Per què les màquines llevaneus llencen sal a la carretera quan neva? (P4)

Per poder provar què passa quan tirem sal a la neu, vam preparar unes plaques de gel, congelant l’aigua dins d’unes safates.

A continuació, ens vam plantejar per on rellisquen més els cotxes si pel gel o per la fusta; ho vam comprovar amb les rampes i els cotxes de l’aula de ciències i vam arribar a la conclusió que rellisquen molt més per la placa de gel.

Quan ja teníem les plaques de gel ben congelades, per provar si és cert que la sal desfà el gel, vam agafar sal i la vam llençar a cullerades per damunt de les plaques de gel. Mentre observàvem el procés, vam anar responent les següents preguntes: què està passant?, la sal dóna escalfor? Què penseu que passarà?

Vam observar que la sal s’adheria al gel i l’anava desfent, primer pels voltants i després es va fer un forat a la placa de gel i es va quedar un terròs separat. Llavors ens vam preguntar si aquell terròs era de sal o de gel; vam decidir tocar-lo amb el dit i després llepar-nos-el per tastar-lo i saber quin sabor tenia. Vam veure que era salat, per tant, hi havia quedat la sal, però no estava tan fred com el gel; així que vam deduir que el gel s’havia desfet i només quedava la sal.

La conclusió de l’experiència va ser que quan neva es tira sal a la carretera perquè desfà el gel i així s’evita que els cotxes rellisquin i tinguin accidents.

Producte final del projecte “la literatura”

El producte final en aquest projecte és la creació d’un conte en grups. Posteriorment, l’exposició del conte tot tenint en compte l’entonació, els registres, les imatges…

 

LES AVENTURES DEL DELFI I EL VALOR DE LA FELICITAT.
El Delfi un dofí molt simpàtic, alegre i divertit, amb els ulls clars i desperts, però tristos, la pell de color blau i la cua molt llampant que feia que des de lluny es veies. Estava com cada dia nedant prop de la platja, esperant trobar els seus amics, el lloro xerraire i la tortuga estrella, perquè es sentia molt sol al fons del mar.

Li agradava sentir les històries que li explicaven els seus amics, ja que li descrivien el que passava fora de l’aigua, en concret en una granja on vivien altres animals.

Lloro- saps que hi ha un gall que ens desperta cada matí?
Dofí- Ah, sí!
Lloro- I un porc molt juganer que li agrada banyar-se al fang.
Tortuga – I, hi viu allà algú més?
Lloro- I tant! Hi ha un cavall molt ràpid, unes gallines que ponen ous i molt més animals que tot el dia juguen.
Dofí – M’agradaria poder anar-hi..

 

Com que no podia estar molta estona amb els seus amics es posava trist i anava a la seva cova secreta, un vaixell pirata enfonsat, on ell vivia les seves aventures imaginàries amb el seu únic amic el cavallet de mar.
Un dia tot jugant, va sentir el cant d’una sirena i va tenir curiositat, s’hi va acostar…
Quan la van trobar els va explicar que hi havia un cofre màgic que feia realitat els desitjos.

Dofí- Qui ets tu?
Sirena- Sóc la guardiana del cofre dels desitjos.
Cavallet de mar- Quin cofre?
Sirena – No coneixeu el cofre màgic? Aquell que està amagat en una cova al fons del mar.
Dofí – No! Com puc trobar-lo?
Sirena – Té, aquí tens el que necessites per buscar-lo.

 

Li entrega una petxina on amb tinta de calamar hi havia escrites les proves a realitzar i el mapa del tresor.
En obrir la petxina es podia llegir:
“El cofre trobaràs si tot això farràs”
Al banc de sardines t’explicaran com arribar a la muntanya de petxines.
I allà després d’escalar, un jeroglífic cal contestar, ja que la resposta serà la clau per obrir el cadenat.
El mapa que tens dibuixat et pot ajudar a arribar al cofre enfonsat.”

El Delfi i el seu amic van emprendre el camí a la recerca del cofre.
Després de dos dies nedant sense parar i amb la solució del jeroglífic, arribaren a la cova al fons del mar.

Cavallet de mar – Estic molt cansat, però també molt nerviós!
Delfi – Jo també … Ha Arribat l’hora de veure que passa!

 

De mica en mica van anar introduint la contrasenya al cadenat i de cop i volta s’aixecà la tapa… i sortí una gran llum de dintre barrejada amb imatges de felicitat, combinada amb tots aquells animals que li agradaria conèixer.
Llavors el Delfi i el Cavallet de mar encuriosits s’inclinaren per mirar dintre del cofre i caigueren a dins.

De sobte aparegueren a l’Illa de la felicitat, que es diu així perquè tothom pot ser com vulgui, és respectat i estimat i tots són amics de tots.

El Delfi des d’aquell dia està molt content, pot jugar amb tots els seus amics sense importar com és, si vola, corre o neda, ja no ha tornat a sentir-se mai més sol.

La veu dels alumnes en el projecte “la literatura”

Algunes valoracions dels i de les alumnes:

  • Hem pensat abans d’escriure
  • Comparar les bones idees és important
  • Treballar molt i en equip
  • He après a fer un conte ben fet
  • És important planificar abans d’escriure
  • Ens ha sortit genial!
  • Cal que la història tingui sentit
  • Hem fet un conte amb volum
  • He ajudat a altres persones
  • He treballat amb nous companys i és xulo
  • El nostre era diferent d’altres contes
  • Hem buscat adjectius per descriure millor els personatges
  • No m’he posat tant nerviós
  • Hem dibuixat en 3D
  • El conte crec que és súper bo, sembla un conte clàssic però no…

Implementació del projecte “la literatura”

SETMANA DEL PROJECTE

Al arribar, “els amics” els donen un altre missatge.

Un cop al menjador, van trobar centes d’imatges escampades damunt una gran taula. A partir d’aquell moment, els mestres no els vam dir res. Vam observar mentre esperàvem:

  • Miren
  • Parlen
  • N’agafen
  • Comparen
  • Comparteixen

Pugem a classe; allà trobem la llista del grup amb el que treballaran.

En el suro del passadís del cicle hi ha quatre grans preguntes:

  • Què és un conte?
  • Per a què serveixen els contes?
  • Quins contes coneixes?
  • Com sabem que hem fet un conte inoblidable?

Comencem amb una conversa sobre aquestes preguntes i les respostes les van penjant al suro amb post-its de colors.

Amb les imatges que han recollit a cada grup es fan petites agrupacions en un mural i d’allà comença a sortir la pluja d’idees sobre el conte que volen fer. També es trobem que hi ha dos cartrons ploma 1 x 70 cm on hauran plasmar la seva creació.

Cada grup comença a treballar tenint en compte:

  • Pluja d’idees
  • Planificació / Guió
  • Pensar sobre què volem escriure
  • Quins són els personatges
  • En quin indret passarà la història
  • Decidir el tipus d’història (humor, por, màgia, aventures, entre d’altres)
  • Treballar l’esquema del conte
  • Signes de puntuació, connectors, vocabulari…
  • El text va prenent forma:
  • Pacte
  • Argumentació
  • Justificació
  • Arribar a acords
  • Escriure
  • Revisió
  • Correcció

Passem a donar forma al nostre conte:

  • Disseny de la tapa i de l’interior
  • Il·lustracions
  • Materials que necessitarem
  • Treballem les mesures i els volums
  • Ús de les TIC

Per acabar el nostre projecte, ens trobem a l’espai inicial que s’ha convertit en una sala d’actes on cada grup presentarà a la resta del cicle el seu conte.

  • Abans però, cada grup, haurà treballat la manera d’exposar-lo:
  • Presentació
  • Lectura (entonació, ..)
  • Assenyalar les diferents parts del conte
  • Valoració

Individualment, cada nen/a omple la seva graella d’autoavaluació

Posem en comú l’experiència viscuda

El projecte ha estat molt gratificant tant per l’alumnat com pels mestres.

Donat que d’entrada semblava un projecte senzill, els nens s’hi van engrescar amb moltes ganes però a mesura que anaven treballant se’n van adonar que és molt diferent fer un conte que fer un bon conte, i això els va satisfer.

Quins projectes voleu fer aquest curs?

A l’inici de curs els alumnes de 5è, van recuperar amb la nova tutora els projectes que van treballar el curs anterior. A partir d’aquí, se’ls demana que els interessaria aprendre aquest curs.

Arran de la recollida d’interessos, amb els infants s’interelacionen els continguts i es distribueixen al llarg del curs. D’aquesta manera es van definint els projectes, tenint en compte que són oberts i que es van reconduint en relació al currículum.

Exemple d’un projecte: La literatura

LA LITERATURA (Projecte interdisciplinari d’escola d’aquest curs)

En el cicle mig ens vam plantejar com treballar aquest tema i vam decidir que el més adient era centrar-nos en el concepte que fos més significatiu pels nens/es.

EL CONTE

A l’entrada de cada classe de cicle mig tenim uns personatges fets pels nens que els diem “els amics de la classe”. Vam decidir que fossin ells qui introduïssin el projecte.

Un matí, en arribar els nens/es van trobar unes bafarades al costat de cadascun d’ells on conversaven sobre quan es faria el projecte i de que tractaria. L’alumnat havia d’ordenar la conversa.

Conversa:

  • Ei, nois! Aquest curs també farem el PI?
  • I tant!
  • I tu com ho saps?
  • Els meus sensors ho detecten!
  • Algú sap de què tractarà?
  • I quan es farà?
  • Ho investigarem!
  • Al cap d’uns dies d’haver creat l’expectativa, a la mà “dels amics” van aparèixer dos fulls; un amb les dades i l’altre amb els objectius i un sobre amb lletres. Els nens ja sabien, doncs, de que tractaria el projecte.

Cal portar:

  • Molta imaginació.
  • Forces ganes de compartir.
  • Una mica d’art.
  • Una culleradeta d’emoció.
  • Un xic d’ortografia.
  • Un bocí de mesura.
  • Uns quants quilos de ritme.
  • Moltes ganes de passar-ho bé.

Des de fa uns anys, creiem prioritari treballar el projecte barrejant tots els nens/es del cicle i amb els agrupaments es creen cinc grups nous, això permet:

  • Canvi dels rols adquirits en el propi grup
  • Retrobar-se amb antics amics
  • Descoberta de nous companys
  • Treball cooperatiu
  • Canvi de tutor

 

 

 

Encara debatim…

Després de debatir sobre tots aquest temes, hauriem de continuar parlant sobre les següents preguntes:

  • Quin ha de ser el procés? Planificació/programació/seqüenciació? Són simultànies?
  • Tot el que fem a la franja de projectes, els entenem com a projectes? Necessitem una altra “etiqueta”?
  • Com se sent la mestra mentre duu a terme un projecte?  Amb qui compartim el procés que seguim? Només amb el paral·lel? Com ho aconseguim fent vides d’aules diferents?

Reflexions sobre el producte final

L’objectiu del producte final és que els infants puguin aplicar el que han après: els processos que han seguit durant el projecte, els coneixements que han anat adquirint, els valors que han anat treballant…

Intentem que el projecte tingui una repercussió personal o social en els alumnes de manera que puguin millorar la qualitat de la seva pròpia vida i el seu entorn. Per aconseguir-ho, els alumnes han de conèixer i entendre el que estan treballant per poder sensibilitzar-se i actuar en conseqüència.

Aquest producte ha de ser el tancament del projecte i pot ser material o no. Per exemple, un mural, una maqueta, una xerrada, una exposició, un vídeo, una campanya informativa… Però considerem que és important que els projectes es tanquin. En ocasions aquest tancament, pot provocar l’inici d’altres projectes.

Us deixem un seguit de fotos del producte final d’un projecte de primer de primària sobre l’impacte mediambiental en relació a les tovalloletes.