La veu dels alumnes a l’Escola Gafarró-ZER Alt Lluçanès

Aquest apartat, a primària l’hem treballat a partir de la conversa en grup on cada alumne ha pogut valorar el projecte, com s’ha sentit, què ha aportat a dins el grup…

Hem recollit aquesta conversa de forma escrita i exposem el detall d’aquesta:

-M’ha agradat molt aquest treball perquè hem pogut redactar el guió de la festa de fi de curs com nosaltres volíem. (Queralt)

-El més maco ha estat participar en tots els moments. (Jana B)

-El fet de poder escollir la lletra de les músiques ho valoro molt bé. I també el posar-nos d’acord. (Mar)

-Triar les coreografies del guió ens ha agradat molt perquè ho hem fet en grup (Jana A. i Dolça)

– El treball en equip que cada vegada hem fet i anem millorant. (Nael)

-M’ha agradat fer-ho tots junts, els gran i els petits. (Luan)

-M’ha agradat participar (Txell)

-Ha estat molt divertit (Clàudia)

-Que no ens hem barallat i ens hem respectat els uns amb els altres (Adrià)

-M’agrada molt fer-ho tots junts (Ció)

-El projecte que hem fet m’ha agradat molt i m’ho he passat molt bé sobretot ballar i cantar (Ponç)

-Jo m’ho passo més bé si fem les coses junts (Martí)

-A mi m’agrada molt estar amb les grans i decidir la roba que ens posarem per la festa (Dúnia)

-El més maco ha estat ballar i cantar amb les nenes més grans de l’escola que ens han ajudat molt. (Selva i Ainara)

Pel que fa a educació infantil s’havia elaborat una rúbrica perquè cadascun dels alumnes pogués valorar el projecte individualment però per falta de temps es va fer de forma oral amb tot el grup classe. Es va valorar positivament perquè tots hi van participar i s’ho van passar molt bé.

 

Avaluació projecte Escola Gafarró-ZER Alt LLuçanès

L’avaluació del nostre projecte s’ha realitzat durant tot el procés ja que s’ha basat en l’observació sistemàtica de totes les activitats realitzades i sobretot del producte final.
L’avaluació final del projecte va venir donada per la representació i el paper que es van aprendre els nens.
Els documents que hem utilitzat per avaluar el projecte:
Graella capacitats E. Infantil
Rúbrica E. Infantil
Graella competències E. Primària

Producte final. Escola Gafarró-ZER Alt Lluçanès

El producte final estava plantejat, des del principi, arribar a redactar el guió de la festa de fi de curs com un repte, per tal que els alumnes assumissin la responsabilitat del treball en aquest guió, dins la seva totalitat.

A més a més, el producte final implicava que tot l’alumnat de primària i infantil ens coordinéssim per portar a terme les diferents tasques. I per altra part, la coordinació dels diferents mestres, de l’escola i itinerants havíem de fer l’esforç de planificar detalladament cada activitat en el conjunt de les sessions. El que sabíem que suposaria major esforç era l’àmbit artístic ja que els nivells eren diferents i el producte final de la interpretació exigia un major entrenament per la posada en escena. Per tant, la coordinació d’equip havia de ser molt bona entre els diferents membres de professionals i alumnat.

Teníem clar que la distribució de tasques ben planificades era necessària en tot moment tot i que sempre s’havia de contemplar les diferents aportacions dels alumnes per tal de mantenir la seva motivació. Per altra part, la tasca dels/les  mestres l’hem treballat conjuntament i també per separat des de primària i infantil, a nivell de continguts per adaptar-nos als diferents nivells de l’escola. Això sí, era molt important que entre tots tinguéssim clar on érem, què fèiem i on volíem anar.

La implicació de l’alumnat de sisè era molt important ja que serien el motor del projecte, en el sentit que el guió de la representació de final de curs implicava també l’acomiadament de les alumnes de sisè. Aquesta motivació s’encomanaria a la resta de grups ja que l’interès era palès al llarg del curs.

El projecte aniria més enllà del centre ja que en la mateixa setmana de treball es va dissenyar una activitat conjunta en el municipi: Passegem junts. El tema era la recuperació de cançons tradicionals populars relacionades amb l’aigua. Conjuntament alumnes, mestres, veïns i veïnes del municipi vàrem compartir part del nostre projecte i vam aprendre i cantar  les cançons que avui són un patrimoni per nosaltres.

Les famílies han viscut aquest projecte en la  celebració de la Festa fi de curs. Van gaudir de la festa i viure-la en primera persona ja que tota l’ambientació també anava entorn l’aigua.

Finalment, afegir que tot el procés d’ensenyament aprenentatge ha estat comú tant pels alumnes com pels mestres. Ens hem enriquit els uns dels altres a nivell de planificació, recollir propostes, motivació personal, treball cooperatiu… Afegir que entre els alumnes ha triomfat aquest model de treball perquè cada alumne tenia un rol de treball que es complementava amb el del costat, sigui un o de grup.

 

Implementació del projecte aigua ZER Alt Lluçanès – escola Aurora

El projecte interdisciplinari es va enllaçar al projecte anual de la ZER sobre l’aigua. En el curs passat, els alumnes de l’escola van elaborar un tríptic informatiu de les fonts del poble i es va utilitzar d’enllaç amb el projecte d’aquest juny. Per promoure un aprenentatge significatiu, es va procurar que la motivació inicial del projecte fos la visita del senyor alcalde. Aquest, després de ser convidat pels mestres, va venir a l’escola el dia que iniciàvem el projecte.

L’alcalde va demanar ajuda als alumnes per millorar el poble des d’un punt de vista turístic, que pensessin en com podien facilitar als visitants conèixer el poble. L’alcalde va marxar i, a partir d’aquí, van aparèixer interrogants reals i rellevants que ens permetien vertebrar el projecte. Els alumnes van fer una assemblea i van estudiar la proposta que se’ls havia encomanat. Per donar-los-hi responsabilitats, els mestres van adquirir un paper d’observadors i de guia, deixant ben clar que la feina se’ls havia encomanat a ells i que, per tant, els mestres no tenien la responsabilitat de l’èxit o el fracàs. D’aquesta manera, els alumnes van haver de prendre’n part i organitzar-se. Els alumnes varen pensar que, potser, es podia aprofitar el tríptic que havien elaborat amb totes les fonts del municipi però, aquest cop, enfocant-lo cap als turistes i visitants que vénen al poble. Va ser aleshores quan van decidir senyalitzar unes rutes per arribar a cada una de les fonts marcades.

D’aquí en va sorgir una pluja d’idees en què, sobretot els alumnes més grans, varen anar dient com podien perfilar aquestes rutes. Primer de tot, van decidir que era essencial saber la ruta per pensar en el terreny i entorn en què treballarien. Això els hi permetia, a part de tenir una visió global del territori, dissenyar com havia de ser la senyalització i on s’havia de marcar.
Els alumnes de cicle mitjà i cicle superior, damunt d’un mapa del municipi, varen traçar la ruta que duia a cada font, observant els camins i carrers per on haurien de passar. L’objectiu de la seva tasca era tan clar, que van saber de seguida que cada font havia de tenir un cartell informatiu en les tres llengües que sabien: català, castellà i anglès; perquè tothom de fora entengués la informació. També van tenir clar, ràpidament, que a cada font volien posar-hi el codi QR perquè, actualment, tothom porta mòbil i a través d’un QR podrien tenir la informació de tota la ruta i de cada font a la mà.
Els mestres, prèviament, havien organitzat una classe d’educació física en bicicleta. Aquest pas previ va ser clau perquè els alumnes van poder decidir aprofitar la bicicleta per a observar presencialment la ruta que tenien sobre el mapa i més de pressa que anant a peu. Com que sabien que era la seva feina, van haver de preveure quins materials necessitarien, així que van agafar paper i llapis per fer una llista que recollís totes les necessitats de senyalització que tenia la ruta.

Paral•lelament, van haver de fer ús de les matemàtiques ja que van recollir dades quilomètriques parcials i totals. A més, a partir d’aquesta primera sortida, van decidir fer modificacions pertinents per a aconseguir una ruta més circular, que permetés visitar bé tot el poble i que no passés dues vegades pel mateix carrer. L’àmbit digital també va aparèixer quan van enregistrar la ruta a Wikiloc, amb imatges del recorregut inserides, per a poder-la enllaçar als codis QR.


Es van mostrar curiosos envers l’estat de l’aigua així que la van analitzar per saber el PH, l’alcalinitat i el clor lliure. Van utilitzar unes cintes que es tinten de color en ser mullades i, en funció del color, podien interpretar el resultat mitjançant una llegenda.

Els alumnes d’educació infantil i de cicle inicial estaven present quan els de cicle mitjà i superior decidien anar amb bicicleta i començar el seu projecte. Davant les ganes que els hi van contagiar, van proposar de fer la ruta ells també però, aquí, els mestres van intervenir i els van dir que els més petits no podien fer-la pas en bicicleta. Llavors, les ganes i la insistència dels de cicle inicial van fer buscar alternatives a la situació i van decidir que potser no podien anar en bicicleta, però sí a peu. A més, van afegir que, com que els petits caminen més a poc a poc, podien dissenyar rutes diàries més curtes i, per exemple, sortir més cops de l’escola. D’aquesta manera es va perfilar el projecte dels petits de l’escola, en què es van configurar un dia de preparació de la sortida i un dia de realització d’aquesta.

Els grans de l’escola van fer la primera ruta en bicicleta i, amb totes les necessitats anotades, van venir a l’escola per reunir-se amb els petits. Allà els van explicar, adaptant el seu llenguatge als petits emissors, quin era el pla de treball per dur a terme el projecte.

S’havia de marcar els camins que porten a les fonts mitjançant els símbols universals del GR; els alumnes van haver d’informar-se de la senyalització dels senders i, com que havien comptat els quilòmetres, van apreciar que la ruta era curta i, per tant, van concloure que els colors a utilitzar eren el blanc i verd. Aquesta tasca la van encomanar als alumnes petits, que pintarien les marques en els trossos on les rutes de grans i petits confluïssin.


En el seu nivell, els alumnes de CI van agafar un mapa de Sant Boi i, a més, es van recolzar d’aplicatius tecnològics com el Google Maps. Amb les dues eines, van dissenyar tres rutes que visitessin a totes les fonts. La competència matemàtica va aparèixer de nou ja que van haver d’interpretar un mapa i, alhora, la de coneixement del medi, perquè van haver de planificar desplaçaments i, en cada sortida, realitzar-los.

Cada dia de planificació, els alumnes de CI i EI es barrejaven i feien grups, sempre diferents tant en tasques com amb alumnes. En primer lloc, tots junts, decidien quines tasques havien de fer. La primera venia determinada per les exigències dels grans però, també, van començar a sortir jocs per fer (durant la caminada i a lloc), punts de parada a l’ombra, cartes informatives per enganxar a les agendes i que els pares estiguessin informats, punts de partida de la sortida, etc. També va ser tasca seva fer les plantilles que tota l’escola va utilitzar per la senyalització del GR. Un cop feta la llista, de P4 a 2n feien grups heterogenis i s’ocupaven d’una tasca rotativa, la majoria amb la pràctica de l’expressió escrita. Les alumnes de P3, encara molt petites per aquests nivells d’abstracció i treball, eren les encarregades de pintar els cartells de fusta que anomenaven cada font.

Producte final ZER Alt Lluçanès – escola Aurora

El producte final del nostre projecte és que tenim una ruta senyalitzada que uneix totes les fonts del nostre municipi. A cada font hi ha un panell informatiu en tres idiomes: català, castellà i anglès, on s’explica quelcom de cada una de les fonts, on hi ha el codi QR per poder buscar la informació a través d’internet, on els visitants no es podran perdre perquè cada racó de cada camí està senyalitzat, i qualsevol visitant podrà fer un bon passeig de font en font.

Una part no visible pels turistes és el resultat dels anàlisis de l’aigua de les fonts.


La feina feta la vàrem mostrar als avis i àvies dels alumnes i del poble gràcies al Projecte del Passegem Junts. Els vam fer una petita explicació de com havia anat evolucionant el projecte. Vàrem fer una mica de caminada i van poder comprovar un tros del recorregut.

Avaluació projecte aigua ZER Alt Lluçanès – escola Aurora

L’avaluació del projecte l’hem feta mitjançant les rúbriques escollides a partir de la concreció en capacitats observables de les competències de primària i a partir de les rúbriques escollides de les capacitats a educació infantil.
També ens hem servit, per avaluar la feina i autoavaluar-se els propis alumnes, un diari personal que elaborava cada nen i nena al finalitzar l’activitat del dia. En aquest diari hi escrivien què s’havia fet de feina, quins entrebancs s’havien trobat a l’hora de fer-la, com havien solucionat els problemes i quina de les activitats els havia agradat més o menys. Tot aquesta idea del diari va sorgir dels grans que, després, van convidar a tothom a fer-ne un, donant indicacions sobre com s’havia de fer servir.
Els alumnes de cicle mitjà i cicle superior ens van fer una graella base perquè els alumnes de CI i EI poguessin dissenyar la seva pròpia avaluació. Els alumnes de CI i els alumnes de P5 varen escollir tots junts els ítems de les rúbriques que avaluarien la feina dels més menuts i, llavors, mitjançant grups heterogenis d’edat, els de CI van ajudar als d’infantil a omplir les graelles pensant en les seves actuacions i, si calia, recordar-los com ho havien fet.
Els documents que hem utilitzat els mestres per avaluar són:
Rúbrica capacitats Educació Infantil
Rúbrica competències CI
Rúbrica competències CM i CS
Autoavaluació alumnes CI i EI

La veu dels alumnes ZER Alt Lluçanès – escola Aurora

La veu dels alumnes es troba recollida en els diaris escrits per ells, amb les seves impressions, conclusions i experiències.

El més important és que el projecte en si és la seva veu, ja que tot el que s’ha fet ho han decidit ells: vertebrant, organitzant i dissenyant, així, el seu propi projecte.

En les valoracions dels alumnes d’EI i de CI, es va recollir la seva opinió respecte a qüestions diverses: l’elaboració del projecte, el punt de vista i gaudi personal, la metodologia, l’organització i propostes de millora.

A part, els alumnes de cicle mitjà i superior van elaborar presentacions explicant, lliurement, el procés del seu projecte.

PRODUCTE FINAL PROJECTE AIGUA HEUROM ZER ALT LLUÇANÈS

El producte final d’aquest projecte es va poder veure l’últim dia de curs el dia 21 de juny pel matí.

Els alumnes es van posar per grups i van col·locar tots els materials necessaris per fer l’activitat, Es va decidir quin grup començaria a fer les activitats i per ordre es va anar passant d’un grup a l’altre, també a cada activitat hi havia un cartell informatiu de com es jugava i quines eren les normes del joc, tot això penjat a prop del lloc escollit per fer l’activitat.

Les activitats es van portar a terme al pati, es va organitzar per espais on cada equip i va instal·lar els seus jocs. La llista de jocs que es van fer va ser la següent:

  • Curses de sacs pel mig d’un circuit delimitat per ampolles d’aigua.
  • Fer punteria a unes bitlles fetes amb ampolles plenes d’aigua.
  • Omplir una piscina petita amb globus d’aigua.
  • Fer punteria amb pistoles d’aigua.
  • Agafar pomes de dins un gibrell ple d’aigua.
  • Fer un circuit d’aigua fent servir tot de materials reciclats, aquest circuit ja s’ha quedat al pati de l’escola-

En general va anar molt bé, els alumnes van treballar conjuntament, es van portar a terme un munt d’activitats, moltes d’elles amb l’element principal de l’aigua. Va ser una experiència molt engrescadora, tant per part d’alumnes, com de mestres. És va veure una gran evolució des de l’inici del projecte fins a la seva finalització. A l’nici del projecte tots anavem bastant perduts, mestres i  alumnes, però van anar passant els dies i cada cop anava millor, els alumnes ja no ens demanaven les coses, ells mateixos s’espavilaven i això va suposar que ja anaven entenen el funcionament d’aquest projecte.

 

IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE AIGUA ESCOLA HEUROM ZER ALT LLUÇANÈS

Un cop entesa la metodologia que es farà servir passem a la implementació del projecte aigua a la nostra escola.

Organització dels jocs de l’aigua. En l’assemblea es van dividir per grups de 4 o 5 persones, es van agrupar amb grans i petits( ja que els d’educació infantil també hi van participar) i en cada grup hi havia un de gran que era el cap del grup, també es van triar un color per a cada grup.

Cada grup va buscar i triar una sèrie de jocs, uns ho buscaven a internet, altres en llibres.. Un cop cada grup va tenir triats els jocs o les activitats per fer, es van reunir en assemblea per veure si hi havien jocs repetits i per posar-se d’acord com els farien i quins espais es necessitaven per fer les activitats. Cada cap de grup ho va explicar a la resta dels grups. Algunes activitats eren només per aquell dia de la festa però altres eren per a poder fer un circuit de l’aigua que quedés al pati de l’escola i poder-hi jugar sempre, Per tal algun grup va anar a buscar material al llauner del poble, es va cuidar de demanar-ho i ells sols es van anar espavilant.

Al cap d’uns dies es va tornar a fer una assemblea per veure com anaven les activitats i com s’anaven organitzant els grups,

Varen sorgir 4 grups, i cada grup tenia un color diferent, així hi havia el grup verd, vermell, blau i groc. Se’ls hi va fer una graella compartida i allà hi anaven escrivint els jocs que volien fer, així cada grup veia els jocs dels altres i era la manera de no repetir els jocs. També es van fer, a mida que anaven sabent els jocs, uns murals on hi havia les instruccions de cada joc, per que així els alumnes dels altres grups poguessin jugar-hi sense necessitat de tenir una explicació.

Els jocs han anant sortint molt variats, s’han necessitat moltes coses per anar fent les activitats, els alumnes mateixos han anat fent llista i cadascú s’ha encarregat d’anar-ho portant i fent servir per veure si es podia utilitzar per l’activitat.

AVALUACIÓ DEL PROJECTE H2O DE L’HEUROM ZER ALT LLUÇANÈS

L’avaluació  del projecte s’ha fet mitjançant les rúbriques de les capacitats observables de les competències de primària i d’educació infantil.

En cada sessió cada grup ha anat  omplint unes graelles de la feina que anava fent dia a dia. Així cada grup sabia com treballaven els dels altres grups i les tasques que encara restaven pendents.

Els documents per avaluar han estat:

  • Rúbriques de les capacitats a primària cicle inicial, mitjà i superior.
  • Rúbriques de les capacitats a Educació infantil.
  • Graella d’avaluació en general per a cada grup.