IMPLEMENTACIÓ: D’on surt el plàstic?

image image (1) 

Us explicarem la implementació del projecte descrivint el procés:

Activitat 1. Elecció de la pregunta del projecte: D’on surt el plàstic?  (ja explicat en un altre article).

 

Activitat 2. Presentació del projecte i organització del grup. Els grups estaven formats per nens i nenes de primer i de sisè barrejats. En total set grups. Cada grup va triar unes normes i va decidir quins rols i tasques assumia cadascú. Per tal de facilitar l’organització l’equip de mestres va dissenyar un quadern anomenat: quadern de l’equip. En el qual hi havia unes pautes organitzatives. Finalment cada grup es va autogestionar.

 

Activitat 3. Classificació i plantejament de dubtes. Els representants de la comissió verda van fer set bosses amb materials variats i cada grup va haver de classificar. Això va generar alguns interrogants i dubtes que són els que van desencadenants del que cada grup investigaria en la seva recerca.

 

Activitat 4. Recerca d’informació. Aquesta activitat només la va fer el curs de sisè, ja que s’autogestionen més fàcilment a l’hora de fer un producte final. Els infants van fer una recerca per internet. També uns representants del grup van agafar en préstec diversos llibres, però posteriorment no els van utilitzar.

Pel que fa a la recerca tenien la consigna que  no podien copiar i enganxar. Ho podien resumir o explicar amb les seves paraules. Van haver de seleccionar la informació més rellevant.

 

Activitat 5. Exposició del producte final. L’equip de mestres vam distribuir els grups en diferents espais de l’escola per tal que poguessin fer les exposicions. Cada grup ho explicava a un curs. També es va informar a cada curs que es faria aquesta activitat.

 

Implementació: Construim un joc de taula.

Durant quatre dies els alumnes  d’1 ESO han construït uns jocs de taula.

Entre tots els alumnes s’han fet subgrups de 4-5 alumnes, que alhora han treballat agrupats en 3 grups. Cada grup ha treballat amb l’objectiu final de construir un joc de taula, des de la part més física, les normes del joc o l’anunci publicitari.

En unes sessions prèvies als dies del crèdit, els alumnes van dissenyar el taulell del joc, tot posant en comú les diferents propostes i havent d’arribar a un acord entre tots. Van demostrar molta maduresa i respecte per les opinions i treballs de la resta de companys.

Durant el primer dia van fer diferents activitats com ara una sortida al parc de la Ciutadella per a fer un joc de pistes i recopilar informació per a poder crear un banc de preguntes per al joc. D’altres van començar a construir el taulell i les fitxes del joc. D’altres van començar a treballar la descripció del joc.

El segon dia va ser un dia de posada en comú de moltes de les feines que s’havien fet en els diferents espais de treball. Va continuar el bon ambient de treball i la col·laboració entre tots per construir el joc. Així ho demostren els vídeos que van gravar per a fer l’anunci publicitari del joc.

Al tercer dia es va preparar l’exposició oral del treball, tot creant suport visual per a les presentacions.

Últim dia amb les exposicions hem pogut conèixer tres jocs de gran qualitat l’Acrys, l’Snake Game i CiutaJoc. Han demostrar molta creativitat, grans habilitats com el treball en equip, el respecte per l’opinió de la resta de companys i sobretot l’esperit crític a l’hora d’expressar propostes de millora per a cursos posteriors.

AVALUACIÓ: Com és un llimac per dins?

L’avaluació del projecte és una avaluació continua, on es valora el projecte des de les idees prèvies fins al producte final, la maqueta dels llimacs per dins.

D’una banda, explicant els alumnes en què consisteix la maqueta i com són els llimacs per dins. D’altra banda amb la observació, les converses a l’assemblea i el treball en equip.

Per valorar el treball en grup, s’ha fet una rúbrica on cada nen es valora el nivell en el que està.

Ha faltat temps de mostrar el projecte final. Es proposava fer una exposició, però per manca de temps no s’ha pogut fer, ja que ha coincidit amb la jornada intensiva.

Tot i així, els nens han anatexplicant a tothom que entrava a la classe allò que han après.

Planificació del Crèdit de síntesi de 1r d’ESO

Per tal de començar a planificar el projecte, hi dedicarem quatre sessions prèvies de tutoria, ja que els quatre dies de crèdit de síntesi ens semblen insuficients. Durant les sessions prèvies haurem de detectar què en saben del tema els nostres alumnes, com ho pensen compartir, què esperen aprendre, quin serà el resultat final i com s’avaluarà tot el procés.

Les tasques que faran seran de resolució en grups cooperatius. Els grups seran de 4 alumnes i sortiran de la barreja dels tres primers d’ESO. Els formarem entre els alumnes i els professors. Cada alumne triarà tres companys amb els qui vulgui treballar, dels quals només un li serà assignat. Els altres dos membres del grup els triarem els professors. Els alumnes també hauran de triar entre una sèrie de rols (sóc creatiu, tinc bones idees, sóc acurat en les presentacions…). Aquests rols amb els quals s’identifiquin determinaran també la composició dels grups.

El projecte s’implementarà en tres grups-classe diferents, de manera que ells decidiran quin tipus de joc volen dissenyar. Per tant, al final i com a resultat de la implementació del projecte, hauran de sortir tres jocs de taula, iguals o no, dependrà de les decisions que prenguin els alumnes.

Passarel·la Pau Claris: Les fases del Projecte

A l’hora de desenvolupar el projecte,  hem planificat l’activitat a l’aula al voltant dels quatre passos següents:

  1. Aconseguir que els alumnes facin seu el projecte i s’hi comprometin (motivació / encàrrec).
  2. Decidir què saben i què els interessa saber per tal de resoldre l’encàrrec.
  3. Fer operatiu el procés d’investigació: concretar les línies d’investigació, crear grups de treball cooperatius i autònoms, organitzar el pla de treball i elaborar la informació.
  4. Elaborar, difondre i avaluar tant el procés com el producte final.

Institut Pau Claris. Ha nascut un Projecte!

El  nostre  projecte  es  diu   “Passarel·la Pau Claris: Facin joc !”, està adreçat als alumnes de 1r ESO i 2n ESO (95 alumnes dividits en 4 aules) i neix del següent encàrrec:

“El joc a més d’aportar plaer, estimula les nostres capacitats cognitives i ens permet el desenvolupament social i cultural. És per això que des del punt JIP han iniciat la campanya ”Replayd9” per tal de promoure els jocs de taula al nostre institut, especialment a l’hora del patí.

Es tracta d’una iniciativa força interessant que necessita la màxima difusió possible, motiu per el qual ens demanen la nostra col·laboració. Concretament ens proposen que organitzem una desfilada que expliqui l’evolució dels jocs de taula a través de la història.”

El punt de partida aquest cop ha estat, doncs, proposar al grup classe que s’encarregui d’una activitat de centre concreta i que prengui totes les decisions necessàries per tal de dur-la a terme. Així, encetem un camí que inclourà, entre d’altres, investigar sobre temes diversos, planificar,  gestionar la informació, exposar-la als companys i treballar cooperativament.

Ens organitzarem en equips cooperatius de 4 membres, cadascun dels quals confeccionarà un dossier amb la seva proposta i l’exposarà al grup classe. Un cop vistes les diferents opcions, votarem i la proposta que tingui el major nombre de vots serà la que durem a terme entre tots (una passarel·la per aula).

Planificació: Com circula la sang?

Tornant del pati algun alumne de 5è ha comentat: El cor em va molt de pressa!!  Aprofitem aquesta situació real per introduir el tema, a partir del ritme cardíac (RC) i del ritme respiratori (RR).

Partim de les hipòtesis inicials dels nens i nenes. Després fem anotació individual de pulsacions en diferents moments: en repòs, immediatament després de fer exercici, 2 minuts després i 4 minuts després d’haver fet exercici. Per poder veure totes les dades recollides fem una graella per anotar els resultats de tots els companys. Comparem. Comprovem hipòtesis. Extraiem conclusions.

A partir de l’activitat ens interessem per aquest “soroll/cops” que fa el cor i decidim investigar més, això ens va portar a trobar la pregunta del nostre projecte: COM ENS CIRCULA LA SANG?cor de vedella

Observació i experimentació a l’aula amb un cor de vedella. De moment volem conèixer com és el cor.

Després van sorgir moltes preguntes sobre les parts i les funcions de cada part. Van tornar a fer hipòtesi i treure conclusions que van anar contrastant amb la informació.

L’avaluació es plantejava en fer una maqueta del sistema circulatori amb material divers. Per fer-ho havien de tenir en compte i relacionar tota la informació apresa i les observacions que havien fet.

Planificació: Com és que ens cauen les dents?

Planificació: Els infants de 1r estan canviant les dents!

A l’aula tenim penjada una graella on hi enganxen un gomet cada vegada que els cau una dent. Els Serveis de Salut del districte ens ofereixen una xerrada a la classe (realitzada el 17 de gener) i una obra de teatre sobre higiene buco-dental (programada pel mes de maig). A més, a la classe hem començat a tractar el coneixement de la història personal dels infants sota el títol de “Qui sóc jo?”. Hem demanat a les famílies que ens ajudin a indagar en la nostra primera infància mitjançant una enquesta elaborada entre tots, en la qual es demana informació sobre el naixement, anècdotes de quan érem petits, en quin moment van començar a caminar, a dentar, etc. Després de llegir a la classe les enquestes de cadascun dels alumnes i fer-ne el buidatge fem un treball estadístic sobre el naixement de la primera dent.

És en aquest context que sorgeix la pregunta formulada per la mestra: Com és que ens cauen les dents? “Perquè ens fem grans”. “Perquè ens han de sortir unes altres”. “Quan t’han caigut dues vegades la mateixa dent ja no tornen a créixer”. Tots estan d’acord que si cau una dent de les noves, ja no torna a sortir; són afirmacions sustentades amb l’experiència personal o dels seus familiars.

L’objectiu és investigar tot allò que podem arribar a saber sobre la funció de les dents i la seva relació directa amb el funcionament de l’aparell digestiu.

20170228_152627

“Quines són les dents que us han caigut primer?” A la majoria els han caigut les del davant (incisives), ja siguin les de dalt o les de baix.

“Totes les dents són iguals?” Afirmen que no, que algunes són punxegudes i un nen afegeix que cadascuna fa una cosa diferent: “Una mastega, una altra aixafa, una altra tritura ..”

La mestra els proposa investigar per a què serveix cada tipus de dent.

Per avaluar i conèixer tot allò que han aprés els infants, en petits grups faran una maqueta de la boca i hauran de posar en relació tots els coneixements apresos.

Del gel a l’aigua i de l’aigua al gel

El canvi d’estat del gel/aigua és un tema que forma part de la programació  del coneixement del medi de l’escola. Per iniciar el tema la mestra amb la intenció d’interessar i motivar als infants proposa una experimentació i  porta glaçons a la classe. Ho presenta als infants mitjançant unes preguntes.

Què és això? D’on deu haver sortit?  Què passarà si hi juguem?

Els infants  tenen coneixement  previ  del  gel i comenten: que el gel és desfà, et queden les mans fredes , si posem aigua al congelador es fa gel, ….

Investiguem i experimentem amb el gel: tenim a classe dues cubetes d’aigua i diferents eines per manipular el gel, pinces, culleretes petites, culleres grans.

 

Parlem del què ha passat: Què fèieu amb el gel? Què passava quan el tiràveu a l’aigua? Què passava quan l’agafàveu?

Intervenció de la mestra per conèixer la seva vivència durant l’experimentació: Com és el gel? Què va millor per agafar el gel?   On és el gel, ara?

En general van respondre amb coherència  i van fer bones observacions: el gel és fi, rodó, es fa petit, rellisca,  és fred ,  es desfà , si l’enfonses després torna a pujar cap amunt ,…

A partir d’aquí ens sorgeixen altres investigacions: – Hem vist que el gel es desfà,…. Què podem fer perquè el gel no es desfaci tant de pressa? amb la intenció de comprovar quin es desfà més de pressa i quin més a poc poc.

En una altra sessió la mestra, porta una notícia del diari, que li obre la porta a una ampliació de la proposta inicial. (context real)

 “Per causes que es desconeixen, la guineu de la foto, o més ben dit, la guineu que s’intueix dins del bloc de gel de la foto, va caure al riu Danubi i es va quedar garratibada per les baixes temperatures que afecten aquesta zona del sud d’Alemanya.” 13/01/2017

La notícia dóna una ampliació de les propietats del gel en un context real, què interessa a l’alumnat.

S’obren de seguida nous interrogants: Com ha entrat la guineu a dins del gel?

A partir de la notícia, i constatant que els coneixements dels infants són diversos, la mestra proposa fer una simulació de la mateixa situació de la guineu amb un animaló de joguina de la classe amb la intenció de compartir què és el que realment ha passat.

COM ES FA EL PLÀSTIC?

Com a equip de mestres vam decidir quins serien els cursos implicats en el projecte i per tant quines mestres,  la franja horària i el dia. Vam escollir els cursos de primer i sisè perquè són els cursos que estan apadrinats,  hi ha un vincle emocional i és molt enriquidor fer activitats junts.

El dia de la trobada vam fer parelles i trios d’infants de primer i sisè (eren padrins i padrines amb fillols i filloles).  El procediment va ser:

  • Individualment dins el grup van expressar una inquietud.
  • Es van organitzar  per escriure-les.
  • Cada grup va llegir les seves preguntes i va escollir-ne una.
  • En total van sorgir sis preguntes.
  • Posteriorment l’equip de mestres ens vam reunir i vam decidir quina es treballaria.

COM ES FA EL PLÀSTIC?

 

Preguntes seleccionades

La pregunta seleccionada es comunicarà als delegats i delegades de la comissió verda (som una escola sostenible amb una comissió verda formada per mestres i alumnes de primer a sisè que tracta temes de medi ambient) que ho explicaran a les assemblees de classe.

Per contextualitzar aquest projecte ho vincularem amb el Pla triennal d’Escoles més Sostenibles en el qual participem.