EXPOSICIÓ ESCOLA SANTA BÀRBARA

Cadascun dels alumnes de l’escola van crear dos invents (un per a l’escola i un útil per a ells) amb la seva fitxa tècnica i explicant els passos que anaven fent individualment.

Els invents es van exposar a la sala de l’ajuntament i es van presentar en una jornada oberta al poble.

Gràcies a totes les famílies que heu visitat les exposicions.

EXPOSICIÓ ESCOLA LA BAUMETA

Com a producte final del projecte els alumnes van fer d’inventors. Van crear un invent de manera individual, el van presentar als companys i van crear QR per a l’exposició.

En aquesta exposició s’hi podia trobar la cronologia dels invents que es van considerar importants  des de la prehistòria fins als nostres dies.

També QR sobre invents i inventors treballats a educació física, a l’àrea de llengua castellana i anglesa, còmics basat amb en Doraemon i invents inspirats en el TBO. Així com jocs creats pels alumnes de 6è amb l’scratch i objectes de diferents èpoques .

 

Aquí us deixem l’enllaç al vídeo de l’exposició

https://photos.app.goo.gl/tBopiLXNECGqCArG6

EXPOSICIÓ ESCOLA EL ROCAL

Tens un problema? Inventa una solució!

Així de fàcil ho han vist els nens i nenes de l’escola treballant el projecte dels invents:

-Si no t’agrada la verdura… inventa’t unes ulleres que només vegin gelats i hamburgueses.

-Si et costa tallar la carn… inventa’t un ganivet que tingui més d’una fulla i aniràs més ràpid!

-Si no t’agrada seure a la cadireta del cotxe… inventa’t un cinturó ben bonic i guarneix-la perquè sigui ben bonica!

…I així, fins a 93 invents diferents!

La setmana del 23 al 27 d’abril, es va poder  visitar l’exposició d’invents a l’escola i comprovar que la imaginació dels nens i nenes és infinita. Cada invent portava un QR. Així , els familiars podien sentir i veure com explicaven el seu invent els nens i nenes, com l’havien fabricat i per què servia.

A l’exposició, s’hi podia veure també una cronologia d’invents que els nens i nenes han considerat importants , des de la prehistòria fins als nostres dies.

També hi havia gràfics de formularis elaborats pels alumnes que s’havien passat a les famílies, treballs sobre invents i inventors en llengua anglesa i un joc que varen inventar a l’aula d’informàtica /robòtica els alumnes de 6è amb l’scratch, entre moltes altres curiositats.

En el vídeo que trobareu a continuació hi ha una petita mostra de l’exposició.

https://www.youtube.com/user/RocalMontesquiu/videos?shelf_id=0&view=0&sort=dd

AVALUACIÓ DEL PROJECTE

Pel que fa a l’avaluació , peça clau en tot aprenentatge. Creiem que l’alumne/a i les famílies en tot moment, van ser conscients de tot el que van aprendre. Vam realitzar una avaluació fonamentalment formativa, on l’alumne/a va ser conscient de la seva trajectòria (progressos, errors..) i del sentit de la seva qualificació.

A mesura que anàvem avançant, els alumnes van anar rebent un feedback. Que va ajudar a compartir trajectòria i evolució. Tenim clar que van ser capaços de transmetre tot el que havien après mitjançant diverses arts i mitjans .

LA VEU DELS MESTRES

El plantejament del projecte va fer possible que al llarg de tot el curs els alumnes confegissin un fil conductor en tot allò que portàvem a terme a les hores de projecte i es va poder culminar amb les exposicions a les escoles i/o a les sales polivalents dels Ajuntaments.

Els alumnes van ser realment els protagonistes del seu procés d’aprenentatge i van ser ells els que van anar guiant cap on havien d’anar els aprenentatges. Partint del què sabien, indagant i aportant elements relacionats amb el treballat, vàrem anar descobrint la relació i la importància que tenia tot el recollit .

Mitjançant un treball col·laboratiu i/o cooperatiu, vam avançar en el coneixement dels descobriments, invents, importància d’aquests per la humanitat …. Com diria Vigotsky vam aprendre amb altres i d’altres, fent que la interacció i aportació de cada un dels membres del grup fos necessària per tal de millorar i adquirir els aprenentatges que ens havíem anat plantejant.

L’alumnat es va sentir acompanyat en el seu procés d’aprenentatge desenvolupant relacions interpersonals i destreses socials com van ser l’escolta activa, la capacitat de dialogar, animar, motivar… Així com també valors com el respecte als altres, el respecte a la diferència… i les destreses de treball en grup que impliquen organitzar, planificar, repartir tasques i ajudar-se uns als altres.

Mitjançant aquesta metodologia, hi va haver un compromís de cada un amb tots. Es va promoure la responsabilitat de la gestió de l’aprenentatge individual i el de tot el grup classe.

Mirant amb perspectiva, ens adonem que l’interès i la motivació de l’alumnat va ser molt bona en tot moment, fet que va propiciar que es generés un ambient de treball molt ric on alumnes i mestres vam gaudir del procés. Un procés que a mesura que avançava es tornava més ambiciós, doncs vàrem anar obrint el ventall de tasques i activitats a realitzar arran de la predisposició i ganes d’aprendre, saber i conèixer de tots els membres que en formàvem part.

Caldria destacar també, la importància que va tenir la preparació i obertura de les exposicions a la comunitat educativa per mostrar el realitzat al llarg de tot el curs sobre els invents. Aquesta obertura va facilitar l’aproximació a la comunitat i alhora va constituir un exercici de responsabilitat compartida (Rosales 2012). L’objectiu principal era fer partícips a tothom del treball diari i constant que l’alumnat havia portat a terme.

 

REFLEXIONS DELS MESTRES

La millora educativa ha de produir-se fonamentalment a l’aula i al centre educatiu. Per aquest motiu, ens hem centrat sobretot en les metodologies i recursos per a la millora de l’ensenyament i aprenentatge.

Millorar comporta canviar alguna cosa i la millora hauria de ser un dels principals reptes per als educadors. D’aquí ve la importància de plantejar-se innovacions en el món educatiu.

Som conscients, però, que assumir el repte de la millora no es pot fer de qualsevol manera. El disseny, la implantació i l’avaluació de processos d’innovació serveixen per apostar per la millora, i a la vegada, per generar processos nous reflexionats, acotats i amb estratègies de regulació en funció de com es van desenvolupant. Cal que les innovacions estiguin ben planificades i que se’n reculli informació per fer-ne possible la millora i la continuïtat.

Per aquest motiu, creiem que és imprescindible que qualsevol pràctica educativa estigui vinculada al projecte educatiu del centre i degudament contextualitzada, mostrant coherència amb les característiques i possibilitats del context. No servirà de res portar a terme determinades accions dins d’una aula si no van en consonància amb la línia educativa del centre on es porten a terme i no tenen un futur de continuïtat i permanència.

Les innovacions educatives no són fàcils, per portar-les a terme cal tenir present amb qui es pot comptar, quins elements el poden facilitar i quins el poden dificultar. A vegades els canvis generen resistències, per aquest motiu  hem de tenir en compte la importància de la deliberació, la negociació, la participació i la implicació de tots els mestres. Com més consens, més extensible i fàcil serà el canvi. No hi ha millor formació per a un mestre que tenir companys que innovin.

Un altre àmbit destacable de la innovació metodològica té molt a veure amb la implicació activa de l’alumnat. Cal convertir els alumnes en els protagonistes de l’aprenentatge, cal que les activitats es centrin en la seva cognició i el seu creixement.

Per implicar a l’alumne/a en aquest procés, cal que les pràctiques que es realitzin estiguin ubicades en un món que reconegui i vulgui comprendre, que li comportin un aprenentatge autèntic, que el porti a accions amb valor pràctic i intel·lectual, fomentant el sentit d’autocontrol i responsabilitat i que, finalment, l’animin a continuar aprenent més enllà del temps i de l’aula.

Aquesta implicació per part de l’alumnat, va molt lligada també al paper del mestre. Cal que el mestre esdevingui un “guia acompanyant“, un facilitador del procés. El mestre acompanya, proposa, regula, pregunta, introdueix continguts…

Aquests canvis comporten una nova manera de fer. Es busca l’aprendre a aprendre. Es vol tenir molt més en compte el procés que els resultats finals. Per aquest motiu s’anima a tractar els continguts de manera integrada, relacionant-los amb contextos reals o problemes quotidians. Partint dels interessos, les vivències…dels alumnes. Respectant els diferents ritmes de treball de l’alumnat i vetllant perquè tothom pugui sentir-se segur emocionalment dins l’entorn d’aprenentatge

Tot això comporta un treball en equip. Mestres i alumnes  han de col·laborar i han de comunicar-se intensament els uns amb els altres. Junts, no tan sols aprenen uns continguts, sinó que aprenen a aprendre’ls; els coneixements que s’hi construeixin no són només un coneixement de dades i conceptes, sinó un coneixement que inclouen el coneixement de tasques d’aprenentatge, el coneixement de sí mateix i el coneixement d’estratègies d’aprenentatge. Per aconseguir-ho, s’aposta per metodologies actives que s’encaminin a potenciar situacions on l’alumne/a pugui manipular, explorar, observar, experimentar, construir….en definitiva, on pugui desenvolupar les competències que l’ajudaran a estar millor preparat per viure en un món que canvia a gran velocitat.

Centrant-nos en el que succeeix a les aules i als espais educatius, no podem deixar de banda un altre àmbit important a tenir en compte: l’avaluació per aprendre. (ítems en paraules de Neus Santmartí: “Els canvis curriculars actuals requereixen d’una nova mirada envers l’avaluació, que esdevé fonamental per poder desenvolupar un currículum per competències i atendre la diversitat de l’alumnat. És per això que avui podem afirmar que els canvis curriculars importants es concreten en canvis en l’avaluació. Si no canvia l’avaluació, difícilment no canviarà res. Per tant, una visió competencial de l’aprenentatge comporta canviar què, com, quan i per què s’avalua.”

L’avaluació és una peça clau. És essencial per aprendre. L’avaluació quan és autèntica i coherent amb les fites educatives, esdevé una eina poderosa a favor de l’aprenentatge (Istance 2012) que, cal tenir en compte. Quan es toca, de retruc obliga a un replantejament dels processos d’ensenyament i aprenentatge on tothom – docents i aprenents – hi guanya.

L’avaluació ha de servir per valorar el trànsit entre el que es pensava que es podria aprendre i el que es pensa que s’ha après i de tot això, l’alumne/a i les famílies n’han de ser conscients. L’avaluació ha de ser fonamentalment formativa: auto o coavaluar-se implica apoderament del propi aprenentatge per part de l’alumne/a i ser conscient de la seva trajectòria (progressos, errors..) i del sentit de la seva qualificació.

La qualificació ha de sortir de l’informe de la trajectòria de l’alumne/a al llarg de les pràctiques i de la seva capacitat per transferir el què ha après a noves situacions (Fernando Hernández. 2017).

Els alumnes tenen necessitat de rebre un feedback, per això és important compartir la seva trajectòria i la seva evolució. Tenir una mirada sobre el procés també és important per als docents perquè l’ajuda a situar-se, a assegurar-se que cada alumne/a està aprenent, a reflexionar, a aprendre decisions….

Finalment, no podem oblidar-nos de la importància de l’obertura de les aules i dels centres a la comunitat educativa, doncs constitueix per si mateixa una manifestació d’innovació de l’ensenyament. Aquesta obertura implica aproximació i alhora constitueix un exercici de responsabilitat compartida (Rosales 2012).Un dels objectius principals ha de ser fer partícips a tothom del treball diari i constant que es porta a terme dins de les aules. Cal que sigui oberta a l’entorn, a les famílies i a les institucions per tal de compartir experiències, col·laborar… sempre que es pugui. L’escola ha de ser oberta i participativa.

 

AUTOAVALUACIÓ DEL PROFESSORAT

Els alumnes en tot moment han estat conscients de l’objectiu final del projecte: conèixer diferents inventors/res de la història i tenir capacitats creatives per desenvolupar-ne un.
Durant tot el projecte s’han anat fent activitats d’avaluació diverses: rúbriques, autoavaluacions, co avaluacions, debats…
Els docents també ens hem anat trobant i coordinant per avaluar i adaptar les activitats realitzades.
Les famílies han pogut valorar els resultats obtinguts mitjançant les exposicions realitzades.

COM ENS ORGANITZEM

Amb uns objectius i criteris d’avaluació comuns de tota la ZER cada centre ha disposat d’autonomia per poder treballar el projecte segons les característiques concretes de cada grup.
Mitjançant una metodologia activa l’alumnat ha estat el protagonista del procés d’aprenentatge i ha comportat que la programació del projecte, respectés en tot moment els diferents ritmes de treball de cada un dels components del grup. Alhora, s’ha vetllat també perquè tothom se sentís segur emocionalment dins l’entorn d’aprenentatge.
A l’hora de desenvolupar-lo s’ha tractat de fer-ne partícips tant a les famílies com a l’entorn proper de les escoles.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Per a l’elaboració la unitat didàctica s’ha partit d’un projecte multinivell i interdisciplinar. Això vol dir que tots els nens i nenes de totes les edats i de cada escola han fet un treball a partir de les inquietuds i motivacions del tema proposat i investiguen, observen, experimenten, treuen conclusions i elaboren respostes al munt de qüestions que es plantegen.

En els projectes, es fomenta el treball en equip i cooperatiu, l’autonomia i l’aprenentatge significatiu, de manera que són els alumnes els protagonistes de tot el procés, i l’equip de mestres són els guies del seu aprenentatge.. Per aquest motiu, des de bon començament, s’ha posat especial èmfasi en el fet de fer-los partícips del patró de treball (planificació, desenvolupament i avaluació), donant-los les eines i pautes necessàries per avançar en el treball en grup.

L’alumnat ens ha anat marcant el camí per el qual volien encaminar el projecte, tenint clar l’objectiu últim que es volia aconseguir. Els alumnes han anat elaborant i dissenyant el seu propi procés d’aprenentatge. La qual cosa ha comportat que la programació del projecte, respectés en tot moment els diferents ritmes de treball de cada un dels components del grup. Alhora, que s’ha vetllat també  perquè tothom es pogués sentir segur emocionalment dins l’entorn d’aprenentatge.

Cal dir però, que el fet de tractar-se d’una ZER ha implicat que ens haguéssim de marcar uns objectius comuns, fent necessari molt treball en equip i coordinació per tirar-lo endavant. Val a dir que cada escola, ha tingut autonomia per encarar-lo segons les característiques del centre i l’alumnat.

El projecte ha finalitzat amb la presentació de tot el treballat i elaborat en una exposició oberta a tota la comunitat educativa.

 

PLANIFICACIÓ

Els nens i nenes són uns tafaners de mena. És per això que aquesta unitat didàctica creiem que serà prou motivadora i engrescadora per potenciar la curiositat i ganes de saber. Ens proposem que les famílies també hi participin .

Pretenem en el màxim d’àmbits possibles treballar les diferents dimensions per tal d’aprendre a partir de la recerca i l’experimentació quins han estat els invents que més han influït en l’evolució de la història de la humanitat. També volem dotar els alumnes, cadascú al seu nivell de les competències necessàries per a expressar oralment i escriure en les diferents llengües instruccions bàsiques de funcionament de màquines i utillatges.

I finalment, també volem que es fomenti el treball en equip i cooperatiu, per tal de crear prototips i fabricar invents o màquines inventades per ells.

El projecte es finalitzarà amb una exposició a cada escola de la ZER, explicada i comentada pels propis alumnes, oberta a tota la comunitat educativa de la ZER.

La Unitat didàctica serà multinivell i globalitzada, procurant que s’hi intervingui des de les diferents àrees curriculars.