DOSSIER TREBALL

A mesura que anàvem avançant en el desenvolupament del projecte, els alumne han anat elaborant un petit dossier de tot el treballat. Permeten als alumnes demostrar l’adquisició de determinats aprenentatges i als professors comprovar la progressió de l’estudiant de manera individualitzada, personalitzada i continuada. Això també ens permet anar reorientant el treball segons les valoracions i aportacions dels alumnes per tal d’assolir els objectius proposats

DOSSIER PROJECTE INVENTS- CM Montesquiu

Dossier -els invents- La Baumeta

IDEES SOBRE L’AVALUACIÓ

Aran de l’avaluació, ens hem plantejat 10 idees que pensem que caldria abordar per millorar l’avaluació cap a un enfocament competencial.

  1. Lligar metodologies i avaluació. Una avaluació competencial implica canvis metodològics. Calen metodologies que potenciïn la funcionalitat, l’aprenentatge actiu, l’autonomia, la globalització, la integració, la comunicació del què s’ha après…Les metodologies i l’avaluació han d’anar lligades.
  2. Tenir instruments i tècniques d’avaluació coherents i de qualitat: Els instruments i les tècniques d’avaluació són les eines necessàries que utilitza el professorat per obtenir evidències de les habilitats de l’alumnat en un procés d’ensenyament i aprenentatge. Els instruments constitueixen un ajut per obtenir dades i informacions respecte a l’alumnat, per això el professorat ha de posar molta atenció en la qualitat d’aquests instruments. El rendiment de l’alumnat es pot documentar de moltíssimes maneres.
  3. Implicació i responsabilització dels estudiants en els processos avaluatius i formatius. L’avaluació hauria de ser un procés continu de reflexió, tant per part de qui aprèn com de qui ensenya.
  4. En l’avaluació s’ha de partir de l’anàlisi dels diferents components sobre com es porta a terme una acció, i no de com es respon un exercici o qüestionari que requereix escriure una sola paraula o frase, o que són reproductives del text.
  5. Per fer una bona avaluació, cal lligar l’avaluació dels coneixements i les competències. No té cap sentit avaluar-les de manera independent. Conèixer és un component bàsic de la competència i sense saber utilitzar adequadament aquest tipus de sabers és impossible “ser competent”.
  6. Cal treballar per introduir el canvi en l’avaluació a nivell de centre. El nou enfocament competencial del currículum condiciona al docent ja que afecte a la manera de treballar, a les metodologies, a l’avaluació , a com s’interactua amb els alumnes i companys, i amb l’organització escolar. El treball en equip és un factor imprescindible a tenir en compte
  7. L’alumnat ha de conèixer prèviament els objectius que ha d’assolir i els indicadors que s’utilitzaran en l’avaluació dels seus aprenentatges, això l’ajudarà a organitzar-se
  8. L’avaluació hauria de ser contínua i global. Caldria observar tot el procés d’aprenentatge amb l’observació sistemàtica de l’adquisició de continguts. Alhora que també hauria de ser integradora, tenint en compte les valoracions de totes les àrees. I globalitzadora, tenint en compte el procés d’aprenentatge al llarg de l’etapa i centrada en el desenvolupament i la consolidació de les competències bàsiques
  9. El professor hauria d’adoptar el rol de cogestor del procés d’aprenentatge i d’avaluació. El metre ha d’ajudar als alumnes a construir coneixement. Cal que ofereixi les eines perquè l’alumnat pugui formular i posar a prova les seves idees, treure’n conclusions i transmetre els seus coneixements.  També cal que els ajudi a avaluar-se per poder millorar el seu aprenentatge.
  1. L’avaluació ha de permetre animar, donar suport i facilitar la reflexió de l’alumnat sobre els resultats obtinguts i del seu propi esforç.L’avaluació hauria de tenir com a finalitat oferir múltiples formes d’evidències sobre l’aprenentatge dels alumnes

Algunes dels instruments utilitzats per a l’autoavaluació dels alumnes són: AUTOAVALUACIÓ 

QR INVENTS- El Rocal

Tens un problema? Inventa una solució!

Així de fàcil ho han vist els nens i nenes de l’escola treballant el projecte dels invents:

-Si no t’agrada la verdura… inventa’t unes ulleres que només vegin gelats i hamburgueses.

-Si et costa tallar la carn… inventa’t un ganivet que tingui més d’una fulla i aniràs més ràpid!

-Si no t’agrada seure a la cadireta del cotxe… inventa’t un cinturó ben bonic i guarneix-la perquè sigui ben bonica!

…I així, fins a 93 invents diferents!

Tots aquests, es va poder  visitar l’exposició d’invents a l’escola i comprovar que la imaginació dels nens i nenes és infinita. Cada invent portava un QR. Així , els familiars podien sentir i veure com explicaven el seu invent els nens i nenes, com l’havien fabricat i per què servia.

  

  

QR INVENTS – La Baumeta

Arran de la presentació d’una maleta misteriosa, els alumnes van anar descobrint petits objectes/invents mitjançant els sentits. A través d’ells van coneixent i raonant el motiu pel qual creien que eren important.

A partir de molts d’aquests invents i de diverses lectures es van presentar les màquines simple i compostes. Fins i tot, se’n van observar, manipular i construir alguna. Per acabar, finalment, a fer d’inventors. Cada alumne/a va crear un invent de manera individual, havent-ho de presentar als companys i creant un QR per a l’exposició final del projecte.

invents nens+QR

EXPOSICIÓ ESCOLA SANTA BÀRBARA

Cadascun dels alumnes de l’escola van crear dos invents (un per a l’escola i un útil per a ells) amb la seva fitxa tècnica i explicant els passos que anaven fent individualment.

Els invents es van exposar a la sala de l’ajuntament i es van presentar en una jornada oberta al poble.

Gràcies a totes les famílies que heu visitat les exposicions.

EXPOSICIÓ ESCOLA LA BAUMETA

Com a producte final del projecte els alumnes van fer d’inventors. Van crear un invent de manera individual, el van presentar als companys i van crear QR per a l’exposició.

En aquesta exposició s’hi podia trobar la cronologia dels invents que es van considerar importants  des de la prehistòria fins als nostres dies.

També QR sobre invents i inventors treballats a educació física, a l’àrea de llengua castellana i anglesa, còmics basat amb en Doraemon i invents inspirats en el TBO. Així com jocs creats pels alumnes de 6è amb l’scratch i objectes de diferents èpoques .

 

Aquí us deixem l’enllaç al vídeo de l’exposició

https://photos.app.goo.gl/tBopiLXNECGqCArG6

EXPOSICIÓ ESCOLA EL ROCAL

Tens un problema? Inventa una solució!

Així de fàcil ho han vist els nens i nenes de l’escola treballant el projecte dels invents:

-Si no t’agrada la verdura… inventa’t unes ulleres que només vegin gelats i hamburgueses.

-Si et costa tallar la carn… inventa’t un ganivet que tingui més d’una fulla i aniràs més ràpid!

-Si no t’agrada seure a la cadireta del cotxe… inventa’t un cinturó ben bonic i guarneix-la perquè sigui ben bonica!

…I així, fins a 93 invents diferents!

La setmana del 23 al 27 d’abril, es va poder  visitar l’exposició d’invents a l’escola i comprovar que la imaginació dels nens i nenes és infinita. Cada invent portava un QR. Així , els familiars podien sentir i veure com explicaven el seu invent els nens i nenes, com l’havien fabricat i per què servia.

A l’exposició, s’hi podia veure també una cronologia d’invents que els nens i nenes han considerat importants , des de la prehistòria fins als nostres dies.

També hi havia gràfics de formularis elaborats pels alumnes que s’havien passat a les famílies, treballs sobre invents i inventors en llengua anglesa i un joc que varen inventar a l’aula d’informàtica /robòtica els alumnes de 6è amb l’scratch, entre moltes altres curiositats.

En el vídeo que trobareu a continuació hi ha una petita mostra de l’exposició.

https://www.youtube.com/user/RocalMontesquiu/videos?shelf_id=0&view=0&sort=dd

AVALUACIÓ DEL PROJECTE

Pel que fa a l’avaluació , peça clau en tot aprenentatge. Creiem que l’alumne/a i les famílies en tot moment, van ser conscients de tot el que van aprendre. Vam realitzar una avaluació fonamentalment formativa, on l’alumne/a va ser conscient de la seva trajectòria (progressos, errors..) i del sentit de la seva qualificació.

A mesura que anàvem avançant, els alumnes van anar rebent un feedback. Que va ajudar a compartir trajectòria i evolució. Tenim clar que van ser capaços de transmetre tot el que havien après mitjançant diverses arts i mitjans .

LA VEU DELS MESTRES

El plantejament del projecte va fer possible que al llarg de tot el curs els alumnes confegissin un fil conductor en tot allò que portàvem a terme a les hores de projecte i es va poder culminar amb les exposicions a les escoles i/o a les sales polivalents dels Ajuntaments.

Els alumnes van ser realment els protagonistes del seu procés d’aprenentatge i van ser ells els que van anar guiant cap on havien d’anar els aprenentatges. Partint del què sabien, indagant i aportant elements relacionats amb el treballat, vàrem anar descobrint la relació i la importància que tenia tot el recollit .

Mitjançant un treball col·laboratiu i/o cooperatiu, vam avançar en el coneixement dels descobriments, invents, importància d’aquests per la humanitat …. Com diria Vigotsky vam aprendre amb altres i d’altres, fent que la interacció i aportació de cada un dels membres del grup fos necessària per tal de millorar i adquirir els aprenentatges que ens havíem anat plantejant.

L’alumnat es va sentir acompanyat en el seu procés d’aprenentatge desenvolupant relacions interpersonals i destreses socials com van ser l’escolta activa, la capacitat de dialogar, animar, motivar… Així com també valors com el respecte als altres, el respecte a la diferència… i les destreses de treball en grup que impliquen organitzar, planificar, repartir tasques i ajudar-se uns als altres.

Mitjançant aquesta metodologia, hi va haver un compromís de cada un amb tots. Es va promoure la responsabilitat de la gestió de l’aprenentatge individual i el de tot el grup classe.

Mirant amb perspectiva, ens adonem que l’interès i la motivació de l’alumnat va ser molt bona en tot moment, fet que va propiciar que es generés un ambient de treball molt ric on alumnes i mestres vam gaudir del procés. Un procés que a mesura que avançava es tornava més ambiciós, doncs vàrem anar obrint el ventall de tasques i activitats a realitzar arran de la predisposició i ganes d’aprendre, saber i conèixer de tots els membres que en formàvem part.

Caldria destacar també, la importància que va tenir la preparació i obertura de les exposicions a la comunitat educativa per mostrar el realitzat al llarg de tot el curs sobre els invents. Aquesta obertura va facilitar l’aproximació a la comunitat i alhora va constituir un exercici de responsabilitat compartida (Rosales 2012). L’objectiu principal era fer partícips a tothom del treball diari i constant que l’alumnat havia portat a terme.

 

REFLEXIONS DELS MESTRES

La millora educativa ha de produir-se fonamentalment a l’aula i al centre educatiu. Per aquest motiu, ens hem centrat sobretot en les metodologies i recursos per a la millora de l’ensenyament i aprenentatge.

Millorar comporta canviar alguna cosa i la millora hauria de ser un dels principals reptes per als educadors. D’aquí ve la importància de plantejar-se innovacions en el món educatiu.

Som conscients, però, que assumir el repte de la millora no es pot fer de qualsevol manera. El disseny, la implantació i l’avaluació de processos d’innovació serveixen per apostar per la millora, i a la vegada, per generar processos nous reflexionats, acotats i amb estratègies de regulació en funció de com es van desenvolupant. Cal que les innovacions estiguin ben planificades i que se’n reculli informació per fer-ne possible la millora i la continuïtat.

Per aquest motiu, creiem que és imprescindible que qualsevol pràctica educativa estigui vinculada al projecte educatiu del centre i degudament contextualitzada, mostrant coherència amb les característiques i possibilitats del context. No servirà de res portar a terme determinades accions dins d’una aula si no van en consonància amb la línia educativa del centre on es porten a terme i no tenen un futur de continuïtat i permanència.

Les innovacions educatives no són fàcils, per portar-les a terme cal tenir present amb qui es pot comptar, quins elements el poden facilitar i quins el poden dificultar. A vegades els canvis generen resistències, per aquest motiu  hem de tenir en compte la importància de la deliberació, la negociació, la participació i la implicació de tots els mestres. Com més consens, més extensible i fàcil serà el canvi. No hi ha millor formació per a un mestre que tenir companys que innovin.

Un altre àmbit destacable de la innovació metodològica té molt a veure amb la implicació activa de l’alumnat. Cal convertir els alumnes en els protagonistes de l’aprenentatge, cal que les activitats es centrin en la seva cognició i el seu creixement.

Per implicar a l’alumne/a en aquest procés, cal que les pràctiques que es realitzin estiguin ubicades en un món que reconegui i vulgui comprendre, que li comportin un aprenentatge autèntic, que el porti a accions amb valor pràctic i intel·lectual, fomentant el sentit d’autocontrol i responsabilitat i que, finalment, l’animin a continuar aprenent més enllà del temps i de l’aula.

Aquesta implicació per part de l’alumnat, va molt lligada també al paper del mestre. Cal que el mestre esdevingui un “guia acompanyant“, un facilitador del procés. El mestre acompanya, proposa, regula, pregunta, introdueix continguts…

Aquests canvis comporten una nova manera de fer. Es busca l’aprendre a aprendre. Es vol tenir molt més en compte el procés que els resultats finals. Per aquest motiu s’anima a tractar els continguts de manera integrada, relacionant-los amb contextos reals o problemes quotidians. Partint dels interessos, les vivències…dels alumnes. Respectant els diferents ritmes de treball de l’alumnat i vetllant perquè tothom pugui sentir-se segur emocionalment dins l’entorn d’aprenentatge

Tot això comporta un treball en equip. Mestres i alumnes  han de col·laborar i han de comunicar-se intensament els uns amb els altres. Junts, no tan sols aprenen uns continguts, sinó que aprenen a aprendre’ls; els coneixements que s’hi construeixin no són només un coneixement de dades i conceptes, sinó un coneixement que inclouen el coneixement de tasques d’aprenentatge, el coneixement de sí mateix i el coneixement d’estratègies d’aprenentatge. Per aconseguir-ho, s’aposta per metodologies actives que s’encaminin a potenciar situacions on l’alumne/a pugui manipular, explorar, observar, experimentar, construir….en definitiva, on pugui desenvolupar les competències que l’ajudaran a estar millor preparat per viure en un món que canvia a gran velocitat.

Centrant-nos en el que succeeix a les aules i als espais educatius, no podem deixar de banda un altre àmbit important a tenir en compte: l’avaluació per aprendre. (ítems en paraules de Neus Santmartí: “Els canvis curriculars actuals requereixen d’una nova mirada envers l’avaluació, que esdevé fonamental per poder desenvolupar un currículum per competències i atendre la diversitat de l’alumnat. És per això que avui podem afirmar que els canvis curriculars importants es concreten en canvis en l’avaluació. Si no canvia l’avaluació, difícilment no canviarà res. Per tant, una visió competencial de l’aprenentatge comporta canviar què, com, quan i per què s’avalua.”

L’avaluació és una peça clau. És essencial per aprendre. L’avaluació quan és autèntica i coherent amb les fites educatives, esdevé una eina poderosa a favor de l’aprenentatge (Istance 2012) que, cal tenir en compte. Quan es toca, de retruc obliga a un replantejament dels processos d’ensenyament i aprenentatge on tothom – docents i aprenents – hi guanya.

L’avaluació ha de servir per valorar el trànsit entre el que es pensava que es podria aprendre i el que es pensa que s’ha après i de tot això, l’alumne/a i les famílies n’han de ser conscients. L’avaluació ha de ser fonamentalment formativa: auto o coavaluar-se implica apoderament del propi aprenentatge per part de l’alumne/a i ser conscient de la seva trajectòria (progressos, errors..) i del sentit de la seva qualificació.

La qualificació ha de sortir de l’informe de la trajectòria de l’alumne/a al llarg de les pràctiques i de la seva capacitat per transferir el què ha après a noves situacions (Fernando Hernández. 2017).

Els alumnes tenen necessitat de rebre un feedback, per això és important compartir la seva trajectòria i la seva evolució. Tenir una mirada sobre el procés també és important per als docents perquè l’ajuda a situar-se, a assegurar-se que cada alumne/a està aprenent, a reflexionar, a aprendre decisions….

Finalment, no podem oblidar-nos de la importància de l’obertura de les aules i dels centres a la comunitat educativa, doncs constitueix per si mateixa una manifestació d’innovació de l’ensenyament. Aquesta obertura implica aproximació i alhora constitueix un exercici de responsabilitat compartida (Rosales 2012).Un dels objectius principals ha de ser fer partícips a tothom del treball diari i constant que es porta a terme dins de les aules. Cal que sigui oberta a l’entorn, a les famílies i a les institucions per tal de compartir experiències, col·laborar… sempre que es pugui. L’escola ha de ser oberta i participativa.