Interiorització dels rols

Una de les activitats a destacar en relació a la implementació del treball cooperatiu fa referència  a la interiorització dels rols i les funcions corresponents: “Poti poti de funcions” / “Cada ovella …” Els alumnes han hagut de classificar un seguit de funcions sota els quatre rols del seu equip cooperatiu – coordinador, gestor, secretari i portaveu – i, després de fer la classificació, decidir quines qualitats requereix cada rol i quin membre de l’equip té el millor perfil per desenvolupar-lo.

2017-06-30_113050

Un cop definits els rols, els hem demanat que decideixin les normes de funcionament de  l’equip. El procediment ha consistit  en proposar tres normes de treball per equip, debatre-les en grup classe i arribar per consens a les sis  normes de treball comunes que definiran el marc general de treball del projecte.

2017-06-30_113355

Producte final: Com són els llimacs per dins?

Després de fer la casa dels llimacs, per tal de poder criar i veure com eren i entendre millor com vivien, els nens i nenes van voler aprendre com eren per dins.

Al principi comparaven amb els cargols, i també amb ells mateixos: No tenen closca? Tindran sang? Com respiren? Com fan pis i caca? D’on neixen els llimacs?

Per aquest motiu, primer es va fer un dibuix del llimac i les parts exteriors, i posteriorment, amb gran grup es va consensuar una maqueta, que després van fer per grups. A cada grup hi havia un encarregat d’ordre i un altre de material.

El resultat final de la nostra maqueta, va ser aquest:

collage llimacs

Implementació: Casa de llimacs

Arran de tenir els llimacs a la classe, els nens i nenes van començar a fer-se preguntes: no tenen closca? com són per dins? tenen óssos? com s’arroseguen?

Per esbrinar i donar resposta a totes les seves preguntes, primer de tot, van decidir que els havien de veure crèixer. Per això , van iniciar la construcció d’un habitacle per a llimacs.

COM HEM FET LA CASA

Primer de tot, cadascú va dibuixar com s’imaginava un habitacle per a llimacs. Després, en gran grup, vam anar mirant les propostes i descartant les que no eren massa raonables.

Si la capsa havia de ser transparent, opaca, si havia d’estar oberta o tancada o què havia de tenir a dins.

El resultat final va ser aquest: una capsa transparent envoltada amb una xarxa, amb terra humida, mongetes plantades a dins (menjar per als llimacs), una aranja (vam descobrir que atreien els llimacs) i al vam col·locar al pati, ja que a la classe no tenien molta llum.

LA CASA

Implementació: Com circula la sang? (5è)

Com circula la sang? La nostra pregunta inicial té una única solució i hi podem arribar per diferents camins, això sí, camins amb un mateix destí. Això ho hem tingut clar des d’un inici, totes les persones som màquines que tenim el mateix funcionament, i per tant la sang ens circularà igual a tots. Entenem que hi haurà persones amb dificultats cardíaques i ens preguntem què deu passar a la nostra circulació quan, per exemple, es produeix un atac de cor. Així doncs, tenint clar on volem arribar i que hi arribarem amb la col·laboració de tots, iniciem el projecte.

resized_o 3Al llarg del projecte cada activitat que fem ens porta a una nova recerca o investigació. Formant una espècie de cadena.

La situació en que un company va arribar molt cansat del pati i amb el cor molt accelerat ens va portar a l’inici del projecte, on vam aprendre a mesurar els nostre RC i RR (ritme cardíac i respiratori). En aquesta activitat vam necessitar entendre bé el temps, els segons que té un minut, els minuts que té una hora, les hores que té un dia… Volíem saber el nostre ritme cardíac, però ens perdíem comptant pulsacions durant un minut, vam veure que no era necessari, que només comptant 15 segons ja ens era suficient.  Després vam haver de fer unes graelles on recollir tota la informació. (Àmbit matemàtic)

Dresized_1’aquesta activitat, sentint el batec del nostre cor ens vam preguntar com era el cor. I què millor que veure un cor en directe? Necessitàvem un cor similar al nostre. Perfecte, el de la vedella! Un animal mamífer. A través de l’observació, en ocasions guiada per la mestra, fent preguntes que generaven hipòtesis, vam anar intentant entendre el funcionament del cor i fent recull de les  diferents hipòtesis.

implementacio 5eEl següent pas era comprovar aquestes diferents hipòtesis. Ho vam fer a través de llibres, de vídeos, de pàgines web… cada grup va optar per una opció diferent. I després, com tot bon científic investigador, cal compartir, posar en comú . (Àmbit lingüístic, àmbit digital).

Ja tenint clara la resposta a la nostra pregunta volíem fer un recull final i vam decidir fer una maqueta que recollís tot el que havíem après. (Àmbit artístic)

Durant tot el procés es va creant el recull d’investigacions, cada un el seu. On es va deixant constància del què sabíem prèviament  i després successivament; cada activitat queda plasmada per escrit, a través del dibuix, en una exposició oral o diàleg que la mestre transcriu, a través de fotografies… I sempre, verbalitzant com està avançant el projecte.

Implementació: Com és que ens cauen les dents?

La pregunta inicial del projecte és “Com és que ens cauen les dents?” En la conversa que  se’n deriva ja surten diverses respostes: ”Perquè ens fem grans”, “Perquè ens en surten unes altres”, … A partir d’aquí sorgeixen altres interessos com són: per a què serveixen els diferents tipus de dents, la salut i la higiene dental,  l’alimentació i el funcionament de l’aparell digestiu.

small_20170228_155631Després de cada experimentació hi ha hagut una reflexió col·lectiva que ha generat conclusions i aquestes han generat nous coneixements.  Els coneixements previs es van modificant i reelaborant per donar pas a nous coneixements.

A  mesura que anem investigant  va sorgint un entremat de temes que acabaran relacionats: de l’observació dels cranis de mamífers se’n deriven conceptes com el  tipus d’alimentació o la funcionalitat de cada dent, que posteriorment es relacionaran amb l’aparell digestiu i la salut i la higiene dental. Per arribar a una conclusió final:  la salut dental de les nostres dents està fortament relacionada amb l’alimentació.  

small_20170306_155622El procés es documenta a partir de fotos i converses. Els alumnes participen en l’elaboració de les conclusions.

En el projecte s’han treballat continguts i competències de diferents àrees (medi , català, matemàtica i TAC) conduïdes per la tutora i la cotutora. El projecte respon a la programació de medi de l’escola, consensuada per tot l’equip de mestres. En les reunions pedagògiques del cicle es debaten els continguts, activitats, avaluació i es pensen estratègies per guiar els alumnes i bones preguntes.

La motivació a la pràctica: Jugar o no jugar ….

2017-05-11_094939 2017-05-11_095014

La reacció de l’alumnat va ser de sorpresa inicial i va tenir una bona acollida, ja que de seguida es van posar a jugar. La majoria coneixien els jocs, i fins i tot comentaven que hi havien jugat amb família o amics en tardes de pluja, però d’altres comentaven amb quins jocs no havien jugat mai. D’aquesta manera vàrem aconseguir que els alumnes entressin al projecte en primera persona i s’hi vinculessin des d’experiències pròpies.

Destacar que en alguna classe, els alumnes estaven tan engrescats jugant, que vàrem decidir no seguir les pautes de canvi de joc marcades prèviament cada 15 minuts i vàrem decidir deixar-los que s’anessin organitzant ells mateixos en funció de les partides. També hi havia alumnes que jugaven per parelles i altres que preferien observar jugar als companys.

Pel que fa al compromís  de seguir investigant el tema, tot i que s’hi van engrescar força, cal remarcar que vàrem haver de treballar molt la comprensió de l’encàrrec possiblement per la càrrega de planificació que comporta aquest projecte.

2017-05-11_095033