EL PAPER DE LES FAMÍLIES EN EL PROCÉS.

Una de les novetats que hem introduït aquest curs ha estat la de demanar a les famílies la seva col·laboració durant la implementació del projecte.

Tradicionalment nosaltres tendíem a mostrar a les famílies el producte final que elaboràvem, allò que havíem après, normalment fent-los-hi una xerrada amb l’ajut d’un power.

Aquest curs però, seguint amb la tònica d’introducció d’activitats de participació més dinàmiques, que havíem iniciat a les reunions d’inici de curs, vam convocar les famílies de tercer de primària perquè col·laboressin amb els seus fills i filles en la realització d’algunes activitats de desenvolupament del projecte. Tota la comunitat educativa vam valorar positivament l’experiència, l’anar i venir de gent pels passadissos, la consulta per part de petits i grans del material complementari que tenien a l’abast, el treball en equip, les actituds i els diferents nivells d’implicació de pares i mares… tot una experiència.

Per organitzar aquesta activitat vam partir el grup-classe i vam fer la meitat un dia i l’altra meitat un altre dia.

COM AGRUPEM L’ALUMNAT.

Un dels debats a l’equip impulsor ha posat de manifest les dificultats que de vegades mostra l’alumnat per treballar en equip. Segurament molt sovint no acabem de definir amb prou claredat què esperem del treball en equip, què demanem al nostre alumnat, moltes vegades, fins i tot potser no els expliquem com es fa un bon treball d’equip ni compartim suficientment quins són els criteris d’èxit. Enguany des del Cicle superior han provat dues formes d’agrupament molt diferents,, en un dels projectes s’ha treballat essencialment en equip i en un altre essencialment de forma individual amb una espècie de webquest. L’alumnat s’ha mostrat molt satisfet quan ha realitzat el treball individual. Això ha sorprès en part al professorat i ens ha fet adonar que probablement en una escola on ja es fan moltes coses en grup, l’alumnat especialment el que té més recursos ha gaudit superant-se dia a dia en el seu aprenentatge.

 

ESCOLLIM EL PROJECTE.

A l’educació infantil és el grup-classe el que acostuma a plantejar el tema a treballar. Poden decidir  què volen aprendre. A l’educació primària el currículum i la necessitat d’assegurar-nos que hi donem resposta ens encotilla una mica més. Hem debatut sobre si assegurar els continguts claus ens resulta suficient perquè l’alumnat acabi la primària ben preparat. El desenvolupament dels continguts claus no aprima el currículum, com era la nostra esperança quan els vam descobrir. Coincidim que no podem arribar a tot, si volem arribar bé. Les proves de Competències Bàsiques en l’àrea de medi, tot just estrenades, ens han de donar la pauta de quin marge real d’autonomia tenim a l’hora d’encarar aquesta problemàtica. Realment l’alumnat tindria més veu si el professorat tinguéssim més llibertat,

PLANTEGEM ACTIVITATS DE XOC.

Si volem anar superant en el treball per projectes el típic què en sabem ? i  el què en volem saber? (Per l’experiència sabem que de vegades els infants no volen saber gran cosa o no saben projectar el que poden arribar a aprendre) ve necessitarem d’alguna posada en escena que mobilitzi la capacitat d’aprendre de l’alumnat. És en aquest sentit que lligat al currículum acostumem a plantejar una activitat generadora d’inquietuds que ens permeti anar estirant el fil. Les sortides acostumen a ser per a nosaltres una bona solució.

 

QUINS ASPECTES TENIM EN COMPTE EN L’AVALUACIÓ.

Aquest én un dels aspectes que ja fa temps que estem treballant a l’escola. Hem acordat quins són els aspectes que volem treballar i per tant avaluar dels projectes i hem arribat als següents: treball en equip,  competència informacional, actitud, expressió oral i els continguts de l’àrea de medi que es treballin en el projecte. A cada bloc li hem donat un pes de la nota global i hem elaborat unes eines marc (rúbriques, exercicis individuals, fulls d’observació…) que després el professorat s’adapta a la realitat del projecte que desenvolupa.

Enguany hem substituït la tradicional prova escrita i individual per un kahoot geogràfic.

LA IMPORTÀNCIA DE L’ENTORN.

Fa un parell de cursos vam tenir l’oportunitat de participar en un projecte de personalització de l’aprenentatge. Una de les bases que vam extreure’n i que hem traslladat al treball per projectes ha estat la importància de permeabilitzar escola i entorn. Aprendre de la vida i per a la vida. Junts hem pensat activitats que ens permetessin aprofitar aspectes de l’entorn mitjançant sortides o convidant experts sobre determinats temes a l’escola.

 

LA IMPORTÀNCIA DEL PRODUCTE FINAL.

Un dels debats que hem mantingut dins l’equip impulsor ha estat la necessitat de definir de manera prèvia quin ha de ser el producte final del projecte. Val a dir que definir-lo no ha estat una prioritat en les nostres planificacions  fins que des de la Xarxa n’hem vist la importància, com a element que dóna sentit a l’aprenentatge. A l’escola tenim per costum fer la presentació a les famílies d’un dels projectes del curs i en aquest sí que contemplàvem la necessitat de fer un producte final que era la pròpia exposició, que acompanyàvem de diferents suports,  però en la resta, la pròpia dinàmica –ara ja superada- amb la que començàvem els projectes –què vull saber? -,  ens portava a no definir un producte  . Tot i que hem avançat, encara hem de treballar més en aquest sentit, diversificar les possibilitats i tornar a la societat un producte amb el qual podem retre comptes de la nostra tasca com a educadors/es.

Val a dir que el treball sobre competència informacional que fem a l’inici de cicle ens ajuda a tenir més idees i realment en els darrers anys hem avançat en la diversificació de productes finals.

 

LA INTERDISCIPLINARIETAT DEL PROJECTE.

A tos els projectes que enguany hem dut a terme a l’escola i tenint present el full d’autoavaluació que emplenem en acabar, hem proposat activitats de diferents àrees. Les llengües hi tenen cabuda sempre, però en altres àrees no és tan natural. De vegades ens trobem que realment proposem activitats interdisciplinàries, però aquestes potser no ens serveixen per alliberar contingut d’aquella àrea en concret. La interdisciplinarietat forçada potser tampoc és l’objectiu, no cal trencar-nos les banyes per proposar activitats des de diferents àrees. La cosa tindrà sentit si realment els continguts treballats des de diferents àrees troben en els projectes el lloc per a la seva aplicació pràctica i serveixen a l’objectiu final del projecte.

UN CURS MÉS A LA XARXA

L’Escola Mont-roig és un centre públic situat a Balaguer i que aquest curs celebra el seu desè aniversari. Tenim 350 alumnes amb doble línia a la primària i una a l’infantil.

Aquest curs l’equip impulsor de l’escola està constituït per 10 membres del claustre. D’aquests 3 membres s’han incorporat per primer cop, la resta encetem el quart any d’experiència.

El treball per projectes ha estat des dels inicis un dels temes que ens ha preocupat i enguany hem decidit dedicar les sessions de treball a fer una reflexió de caràcter general sobre les dificultats que ens anem trobant treballant amb projectes.