COM ENS ORGANITZEM?

Del pati a la classe i de la classe al pati

L’àmbit organitzatiu de l’escola facilita diversificar agrupaments, espais, horaris i coordinacions de mestres que permeten tirar endavant la diversitat de propostes.   Les coordinacions entre els mestres que hi intervenen generen debats pedagògics interessants i necessaris per seguir avançant, alhora que facilita que projectes d’un petit grup siguin més coneguts pel grup classe i arribin a ser presents i resultar significatius per aquest.

Aquest vaivé dels projectes (del petit al gran grup) els retroalimenta i generen situacions reals de comunicació de molt bon aprofitar per valorar què ha entès cada un d’ells?, com ho explica?, …

La comissió de pati

La comissió de pati neix de la intenció que nens i nenes se sentin més partícips i responsables del què hi passa. Tres alumnes de cada classe -rotatiu al llarg del curs- es troben, setmanalment i acompanyats per un mestre, una sessió d’hora i mitja,  per revisar i debatre  actuacions a fer en el pati; posteriorment, ho comuniquen als companys de classe. Aquesta comissió  vetlla pel manteniment i la cura de les plantes, els arbres i els turons, de la zona de les cabanes, de la bassa, del reg gota-gota de les vimeteres, del compostador, del galliner i de l’ hort. Així com també ha estat l’encarregada de revisar i generar les noves normes que han de garantir la bona convivència de tots en aquest espai.

Els espais

Aquesta manera de fer, d’entendre l’escola amb un sentit ampli, suposa canvis metodològics, organitzatius i la transformació de l’espai.

COM AVALUEM?

Els intercanvis i les explicacions entre classe, així com el corresponent retorn dels companys, permeten valorar competències comunicatives (adaptat a l’auditori, al contingut i a la forma).

Diferents maneres de comunicar els aprenentatges:

Ens imaginem l’erosió de les roques. La sorra.

“L’aigua, les roques, el fang…”

Amb  material- els alumnes exposen el producte final de la seva indagació  amb la intenció que els que els observen  puguin comprendre part de la seva investigació.

Altres fòrmules…

Rebem a les famílies per explicar els diferents recorreguts on s’exposen els projectes de cloenda de Descobrim Bordils.

Exposició in situ, per part dels alumnes, a les famílies d’una peça documental sobre les pomeres.


Les xarxes de coneixements que produeixen els alumnes mostren la selecció de conceptes i quines relacions estableixen entre aquests i altres sabers. Complementar la pròpia xarxa a través del treball en equip, i interpretar i explicar xarxes diverses son propostes d’aprenentatge i alhora eines d’avaluació.

La llibreta d’aula mostra i recull el procés que ha seguit l’alumne i representa una eina d’autoavaluació pel nen/a però també un instrument d’avaluació pel docent.  L’avaluació es materialitza a través de textos escrits i orals, representacions, dibuixos, gràfics i fotografies.

EL PATI, ESPAI D’APRENENTATGE

Entenem el pati com un espai -continuo a l’aula-  de descoberta, d’investigació, d’experimentació, de creació i  de joc. Un entorn en canvi permanent en funció de les propostes que van apareixent i condicionades pels canvis estacionals i meteorològics. El fet que sigui un projecte iniciat fa vuit anys,  ens situa en un moment on les vivències i els projectes  – vinculats a aquest espai-  creixen, s’enriqueixen i són cada vegada més presents en el dia a dia.  Per gestionar la complexitat, cerquem dinàmiques que facilitin la reciprocitat aula/pati d’aquells projectes estretament relacionats i iniciem la comissió de pati, responsable d’organitzar allò que s’esdevé en aquest espai.  Projectes permanents, però en constant transformació, i projectes temporals i/o efímers conviuen i es retroalimenten dins i fora de l’aula.

PROJECTES PERMANENTS:

Les cabanes van evolucionant amb el pas del temps:

Cabanes efímeres amb canyes d’hort i canyes de blat de moro.

Cabana octogonal definitiva.

Destacar la importància de tenir la col·laboració de la comunitat educativa, els expert que ens enriqueix tant als alumnes com a nosaltres: un pare assessorar-nos i portant-nos fusta de castanyer;  o ensenyant-nos com podem treure el pilar central de la cabana fent un teulat recíproc, una família  portant-nos branques de tots tipus dels seus vivers…. També explicar-vos que hi ha una comissió de pati, que neix de les ganes que siguin els mateixos nanos que poc a poc vagin gestionant l’espai de cabanes a través de la reunió que fem setmanalment amb tres representants de cada classe.

A la zona de cabanes, una roca té massa valor fer llançar-la. Passa a ser  una senyal per marcar un límit, una joia per intercanviar, una decoració del pastís que ha fet amb fang i altres usos que hi van trobant.

La bassa: L’aigua és un element indispensable en el joc de l’infant i any rere any apareixen propostes en el pati relacionades amb aquest element: la pluja, el fang, jocs d’aigua, canalitzacions, el sorral,… Un pou construït amb toves per un grup intercicle ( nens i nenes de 1r i 2n). va esdevenir el punt de partida d’una bassa al pati de l’escola.

Fem arribar el reg automàtic de la vimetera per a garantir que la bassa tingui aigua tot l’estiu.

Hi ha continguts que  apareixen en diferents projectes i per tant en diferents moments en el grup. Mentre uns estan experimentant amb la circumferència per construir un pou, uns altres  estan descobrint la relació entre el radi i el perímetre a partir dels diferents cercles.

 

 

Maqueta pou

 

 

 

 

Construcció del pou

 

 

 

 

 

El perímetre

 

PUNT DE PARTIDA DELS NOSTRES PROJECTES

Una inquietud personal, un interès del grup, una pregunta concreta, una notícia d’actualitat, una vivència personal, una experiència col.lectiva, un repte, la continuïtat d’un projecte arrelat al centre, i/o del grup, la interacció amb l’entorn i les persones, de demandes externes,… Diversitat de punts de partida que sorgeixen fruit  de la manera d’entendre l’escola oberta i en constant interacció amb l’entorn.

Com es fan el colors? Volem reconstruir  l’hort. Com  ho podem fer perquè a la bassa hi hagi vida? Millorem els usos de l’aula de música: parquet, mobiliari,… Anem de colònies (com dormirem a les tendes? on anem, què podem anar a visitar?) Construïm les figures del pessebre de fusta a tamany real. Cuinem tota l’escola. Què hi fan uns refugis de la guerra civil al poble? Per què les gallines del galliner només ponen ous blancs? Per què migren les persones a Bordils i a Girona? Ens afecte el temps atmosfèric als éssers vius?… o la proposta d’un artista que  fa cabanes efímeres (aquest curs  ens ha ofert la seva maqueta a l’escola).

De la pilota a la maqueta  fins a la cabana. Els pentàgons i els hexàgons. Forma i funció: els hexàgons entapissen i els pentàgons tanquen.

 

 

 

Hem d’ afegir les columnes al Geodè.

 

 

 

I fer els forats que el fixaran al terra.

 

 

 

 

Per encarregar les mesures de les columnes ens trobem amb la necessitat de mesurar el radi. La Circumferència.

L’Escola de Bordils s’inicia a la Xarxa

Il.lusionats per formar part de la XCB que ens ofereix la possibilitat d’establir contactes amb d’altres escoles! Creiem que aquesta plataforma mostra respecte pel moment on es troba cada un dels centres i ofereix la mirada d’experts que orienten i conviden a compartir horitzons entre escoles de tipologia molt diversa.

El claustre, compromès amb el projecte d’escola, ha apostat per un constant debat intern, on compartir l’anàlisi i la reflexió de la pràctica diària a l’aula i del fer de mestre ens ajuda a avançar en el projecte d’escola. En aquests moments, més enllà del debat intern, valorem positivament i necessitem obrir el debat en xarxa per seguir creixent.

Creiem en una idea de coneixement global per assolir un coneixement del món en tota la seva complexitat. Aquesta idea, es materialitza a l’aula desenvolupant projectes de treball que propicien cercar resposta a preguntes, assolir reptes, resoldre problemes que sorgeixen o que es plantegen, posant en joc tots els sabers i convertint l’aula en un vertader espai de recerca i investigació – aprenem fent i pensant sobre què fem-. Tanmateix, ens definim com una escola oberta al món i molt atents a allò que hi passa, plegats intentem entendre i aprendre dels esdeveniments i les descobertes que defineixen el món actual. Una escola on la creativitat lligada al pensament divergent, a l’aptitud a representar, preveure i produir idees, a generar alternatives, a la flexibilitat, afavoreix formar individus conscients en el seu món.