QUI SOM

L’escola Les Roques Blaves d’Esparreguera al Baix Llobregat és una escola de doble línia que porta més de 10 anys formant part de la xarxa de CB. El membres del grup impulsor han anat variant cada curs en funció de les necessitats del centre. El reptes més destacats del grup han passat per canviar l’avaluació i les metodologies de treball a l’aula per tal d’aconseguir una millora en el treball per competències. En aquest sentit els nostres informes d’avaluació, l’organització i el treball diari a l’aula han canviat considerablement des de que formem part de la xarxa.

Per tal de donar resposta als nous reptes, durant el curs 2016-2017 vam posar en marxa una nova organització horària per treballar les àrees i els projectes de manera integrada. Només les especialitats d’educació física, música i anglès tenen una franja determinada a l’horari de classe tot i que també treballen per la integració dels seus continguts en els diferents projectes que s’impulsen des de les tutories. La resta d’hores es distribueixen per treballar Unitats Didàctiques Integrades (UDI) i Projectes d’Investigació (PI) bàsicament.

Aquest curs les nostres publicacions pretenen compartir amb totes les escoles que formen part de la xarxa aquesta metodologia global de treball.

HEM VISCUT LA PREHISTÒRIA?

Un cop vam tenir clar cap a on volíem anar, els objectius d’aprenentatge que ens vam plantejar són els següents:

– Saber organitzar-se com a grup i prendre decisions.

– Adquirir habilitats en la cerca d’informació utilitzant diferents fonts.

– Planificar i escriure un text expositiu.

– Fer de guies turístics.

– Conèixer les diferents etapes de la Prehistòria i els canvis que es van produir en cada una d’elles.

Per saber si havien assolit o no els objectius plantejats, vam utilitzar diferents eines:

– Una graella de coavaluació per tal de que prenguessin consciència del treball que estava fent el seu grup, per així poder anar millorant els aspectes que els sortien més poc valorats. A cada sessió hi havia un responsable del grup encarregat de fer aquesta valoració. A més a més, els mestres feien una observació directa del funcionament de cada grup.

 

 

 

 

 

 

 

 

– Observació directa dels mestres per veure quines estratègies utilitzaven i quin era el rol de cada infant dins del grup. Després d’unes quantes sessions fent cerca d’informació per grup d’experts, van posar en comú dins la seva tribu les característiques principals de cada etapa, i per realitzar-ho van omplir aquesta graella:

 

 

 

 

 

 

 

– Per tal de valorar la planificació i la producció del text expositiu, vam fer servir una base d’orientació que va elaborar l’alumnat i una rúbrica per compartir els criteris d’avaluació:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

– Es va realitzar una coavaluació per avaluar el text expositiu, en què cada infant avaluava el textd’un company fent ús dels criteris de la rúbrica.

– L’eina que vam fer servir per tal d’avaluar les exposicions orals va ser una gravació, que posteriorment vam visualitzar amb els alumnes per fer una valoració conjunta.

Valoració de l’alumnat: Professor àmbit cientfictecnològic

La meva nota a l’activitat de formació és “d’assoliment notable de les competències”, pel que fa a mi ha tingut de bo el debat entre els diferents grups que hi havia al curs i que et permetia comparar el teva idea del que és la formació i avaluació per competències amb el que entenien els altres, de manera que tothom es tornava professor i alumne a la vegada. Com passa sempre que confrontes idees, hi havia moments en que la diferència d’opinions i formes d’aplicar les activitats trobaves elements de reflexió i millora de les teves propostes i d’altres que no veies clar quina aportació positiva extreure. Però això últim també tenia de bo que et posaves en el paper d’alumne i entenies perquè sovint el que et sembla tan clar a tu a l’altre li sembla tan complex i viceversa. Com a proposta de millora m’hauria agradat el curs amb la programació d’una didàctica transversal multinivell que haguessin experimenta a l’aula, per aplicar el criteri d’assaig i error, però vista la dificultat de calendaris, puc entendre que ja s’ha avançat tant com ha estat possible.

Valoració de l’alumnat: Professora àmbit lingüístic

La formació ha estat ben organitzada i planificada. La metodologia ha estat molt adequada, afavorint la conversa i la reflexió, però també la producció necessària per a crear el projecte. El tema és prioritari, així que em sembla una bona elecció per a l’objectiu concret de la formació. Personalment no he pogut seguir bé la formació i no he pogut aportar massa, per això penso que ha falta per la meva part més implicació i seguiment del curs, per tal d’haver pogut avançar més en la construcció del projecte.

COM REB INFORMACIÓ L’ALUMNE DEL QUE POT MILLORAR

En els treball per projectes del nostre centre, els alumnes reben informació de manera continuada des de diferents àmbits:
– Per part del professorat amb el seguiment del seu treball diari amb informació i respostes a qualsevol dubte de manera immediata.
– Amb les rúbriques proporcionades a cada tasca on es descriu el que es valora i els continguts que han de ser presents.
– Dels companys d’altres grups quan posen en comú diferents maneres de fer una tasca o de buscar informació.
– Dels propis companys de grup quan reflexionen i exposen diferents possibilitats de realitzar un tasca
– En grup i de manera individual al final de cada sessió de treball amb les anotacions al diari de grup de les tasques realitzades, una autoavaluació  i propostes de millora.
En definitiva, intentem que l’alumne pugui rebre la major informació possible durant el tot el procés.
Francesc Nieto
Ins. Pere Ribot

CONCLUSIONS

A nivell de centre hem vist, en primer lloc, que tot el que fa referència a l’experimentació i a l’ús de màquines ho treballem molt poc i en aquest sentit ens proposem establir una programació dedicada a poder fer un treball més intensiu d’aquests aspectes.

En segon lloc, hem fet un nou repartiment d’altres continguts que potser hem detectat que es podien treballar millor encabint-los dins projectes d’altres cursos, o que es treballaran en més d’un curs però amb diferents nivells d’aprofundiment.

Alguns dels continguts que hem decidit canviar són:

  • L’hort: sempre l’havien treballat els alumnes de 5è però aprofitant que es fa un projecte de plantes a 6è, a partir d’ara seran els més grans de l’escola els encarregats de l’hort.
  • Des d’Educació Física es proposa incidir en el treball dels sentits a cicle inicial i en el dels músculs i sistema locomotor a cicle mitjà.
  • Es detecta que a Cicle Mitjà només es treballa el sistema nerviós i el locomotor però com que a Cicle Superior ja es treballen la resta de sistemes del cos humà, considerem que és adequat seguir fent-ho així.
  • A 4t que actualment es treballen els animals, es centrarà el projecte en els vertebrats ja que els invertebrats es treballaran a 5è aprofitant que es participa en el projecte entorn del mosquit tigre.
  • També a 4t es treballarà l’alimentació saludable i equilibrada ja que a nivell de cicle mitjà es detecta que no es treballava.
  • S’inclou a 5è tot el que té a veure amb el bloc que matèria i energia que també hem vist que treballàvem poc durant els tres cicles de primària.
  • Les màquines i els engranatges es treballaran a cicle superior i des d’Educació Física, sobretot, aprofitant que es fa una sortida anual amb bicicleta amb tot el cicle superior.

Després d’aquesta revisió creiem que amb els canvis realitzats, durant els tres cicles de primària, es treballaran tots els continguts que estableix el currículum de medi. A més, els que es treballen de manera recurrent ho faran amb diferents nivells de dificultat i profunditat en funció de l’edat dels alumnes.

Finalment, també tenim clar que no sempre els continguts es determinaran a priori sinó que serà amb l’evolució dels diferents projectes que anirem detectant i trobant els diferents continguts a treballar.

 

Producte final del projecte “la literatura”

El producte final en aquest projecte és la creació d’un conte en grups. Posteriorment, l’exposició del conte tot tenint en compte l’entonació, els registres, les imatges…

 

LES AVENTURES DEL DELFI I EL VALOR DE LA FELICITAT.
El Delfi un dofí molt simpàtic, alegre i divertit, amb els ulls clars i desperts, però tristos, la pell de color blau i la cua molt llampant que feia que des de lluny es veies. Estava com cada dia nedant prop de la platja, esperant trobar els seus amics, el lloro xerraire i la tortuga estrella, perquè es sentia molt sol al fons del mar.

Li agradava sentir les històries que li explicaven els seus amics, ja que li descrivien el que passava fora de l’aigua, en concret en una granja on vivien altres animals.

Lloro- saps que hi ha un gall que ens desperta cada matí?
Dofí- Ah, sí!
Lloro- I un porc molt juganer que li agrada banyar-se al fang.
Tortuga – I, hi viu allà algú més?
Lloro- I tant! Hi ha un cavall molt ràpid, unes gallines que ponen ous i molt més animals que tot el dia juguen.
Dofí – M’agradaria poder anar-hi..

 

Com que no podia estar molta estona amb els seus amics es posava trist i anava a la seva cova secreta, un vaixell pirata enfonsat, on ell vivia les seves aventures imaginàries amb el seu únic amic el cavallet de mar.
Un dia tot jugant, va sentir el cant d’una sirena i va tenir curiositat, s’hi va acostar…
Quan la van trobar els va explicar que hi havia un cofre màgic que feia realitat els desitjos.

Dofí- Qui ets tu?
Sirena- Sóc la guardiana del cofre dels desitjos.
Cavallet de mar- Quin cofre?
Sirena – No coneixeu el cofre màgic? Aquell que està amagat en una cova al fons del mar.
Dofí – No! Com puc trobar-lo?
Sirena – Té, aquí tens el que necessites per buscar-lo.

 

Li entrega una petxina on amb tinta de calamar hi havia escrites les proves a realitzar i el mapa del tresor.
En obrir la petxina es podia llegir:
“El cofre trobaràs si tot això farràs”
Al banc de sardines t’explicaran com arribar a la muntanya de petxines.
I allà després d’escalar, un jeroglífic cal contestar, ja que la resposta serà la clau per obrir el cadenat.
El mapa que tens dibuixat et pot ajudar a arribar al cofre enfonsat.”

El Delfi i el seu amic van emprendre el camí a la recerca del cofre.
Després de dos dies nedant sense parar i amb la solució del jeroglífic, arribaren a la cova al fons del mar.

Cavallet de mar – Estic molt cansat, però també molt nerviós!
Delfi – Jo també … Ha Arribat l’hora de veure que passa!

 

De mica en mica van anar introduint la contrasenya al cadenat i de cop i volta s’aixecà la tapa… i sortí una gran llum de dintre barrejada amb imatges de felicitat, combinada amb tots aquells animals que li agradaria conèixer.
Llavors el Delfi i el Cavallet de mar encuriosits s’inclinaren per mirar dintre del cofre i caigueren a dins.

De sobte aparegueren a l’Illa de la felicitat, que es diu així perquè tothom pot ser com vulgui, és respectat i estimat i tots són amics de tots.

El Delfi des d’aquell dia està molt content, pot jugar amb tots els seus amics sense importar com és, si vola, corre o neda, ja no ha tornat a sentir-se mai més sol.

La veu dels alumnes

Després de treballar el projecte interdisciplinari de la literatura (veure l’entrada d’exemple d’un projecte), els nens i nenes de la classe van tancar el projecte amb un ball a la festa de l’escola.
Abans de començar el ball, tota l’escola va escoltar la gravació de la seqüenciació del projecte.