El diccionari , un amic.

El diccionari, un amic.

La presentació del projecte La Mitjana TV, en la matèria de llengua castellana va portar als alumnes a acostar-se a un programa sobre paraules i definicions, que malgrat portar anys en la tele ( Pasapalabra), no tots coneixien. 
Després de llegir articles i veure videos sobre el programa ens vam disposar a crear el nostre propi Rosco de Pasapalabra. El disseny de les targetes amb les paraules (una amb cada lletra del Rosco que correspon, gairebé, a l’alfabet) ,el logo del programa i els encerts i fallades del Rosco els van dur a terme per grups. 
El fonamental, la cerca de les paraules i les seves definicions va fer que, de sobte, el diccionari es convertís en la seva principal eina de treball. Van començar buscant en les diferents lletres gairebé per obligació i van acabar parant-se en paraules que els semblaven curioses , rares o desconegudes i que anotaven encara que ja tinguessin les de la seva targeta amb aquella lletra.
La classe va acabar convertint-se en un concurs paral·lel de veure qui coneixia les paraules , segons ells “rares” del que em van fer partícip. 
Tenint en compte les característiques del grup i el poc o res que utilitzaven el diccionari, veure que es divertien buscant paraules i definicions per elaborar el seu “Rosco “i unes altres d’afegiment per veure qui encertava més, va ser una gaudida.
Per fi vam aprendre el maneig i utilitat del diccionari divertint-nos i per descomptat es van quedar en la ment algunes paraules “raritas” ,altres curioses i totes elles desconegudes fins a aquell moment.

Apadrina una paraula

Aquest curs a primer d’ESO hem fet un projecte on havíem de construir un dominó amb sinònims d’adjectius per enriquir el nostre vocabulari, perquè cal créixer també com a parlants per ampliar el nostre món personal i poder nombrar les coses, sentiments, emocions… que el conformen i ser més competents comunicativament.
En anar treballant, ens vam adonar que hi ha moltes paraules que desconeixem i que estan esperant pacientment que les utilitzem, fins i tot algunes, lamentablement, corren el risc de desaparèixer perquè s’empren poc o gens, per la qual cosa, ens vam posar com a objectiu utilitzar-ne habitualment, com a mínim, deu de les que havíem après amb el dominó i cadascú apadrinar-ne unes cinc perquè no desapareguin.
Després entre tots vam escollir la paraula que més ens havia agradat de les que havíem après i va guanyar l’adjectiu: benévolo/a.

Després de la feina, també cal reflexionar-hi…

Crec que un projecte que treballa un dels mitjans de comunicació de masses, com és el de la televisió, actualment és força necessari per crear alumnat crític envers el món tan globalitzat i on imperen les noves tecnologies en el qual vivim.
En acabar el projecte, en el moment de les valoracions finals, hem volgut fer-ho a l’aula amb les següents paraules, perquè tots prenguem consciència que el que hem après és traslladable al nostre dia a dia i que podem arribar a ser modificadors de la realitat també gràcies a les paraules:
Tots tenim el dret i l’obligació d’estar informats del que succeeix al món per reflexionar-hi, valorar-ho, formar-nos-en una opinió, crear-nos un valors i poder viure en conseqüència amb aquests.
No podem, com deia, Bilbeny, formar només éssers tecnològicament competents i oblidar la part humana, i, per a aconseguir aquest objectiu fonamental, cal també ajudar l’alumnat a percebre com a necessari ser consumidors de diaris, escoltar la ràdio, fer un ús racional de la televisió i d’internet, de les xarxes socials, etc., així com guiar-los perquè sentin la necessitat de tornar-se crítics amb els mitjans de comunicació i els exigeixin productes ètics i de qualitat.

Magazine científic a La Mitjana TV

Aquí teniu uns breus fragments del nostre producte final, el magazine científic a La Mitjana TV, presentat pels alumnes de 2n d’ESO.

https://drive.google.com/open?id=1t-_1uwKowiw3WI7h6uPwHR5IOH0x_d6g

https://drive.google.com/open?id=1qTwc_xvEQaks990VwuZbUfhvpXkNaCX2

https://drive.google.com/open?id=1rT8nPB_uAvEtQWBiJKH7hIC9iZoL4CWE

Joana de la Serna

Moviment rectilini uniforme (MRU)

En el marc del projecte La Mitjana TV, des de l’àrea de Física i Química, la tercera activitat plantejada treballa el moviment rectilini uniforme (MRU) de forma pràctica. Els alumnes hauran de prendre mesures reals d’alguns paràmetres d’uns moviments i a partir d’aquestes dades, fer càlculs i gràfics. A més, podran entendre el concepte d’error de mesura i detectar els que s’hagin pogut realitzar. L’activitat consta d’una tasca grupal (la realització de les mesures i càlculs relacionats) i una tasca individual (la redacció de la memòria de l’activitat).

Per realitzar l’activitat es disposa d’una “pista” de fusta formada per una part en pendent i una part horitzontal. Des de la part superior de la part en pendent es deixa caure una canica rodona, que quan arriba a la part horitzontal es desplaça per aquesta amb moviment rectilini uniforme. La part horitzontal té marques de 0, 10, 20, 30, 40, 60,80 i 100 cm.  Es realitzen 3 mesures del temps transcorregut en el desplaçament de 20, 40, 60, 80 i 100 cm, amb l’ús del cronòmetre. Es recomana començar per la distància més llarga per facilitar l’ús del cronòmetre.

Després es realitzen un seguit de càlculs: temps mig en cada desplaçament; velocitat (m/s) a partir d’aquest temps mig, en cada desplaçament; i velocitat mitjana final. Es representen els gràfics espai-temps i velocitat-temps i es realitzen qüestions finals relacionades amb les mesures i els càlculs realitzats i amb els errors de mesura que s’han pogut cometre, i altres càlculs que es podrien extrapolar de les dades obtingudes. Finalment, es redacten unes conclusions.

Us adjuntem un parell de vídeos:

https://drive.google.com/file/d/1LKjMhU4pPRslGB3mPz-WOePBzsj2IBaD/view?usp=sharing

https://drive.google.com/open?id=1W79QictrYG8M9SGaQm16CN-uGEUmIgSd

Força d’empenyiment i Principi d’Arquímedes

En el marc del projecte La Mitjana TV, des de l’àrea de Física i Química, la segona activitat plantejada treballa la força d’empenyiment i el principi d’Arquímedes, de forma pràctica mitjançant la realització d’una sèrie de proves experimentals. L’activitat consta d’una tasca grupal (la realització de les proves experimentals plantejades, amb mesures i càlculs)  i una tasca individual (la redacció de la memòria de l’activitat).

La primera part de l’activitat consisteix en la presentació del principi d’Arquímedes a partir de la visualització d’una petita part del capítol “QQC i… Arquímedes” del programa “Què, qui, com” de TV3. A continuació es plantejava als alumnes la proposta de comprovar experimentalment el principi d’Arquímedes i relacionar-lo amb la força d’empenyiment.

En primer lloc, cada grup d’alumnes havia de pensar i planificar com poder fer un primer experiment per comprovar el principi d’Arquimedes seguint el model del que havíem vist al QQC (conèixer la massa i el pes d’un objecte fora de l’aigua; conèixer el pes de l’objecte submergit dins de l’aigua; recollir l’aigua desplaçada i mesurar la seva massa; calcular el pes de l’aigua desplaçada). Una vegada fan una llista del material que utilitzaran i un esquema del procediment, realitzen l’experiment i omplen la taula de mesures. Les qüestions associades a les mesures es contestarien en la memòria.

En segon lloc, cada grup havia de pensar i planificar un segon experiment per mesurar la força d’empenyiment (conèixer la massa i el pes d’un objecte fora de l’aigua; conèixer el pes de l’objecte submergit dins de l’aigua; mesurar el volum d’aigua desplaçada, però no vesada, i calcular el pes de l’aigua desplaçada). Una vegada fan una llista del material que utilitzaran i un esquema del procediment, realitzen l’experiment i omplen la taula de mesures. Les qüestions associades a les mesures es contestarien en la memòria. Finalment, es relacionen els dos experiments entre ells i per tant, es constata la relació entre la força d’empenyiment i el principi d’Arquímedes.

Com es mesuren les forces?

Els alumnes de 2n d’ESO van realitzar una pràctica al laboratori de ciències on va fer una estimació del valor de les forces, en Newtons (N), que actuaven en diverses situacions:

  1. Empènyer una llibreta d’anelles per sobre de la taula.
  2. Estirar una goma elàstica.
  3. Aguantar un objecte com ara un llibre.
  4. La força que fan els vostres peus sobre el Terra.

Les diferents mesures es van realitzar directament amb un dinamòmetre i indirectament (en el cas de la força que fan els nostres peus sobre la Terra) amb la massa corporal i el valor de la gravetat de la Terra.

Aquesta pràctica es va realitzar directament en el magazine La Mitjana TV.

 Joana de la Serna

Les ciències dins la Mitjana TV

En el projecte de la Mitjana TV les ciències tenen un paper de comunicació i divulgació de les ciències molt clar.

El programa que s’encabeix dins aquest Magazine que s’edita entre totes les matèries de 2n d’ESO és de format documental (coneixeu el Què Qui Com? de TV3?). Els alumnes van dissenyar unes experiències de física: moviment i forces, les van realitzar al laboratori, van fer un informe de pràctiques i el van gravar.

L’informe de pràctiques té un contingut que s’aniran trobant durant tota la seva vida acadèmica en ciències. El format de l’informe ha de contenir:

1. OBJECTIU
 Què es pretén fent aquesta pràctica?
2. MATERIAL
 Llistat de tot el material utilitzat en cada pràctica.
3. PROCEDIMENT
 Passos seguits per la realització de cada pràctica incloent un dibuix                                del muntatge.
4. RESULTATS
 Taula amb els resultats obtinguts.
 Representació gràfica.
5. CONCLUSIONS/ACTIVITATS
 Analitzar els resultats obtinguts i extreure les conclusions pertinents.
 Realització de les activitats/exercicis complementàries.

Ester Vinyes Jiménez

Institut la Mitjana

Concurs de caràtules d’entrada per la Mitjana TV

El projecte de la Mitjana TV té com a producte final editar un Magazine amb diferents seccions preparades des de les diferents àrees.

Aquests petits documentals, entrevistes, anuncis, programes… s’han d’editar conjuntament i englobar-los dins un únic programa, el Magazine anomenat “La Mitjana TV”.

Per tal que els alumnes es facin encara més seu aquest projecte es proposa que el disseny de la caràtula d’entrada s’esculli per mitjà d’un concurs en què tots els grups poden participar.

El logo es presenta per grups, i un cop fets es va passa a la votació. En aquest cas la votació és individual amb l’única condició que no es poden votar a ells mateixos.

Us presentem el logo guanyador d’un dels cursos:

També adjuntem altres logos del mateix curs:

Ester Vinyes Jiménez

INS La Mitjana

Rutes musicals per Lleida

A l’INS La Mitjana, hem fet un projecte anomenat “Rutes per Lleida”. Des del departament de música, els nostres objectius han estat, per un costat, que els alumnes coneguessin els emplaçaments de la nostra ciutat on es pot gaudir de música en directe i, d’altra banda, que sabessin quina oferta musical que hi ha durant la primavera a Lleida.

Per tal de portar-lo a terme, es va introduïr una pregunta: “Saps on podries assistir a un concert, a Lleida?” A continuació, es va iniciar una recerca, que va portar al següent resultat:

“Els llocs més coneguts i freqüentats són:

  • Auditori Municipal Enric Granados.
  • Teatre de La Llotja.
  • Teatre Municipal de l’Escorxador.
  • Cafè del Teatre Municipal de l’Escorxador.
  • Nau Central de la Seu Vella

També es poden trobar llocs on es fa música de petit format, com és el cas del bar Antares (C/Ballester 15) o el London cafè (C/Bisbe Ruano 28), sala Manolita (C/Guillem de Beziers s/n), Bar Comèdia (C/Bonaire, 12)”

A partir d’aquest punt, es va encomanar una tasca: cada grup havia de presentar un muntatge multimèdia (powerpoint, prezi, moviemaker, processador de textos…) sobre un mínim de tres dels llocs de Lleida on s’ofereix música en directe.

De cada emplaçament, havien de presentar:

  • La fotografia. (Si hi podien sortir ells, molt millor)
  • Informació del lloc sobre el qual parlaven: tipus d’edifici, localització, quan es va construir i/o inaugurar, condicions acústiques, quantes localitats té… tot el que trobessin.
  • D’altra banda, havien d’esbrinar quins concerts s’oferien durant aquesta primavera a cadascun d’aquells tres llocs.

A continuació, i a tall de síntesi, els alumnes havien de dissenyar un tríptic amb la informació recollida.

L’experiència va resultar molt enriquidora per l’alumnat, que en la seva gran majoria desconeixia l’oferta musical de la seva pròpia ciutat.

Finalment, i un cop les diferents matèries van enllestir les diferents parts de la ruta, es va organitzar una sortida per Lleida per visitar els llocs treballats.