AVALUACIÓ

L’avaluació és formativa i sumativa. Durant tot el procés el professorat ha acompanyat els grups i els ha guiat en els aspectes que creia convenients.

Amb el treball autònom de cada grup, el professorat ha tingut temps per a l’observació de cada un dels alumnes, ja coneixent els conceptes inicials de l’alumnat, i veient els nous coneixements adquirits, el treball individual que ha fet, el treball cooperatiu en grup i el paper que hi ha desenvolupat, el coneixement que hi ha aportat, les relacions amb els altres, com ha gestionat la informació i ha estat capaç de transmetre-la i, sobretot, la motivació amb la qual ha treballat, si li ha agradat.

El professor ha avaluat el treball:

  • Grupal: graella de valoració de funcionament del grup
  • Individual: autoavaluació
  • Valoració del projecte
  • Rúbrica

 

Els alumnes, durant el procés, també han fet una autoavaluació (individual) i una coavaluació (una avaluació de la resta dels membres del grup) per tal de donar a conèixer el grau de satisfacció de la feina feta i si en farien alguna millora, etc.

Caldria donar més importància a aprendre a fer bones preguntes i han calgut més criteris d’avaluació setmanal a partir de la segona part del producte, la Festa de les cultures.

Potser caldrien noves formes més acurades de “posar-se a la pell” de persones d’altres països.

Amb tot, estem molt satisfets del procés que hem seguit, de la feina feta i dels resultats aconseguits.

PRODUCTE FINAL

El producte final ha estat la festa de les cultures al pavelló poliesportiu de l’institut.

Cada grup ha portat un pòster/mural i una presentació digital amb tota la informació treballada i que han donat a conèixer a la resta d’estudiants.

Han mostrat:

  • productes (menjar, vocabulari i expressions, contes i llegendes, maquetes de cases, artesania (penjolls) i activitats (pintar henna a la mà).
  • han presentat a l’escenari cançons i danses.
  • els diversos grups han ofert als altres un tast del seu menjar.
  • Per torns, els estudiants de cada país han ensenyat els jocs del seu país i han jugat amb altres estudiants. En el moment que els estudiants ensenyen altres estudiants ens trobem en un nivell alt d’aprenentatge sobre una activitat, ja que no només la saben fer, sinó que també aprenen a ensenyar-la.

L’exposició es mostra en dues ocasions: una, que va dirigida a la resta de companys de 1r d’ESO i als professors, i una altra, més endavant, a les famílies juntament amb el treball de síntesi.

IMPLEMENTACIÓ

Les preguntes que els estudiants s’han pogut arribar a fer sobre l’origen d’un estudiant que arriba d’un altre país porta a solucions diverses. Hi ha grups que han decidit fer danses, altres cantar alguna cançó, explicar un conte o una llegenda, altres fer una maqueta d’una casa típica del país, fer un àpat, un joc, etc.

 

L’obtenció de la informació ha estat a través de fonts d’internet i conversant amb altres estudiants de l’institut que són de països estudiats (per exemple, d’Ucraïna i de la Xina). S’ha demanat la col·laboració d’estudiants d’altres països, no només han pogut incorporar coneixements de les seves cultures (vocabulari, expressions quotidianes, danses i gastronomia), sinó que també aquests estudiants s’han pogut sentir reconeguts per part dels sol·licitants.

Els estudiants ja tenen un idea de l’existència dels països i, segons en quins casos, els poden ser més familiars. Amb tot, no hem elaborat, per exemple, graelles per saber inicialment quin coneixement tenien del país que havien de treballar i què havien après de nou.

 

Treballant d’aquesta manera, en grup, fa que els alumnes s’autoregulin en el procés d’aprenentatge i incorporin continguts i competències de diverses àrees. Ells en són conscients, ja que ha estat el professorat el responsable de donar-ho a conèixer (explicant-ho) al principi del projecte i, com a acompanyant, els guia i fa que se n’adonin. Els aprenentatges no estan parcel·lats, poden ser globals de diferents àrees i totes es complementen entre elles.

IMPLEMENTACIÓ

No hi ha una única resposta ja que, al tractar-se d’un tema prou ampli, dóna marge perquè cada alumne/a treballi de forma grupal o individual, lliurement i amb motivació.

 

A principi de curs ja vam fer una introducció als estudiants i els vam preguntar què pensaven que era un projecte i què no ho era. Una de les característiques que es van indicar fou que el professorat en el projecte no era qui impartia la lliçó i els estudiants qui l’emmagatzemaven, sinó que el professorat donava indicacions, pistes, consells i els estudiants havien d’anar encarrilant pel seu compte les tasques, guiades pel professorat, amb revisions per a avaluar-se sobre aquest procés.

Hem dividit els llocs on emmagatzemem i treballem la informació:

 

  • Google Drive: en una carpeta compartida del Drive de l’institut incorporem tot tipus de documentació que utilitzem el professorat per a anar organitzant el projecte.
  • Classroom i Drive: el classroom està dividit en cinc “aules”, tot i que el professorat pot editar a qualsevol de les “aules”. Els estudiants, dividits per “classes”, obtenen documents (exercicis, autoavaluacions…) i fan tasques a través del classroom. També emmagatzemem documentació en un Drive de l’institut, compartit entre estudiants del grup-país i la resta de professorat.

TEMPORITZACIÓ

  • Durada: un trimestre (del 13 de desembre al 9 de març).
  • Hores: tres hores setmanals: dues seguides el dimecres després del pati i una el divendres després del pati.
  • Al final de l’hora dels divendres han emplenat una graella d’observació grupal i individual sobre què s’havia fet, com i proposta de millores.

 

Tenint en compte que un dels objectius principals és aprendre a treballar en equip col·laborativament, organitzar-se cooperativament distribuint feines per a fer una recerca, les diverses formes d’executar les tasques impliquen maneres de combinar els estudiants de formes diferents:

 

  • Els grups-aula no són els convencionals, sinó recombinats.
  • Tasques cooperatives (distribució de tasques): grup-país (naturalista i biòleg / antropòleg i sociòleg / politòleg i economista / gastrònom), distribució d’activitats de cada grup per a la festa de les cultures.

 

  • Tasques col·laboratives (consensuar propostes): grup-experts, elements comuns i distints entre països del mateix continent.

 

Els alumnes durant el procés faran una autoavaluació i una coavaluació -és a dir, una avaluació de la resta de companys del grup, ja que un dels objectius principals del projecte ha estat ser capaços de treballar en grup i saber repartir la feina, cooperativament (repartint-se papers i feines) i col·laborativament (posant en comú feines).
L’avaluació del treball en grup ha estat a través d’unes graelles que s’han passat als estudiants on han indicat, entre altres temes, si estaven treballant tots, si ho feien conjuntament o si cadascú treballava individualment o alguns treballaven i altres no.

METODOLOGIA

Hi ha hagut dues dinàmiques de treball:

  1. Treball cooperatiu:

El grup-país es distribueix les tasques en termes d’”experts”. S’ha comentat als estudiants que havien d’investigar sobre el país assignat i s’havien de repartir la feina en quatre àmbits:

. Cultura i societat

. Alimentació

. Medi ambient

. Política i economia

 

D’aquí han sortit quatre tipus d’experts:

  • Antropòleg i sociòleg
  • Gastrònom

. Naturalista i biòleg

  • Politòleg i economista

L’agrupament principal ha estat el dels membres del país, és a dir, el cooperatiu (distribució d’experts). Tenint en compte que hem volgut que aprenguessin a treballar en grup, la forma cooperativa és més pautada, distribuïda i jerarquitzada (presència d’un coordinador) que no pas la col·laborativa (on cadascú fa aportacions i es posen en comú).

 

  1. b) Treball col·laboratiu.

Hi han hagut reunions de grups d’”experts” per posar en comú què es pot investigar en la seva matèria. S’han reunit, dins de cada aula, els antropòlegs i sociòlegs d’una banda, els gastrònoms, de l’altra, etc. Per exemple, com a antropòleg i sociòleg: tradicions (cançons, llegendes, contes, mites, festes populars), música i balls tradicionals, costums (què fan cada dia), llengua/llengües, religió i creences, organització familiar…

METODOLOGIA

Els grups són heterogenis creats entre el professorat i l’alumnat

 

  1. a) Reagrupament fet pel professorat:
  • L’equip de professor(e)s ha fet quatre grups a cada aula. Aquests grups responien a característiques observades ja al primer trimestre: un grup d’estudiants que consideraven que podrien tenir al grup una funció de coordinadors, un grup amb dificultats d’aprenentatge, un grup que acostumen a no treballar i un grup que són treballadors sense massa dificultats d’aprenentatge, però sense arribar a ser coordinadors. El criteri per a fer aquests grups no s’ha comentat als estudiants.
  • El professorat ha repartit petites cartolines de colors (blaves, grogues, verdes i vermelles). Cada cartolina, segons el color, anava destinada a un tipus d’estudiant. S’han creat quatre grups de colors de cinc estudiants a cadascun.
  • A continuació, cada professor ha distribuït els seus quatre grups a cada cantonada de l’aula.

 

  1. b) Agrupament fet pels estudiants:
  • El professor ha demanat que sortís un estudiant voluntari del grup de ”coordinadors” i triés un estudiant d’un segon grup.
  • Un cop fet, l’estudiant del segon grup ha hagut de triar un estudiant del tercer grup i un estudiant del tercer grup ha triat un del quart grup. D’aquesta manera s’ha format el primer grup.
  • A continuació el professor ha demanat que sortís un altre voluntari del grup de “coordinadors” i s’ha tornat a fer el mateix procés.
  • Finalment s’han obtingut cinc grups de quatre estudiants amb composició heterogènia.
  • S’ha aconseguit certa aleatorietat, ja que no ha estat el professorat qui ha fet els grups finals i tampoc s’ha designat un estudiant que triés tots el components del seu grup.
  • Per últim, s’ha demanat a cada grup que es triés un estudiant perquè fes de coordinador del grup. Els estudiants triats com a coordinadors no tenen perquè haver estat els que el professorat ha pensat que ho podien de ser quan prèviament es van classificar com a “coordinadors”.

 

Cada professor ha tingut sis cartrons amb el nom d’un país. Ha barrejat els cartrons i ha passat per cada grup perquè triés un cartró sense que veiés el nom del país. Finalment ha sobrat un cartró. Cada grup ha tingut un país no triat voluntàriament, de la mateixa manera que no es tria voluntàriament quin estudiant nouvingut d’un altre país formarà part d’una classe al llarg del curs.

METODOLOGIA

Els estudiants han fet un producte doble. El projecte s’ha dividit en dues parts:

 

  • Mirant des de fora.

 

  • Els estudiants han treballat en grups de quatre.
  • Cada grup ha treballat un país.
  • Cada membre del grup ha tingut un paper: naturalista-biòleg, antropòleg-sociòleg, economista-politicòleg i gastrònom.
  • Cadascú ha fet  recerca sobre el país triat segons el paper assignat.
  • Finalment tots els grups han exposat el seu mural a tots els de 1r d’ESO al pavelló poliesportiu del centre.

 

  1. b) Mirant des de dins.
  • Cada grup s’ha fet passar per habitants del país triat i han hagut de buscar informació sobre danses, llegendes, plats típics, jocs, etc.
  • Finalment s’han compartit, entre tots els grups de 1r d’ESO, les activitats treballades en una “Festa de les cultures”, un dia al pavelló poliesportiu i un altre dia al pati.

Com dividim el projecte:

Els estudiants han fet un producte doble. El projecte s’ha dividit en dues parts:

 

  1. Mirant des de fora.

Aquesta part consisteix a fer un estudi sobre un país, prestant atenció en aspectes generals d’aquell país com: idioma, religió fronteres, flora i fauna, moneda, mercat laboral, etc.

 

Per fer aquest estudi hem fet diferents grups de treball que estudien diferents punts del món.

Cada component del grup té una “especialització” en un tema com per exemple:

 

antropòleg i sociòleg: densitat de població, naixements, fronteres, gentilici, idioma, religió, etc.

gastronomia (com un dels aspectes de la cultura).

naturalista i biòleg: flora i fauna (vegetació, animals…)

economista i polític: moneda, mercat laboral, sectors econòmics (primari: agricultura, secundari: indústria, terciari: serveis…), etc.

 

Cada alumne/a posa en comú amb la resta del grup, segons els seus interessos i/o motivacions, el seu punt de vista per a escollir algun dels temes proposats. No sempre és fàcil treballar en grup, ja que els alumnes han de fer converses entre ells, saber escoltar, acceptar altres punts de vista i saber esperar en el temps, és a dir, no tenir-ho tot d’immediat. Són aspectes, potser per a alguns, transversals, però des del centre donem una certa importància a aquests aspectes perquè són els que donen l’experiència viscuda a cadascun d’ells i amb els que, de mica en mica, aniran creant la seva personalitat i adquirint maduresa.

 

“L’excusa” de treballar per projectes no és més que una metodologia global on s’integren cadascuna de les intel·ligències múltiples de cada alumne/a  i on, una vegada a l’ESO s’engloben a dins de les competències bàsiques que es treballaran durant tota l’etapa.