REFLEXIONS DELS MESTRES

La millora educativa ha de produir-se fonamentalment a l’aula i al centre educatiu. Per aquest motiu, ens hem centrat sobretot en les metodologies i recursos per a la millora de l’ensenyament i aprenentatge.

Millorar comporta canviar alguna cosa i la millora hauria de ser un dels principals reptes per als educadors. D’aquí ve la importància de plantejar-se innovacions en el món educatiu.

Som conscients, però, que assumir el repte de la millora no es pot fer de qualsevol manera. El disseny, la implantació i l’avaluació de processos d’innovació serveixen per apostar per la millora, i a la vegada, per generar processos nous reflexionats, acotats i amb estratègies de regulació en funció de com es van desenvolupant. Cal que les innovacions estiguin ben planificades i que se’n reculli informació per fer-ne possible la millora i la continuïtat.

Per aquest motiu, creiem que és imprescindible que qualsevol pràctica educativa estigui vinculada al projecte educatiu del centre i degudament contextualitzada, mostrant coherència amb les característiques i possibilitats del context. No servirà de res portar a terme determinades accions dins d’una aula si no van en consonància amb la línia educativa del centre on es porten a terme i no tenen un futur de continuïtat i permanència.

Les innovacions educatives no són fàcils, per portar-les a terme cal tenir present amb qui es pot comptar, quins elements el poden facilitar i quins el poden dificultar. A vegades els canvis generen resistències, per aquest motiu  hem de tenir en compte la importància de la deliberació, la negociació, la participació i la implicació de tots els mestres. Com més consens, més extensible i fàcil serà el canvi. No hi ha millor formació per a un mestre que tenir companys que innovin.

Un altre àmbit destacable de la innovació metodològica té molt a veure amb la implicació activa de l’alumnat. Cal convertir els alumnes en els protagonistes de l’aprenentatge, cal que les activitats es centrin en la seva cognició i el seu creixement.

Per implicar a l’alumne/a en aquest procés, cal que les pràctiques que es realitzin estiguin ubicades en un món que reconegui i vulgui comprendre, que li comportin un aprenentatge autèntic, que el porti a accions amb valor pràctic i intel·lectual, fomentant el sentit d’autocontrol i responsabilitat i que, finalment, l’animin a continuar aprenent més enllà del temps i de l’aula.

Aquesta implicació per part de l’alumnat, va molt lligada també al paper del mestre. Cal que el mestre esdevingui un “guia acompanyant“, un facilitador del procés. El mestre acompanya, proposa, regula, pregunta, introdueix continguts…

Aquests canvis comporten una nova manera de fer. Es busca l’aprendre a aprendre. Es vol tenir molt més en compte el procés que els resultats finals. Per aquest motiu s’anima a tractar els continguts de manera integrada, relacionant-los amb contextos reals o problemes quotidians. Partint dels interessos, les vivències…dels alumnes. Respectant els diferents ritmes de treball de l’alumnat i vetllant perquè tothom pugui sentir-se segur emocionalment dins l’entorn d’aprenentatge

Tot això comporta un treball en equip. Mestres i alumnes  han de col·laborar i han de comunicar-se intensament els uns amb els altres. Junts, no tan sols aprenen uns continguts, sinó que aprenen a aprendre’ls; els coneixements que s’hi construeixin no són només un coneixement de dades i conceptes, sinó un coneixement que inclouen el coneixement de tasques d’aprenentatge, el coneixement de sí mateix i el coneixement d’estratègies d’aprenentatge. Per aconseguir-ho, s’aposta per metodologies actives que s’encaminin a potenciar situacions on l’alumne/a pugui manipular, explorar, observar, experimentar, construir….en definitiva, on pugui desenvolupar les competències que l’ajudaran a estar millor preparat per viure en un món que canvia a gran velocitat.

Centrant-nos en el que succeeix a les aules i als espais educatius, no podem deixar de banda un altre àmbit important a tenir en compte: l’avaluació per aprendre. (ítems en paraules de Neus Santmartí: “Els canvis curriculars actuals requereixen d’una nova mirada envers l’avaluació, que esdevé fonamental per poder desenvolupar un currículum per competències i atendre la diversitat de l’alumnat. És per això que avui podem afirmar que els canvis curriculars importants es concreten en canvis en l’avaluació. Si no canvia l’avaluació, difícilment no canviarà res. Per tant, una visió competencial de l’aprenentatge comporta canviar què, com, quan i per què s’avalua.”

L’avaluació és una peça clau. És essencial per aprendre. L’avaluació quan és autèntica i coherent amb les fites educatives, esdevé una eina poderosa a favor de l’aprenentatge (Istance 2012) que, cal tenir en compte. Quan es toca, de retruc obliga a un replantejament dels processos d’ensenyament i aprenentatge on tothom – docents i aprenents – hi guanya.

L’avaluació ha de servir per valorar el trànsit entre el que es pensava que es podria aprendre i el que es pensa que s’ha après i de tot això, l’alumne/a i les famílies n’han de ser conscients. L’avaluació ha de ser fonamentalment formativa: auto o coavaluar-se implica apoderament del propi aprenentatge per part de l’alumne/a i ser conscient de la seva trajectòria (progressos, errors..) i del sentit de la seva qualificació.

La qualificació ha de sortir de l’informe de la trajectòria de l’alumne/a al llarg de les pràctiques i de la seva capacitat per transferir el què ha après a noves situacions (Fernando Hernández. 2017).

Els alumnes tenen necessitat de rebre un feedback, per això és important compartir la seva trajectòria i la seva evolució. Tenir una mirada sobre el procés també és important per als docents perquè l’ajuda a situar-se, a assegurar-se que cada alumne/a està aprenent, a reflexionar, a aprendre decisions….

Finalment, no podem oblidar-nos de la importància de l’obertura de les aules i dels centres a la comunitat educativa, doncs constitueix per si mateixa una manifestació d’innovació de l’ensenyament. Aquesta obertura implica aproximació i alhora constitueix un exercici de responsabilitat compartida (Rosales 2012).Un dels objectius principals ha de ser fer partícips a tothom del treball diari i constant que es porta a terme dins de les aules. Cal que sigui oberta a l’entorn, a les famílies i a les institucions per tal de compartir experiències, col·laborar… sempre que es pugui. L’escola ha de ser oberta i participativa.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *