar notícies aparegudes als mitjans de comunicació, tant escrits com audiovisuals, on s’han fet servir diverses tècniques per maquillar les dades i transmetre un missatge erroni. Clars exemples en són els gràfics on falta informació o es presenten dades esbiaixades. En altres casos s’han fet servir representacions gràfiques enganyoses visualment o s’ha jugat amb la grandària del text.

Per altra banda, conèixer els matisos que hi ha entre els principals paràmetres estadístics (mitjana, mediana, moda i desviació típica), i les subtileses en la informació que ens proporcionen ens ajuden a interpretar correctament els resultats obtinguts.

Fer que l’alumnat analitzi aquests exemples, que es plantegi quins són els errors comesos, si hi ha hagut intencionalitat a l’hora de presentar la informació, etc. contribueix a crear una societat de la informació que no només la consumeix si no que també és capaç d’analitzar-la independentment i criticar-la.

Mariola Brines

Institut Pere Ribot

Presentació de la proposta del projecte ” Plàstics a la platja de Vilassar de Mar”

Projecte interdepertamental i transversal.
Els alumnes han de ser capaços d’entendre la problemàtica medio-ambiental de la contaminació per plàstics a la platja de Vilassar de Mar.

Fer un anàlisis de la problemàtica i les possibles solucions que poden aportar els mateixos alumnes.

El projecte es realitzarà amb els alumnes de 4rt. Tot i així per motius d’horari la part pràctica i la sortida la realitzaran els alumnes de les optatives de Biologia i de Visual i plàstica.

En aquesta seqüència didàctica l’alumnat ha de ser capaç de resumir com afecta la contaminació marina produïda pels plàstics procedent de rius, rieres, platges, vaixells… que arriben al mar.

El departament de matemàtiques i ciències experimentals realitzen les classes per tal d’introduïr aquesta problemàtica a diferents nivells, tant per conèixer el volum de plàstic que és pot arribar acomular, el seu temps de degradació, el tipus de plàstics, com afecten a l’ecosistema a diferents nivells. Poblacions d’espècies més vulnerables a aquesta contaminació a escala de xarxa tròfica o a nivell de salut humana.

 

Des del departament de Visual i plàstica es pretén donar una òpitca més reinvindicativa, divulgar aquest problema a través de l’art i conscienciar la població (en aquest cas l’institut)  partint d’aquests objectius es tracta de realitzar obres en formes d’animals marins a partir del plàstics trobats a la platja.

 

Finalment, els alumnes realitzaran una exposició al vestibul de l’institut en format de pòsters científics explicant la problemàtica de la contaminació marina per plàstics i una exposició de creacions artísitques amb plàstic reutilitzat extret de la platja de Vilassar de Mar per tal de posar de manifest i conscienciar al visitant del gran volum de plàstic que és llencen al mar. L’exposició artísitca anirà acompanyada de fotografies del procés de creació de les obres.

Laia Matas

Ins. Pere Ribot

EL VALOR DE L’INTANGIBLE

Per tots és ben sabut que “els petits canvis són poderosos”  en nosaltres mateixos, en els altres i en el món.

De manera conscient i inconscient la nostra tasca com a docents i la tasca dels nostres alumnes produeixen canvis en la nostra manera de ser que ens aniran portant a un canvi evolutiu continu sense que gairebé ens n’adonem.

A l’INS Pere Ribot els projectes marquen una línia des de la individualitat fins a la universalitat passant pel nostre entorn més proper.

Iniciem 1r d’ESO amb el projecte “I ara l’ESO, què?” amb la intenció de situar a l’alumne en l’aquí i ara i proporcionar-li per una banda, informació educativa sobre altres zones del món menys privilegiades, per altra banda informació sobre la nova etapa que acaba de començar i finalment, les possibilitats de futur que se li obriran. Es pretén situar a l’alumne en el nou context i proporcionar-li seguretat i confiança.

El segon projecte “Anem de vacances a Vilassar de Mar” té com a finalitat l’exploració de l’entorn més proper. Si coneixem el que ens envolta ens serà més fàcil relacionar-nos-hi. Des de descobrir nous llocs fins a noves activitats que es fan al poble ens permetrà establir-hi una relació que fàcilment serà positiva i amorosa.

A 2n d’ESO el primer projecte és “Cuidem el nostre entorn?”. El títol és prou clar. El que nosaltres fem afecta als altres i al món. La finalitat d’aquest projecte és posar l’èmfasi en les activitats quotidianes que, malgrat siguin rutinàries i no els donem importància, tenen un impacte en l’entorn i també en nosaltres mateixos. Si sumem molts granets de sorra tindrem una gran platja.

El segon projecte “Innovacions tecnològiques” pretén posar l’accent en creacions que han canviat el curs de la nostra història. Són els mateixos alumnes qui trien aquests invents partint de la significativitat que ells els otorguen. És a dir, estudien com coses singulars han fet canvis globals i com això ha canviat el món i potser a ells mateixos.

Seguint el fil dels projectes ens n’adonem que la tríada jo, els altres i el món està interconnectada i que és tan important treballar-ne una com tenir present les altres. Quan n’estem treballant una, estem també treballant les altres.

El simple aleteig d’una papallona pot canviar el món”. Proverbi xinès.

Mar Muñoz

Institut Pere Ribot

La docència compartida

Assumir la diversitat i el foment de la inclusió com a valor, que suma i enriqueix el dia a dia del centre, és una aposta que ens ha portat al treball per projectes.

En una aula organitzada de forma cooperativa, l’alumnat és el protagonista del procés d’ensenyament-aprenentatge: volem que sigui competent, que tingui pensament crític i bones habilitats socials.

La docència compartida facilita les interaccions d’aprenentatge i participació, no són dos docents independents dins d’una aula, és necessària una planificació, intencionalitat, compartir coneixements i una única metodologia. A més, la parella pedagògica permet enriquir l’aula amb dos punts de vista diferents, són dues formes d’expressió que permeten a l’alumnat obtenir la mateixa informació de forma diferent.

El paper del docent, per tant, ha canviat. Si hem de crear un espai educatiu ple d’experiències significatives, i la parella pedagògica, en ella mateixa, ja és un model de convivència, de comunicació i de confiança entre dues personenns, sembla que és la millor estratègia didàctica docent.

La finalitat és compartir la docència, no dividir-la, sinó generar debat i diàleg pedagògic.

Elisenda Munné

Ins. Pere Ribot

Resum i valoració dels projectes del curs anterior.

El curs 2016-17 va ser el primer curs en que vam implantar el treball per projectes a 1r d’ESO utilitzant les dues hores d’optatives.

 

En aquest curs es van implementar 2 projectes:

 

  • Un primer projecte anomenat “L’ESO dret o obligació” avesat al coneixement i treball d’algunes eines bàsiques drive, en la reflexió sobre la nova etapa que l’alumnat de primer és a punt d’iniciar i en la necessitat de l’educació i del seguiment d’unes normes a través de l’estudi de l’educació en altres països del món, l’educació abans (amb la recerca d’informació a través dels pares/mares i avis/àvies) i l’organització del 1r d’ESO a centres propers en l’actualitat. Aquest treball es va realitzar en grups de 5-6 persones.

 

  • El segon projecte anomenat “Anem de vacances a Vilassar de Mar” es basava en la recerca d’informació cultural i turística sobre el nostre municipi. La proposta incloïa: la creació d’un logotip per la seva agència de viatges, la recerca d’allotjament i llocs d’interès a visitar, la proposta del programa de visites i activitats per a uns clients concrets, l’elaboració d’una petita guia turística dels indrets a visitar i amb informació d’interès bàsica (restaurants, centres mèdics i hospitals, emergències, policia,….) i finalment amb l’elaboració d’un pressupost de l’estada en un full de càlcul. Aquest segon projecte va ser també el seu treball de síntesi. El treball es duia a terme en grups de 4 persones.

 

La valoració de la forma de treball en general ha estat força positiva, motiu pel qual es va decidir ampliar el projecte a 2n d’ESO en el curs següent i augmentar també el professorat implicat en el mateix.

Aspectes valorats:

 

  • Pel que fa als objectius pretesos:
  1. El domini de les eines de l’entorn drive es van assolir molt satisfactòriament.
  2. Cal continuar incidint en la millora del treball en equip. En el treball en equip es va establir des del primer projecte un sistema d’assignació de rols, d’acords bàsics de grup i d’organització de la feina.
    1. Els rols assignats eren: un o dos coordinadors,  un o dos secretaris i un o dos portaveus.
    2. Els acord bàsics feien referència a com farien per arribar a acords de grup, com organitzarien els documents drive, com farien per comunicar-se en cas d’absència d’algú o en horari extraescolar i com resoldrien els conflictes entre els membres del grup (si algú no fa la feina o molesta o …)

Clara Ramos

Ins. Pere Ribot

CONTEXTOS I TEMES DE PROJECTES. ACOLLIDA I ORIENTACIÓ

L’entrada a l’institut és un moment ple d’expectatives, incerteses, dubtes, pors, il.lusions. De cop i volta els alumnes passen de sentir-se grans a l’escola a sentir-se petits a l’institut. Passen d’estar en un entorn conegut i segur acompanyats per un tutor/a molt present en el dia a dia a estar en un espai nou, amb nous companys,  amb una quantitat considerable de professorat i un tutor menys present en el seu dia a dia.

El primer curs de la ESO és un moment en que els cal situar-se, entendre tot el que els envolta i projectar-se cap a un futur.

Per aquest motiu hem decidit encetar l’espai de projectes del primer quadrimestre a 1r d’ESO amb la pregunta: “I ARA L’ESO, QUÈ?”.  Amb aquest projecte inicial no tenim com a objectiu crear un únic producte, ni respondre de forma directa el títol inicial. Aquest primer projecte pretén recolçar l’acollida que es fa des de tutoria quan l’alumnat arriba a l’institut i donar-los la mirada orientadora que ha de tenir l’educació.

Hem dividit les sessions en diferents tasques que ens marquen els objectius principals del projecte del primer quadrimestre:

  • Facilitar dinàmiques  per tal de crear cohesió de grup.
  • Valorar la nova etapa educativa com un dret que cal ser aprofitat i gaudit.
  • Arribar a una idea compartida del que és el treball per projectes i el treball cooperatiu.
  • Entendre l’institut com un espai de convivència on són necessàries unes normes consensuades.
  • Conèixer els camins que existeixen després de l’etapa obligatòria que tot just comencen.

Pensem que la realització d’aquest projecte facilita un espai de reflexió sobre el moment de canvi que viuen. Els ajuda a aturar-se i fer-se conscient d’allà on són i de què estan fent.  Per altra banda aquest projecte ens ajuda al professorat a establir les bases amb l’alumnat per a la realització dels futurs projectes.

El professorat d’orientació educativa valorem molt positivament poder treballar tots aquests aspectes i molt més si són dins el treball per projectes.

Marta Rovira

Institut Pere Ribot

Com fem l’avaluació en aquests projectes? Com ho compartim amb els alumnes? I amb les famílies?

Una de les principals eines que utilitzem per a l’avaluació dels projectes són les graelles. Aquestes, donen objectivitat a la valoració final de la tasca realitzada, però també informen dels requisits demanats en un estadi inicial i poden ajudar, al llarg de tot el procés, a millorar-lo.

 

Penso que una graella podria ser una bona eina de reflexió i autoavaluació per l’alumne. En alguns casos, caldria ensenyar-los a utilitzar-la, a entendre què signifiquen els diferents nivells d’assoliment i pautar-los estratègies de treball per aconseguir-los. Si es dóna per feta aquesta comprensió es corre el risc que l’alumne vagi perdut sense nord.

 

De fet, penso que seria una bona idea acordar la rúbrica amb els propis alumnes, fent-los partícips de la seva confecció, augmentant així llur motivació.

 

En el nostre grup les rúbriques han anat progressivament disminuint el nombre d’aspectes avaluats, les últimes no passen de cinc o sis. Amb aquest nombre en tenim prou per avaluar els aspectes determinants a la vegada que aconseguim pautes de treball més clares pels alumnes.

 

Finalment, estem fent la comunicació amb les famílies a través del butlletí de notes trimestrals, amb una informació força resumida. Per millorar aquesta informació es podrien transmetre les graelles als pares, utilitzant programes d’enviament massiu de correus com ara l’Autocrad. Feina per un altre any…

                                                 Eduard Bosch

Ins. Pere Ribot