PROJECCIÓ SOCIAL I COMUNITARIA

El fet que estiguem en un poble on no hi passa el tren, es feia difícil vincular la comunitat. Però el fet d’anar al museu a veure els trens i saber per a què els necessita la societat, ja és una vinculació amb l’exterior, ja que també hem observat diferents recorreguts que pot fer un tren i els avantatges i desavantatges que té respecte als altres transports.

També, vam tenir la sort que una mare de la classe que és treballadora de l’AVE, i va poder venir a explicar-nos com funcionen els trens d’alta velocitat i quines tasques realitza ella i els altres treballadors.

I evidentment, com ja hem esmentat abans, el bloc ens serveix per comunicar-nos amb l’exterior i vincular-nos amb la comunitat. També volem comentar, que a les classes de petits, com que aquests alumnes els costa explicar a casa el que està succeint a l’aula, cada setmana es fa un “article” al diari d’aula, on expliquem una activitat o un fet que ha passat al llarg de la setmana i que ha sigut significant per al grup. Aquest diari d’aula va cada setmana a casa de dos alumnes, així les famílies poden saber més coses del que estem fent en aquest projecte i els altres.

(foto)

INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

El informes on queden recollides totes aquestes evidencies de l’avaluació és realitzen sempre a 4 mans, és a dir, que són les dues persones que més entren a l’aula (tutora i persona de suport) les que conjuntament els omplen.

El fer de que l’educació per projectes és molt globalitzada fa que en els informes també es vegi reflectit aquest aspecte, i per tant, no hi ha continguts concrets, sinó competències o àrees en general.

Com que estem parlant d’infantil, el que creiem més necessari a aquestes edats és ajudar als alumnes a créixer a nivell personal i començar a agafar estratègies que li serveixin per anar evolucionant en els aprenentatges, en autonomia i intentar fer-los competents des de ben petits.

Per això, molts aspectes a avaluar a infantil tenen a veure amb la seva identitat i autonomia, amb la relació amb els altres, amb l’adquisició d’hàbits i normes que el permetin formar part del grup-classe. I llavors hi ha algun aspecte més concret de les àrees de descoberta de l’entorn (si fa aportacions i mostra interès pels temes, si utilitza bé els estris de mesura o observació…), també sobre el llenguatge, per saber en quin moment es troba, i podem avaluar aspectes com l’expressió oral, l’escolta, si s’està iniciant en l’escriptura o lectura…

AVALUACIÓ

Treballant d’aquesta manera que us hem explicat és molt fàcil poder fer una “avaluació”/observació dels alumnes de l’aula. Com que totes les activitats són molt participatives i sempre se’ls demana que actuïn per a resoldre una situació, es fa molt evident en quin moment d’aprenentatge està cada alumne. Així podem observar fàcilment quins alumnes tenen més assoliment i captació de tot el que s’està treballant, i que per tant tenen més facilitat per aplicar els coneixements i relacionar-los, i per contra, també podem veure quins alumnes necessiten més ajuda. Per tant, es fa molt evident aquells alumnes que són competents per a realitzar les tasques que es requereixen.

A part de tots els processos diaris on podem observar les seves capacitats, també hi ha activitats més enfocades a l’avaluació, ja sigui individual, com autoavalauacions, o de grup.

Les converses sempre serveixen per veure d’on partim o on estem en cada moment del projecte. Per tant, poden ser avaluacions inicials i també avaluacions durant el procés.

Un exemple seria realitzar xarxes de relacions, on cal seleccionar les paraules clau que ens ajuden a entendre el projecte i relacionar-hi tots els aspectes necessaris. En aquest cas, cada alumne feia la seva, on hi escrivia les paraules que ell/a creia més significatives, i també, al llarg de tot el projecte, s’ha anat fet una xarxa de relacions de classe, on tots participaven a fer-la créixer.

El fet d’haver d’explicar oralment aquestes xarxes, també es un moment d’avaluació ja que és on demostren i verbalitzen tot allò que saben.

(foto xarxa)

Quan necessitem escriure  ala llibreta conceptes més concrets, on entre tots decidim aquells que creiem que són més important o útils, i després en fem una copia a la llibreta. O a vegades fins i tot, són els alumnes més grans que ells sols escriuen aquells aspectes que volen recordar.

Quan vam tenir la necessitat d’aplicar coneixements matemàtics per a realitzar la línia del temps, també ens va servir com a avaluació, on es feia molt evident quins coneixements matemàtics tenien.

Exemplificar amb dibuixos parts o processos dels trens també dóna evidencies dels nous aprenentatges que ha adquirit cada alumne.

Una altra eina per avaluar seria el bloc de la classe, on per a poder explicar al món allò que succeeix cal pensar molt bé com dir-ho perquè tothom ho pugui entendre. Per a fer això cal tenir molt clars els coneixements de grup.

El resultat final d’aquest projecte va ser la línia del temps, per tant, si l’alumne és capaç d’explicar-la, vol dir que ha assolit els objectius que s’havien proposat.  A més a més, hem pogut veure aquells alumnes que han sigut capaços d’aplicar els coneixements necessaris per a fer una línia del temps, quan se’ls va demanar de fer una línia del temps de les edats de tots els nens de la classe.

(fotos)

Quina projecció social-comunitària té el projecte, més enllà de l’escola?

En el cas d’aquest projecte, hem anat penjant notícies tant a la revista com al bloc de l’escola.

Per altra banda, tal com hem esmentat abans, aquest projecte s’ha anat documentat en format powerpoint, no només per revisar amb els alumnes, sinó també per ser una eina d’avaluació pel mestre.  Addicionalment , aquesta documentació  es presenta als pares en una reunió i se’ls en fa entrega a final de curs com a recull de la feina feta.

En el cas d’altres projectes que hem fet al llarg del curs, la difusió i repercussió a nivell de municipi ha estat major, en funció de la temàtica.

Com els projectes poden ser útils per avaluar el procés d’assoliment de les competències dels diferents àmbits i transversals, i com emplenem els informes d’avaluació?

El treball per projectes permet treballar totes les àrees alhora de manera competencial i amb sentit. També permet tenir molt present l’avaluació en totes les fases del projecte i no només per part del mestre, sinó també per part dels alumnes.  L’avaluació passa a ser part intrínseca del projecte on l’alumne és partícep del seu procés d’aprenentatge.

Els informes del primer i tercer trimestre  els realitzem sempre entre dos mestres que hagin estat dins l’aula, valorant  el grau d’assoliment de les competències, l’actitud i el seu progrés en cada àrea. En canvi en el segon trimestre és el propi alumne qui s’avalua en cadascun dels aspectes i es fa propostes de millora .

A través de quins instruments o dinàmiques podem avaluar els aprenentages? Com tenim evidències del recorregut (procés, producte final), fent servir diferents alfabetismes?

En el moment d’iniciar l’experiment proposem als alumnes que facin les seves hipòtesis, per tant comencem fent una avaluació inicial sobre quin és el seu punt de partida.

AVALUACIÓ INICIAL

AVALUACIÓ INICIAL

Un cop acabat l’experiment , els varem fer escriure a la llibreta el repte, per tenir-ne un recull escrit, per descartar hipòtesis i com avaluació final.

LLIBRETA

LLIBRETA

En un segon experiment , els alumnes havien de fer també les seves hipòtesis, contrastar-les a partir de recerca d’informació i finalment escriure a un expert explicant-li els passos seguits, les hipòtesis i conclusions estretes, per finalment consultar-li els dubtes als quals no havien trobat  resposta. Això ens serveix com avaluació final d’aquest segon experiment.

Com a avaluació contínua , un cop treballats els estats de la matèria a partir d’un nou experiment tanquem  l’activitat amb una xarxa de relacions de les paraules i idees clau.

Els mestres hem anat documentant tot el projecte en un powerpoint, el qual anem ensenyant  als alumnes i ells ens fan propostes de millora, indicacions i observacions . Per tant , es tracta de nou d’una forma d’avaluar el seu grau de comprensió del que han anat fent durant el projecte.

FINAL PROJECTE

L’avaluació final del projecte va consistir en un nou experiment, similar al repte del primer dia, per tal que puguin posar en pràctica tot el que han anat aprenent .

PROPOSTA FINAL PROJECTE

Com treballem en equip els docents i els aprenents?

En molts moments del projecte (investigació, experiments, relació entre diferents conceptes…)  tant mestres com alumnes  avancem alhora en coneixement , en aprenentatge. La nostra manera de treballar ens permet aprendre a tots els que som dins l’aula. De la mateixa manera que ensenyem als alumnes a reflexionar, nosaltres també ho fem.

També el fet que els projectes no es repeteixen d’un curs pel següent, fa que l’aprenentatge sigui constant i no permet caure en la rutina o l’avorriment, tant pels mestres com pels alumnes.

falta foto

Quins canvis implica en l’organització escolar (temps i espais)?

Pel que fa a l’organització del temps, l’horari està definit en tres franges horàries de hora i mitja cadascuna, la qual cosa afavoreix poder treballar per projectes extensament, així com dur a terme converses llargues, experiments…. és a dir que permet que no hi hagi interrupcions ni canvis de classe en mig de la feina que s’està fent.

Per altra banda també és molt important veure que tenim un horari obert, que dóna marge a la flexibilitat alhora que permet donar continuïtat al projecte que s’està treballant.

FOTO DE L’HORARI

Un altre tret característic en la nostra organització és el treball de dos docents a l’aula en moltes franges horàries, que afavoreix el poder treballar de manera cooperativa i poder dur a terme algunes activitats que per un sol docent  seria més difícil. Aquest fet també permet que els projectes avancin amb la visió de dues persones i que per tant siguin més rics , tant pels mestres com pels alumnes.

Com sistematitzem els espais de reflexió sobre la pròpia pràctica docent perquè ens siguin més útils?

El nostre PEC ja preveu espais de reflexió conjunta entre el tutor i els mestres que intervenen a l’aula (suports i especialistes).

A l’inici de curs  ja hi ha una primera reunió de tot el claustre on es determinen els continguts a treballar al llarg del curs en cadascuna de les aules a través de projectes, que quedaran reflectits en el pla de treball i trimestralment tots els mestres  que intervenim a primària revisem aquests plans de treball, hi fem aportacions o compartim dubtes de com treballar-los i de com encaminar els diferents projectes, l’avaluació,… de manera paral.lela  l’equip de mestres d’infantil fan la mateixa tasca.

D’altre banda al llarg de tot el curs hi ha previstos claustres pedagògics on cadascun dels mestres explica i presenta a la resta del claustre el què està passant a les aules, la documentació dels seus projectes i l’evolució del seu pla de treball.

falta foto

Quines estratègies desenvolupem per fer del treball cooperatiu un dels eixos dels projectes?

Gran part de  les activitats proposades en el projecte es duen a terme a través del treball cooperatiu i/o grupal.

Comencem ja plantejant el repte per grups de 4 persones per tal que vagin pensant i anotant les seves hipòtesis, que després duran a la pràctica a través de l’experimentació.

Aquesta activitat inicial va avançant i arriba un moment que cal posar per escrit individualment tot el que hem estat fent i aprenent  . Finalment escrivim tots junts de nou les conclusions .

Al llarg de tot el projecte la metodologia emprada és el treball cooperatiu, on s’ajuden uns als altres a crear coneixement i generant aprenentatge d’aula. Però alhora hi ha moments de reflexió individual que permeten una avaluació del grau de comprensió de cadascun d’ells.

Cal afegir que el fet de ser dues docents a l’aula afavoreix una millor organització i aprofitament  d’aquest tipus d’activitats .

falta foto