DOSSIER TREBALL

A mesura que anàvem avançant en el desenvolupament del projecte, els alumne han anat elaborant un petit dossier de tot el treballat. Permeten als alumnes demostrar l’adquisició de determinats aprenentatges i als professors comprovar la progressió de l’estudiant de manera individualitzada, personalitzada i continuada. Això també ens permet anar reorientant el treball segons les valoracions i aportacions dels alumnes per tal d’assolir els objectius proposats

DOSSIER PROJECTE INVENTS- CM Montesquiu

Dossier -els invents- La Baumeta

IDEES SOBRE L’AVALUACIÓ

Aran de l’avaluació, ens hem plantejat 10 idees que pensem que caldria abordar per millorar l’avaluació cap a un enfocament competencial.

  1. Lligar metodologies i avaluació. Una avaluació competencial implica canvis metodològics. Calen metodologies que potenciïn la funcionalitat, l’aprenentatge actiu, l’autonomia, la globalització, la integració, la comunicació del què s’ha après…Les metodologies i l’avaluació han d’anar lligades.
  2. Tenir instruments i tècniques d’avaluació coherents i de qualitat: Els instruments i les tècniques d’avaluació són les eines necessàries que utilitza el professorat per obtenir evidències de les habilitats de l’alumnat en un procés d’ensenyament i aprenentatge. Els instruments constitueixen un ajut per obtenir dades i informacions respecte a l’alumnat, per això el professorat ha de posar molta atenció en la qualitat d’aquests instruments. El rendiment de l’alumnat es pot documentar de moltíssimes maneres.
  3. Implicació i responsabilització dels estudiants en els processos avaluatius i formatius. L’avaluació hauria de ser un procés continu de reflexió, tant per part de qui aprèn com de qui ensenya.
  4. En l’avaluació s’ha de partir de l’anàlisi dels diferents components sobre com es porta a terme una acció, i no de com es respon un exercici o qüestionari que requereix escriure una sola paraula o frase, o que són reproductives del text.
  5. Per fer una bona avaluació, cal lligar l’avaluació dels coneixements i les competències. No té cap sentit avaluar-les de manera independent. Conèixer és un component bàsic de la competència i sense saber utilitzar adequadament aquest tipus de sabers és impossible “ser competent”.
  6. Cal treballar per introduir el canvi en l’avaluació a nivell de centre. El nou enfocament competencial del currículum condiciona al docent ja que afecte a la manera de treballar, a les metodologies, a l’avaluació , a com s’interactua amb els alumnes i companys, i amb l’organització escolar. El treball en equip és un factor imprescindible a tenir en compte
  7. L’alumnat ha de conèixer prèviament els objectius que ha d’assolir i els indicadors que s’utilitzaran en l’avaluació dels seus aprenentatges, això l’ajudarà a organitzar-se
  8. L’avaluació hauria de ser contínua i global. Caldria observar tot el procés d’aprenentatge amb l’observació sistemàtica de l’adquisició de continguts. Alhora que també hauria de ser integradora, tenint en compte les valoracions de totes les àrees. I globalitzadora, tenint en compte el procés d’aprenentatge al llarg de l’etapa i centrada en el desenvolupament i la consolidació de les competències bàsiques
  9. El professor hauria d’adoptar el rol de cogestor del procés d’aprenentatge i d’avaluació. El metre ha d’ajudar als alumnes a construir coneixement. Cal que ofereixi les eines perquè l’alumnat pugui formular i posar a prova les seves idees, treure’n conclusions i transmetre els seus coneixements.  També cal que els ajudi a avaluar-se per poder millorar el seu aprenentatge.
  1. L’avaluació ha de permetre animar, donar suport i facilitar la reflexió de l’alumnat sobre els resultats obtinguts i del seu propi esforç.L’avaluació hauria de tenir com a finalitat oferir múltiples formes d’evidències sobre l’aprenentatge dels alumnes

Algunes dels instruments utilitzats per a l’autoavaluació dels alumnes són: AUTOAVALUACIÓ 

QR INVENTS- El Rocal

Tens un problema? Inventa una solució!

Així de fàcil ho han vist els nens i nenes de l’escola treballant el projecte dels invents:

-Si no t’agrada la verdura… inventa’t unes ulleres que només vegin gelats i hamburgueses.

-Si et costa tallar la carn… inventa’t un ganivet que tingui més d’una fulla i aniràs més ràpid!

-Si no t’agrada seure a la cadireta del cotxe… inventa’t un cinturó ben bonic i guarneix-la perquè sigui ben bonica!

…I així, fins a 93 invents diferents!

Tots aquests, es va poder  visitar l’exposició d’invents a l’escola i comprovar que la imaginació dels nens i nenes és infinita. Cada invent portava un QR. Així , els familiars podien sentir i veure com explicaven el seu invent els nens i nenes, com l’havien fabricat i per què servia.

  

  

QR INVENTS – La Baumeta

Arran de la presentació d’una maleta misteriosa, els alumnes van anar descobrint petits objectes/invents mitjançant els sentits. A través d’ells van coneixent i raonant el motiu pel qual creien que eren important.

A partir de molts d’aquests invents i de diverses lectures es van presentar les màquines simple i compostes. Fins i tot, se’n van observar, manipular i construir alguna. Per acabar, finalment, a fer d’inventors. Cada alumne/a va crear un invent de manera individual, havent-ho de presentar als companys i creant un QR per a l’exposició final del projecte.

invents nens+QR

COM ENS ORGANITZEM?

Del pati a la classe i de la classe al pati

L’àmbit organitzatiu de l’escola facilita diversificar agrupaments, espais, horaris i coordinacions de mestres que permeten tirar endavant la diversitat de propostes.   Les coordinacions entre els mestres que hi intervenen generen debats pedagògics interessants i necessaris per seguir avançant, alhora que facilita que projectes d’un petit grup siguin més coneguts pel grup classe i arribin a ser presents i resultar significatius per aquest.

Aquest vaivé dels projectes (del petit al gran grup) els retroalimenta i generen situacions reals de comunicació de molt bon aprofitar per valorar què ha entès cada un d’ells?, com ho explica?, …

La comissió de pati

La comissió de pati neix de la intenció que nens i nenes se sentin més partícips i responsables del què hi passa. Tres alumnes de cada classe -rotatiu al llarg del curs- es troben, setmanalment i acompanyats per un mestre, una sessió d’hora i mitja,  per revisar i debatre  actuacions a fer en el pati; posteriorment, ho comuniquen als companys de classe. Aquesta comissió  vetlla pel manteniment i la cura de les plantes, els arbres i els turons, de la zona de les cabanes, de la bassa, del reg gota-gota de les vimeteres, del compostador, del galliner i de l’ hort. Així com també ha estat l’encarregada de revisar i generar les noves normes que han de garantir la bona convivència de tots en aquest espai.

Els espais

Aquesta manera de fer, d’entendre l’escola amb un sentit ampli, suposa canvis metodològics, organitzatius i la transformació de l’espai.

EL PAPER DE LES FAMÍLIES EN EL PROCÉS.

Una de les novetats que hem introduït aquest curs ha estat la de demanar a les famílies la seva col·laboració durant la implementació del projecte.

Tradicionalment nosaltres tendíem a mostrar a les famílies el producte final que elaboràvem, allò que havíem après, normalment fent-los-hi una xerrada amb l’ajut d’un power.

Aquest curs però, seguint amb la tònica d’introducció d’activitats de participació més dinàmiques, que havíem iniciat a les reunions d’inici de curs, vam convocar les famílies de tercer de primària perquè col·laboressin amb els seus fills i filles en la realització d’algunes activitats de desenvolupament del projecte. Tota la comunitat educativa vam valorar positivament l’experiència, l’anar i venir de gent pels passadissos, la consulta per part de petits i grans del material complementari que tenien a l’abast, el treball en equip, les actituds i els diferents nivells d’implicació de pares i mares… tot una experiència.

Per organitzar aquesta activitat vam partir el grup-classe i vam fer la meitat un dia i l’altra meitat un altre dia.

COM AGRUPEM L’ALUMNAT.

Un dels debats a l’equip impulsor ha posat de manifest les dificultats que de vegades mostra l’alumnat per treballar en equip. Segurament molt sovint no acabem de definir amb prou claredat què esperem del treball en equip, què demanem al nostre alumnat, moltes vegades, fins i tot potser no els expliquem com es fa un bon treball d’equip ni compartim suficientment quins són els criteris d’èxit. Enguany des del Cicle superior han provat dues formes d’agrupament molt diferents,, en un dels projectes s’ha treballat essencialment en equip i en un altre essencialment de forma individual amb una espècie de webquest. L’alumnat s’ha mostrat molt satisfet quan ha realitzat el treball individual. Això ha sorprès en part al professorat i ens ha fet adonar que probablement en una escola on ja es fan moltes coses en grup, l’alumnat especialment el que té més recursos ha gaudit superant-se dia a dia en el seu aprenentatge.

 

ESCOLLIM EL PROJECTE.

A l’educació infantil és el grup-classe el que acostuma a plantejar el tema a treballar. Poden decidir  què volen aprendre. A l’educació primària el currículum i la necessitat d’assegurar-nos que hi donem resposta ens encotilla una mica més. Hem debatut sobre si assegurar els continguts claus ens resulta suficient perquè l’alumnat acabi la primària ben preparat. El desenvolupament dels continguts claus no aprima el currículum, com era la nostra esperança quan els vam descobrir. Coincidim que no podem arribar a tot, si volem arribar bé. Les proves de Competències Bàsiques en l’àrea de medi, tot just estrenades, ens han de donar la pauta de quin marge real d’autonomia tenim a l’hora d’encarar aquesta problemàtica. Realment l’alumnat tindria més veu si el professorat tinguéssim més llibertat,

PLANTEGEM ACTIVITATS DE XOC.

Si volem anar superant en el treball per projectes el típic què en sabem ? i  el què en volem saber? (Per l’experiència sabem que de vegades els infants no volen saber gran cosa o no saben projectar el que poden arribar a aprendre) ve necessitarem d’alguna posada en escena que mobilitzi la capacitat d’aprendre de l’alumnat. És en aquest sentit que lligat al currículum acostumem a plantejar una activitat generadora d’inquietuds que ens permeti anar estirant el fil. Les sortides acostumen a ser per a nosaltres una bona solució.

 

QUINS ASPECTES TENIM EN COMPTE EN L’AVALUACIÓ.

Aquest én un dels aspectes que ja fa temps que estem treballant a l’escola. Hem acordat quins són els aspectes que volem treballar i per tant avaluar dels projectes i hem arribat als següents: treball en equip,  competència informacional, actitud, expressió oral i els continguts de l’àrea de medi que es treballin en el projecte. A cada bloc li hem donat un pes de la nota global i hem elaborat unes eines marc (rúbriques, exercicis individuals, fulls d’observació…) que després el professorat s’adapta a la realitat del projecte que desenvolupa.

Enguany hem substituït la tradicional prova escrita i individual per un kahoot geogràfic.