Escola Cervantes: Equip de mestres de 4t, 5è i 6è

Destacades

L’equip de mestres de 4t, 5è i 6è col·labora en la implementació  del projecte com circula la sang? a 5è de primària. L’equip està format per sis mestres.

Des de fa uns anys, el centre du a terme un projecte d’investigació científica cada curs. Aquests projectes estan dirigits pels tutors de cada classe i són compartits amb tot el claustre de mestres. Aquesta pràctica és molt enriquidora per a tots. Per fer el disseny, l’implementació i el seguiment del projecte disposem sempre que sigui necessari d’una de les dues reunions setmanals de cicle que el centre té programades a tots els cursos.

El dubte que se’ns planteja és si la investigació que fem és un projecte.

Partim d’una pregunta investigable, i seguint una metodologia científica anem buscant respostes. d’investigacions científiques i intentem desenvolupar-les com a projectes, fet que ens genera dubtes i neguits.

 

Escola Cervantes. Equip de Cicle 1r, 2n i 3r

Destacades

Les mestres del Cicle Inicial de l’escola Cervantes estem col·laborant en el projecte que s’està duent a terme a la classe de 1r titulat “Com és que ens cauen les dents?”. Aquest equip docent està format per sis mestres.  D’una manera o altra, tots hem treballat o ens hem format per treballar per projectes. En claustre hem llegit articles, contestat una enquesta i debatut sobre què significa el treball per projectes.  Malgrat tot, tenim dubtes i neguits sobre si realment se’n pot dir projecte del que estem fent. Per això seguim reflexionant conjuntament a partir de la nostra pràctica diària, amb la voluntat d’anar clarificant les idees i consensuant  metodologies amb la intenció de fer una línia d’escola.

Escola cervantes: Equip d’Educació infantil

Destacades

L’equip de mestres d’Educació infantil desenvolupem un projecte a  l’aula P5, que compartim en cicle: “Del gel a l’aigua i de l’aigua al gel”.

Tot el claustre va iniciar el curs 2010-11 l’assessorament: La ciència: què i com ensenyar i aprendre? En aquest assessorament s’incidia en el treball competencial de ciències, en el treball cooperatiu i es va fer molt èmfasi en la recerca científica i l’experimentació. Aquest assessorament ens va permetre començar a treballar, de manera conjunta, en projectes de ciències i hem anat compartint experiències i coneixements al llarg d’aquests anys.

Actualment a l’equip d’Ed. Infantil anem  compartint un llenguatge comú, tenint en compte les diferències personals a l’hora de realitzar els projectes. La nostra formació conjunta s’ha basat més en l’aspecte de l’experimentació i estem en procés d’anar relacionant més coneixements de diferents àrees per tal que sigui un projecte de treball. Tothom ha fet treball experimental a l’aula, que no vol dir que tothom hagi realitzat un projecte.

El repte que ens plantegem en aquest moment és realitzar el projecte  Del gel a l’aigua i de l’aigua al gel de manera més compartida, reflexionant sobre la nostra pràctica per poder anar aprenent i adquirint seguretat a l’hora de treballar per projectes.

Els dubtes són molts: el punt de partida, definir l’objectiu, què volem que aprengui l’alumnat, com avaluem, la intervenció de la mestra…

LA VEU DELS ALUMNES: D’on surt el plàstic?

L’escola Àngel Baixeras finalitzem la nostra publicació al blog explicant-vos que la opinió dels propis alumnes i autoavaluació creiem que són elements fonamentals.

La opinió de l’alumnat ha estat positiva per als dos grups que han dut a terme el projecte. Ha quedat recollida en els documents de la carpeta. També, s’han tingut en compte els comentaris que han anat fent en el decurs de les sessions. La implicació en la recerca, recull i elaboració del presentació de l’ordinador ha estat molt adient des del principi, però han pogut autoregular-se millor amb aquest moments dedicats a la crítica, en sentit positiu, del desenvolupament del projecte (implicació, responsabilitat, aportacions, actituds).

Tothom ha donat el millor d’ell mateix/a i tenien més ganes de continuar aprenent!

AVALUACIÓ: D’on surt el plàstic?

Els i les alumnes han intervingut i han avaluat la realització del projecte al llarg del desenvolupament i en finalitzar-lo. Al document hi ha un apartat per poder refer, ampliar… objectius o activitats en funció de l’avaluació i propostes de millora. D’aquesta manera es va adaptant a les necessitats que van apareixent.

També han posat en comú amb el grup de treball si han aconseguit o no arribar als objectius proposats a l’inici, el grau de satisfacció en la realització del projecte, la intervenció de cada membre del grup i l’acompliment de les responsabilitats. Cada grup ha fet un petit redactat explicatiu.

La carpeta d’aprenentatge és un document que també acompleix la funció de document d’avaluació.

L’equip de mestres creiem que els aprenentatges són significatius des del moment en que són els aprenentatges que han decidit fer, investigar, descobrir. Són significatius en tant i en quant són els que s’han marcat, partint dels seus interessos. Són aquests aprenentatges els que realment tindran significat per a elles i ells. Per tant, aprendre d’aquesta manera, a través d’un projecte ha estat significatiu.

El treball en equip l’avaluem amb l’observació del desenvolupament de les sessions i amb els comentaris orals i escrits del grup de treball.

En aquest projecte, donat que és el primer, no ens hem plantejat una avaluació individualitzada de l’assoliment d’objectius per part de cada membre del grup.

En general estem contents i contentes de com s’ha desenvolupat el projecte i ens plantegem en un futur continuar realitzant més projectes.

PRODUCTE FINAL: D’on surt el plàstic?

Com a producte final tenim per una part: l’elaboració d’uns materials i per l’altra la presentació dels materials.

L’elaboració del producte final només la va realitzar el grup de sisè. Els quals van fer una impressió i elaboració dels murals, mitjançant unes diapositives fetes amb l’ordinador. I l’explicació del mural i les diapositives ho va realitzar sisè conjuntament amb l’acompanyament dels fillols i filloles en els diferents cursos d’Educació Primària. Es va concretar la part a explicar per cada membre del grup.

La repartició dels grups va ser: 1er,2N, 3r i 4t estaven separats en dos espais; 5è estava a la seva aula amb tot el grup de 6è.

Els resultats dels productes finals van ser diferents perquè cada grup va prioritzar segons la seva importància o interès un tipus d’informació o una altra. Van escollir fer presentacions amb l’ordinador per explicar a la resta de cursos i grups què és el que havien descobert. Els infants estaven molt ben organitzats i treballant cadascú amb la seva tasca.

Finalment els murals es van exposar al vestíbul de l’escola per compartir-ho amb tothom.

Les conclusions de l’equip de mestres sobre el producte final són les següents:

Creiem que quan els infants de sisè estan amb els de primer són els grans qui agafen el rol d’escriure o de buscar, ja que els petits de seguida es cansen i no aconsegueixen mantenir l’atenció tanta estona. Però sí que són capaços de fer aportacions més mentals, amb suposicions o formulant interrogants. Per això pensem que hagués estat més enriquidor si el grup de primer hagués participat en l’elaboració dels murals.

També creiem que hagués estat millor si cada grup hagués sabut a qui anava dirigida l’exposició, més que res per la selecció de vídeos i la quantitat d’informació i d’imatges. Hi havia molta motivació, però faltava preparació i seguretat. N’hi havia que estaven més pendents de que ho gaudissin i participessin els fillols i filloles que no pas de l’explicació.

Trobem positiu el fet de que fessin crítiques constructives entre els grups, sorprenia el respecte i l’empatia entre els components del grup.

En un origen l’equip de mestres pensàvem que el projecte s’encaminaria cap a temes del medi ambient, com per exemple les energies renovables o la reutilització del plàstic. Finalment els infants han investigat que és pròpiament el plàstic. Hem valorat que potser els infants primer han de consolidar uns coneixements previs per poder buscar o plantejar-se preguntes més secundàries.

Donat que ha estat tant ràpid l’execució del projecte han quedat forces interessos que els hagués agradat investigar. Com a equip de mestres estem molt satisfets i satisfetes del desenvolupament. El grau de motivació i interès ha estat altíssim. I com s’han autogestionat també.

1497619332

image (6)

image (5)

IMPLEMENTACIÓ: D’on surt el plàstic?

image image (1) 

Us explicarem la implementació del projecte descrivint el procés:

Activitat 1. Elecció de la pregunta del projecte: D’on surt el plàstic?  (ja explicat en un altre article).

 

Activitat 2. Presentació del projecte i organització del grup. Els grups estaven formats per nens i nenes de primer i de sisè barrejats. En total set grups. Cada grup va triar unes normes i va decidir quins rols i tasques assumia cadascú. Per tal de facilitar l’organització l’equip de mestres va dissenyar un quadern anomenat: quadern de l’equip. En el qual hi havia unes pautes organitzatives. Finalment cada grup es va autogestionar.

 

Activitat 3. Classificació i plantejament de dubtes. Els representants de la comissió verda van fer set bosses amb materials variats i cada grup va haver de classificar. Això va generar alguns interrogants i dubtes que són els que van desencadenants del que cada grup investigaria en la seva recerca.

 

Activitat 4. Recerca d’informació. Aquesta activitat només la va fer el curs de sisè, ja que s’autogestionen més fàcilment a l’hora de fer un producte final. Els infants van fer una recerca per internet. També uns representants del grup van agafar en préstec diversos llibres, però posteriorment no els van utilitzar.

Pel que fa a la recerca tenien la consigna que  no podien copiar i enganxar. Ho podien resumir o explicar amb les seves paraules. Van haver de seleccionar la informació més rellevant.

 

Activitat 5. Exposició del producte final. L’equip de mestres vam distribuir els grups en diferents espais de l’escola per tal que poguessin fer les exposicions. Cada grup ho explicava a un curs. També es va informar a cada curs que es faria aquesta activitat.

 

Avaluació: Construim un joc

AVALUACIÓ

  1. Els alumnes han considerat que seria adient poder ampliar més els continguts, transmetien el fet de que se centrés en el Parc de la Ciutadella era una limitació. Consideraven que s’hauria d’ampliar a tot tipus d’àrees de coneixement.
  2. Hem fet grups de treball de 4 o 5 alumnes a partir dels tres 1rs d’ESO i això va facilitar el treball cooperatiu.
  3. A l’exposició oral els diferents grups exposaven davant de la resta de companys de 1r. Això va fer que a les darreres exposicions els alumnes ja estiguessin cansats i això dificultava el seguiment. La valoració pel curs següent és fer dos tribunals, per poder aconseguir que les exposicions fossin més ràpides i l’alumnat no hi hagués estar tant de temps escoltant les exposicions de la resta d’alumnat. També hem valorat el fet de que els assistents tinguin la obligació de fer una avaluació.

Producte final: Construim un joc de taula.

El dia de l’exposició hem pogut conèixer tres jocs de gran qualitat:

  1. Acrys.
  2. Snake Game.
  3. Ciutat Joc.

Aquests tres jocs havien de complir tots els requisits que es van indicar a l’inici del crèdit de Síntesi.

Els alumnes van dissenyar i construir un joc de taula, i van fer/redactar:

  • Una capsa i un taulell de joc
  • Unes normes del joc
  • Unes preguntes del joc
  • Un tríptic o anunci publicitari del joc

A més, van fer una exposició oral per explicar als companys i professors/es del tribunal el funcionament del joc i la feina feta.

En aquest video podeu observar una de les parts del crèdit de síntesi que es va presentar relacionat amb l’anunci publicitari d’un d’aquests jocs.

https://drive.google.com/open?id=0BzNDqGdQ006RMUU3TjBnS001Q0FmdGVUN3dYQWk3V1NKRW5n

Implementació: Construim un joc de taula.

Durant quatre dies els alumnes  d’1 ESO han construït uns jocs de taula.

Entre tots els alumnes s’han fet subgrups de 4-5 alumnes, que alhora han treballat agrupats en 3 grups. Cada grup ha treballat amb l’objectiu final de construir un joc de taula, des de la part més física, les normes del joc o l’anunci publicitari.

En unes sessions prèvies als dies del crèdit, els alumnes van dissenyar el taulell del joc, tot posant en comú les diferents propostes i havent d’arribar a un acord entre tots. Van demostrar molta maduresa i respecte per les opinions i treballs de la resta de companys.

Durant el primer dia van fer diferents activitats com ara una sortida al parc de la Ciutadella per a fer un joc de pistes i recopilar informació per a poder crear un banc de preguntes per al joc. D’altres van començar a construir el taulell i les fitxes del joc. D’altres van començar a treballar la descripció del joc.

El segon dia va ser un dia de posada en comú de moltes de les feines que s’havien fet en els diferents espais de treball. Va continuar el bon ambient de treball i la col·laboració entre tots per construir el joc. Així ho demostren els vídeos que van gravar per a fer l’anunci publicitari del joc.

Al tercer dia es va preparar l’exposició oral del treball, tot creant suport visual per a les presentacions.

Últim dia amb les exposicions hem pogut conèixer tres jocs de gran qualitat l’Acrys, l’Snake Game i CiutaJoc. Han demostrar molta creativitat, grans habilitats com el treball en equip, el respecte per l’opinió de la resta de companys i sobretot l’esperit crític a l’hora d’expressar propostes de millora per a cursos posteriors.

Avaluació

L’avaluació és la part del projecte que ens ha fet discutir més, la que ens ha quedat menys treballada  i és, per tant,  l’aspecte que hem decidit incloure com a objectiu de treball per al curs vinent.

Bàsicament hem propiciat l’avaluació reguladora per mitjà de les rúbriques, els diaris d’aula i les tutories d’equip.

2017-06-30_113941

Una idea ens ha quedat però molt clara: El retorn importa!

Organitzar una passarel·la

Partint dels objectius del nostre pla de treball – planificació i treball cooperatiu com a contingut -, hem  plantejat un projecte que té un producte final que prioritza per damunt de tot la gestió i la planificació: organitzar un esdeveniment públic, concretament un passarel.la.

Coneixedors de les dificultats que comporta un encàrrec com aquest i de la necessitat d’acompanyar el nostre alumnat en la comprensió, tant  del concepte d’esdeveniment com  dels passos que implica la seva organització, hem  començat per recollir en un mapa conceptual la pluja d’idees sobre tot allò que es necessita per dur a terme l’encàrrec.

2017-06-30_113847

Un cop decidit tot allò que ens cal saber / saber fer, els alumnes han seqüenciat les diferents etapes del projecte a partir de dues dates clau: la de presentació de proposta i la de realització de la desfilada.

2017-06-30_113900

Destacar igualment que ha estat força útil l’organitzador gràfic que han fet servir els equips per planificar les diferents etapes de la passarel.la.

2017-06-30_113916

Finalment remarcar que, en tractar-se d’un encàrrec real  amb producte final públic – han fet la passarel.la al Convent de Sant Agustí i l’han publicitada al barri – podem afirmar que és el projecte que ha engrescat més el nostre alumnat.

2017-06-30_113926

Interiorització dels rols

Una de les activitats a destacar en relació a la implementació del treball cooperatiu fa referència  a la interiorització dels rols i les funcions corresponents: “Poti poti de funcions” / “Cada ovella …” Els alumnes han hagut de classificar un seguit de funcions sota els quatre rols del seu equip cooperatiu – coordinador, gestor, secretari i portaveu – i, després de fer la classificació, decidir quines qualitats requereix cada rol i quin membre de l’equip té el millor perfil per desenvolupar-lo.

2017-06-30_113050

Un cop definits els rols, els hem demanat que decideixin les normes de funcionament de  l’equip. El procediment ha consistit  en proposar tres normes de treball per equip, debatre-les en grup classe i arribar per consens a les sis  normes de treball comunes que definiran el marc general de treball del projecte.

2017-06-30_113355