Avaluem la ràdio

Durant aquest projecte bàsicament ens hem centrat amb l’ABANS-DURANT-DESPRÉS.  

Per aquesta raó, no hem utilitzat cap eina avaluativa concreta, si no, que ens hem basat en l’observació directa d’aquests moments de cada alumne, les seves valoracions envers el projecte en general, envers a ells mateixos i com a grup.

El resultat del producte final, el Noticiari, ha estat una evidència molt directa de posar en comú tot el què han après al llarg del projecte.

Estem contents dels resultats obtinguts i de l’entusiasme dels alumnes sobre el projecte. Tanmateix, som conscients que ens ha mancat treballar més específicament el nostre objectiu que era l’expressió oral.

Experiments relacionats amb la ràdio

Experiments relacionats amb la ràdio

 

Es va partir de la idea que la ràdio es transmet per ones i per demostrar que existeixen es van fer diversos experiments:

  • Posar paperets que estan sobre paper film tensat en una caixa i a l’engegar l’altaveu gros al costat, per l’efecte de les ones, es mouen els papers.
  • S’escoltaven el cor entre ells amb un fonendoscopi.
  • Van experimentar el joc del telèfon (dos gots i un cable que els uneix) i tenien diferents tipus de cables (cordill, filferro, llana, elàstic) per comprovar si tots transmetien les ones de la mateixa manera.
  • Vam posar un despertador en diferents caixes folrades per veure com aïllen del so (suro, fusta i cotofluix).

Vam aprofitar els dimarts a la tarda que fem tallers d’experiments amb agrupacions internivells (de p3 fins a 6è).

Activitat de cloenda

Finalment, després de molts mesos de treball vam decidir focalitzar l’espectacle de final de curs en la ràdio ja que era una manera de plasmar i unir tot el que havíem anat aprenent sobre la ràdio durant el curs. Contemplant així cada secció, la nostra postura, i la velocitat en el parlar, el to de veu, etc…

Aquest espectacle es va centrar en una obra de teatre on es van retransmetre les notícies més rellevants, entrevistes, els temps i amb actuacions musicals dansades i cantades.

El primer que es va fer amb els alumnes de tota l’escola va ser definir quins apartats d’un programa de ràdio volien que es veiessin representats en el programa a redactar.

Es va decidir que els alumnes de 6é serien els que portarien el fil conductor, sent els locutors del programa de ràdio que s’emetria en directe davant de totes les famílies de l’escola.

A l’hora de redactar el text, cada cicle va triar una secció. Les seccions triades van ser: el temps, les noticies, les trucades del públic i l’entrevista.

Els alumnes de cicle superior van ser els encarregats de redactar el text final.

Finalment, cada alumne va estudiar i assajar el seu propi text per tal de representar-lo davant de tota la comunitat educativa.

La reflexió final va ser molt positiva ja que els alumnes i famílies van quedar molt satisfets per la feina feta.

activitat de cloenda

Com ens hem organitzat pel projecte de la ràdio?

Al llarg del projecte hem utilitzat diferents agrupacions segons les activitats realitzades.

Quan es va proposar el fet de com treballar l’expressió oral es va fer dins del grup classe fent una pluja d’idees de diferents propostes.

A partir d’aquí es va decidir fer un noticiari setmanal de ràdio per cicles. Per elaborar-lo es van portar a terme diferents dinàmiques.

Agrupaments:

  • Recerca d’informació (notícies): Individual
  • Tria de notícies: Per parelles o grup
  • Redactat de notícies: Parelles i individual
  • Locutors: Individual
  • Reflexió i comentari de les notícies: grup classe

Al finalitzar el noticiari, es recopilaven les notícies per temàtiques amb un plafó informatiu.

Un cop engegat el projecte, van sorgir diferents dubtes  i preguntes sobre la ràdio. Per grup classe es va portar a terme una pluja d’idees. Es van agrupar per cicles per cercar les diferents respostes que posteriorment  es van posar en comú entre tots els alumnes:

  • Quan es van realitzar els experiments del so es va aprofitar els tallers intercicles entre infantil i primària per mostrar-los.
  • A l’hora de fer l’entrevista a un locutor i l’enquesta sobre el gènere dels locutors de la ràdio, es van agrupar per cicles.
  • Per conèixer la cronologia i història de la ràdio es van fer per grups classe.

Per acabar el projecte, vam portar a terme una representació de final de curs amb aquesta temàtica , on el fil conductor era un NOTICIARI RADIOFÒNIC EN DIRECTE representada per tots els alumnes de l’escola on van assistir els familiars dels alumnes.

assaig obra

COM EREN ELS APARELLS DE RÀDIO?

A partir d’aquesta pregunta que es van fer els alumnes, se’ls va donar diferents imatges de l’aparell de ràdio i uns anys.

Per grups van haver de relacionar els anys amb l’aparell de ràdio. Algunes imatges les van saber ordenar cronològicament, però d’altres els va confondre la imatge de l’aparell i no la van encertar.

A partir d’aquí, amb ajuda de la pantalla digital, entre tots vam buscar més informació sobre l’inventor de la ràdio, perquè es va utilitzar al principi, com va anar evolucionant al llarg de la història… preguntes sorgides pels propis alumnes.

Aquesta activitat ens va ajudar a respondre diferents dubtes que tenien els alumnes de primària sobre la ràdio i com va anar evolucionant al llarg del temps.

Sense títol

COM ÉS UN PLATÓ DE RÀDIO PER DINS

foto mirem la ràdio

Volem respondre a la pregunta dels infants “Com és un plató de ràdio per dins”. Els infants proposen que podríem fer una recerca per internet de diferents platons de ràdio. Així que ens posem a la pissarra digital i fem la recerca. Amb aquesta ens fixem com és l’espai, quins elements són repetits en els diferents platons, quins aparells utilitzen per plasmar la seva veu, com està organitzat l’espai, quantes persones hi apareixen, quina tasca fan.. i ens qüestionem si el nostre “plató” de ràdio és com els que hem vist.

També vam aprofitar per escoltar com parlaven, quina entonació tenien, com demanen els torns de paraula, si segueixen un guió, etc.

Realment vam poder comprovar que el plató que utilitzem nosaltres no té res a veure amb un plató de ràdio de veritat. L’espai físic que nosaltres utilitzem no s’assimila massa a un plató, per tant, s’haurien d’habilitar un espai on fos més real.

Tanmateix, ens vam adonar que nosaltres si que respectem el torn de paraula com els locutors de ràdio, que portem un guió que prèviament hem preparat i que hem de parlar amb una veu clara i expressiva.

ENTREVISTA A UN PERIODISTA, EN RUBÉN VÁZQUEZ

Els alumnes de tercer i quart hem treballat l’entrevista com a tipologia textual i l’hem portat a la pràctica fent una entrevista real, en aquest cas a en Rubén Vázquez, periodista i veí del poble, que actualment està treballant a la ràdio i a la televisió.

Per preparar l’entrevista, vam agrupar els alumnes formant petits grups, per pensar les preguntes per a l’entrevista. Després, tots junts, vam posar en comú les diferents preguntes, per seleccionar les més importants i ordenar-les. A continuació es va passar en net a l’ordinador. Ja teníem l’entrevista a punt. Abans de la trobada amb en Rubén, vam repartir-nos les preguntes i vam fer l’assaig, tenint en compte diferents aspectes, com ara l’entonació, el ritme, el to de veu, la postura corporal…

Quan va arribar el dia, tots els alumnes de primària ens vam reunir, uns feien l’entrevista (cicle mitjà) i els altres feien d’espectadors. Ara sí que posàvem en pràctica fer una entrevista. Els alumnes , seguint l’ordre establert, es posaven drets per fer les preguntes i escoltar la resposta. Després cada alumne s’encarregava d’anotar la resposta de la seva pregunta.

En finalitzar l’entrevista preparada, es va donar l’opció de fer altres preguntes tothom que ho volgués.

Per últim, els alumnes de cicle mitjà ens vam tornar a reunir per parlar de com havia anat l’entrevista, comentar les respostes i per explicar com s’havien sentit fent-la.DSC_0027

 

ENQUESTA A EMISSORES DE RÀDIO

Una de les coses que volien saber els alumnes sobre el món de la ràdio va ser: “Hi ha més presentadors o presentadores? Locutors/locutores?”

Després d’un pluja d’idees amb el grup classe, per decidir quina eina podríem utilitzar per buscar resposta a l’anterior pregunta, van decidir que els hi podrien preguntar enviant un mail a una selecció d’emissores de ràdio.

Un cop van rebent resposta, apunten les dades per més tard poder-ne parlar.

A dia d’avui tenim aquestes dades d’un total de 10 emissores consultades.

Flaix Bac: 26 homes i 18 dones.

Rac 1: 77 homes i 52 dones.

IMG_20170509_094243-1040x780

Desenvolupament del projecte – Producte final

En el procés de desenvolupament del projecte encetem una nova fase. Demanem als alumnes quines altres coses volen saber sobre el món de la radio després d’haver-se iniciat amb els noticiaris. Les preguntes que van sorgir per part dels alumnes van ser aquestes:

  1. Què cal estudiar x ser presentador/locutor?
  2. Com eren Els 1r aparells de la ràdio?
  3. Història de la ràdio?
  4. Hi ha més presentadors o presentadores? Locutors/locutores?
  5. Com aconsegueixen les notícies?
  6. Classificació de les notícies?
  7. Com poden posar música sense que els cantants siguin allà?
  8. Sempre parlen amb micro?
  9. Com arriba el so a la nostra ràdio?
  10. Com busquen les cançons que posen?
  11. Com és un plató de ràdio? Per què s’han de insonoritzar les parets?
  12. Quins tipus de programes hi fan?
  13. Qui treballa a la ràdio?
  14. Què són les freqüències?
  15. Per què hi ha interferències?
  16. Com és un aparell de ràdio per dins?

Per donar resposta i tenint en compte els objectius pedagògics que ens hem fixat per al projecte, hem consensuat una sèrie d’activitats pel desenvolupament del concepte “radio”.

Per finalitzar aquest projecte, els alumnes proposen fer un programa de ràdio en directe davant de les famílies a la festa de final de curs. Simulant un estudi de ràdio on els alumnes de CS dirigiran el programa i la resta col.laboraran.

A mesura que anem realitzant les activitats i resolent les preguntes dels infants les anirem publicant.