HEM VISCUT LA PREHISTÒRIA?

Un cop vam tenir clar cap a on volíem anar, els objectius d’aprenentatge que ens vam plantejar són els següents:

– Saber organitzar-se com a grup i prendre decisions.

– Adquirir habilitats en la cerca d’informació utilitzant diferents fonts.

– Planificar i escriure un text expositiu.

– Fer de guies turístics.

– Conèixer les diferents etapes de la Prehistòria i els canvis que es van produir en cada una d’elles.

Per saber si havien assolit o no els objectius plantejats, vam utilitzar diferents eines:

– Una graella de coavaluació per tal de que prenguessin consciència del treball que estava fent el seu grup, per així poder anar millorant els aspectes que els sortien més poc valorats. A cada sessió hi havia un responsable del grup encarregat de fer aquesta valoració. A més a més, els mestres feien una observació directa del funcionament de cada grup.

 

 

 

 

 

 

 

 

– Observació directa dels mestres per veure quines estratègies utilitzaven i quin era el rol de cada infant dins del grup. Després d’unes quantes sessions fent cerca d’informació per grup d’experts, van posar en comú dins la seva tribu les característiques principals de cada etapa, i per realitzar-ho van omplir aquesta graella:

 

 

 

 

 

 

 

– Per tal de valorar la planificació i la producció del text expositiu, vam fer servir una base d’orientació que va elaborar l’alumnat i una rúbrica per compartir els criteris d’avaluació:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

– Es va realitzar una coavaluació per avaluar el text expositiu, en què cada infant avaluava el textd’un company fent ús dels criteris de la rúbrica.

– L’eina que vam fer servir per tal d’avaluar les exposicions orals va ser una gravació, que posteriorment vam visualitzar amb els alumnes per fer una valoració conjunta.

Evidències d’aprenentatge. L’avaluació

Hem recollit les evidències d’aprenentatge a través de l’observació, fotografies, transcripcions de converses i la documentació del projecte en forma de dossier. Aquest dossier l’hem compartit amb els infants i a través de les seves paraules hem pogut saber quins són els aprenentatges que han fet.

 

Decoració de la porta. Producte final

Cada any a la nostra escola al llarg del primer trimestre es decoren les portes de la classe segons el nom escollit. Per això, aquest era el repte del nostre projecte.

Valorant a posteriori ens hem adonat que no vam comunicar de manera explícita a l’alumnat quin seria el producte final del projecte fins al moment que el vam elaborar. Encara que les dues mestres ja sabíem que aquest seria el producte final.

Com ho hem fet? Descobrir per conèixer

S’han utilitzat metodologies i agrupaments diversos que especifiquem a continuació en les diverses sessions

Sessió 1: conversa sobre “Quin és el teu menjar preferit” i  representació plàstica amb plastilina del menjar de cadascú.

Sessió 2: Votació del nom de la classe. En primer moment hem cercat plats típics catalans en fotografies i després de parlar-ne hem fet la votació.

Sessió 3: Activació de coneixements previs. A partir d’imatges d’aliments fem hipòtesis i raonem quins ingredients ens fan falta per cuinar cargols a la cassola. Després de la conversa fem un mural classificant les imatges dels aliments necessaris o no.

Sessions 4: Comprovació de les hipòtesis. Demanem a les famílies la recepta dels cargols a la cassola i comprovem les nostres hipòtesis a traves d’una conversa de tot el grup.

Sessió 5: Inventem un rodolí per presentar el nom de la nostra classe a la festa de benvinguda del nou curs. Prèviament vam mirar rodolins, vam observar les rimes per després inventar-ne un. És una activitat de tot el grup.

Sessió 6-7: Creació conjunta del mural del nom de la classe per la porta de la nostra aula. A l’hora de fer el mural del nom de l’aula hi havia diferents propostes, on cadascú podia triar on volia anar segons el seu interès en aquell moment. Per exemple, uns infants podien fer grafismes al passadís per fer les estovalles, uns altres omplien amb plastilina les closques dels cargols i els altres feien la salsa amb cola i pintura. Aquesta activitat és de treball  col·laboratiu per arribar a un objectiu comú de gran grup.

Sessió 8-9: Cada infant ha creat plàsticament el seu plat de cargols a partir dels ingredients elaborats en grups. Per penjar-los al mural i acabar-lo.

Sessió 10: Un cop finalitzat el projecte es reprèn un interès sorgit en la primera conversa i s’encamina a un nou projecte, relacionat en com es fan les mandonguilles a partir de la màquina de picar carn.

Un dels recursos més utilitzats per anar avançant en el projecte ha estat la conversa en rotllana. Ha permès anar fent feedback, recordar coneixements, entrar en dubte, compartir idees i que tots poguessin aportar les seves. D’aquesta manera es genera un compromís per part de cadascú per tal d’assolir el repte que tenim en comú.

“La qüestió és que els projectes permetin als infants mantenir la seva curiositat, les seves ganes de descobrir i d’investigar junts, expressar les seves opinions i, perquè això es doni, necessiten adults il·lusionats, flexibles, interessats realment en ells, que els escoltin de veritat i que procurin treure partit de tot el que es via a l’escola.” Sílvia Majoral (2004).

Valorem molt positivament la tipologia d’activitats i d’agrupaments que han fet possible compartir, col·laborar, respectar els ritmes de treball i aprenentatge…

En canvi, no hem pogut dur a terme el mapa conceptual que ens havíem plantejat fer des d’un inici amb l’altra mestra. Ens hagués permès recollir totes les idees, aprenentatges i   altres interessos que sorgien al mateix temps.

També ens hem adonat que la creació del plat a nivell plàstic hauria estat molt més rica si no s’hagués donat un model fet. Hauríem deixat fluir la creativitat individual i al mateix temps hauria pogut ser una activitat d’avaluació.

 

 

 

D’on partim? Les imatges ens ajuden

Ara que ja tenim el nom de la nostra classe, ELS CARGOLS A LA CASSOLA, volem descobrir quins coneixements previs tenim sobre aquest tema i plantegem una activitat. Les mestres portem fotografies de molts aliments i en repartim una per cadascú. Donem la següent consigna: DIGUES QUINA IMATGE T’HA TOCAT I SI CREUS QUE ES NECESSITA PER CUINAR CARGOLS A LA CASSOLA I EXPLICA PER QUÈ.

A partir de totes les seves respostes, les dues mestres que som a la classe, anem creant un mural classificant els aliments que es necessiten i els que no.

Aquesta activitat ha estat rica perquè ha provocat que hi hagués escolta activa, aportacions i participació per part de cadascú, acceptació de les opinions dels altres i alhora ha generat dubtes.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Iniciem el projecte. La primera decisió

Per començar ens posem en rotllana per tal de compartir una estona de conversa. Faig la pregunta: QUIN ÉS EL TEU MENJAR PREFERIT?, la qual cosa provoca que els nens i nenes tinguin alguna cosa a dir. Parlar d’aquestes preferències fa que s’iniciï una motivació pel tema del menjar. Però anem més enllà perquè hem de trobar un menjar típic de Catalunya que ens agradi. COM HO PODEM SABER? Una de les respostes ens convenç: Buscar a internet fotos de “menjar català”.

A partir d’aquí se’ns obre un ventall de possibilitats per escollir el nom de la classe. No sabíem que hi ha tants plats típics catalans! Escollim els plats que més ens agraden i decidim fer una votació. Utilitzem peces de Lego per representar el vot de cadascú. Les columnes permeten veure clarament, com si fos un gràfic de barres, el plat més votat.

 

 

 

LES SESSIONS

Aquest projecte es va dur a terme durant el tercer trimestre, fent quatre sessions de 45 minuts aproximadament.

SESSIÓ 1-2: En gran grup fan una pluja d’idees de la prehistòria, i anem anotant els conceptes en fulls de paper (cada idea en dos fulls). A la següent sessió partim el grup en dos i amb els conceptes de la sessió anterior elaborem un mapa conceptual.

SESSIÓ 3-4: En gran grup fem una lectura de les 5 grans etapes de la història i completem una línia del temps per visualitzar les diferents durades i aprofundir en els fets històrics que han provocat els canvis d’etapa.


SESSIÓ 5: KAHOOT. Per tal d’avaluar els aprenentatges de les sessions anteriors s’elabora un kahoot amb preguntes de les etapes de la història. Amb aquesta eina podem descarregar els resultats individuals per obtenir-ne informació. A més a més ells mateixos poden veure el seu grau de coneixement.

https://play.kahoot.it/#/?quizId=9a7a59f1-e34a-4712-8eee-e71ead0aefb5

SESSIÓ 6: L’alumnat, agrupat en grups de 4-5 alumnes, reben una caixa on hi ha quatre imatges que representaven els quatre rols (un caçador, un artesà, un bruixot, unes vivendes), quatre textos que explicaven les funcions dels rols, i moltes imatges de la prehistòria. Els alumnes havien d’agrupar la imatge del rol, amb l’explicació i les imatges  que els hi corresponien. En acabat vam fer una posada en comú i van explicar perquè van fer aquelles associacions.

SESSIÓ 7-15: En aquestes sessions els alumnes es van agrupar en tribus, es van assignar els rols (per buscar la informació corresponent), van posar-se noms “prehistòrics” a ells i a la tribu. A les primeres sessions recollien la informació en una llibreta, però al veure que no era pràctic vam confeccionar entre tota la classe una graella dividida en els rols per una banda i les etapes de la prehistòria per l’altra (DIN A3).

Quan cada tribu tenia la seva graella plena vam fer una posada en comú de manera que tothom tingués la mateixa informació. Aquest recull es va fer en el mateix format de graella però en DIN A4.

SESSIÓ 16-17: Per tenir clar com s’havia de comunicar la informació que havien après vam donar a l’alumnat un document en què s’explicava quines característiques tenen els textos expositius i com elaborar-los (durant el curs ja havien elaborat algun text expositiu). Amb aquest text van elaborar una Base d’Orientació de com ha de ser un text expositiu.

FOTO B.O.

SESSIÓ 18-19: El text que haurien de produir, a més a més havia de contenir la informació adient sobre la prehistòria, així que vam elaborar una base d’orientació sobre els continguts de la prehistòria que haurien d’explicar. Els alumnes no feien un text de tota la prehistòria, sinó de només una de les etapes, per tant cada alumne feia la base d’orientació de la seva subetapa.

SESSIÓ 20-22: Amb les bases d’orientació creades i unides en una sola, era el moment de crear la rúbrica que faríem servir per avaluar. Els mestres vam donar la plantilla de la rúbrica amb el nivell expert definit. La feina de l’alumnat (per parelles) va ser escriure els ítems que havien de definir els altres nivells. Un cop la majoria tenia la rúbrica completada es va fer una posada en comú per unificar criteris.

SESSIÓ 23-24: Reprenent les Bases d’Orientació i la Rúbrica l’alumnat va començar a elaborar el seu text expositiu, que els serviria de base per preparar l’exposició oral de la prehistòria vivent.

SESSIÓ 25-27: Cada etapa de la prehistòria tenia un grup d’alumnes encarregats de preparar l’ambientació. Amb material que van dur de casa, de la natura i els que va proporcionar l’escola van simular una cova paleolítica, una escena del neolític i unes maquetes de l’Edat dels Metalls.






SESSIÓ 28-30: Durant tot el matí van anar venint de visita els grups de 1r a 3r (de mig grup en mig grup). Cada mig grup tenia uns guies assignats  (tres guies, un per cada etapa) que eren els encarregats d’anar a buscar i fer-los l’explicació. La resta de l’alumnat escenificava les explicacions.

Pendent: Foto escenes

ANEM A LA PREHISTÒRIA!

Tot va començar quan l’equip de mestres dels grups de 5è de l’escola vam decidir que teníem ganes d’engegar un projecte motivador i engrescador. Tenint en compte que a finals de trimestre teníem programada una sortida a les coves del Toll, vam escollir treballar la prehistòria. Ja feia dies que hi donàvem voltes i pensàvem quin podria ser el producte final, ja que ens ajudava a tenir clar què volíem aconseguir (una de les opcions que vam parlar va ser fer un lapbook). Però en una de les reunions, en què ja pensàvem quines propostes podíem fer, va sorgir la idea de fer una prehistòria vivent. El primer que vam rumiar va ser com presentar el projecte de forma motivadora, cosa que ens va costar molt, fins que al final, després de vàries divagacions, se’ns va ocórrer preparar al passadís de 5è l’entrada a una cova. Vam continuar fent trobades per coordinar-nos, aprofitant que ens quedàvem al migdia després de dinar i alguna tarda. Valorem molt positivament les hores dedicades a planificar el projecte, tot i que som conscients que en l’organització interna de cada escola és difícil afegir-hi aquestes estones. Aquesta planificació ens ha donat seguretat a l’hora de plantejar les propostes als nens i nenes, i sobretot parlar amb els companys permet aportar més idees entre tots.

COM ELS MOTIVEM?

Tot va començar el dia que els nens i nenes de cinquè van arribar a l’escola i es van trobar una cova al passadís, on hi posava: BENVINGUTS A LA PREHISTÒRIA. Entrant en una mena de túnel del temps, van endinsar-se en el viatge que ens esperava. La cara de sorpresa i l’emoció es percebia per tota l’escola, i així va ser com va començar tot.

COM HEM TREBALLAT?

Al ser un projecte que engloba un ventall molt ampli de continguts, el vam dividir en diferents fases:

Fase 1: Activació coneixements previs i contextualització.

Després de que es trobessin el passadís ambientat com si fos una cova, els vam demanar que fessin una pluja d’idees amb els coneixements que ja tenien i els apuntàvem en un tros de paper (fossin correctes o no). Posteriorment dividim la classe en dos grups i van elaborar un mapa conceptual amb els coneixements de la pluja d’idees. Aquest mapa el mantenim a l’aula per anar-lo rectificant a mesura que obtenim informació.

Fase 2: Cerca i traspàs d’informació.

Per situar la prehistòria vam fer una activitat de comprensió lectora on a partir d’una lectura, havien d’identificar les cinc grans etapes de la història i els fets que les separen. Un cop situats dins de la prehistòria vam començar la fase de cerca d’informació. Teníem clar que el projecte havia de tenir una part molt important de treball cooperatiu, així que vam organitzar l’aula en tribus (4 tribus per aula), cada tribu tenia 4 rols diferents.

  • Avituallador: encarregat de cercar informació sobre d’on treien l’aliment.
  • Bruixot/savi: encarregat de buscar informació sobre cultura, costums i tradicions.
  • Constructor: encarregat de cercar informació sobre com i on vivien.
  • Artesà: encarregat de buscar informació sobre quins estris tenien i com els feien.

Per buscar informació les tribus s’organitzaven en grups d’experts, els personatges que tenien el mateix rol s’agrupaven i buscaven la informació. A aquest procés l’anomenàvem “el viatge”. Quan la sessió s’acabava tornaven a amb la seva tribu per compartir la informació en un full que havien dissenyat ells mateixos.

Fase 3: Elaboració d’un text expositiu.

Acabada la fase de cerca d’informació vàrem començar a preparar el discurs que haurien de dir quan expliquessin la prehistòria. Abans de començar a escriure el text l’alumnat va elaborar una base d’orientació de com ha de ser un text expositiu (característiques, apartats, elements clau, …). Posteriorment van crear-se una rúbrica d’avaluació, amb els criteris que utilitzaríem per avaluar-los.

Fase 4: Preparació de l’ambientació del producte final.

En aquesta fase ja s’havien desfet els grups d’experts (les tribus), i vam dividir el grup classe en tres rols; els que explicarien el Paleolític, els que explicarien el Neolític i els que explicarien l’Edat dels Metalls. Cada equip (de 6 alumnes) havien de cercar materials i ambientar el seu tros de passadís amb els elements més característics de l’etapa.

Fase 5: Producte final: visita guiada per la prehistòria.

L’alumnat de 1er a 3er van ser invitats a visitar la “prehistòria vivent de 5è”. Tota l’aula estava situada en l’espai que els hi havia estat assignat representant una situació de l’època (fent eines, teixint, cultivant, ….). Tres alumnes (un representant de cada etapa) els feien de guia turístic.