METODOLOGIA

Es treballarà amb grups cooperatius i heterogenis de 5 alumnes cadascun de 2n ESO. Per fer els grups intervindrà el professorat de les àrees que formen part del projecte. Es formaran grups d’experts en un aspecte concret en el qual treballarà i s’especialitzarà cada grup (seran grups autònoms). Els alumnes escolliran les tasques a fer dins del propi grup, però cada alumne tindrà un rol rotatiu, d’aquesta forma tots els alumnes dominaran tots els aspectes treballats.

L’ equip docent del projecte explicarà el producte final a obtenir i les pautes principals de treball.

Es treballarà en diferents espais del centre: aules, biblioteca i pati.

El projecte s’iniciarà la darrera setmana del segon trimestre del curs 2017/2018

Els alumnes treballaran amb diferents eines digitals: blogs, pàgina web i xarxes socials del centre.

Cada grup de treball disposarà del seu propi blog, on anirà penjant tota la informació i treball que va desenvolupant dia a dia.

La durada del projecte serà d’una setmana (5 dies lectius)

Com fem el projecte?

La metodologia de treball que hem utilitat per portar a terme el projecte ha estat paral·lel a un treball sistemàtic de les àrrees de català i matemàtiques.

La resta d’àrees han treballat aspectes relacionats amb el projecte de manera globalitzada, però en algunes ocasions, de manera sagmentada.

Alguns exemples:

  • Treball de camp: sortida cosmocaixa
  • Fer preguntes: què volem saber de l’espai
  • Repartiment de preguntes per grups d’experts.
  • Es munta un racó a la classe sobre el projecte.
  • Recollir informació a casa i a l’escola.
  • Experimentació

S’elaboren dossiers propis segons la demanda dels alumnes i segons el grup d’experts.

IMPLEMENTACIÓ PROJECTE VoraTer. INSTITUT DEL TER

 

L’objectiu del projecte és que els alumnes facin una proposta urbanística i d’utilització d’una zona específica del passeig.del Ter. La metodologia de treball serà cooperativa i el que ens proposem avaluar és el producte final en si mateix.

Què vol dir això ? doncs que pensarem quines actuacions caldria efectuar a l’espai que s’assigni a cada grup perquè doni resposta a l’ús que li hem definit, o d’altres que es puguin considerar millors per modificar-lo.

Al llarg el passeig pensem que hi podem ubicar sis zones amb usos diferents:

  1. Espai cultural 1 (Sala polivalent, àgora, biblioteca, teatre, cinefòrum…)
  2. Entreteniment (discoteca, bolera, futbolin, billars, espai de concert…)
  3. Espai cultural 2 (Sales de concert, exposicions …)
  4. esportiu
  5. lúdic ( restauració i espai lúdic per nen/es)
  6. Mediambiental (Jardins botànic, miradors per veure ocells, zona natura …)
  1. Espai cultural 1: Aquest espai està situat on hi ha el Museu del Ter, i en ell hi heu de definir quines infraestructures s’hi poden afegir i per a quins usos estarien destinades, com pot ser la construcció d’una sala polivalent, una biblioteca o potser fer-hi un teatre exterior amb unes grades per a l’estiu poder-hi fer representacions a l’aire lliure o bé cinema, etc.
  2. Entreteniment. És la zona on hi ha la colònia Rusiñol, lloc de gran interès mediàtic ja que és on va viure el pintor Santiago Rusiñol. A la casa on va viure la família de l’artista, “ El Cau Faluga” des de l’any 2011 hi ha un restaurant.
  3. . Espai cultural 2: És la zona de l’antiga Fàbrica del Dolcet. Està situada desprès del pont del tren, per tant, allunyada del nucli del municipi. Potser és un lloc idoni per fer-hi alguna sala per fer-hi concerts o sales d’exposicions..
  4. Esportiu: Espai ubicat on actualment hi ha el pavelló d’esports i el camp de futbol. Per tant s’hi poden construir altres edificis esportius, com pistes de pàdel, un rocòdrom, una sala de fitness, circuit d’atletisme….
  5. Lúdic: És l’espai on actualment s’hi col·loquen les atraccions per la Festa Major i la seva situació està més a tocar al centre del poble (la Plaça Major). És un indret apropiat per edificar-hi restaurants, bars, espais lúdics pels més menuts, etc.
  6. Mediambiental. És l’espai de “La Debesa”, que té una gran importància mediambiental. Aquí hi podeu crear un jardí botànic, diferents miradors per observar els ocells o fer una zona de pícnic vigilada, un embarcador per passejar pel riu, etc..

Un cop assignat l’espai a cada grup, ho hauran de plasmar en el plànol corresponent instal.lat  a la paret del passadís. Serà un plànol per curs.
Cadascun dels grups de classe tindrà assignat un espai.
A la paret del passadís hi haurà dos plànols, un per cada grup, com l’indicat però amb un escalat prou gros (3 metres d’allargada x 90 centímetres d’amplada), per garantir que cada subgrup cooperatiu hi pugui reflectir el projecte que proposi així com els elements patrimonials i ambientals.

FASES
Hi haurà quatre fases a l’hora de desenvolupar el projecte:

  1. fase d’auditoria.
  2. fase de memoràndum
  3. fase d’execució del projecte
  4. fase de presentació
  1. fase d’auditoria:
    La primera fase la dedicarem a estudiar tots els valors patrimonial i ambientals que podem anar trobant al llarg del passeig. Cal que tot el grup estigui molt atent a les explicacions  que faran especialistes del Museu del Ter al llarg de tot el recorregut des del Cau Faluga fins a Can Llanes, perquè no sabreu l’espai que se us adjudica fins el dia següent.

Aspectes patrimonials
Al llarg del recorregut ens pararem en 16 punts on hi trobarem elements patrimonials d’interès. Posteriorment cada grup haurà de resumir en una fitxa, que trobareu el moodle,  els que li corresponen a la seva zona.
Cada grup disposarà d’un document cedit pel Museu que els servirà per completar la informació recollida “in situ”.

Aspectes ambientals
Pel que fa als aspectes ambientals es destacaran 6 zones específiques que més o menys coincidiran amb els sis espais escollits. Cada grup haurà de sintetitzar la informació  en la fitxa corresponent.
Al llarg del tot el trajecte veurem, segurament,  12 espècies vegetals i 6 d’animals. Les vegetals s’aniran repetint al llarg del recorregut i les animals seran aleatòries ( no podem assegurar el lloc on visionarem un ocell determinat). Un cop a l’institut a cada grup li adjudicarem dues especies vegetals i una d’animal. Llavors el grup redactarà la fitxa corresponent.
Tots els alumnes hauran de fer un llibreta de camp

2.fase  de memoràndum.

 En aquesta fase caldrà que el grup especifiqui quin és el seu objectiu de transformació de la zona adjudicada. Quin ús voleu que tingui, què hi voleu posar, construir, ubicar, com ho rendibilitzareu. Segurament us sorgiran moltes preguntes a l’hora de definir els objectius del projecte. Per exemple, com es pot finançar la proposta? o on es pot comprar material urbà? Caldrà que formuleu bé el dubte en una pregunta ben argumentada.
Hi haurà un PUNT D’INFORMACIÓ a la sala de visites e l’institut. Allà hi haurà un professor del centre i un responsable de l’oficina de promoció econòmica (OPE) de Manlleu que us ajudaran a resoldre els problemes.
Un cop disposeu de tota la informació us caldrà redactar una memòria del projecte que proposeu.
Al final del tercer dia s’haurà de presentar el MEMORÀNDUM

La metodologia del disseny del memoràndum es basa en el plantejament d’una sèrie de qüestions que donaran forma, coherència i sentit al projecte. Les qüestions a respondre seran:

  • Què s’està fent a l’espai en la qual es vol intervenir?
  • Quines són les necessitats sobre les que volem intervenir?
  • Quines prioritats i estratègies ens plantegem per la nostra intervenció?
  • Com, quan i amb quins recursos durem a terme la nostra intervenció?
  • S’han obtingut els resultats esperats?

Cada un d’aquests interrogants és tradueix en una de les fases del memoràndum:

– Anàlisi de la realitat: l’estudi de la realitat en la qual es vol intervenir és bàsic per la concreció dels objectius que guiaran la vostra tasca, dirigint-se principalment a l’anàlisi dels destinataris de l’acció. En aquesta etapa cal donar resposta a la situació concreta que es vol modificar, les causes que originen aquesta situació o problemàtica, els actors que intervenen i els seu paper vers aquesta situació.

– Detecció de necessitats:  el diagnòstic de les necessitats. Es compararà la situació real amb la desitjada i es valorarà allò que es pot i es vol fer en l’espai assignat.

– Definició d’objectius: els objectius guiaran totes les decisions que haguem de prendre en relació al projecte. Redactats en diverses categories (generals, específics, a llarg, mitjà i curt termini…) complementaris i excloents.

– Planificació de la intervenció i l’organització dels recursos: consisteix en la designació de la metodologia, el procediment a seguir, el temps, l’espai i els recursos, la identificació de tasques i l’assignació de persones a aquestes tasques o activitats. La planificació en aquest nivell significa preveure, organitzar, fixar calendari i fer el pressupost.

– Avaluació:  Es conforma identificant els indicadors que us han de permetre l’anàlisi del projecte amb l’objectiu de garantir la seva idoneïtat i desenvolupament

  1. fase d’execució del projecte

 Iniciarem la redacció i concreció del projecte: plànols, dibuixos, fitxes, pressupostos d’execució, objectius d’ús, mecanismes d’avaluació de resultats, identificació d’estratègies per assegurar l’execució de la proposta.

L’objectiu del treball és el projecte en si mateix.

El projecte, de fet, és la concreció definitiva, ampliada i detallada del memoràndum

El projecte urbanístic/ambiental ha de respondre i contemplar:

Que hi ha al passeig del Ter?

El Ter dibuixa i delimita el sud de Manlleu al mateix temps que acull antigues fàbriques tèxtils i, des de fa uns anys, s’hi han instal·lat equipaments esportius, culturals, d’oci, restauració… Tot i així, hi predomina un bell espai natural. Auditoria del passeig .

 Com volem que sigui aquesta ribera del Ter?

Se us demana que contribuïu a redefinir el passeig del Ter tant sobre els espais més naturals com els trams més urbans. Es tracta de millorar aquest espai tenint en compte la seva funcionalitat i lligant-la amb el paratge natural i cultural que significa i caracteritza el passeig del Ter.

En primer lloc, cal que detecteu l’ús que en fan els ciutadans d’aquest espai per descobrir les oportunitats i mancances. En segon lloc, reflexioneu en com podeu apropar-hi i vincular-hi als ciutadans. En tercer lloc, haureu de reforçar o reorientar les intervencions urbanístiques i arquitectòniques existents per fer-lo més atractiu. Heu d’actuar sobre un dels sis espais que us proposem:

  1. Espai cultural 1 (sala polivalent, àgora, biblioteca, teatre, cinefòrum…)
  2. Entreteniment (discoteca, bolera, futbolí, billars, espai de concert…)
  3. Espai cultural 2 (sales de concert, exposicions…)
  4. Esportiu
  5. Lúdic (restauració i espai lúdic infantil)
  6. Mediambiental (Jardins botànic, miradors per veure ocells, zona natura…)

Com ho farem ?

Tot seguit a l’adjudicació de l’espai, haureu d’intervenir-hi mitjançant un disseny pautat que respectarà unes fases. Mentre aneu passant de fase a fase anireu recollint informació addicional que us ajudarà en la redacció del document i el procés d’esbossos i projecte. Tot plegat ho recopilareu a la vostra carpeta d’aprenentatge.

 fase de presentació del projecte

 Finalment haureu de presentar el projecte a tot el grup classe.

La novetat d’aquest projecte és que l’avaluació de la presentació es farà a partir de tres elements:

  1. autoavaluació: avaluació personal de cadascun dels membres del grup. Tan pel que fa a la seva tasca, com pel que fa a la tasca dels seus companys
  2. coavaluació: avaluació grupal i individual de la qualitat de la presentació per part de tot el grup classe
  3. avaluació sumativa: avaluació dels professors responsables del grup, considerant la qualitat de la presentació seguint la rubrica de presentacions de treballs.

 

Així doncs, el dia de la presentació es distribuiran uns fulls avaluatius per valorar la vostra feina i la dels  vostres companys.

 

En aquest projecte introduïm una estratègia d’avaluació nova: la carpeta d’aprenentatge. Cada grup haurà de presentar la seva.

La carpeta d’aprenentatge ens ha de permetre visualitzar que heu après al llarg de tot el projecte. De fet la carpeta és un recull ordenat d’evidències d’aprenentatge: llibretes de camp, material previ, esbossos, activitats resoltes, productes finals.

La carpeta ens servirà per veure què sabíem al començament del treball i què sabem al final.

 

Cada grup disposarà d’un porta folis que servirà de carpeta.

ESPOT PUBLICITARI

METODOLOGIA

Per fer el projecte es creen grups heterogenis d’alumnes de 4t d’ESO. Els components des diversos equips treballen amb ordinador, de forma simultània, cercant informació, creant un espot publicitari i deixant constància del seu treball en un bloc comú a tots els grups implicats en el projecte.

El professorat recorda els objectius del projecte, explica el producte final que cal obtenir en acabar el projecte, les pautes principals de treball, i dóna a conèixer els criteris d’avaluació.

Al llarg del procés es vetlla per tal que els alumnes s’impliquin en el projecte, i desenvolupin al màxim la creativitat i l’autonomia.

En finalitzar el projecte es valora l’espot publicitari, el bloc, i l’exposició oral del projecte amb determinades rúbriques d’avaluació. Els alumnes també valoren i opinen sobre el treball realitzat.

METODOLOGIA LA CATEDRAL – ESCOLA VIC CENTRE

Es proposa un treball en grups cooperatius, cadascú dels quals es marcarà en primer lloc, unes normes per tal d’assegurar el bon funcionament de l’equip i s’assignaràn uns càrrecs amb la intenció de que tothom tingui una tasca assignada i sigui el responsable de dur-la a terme: secretari, coordinador, portaveu i moderador. Però també es proposaran activitats en diferents tipus d’agrupaments, grups d’experts, per parelles, feines individualment i reflexions i posades en comú en gran grup.

Cada grup recollirà les informacions que es vagin trobant al diari de treball i individualment es va confeccionant la carpeta d’aprenentatge on cadascú afegeix com va aprenent.

 

Aprendre arquitectura, ensenyar arquitectura

Durant dues setmanes ens hem agrupat els 100 alumnes del cicle amb 3 grans grups en el que cada un d’ells hi intervenien entre 2 i 3 mestres. Per iniciar el projecte hem convidat a pares, avis i ex-mestres (fundadores, arquitecte, paleta….) que ens han aportat informació molt útil per començar enfilar les diferents activitats.

A partir d’aquesta informació inicial ens hem distribuït amb tres grans tallers:

a) Càlcul d’àrees i mesures i interpretació de plànols.

b) Itineraris i identificació d’elements arquitectònics

c)Aprenem a fer una maqueta i “construïm” l’escola

També hi ha hagut un petit grup d’alumnes que han fet de reporters i han documentat tot el projecte amb articles periodístics reculls gràfics, opinions… i tot està publicat al blog

PROJECTE INTERDISCIPLINAR: “EL CAMINO DE SANTIAGO”

METODOLOGIA

Es configuren grups heterogenis d’alumnes, promovent la importància de construir coneixements a partir de la interacció i l’ajuda entre els membres de l’equip de forma sistemàtica. Els alumnes, treballant de forma cooperativa i autònoma, hauran de superar diferents reptes al llarg del procés per tal de realitzar diferents productes finals: un treball escrit sobre els peregrins, la dieta adequada per fer el camí, la gastronomia, els costums, els llocs i monuments d’interès turístic i cultural de les principals de les poblacions de la ruta que seguiran els alumnes. També hauran de preparar exposicions orals, jocs de preguntes, i altres activitats relacionades amb les visites que realitzaran al llarg del Camino de Santiago.

LES PLANTES I EL MEDI

Com afecten els factors ambientals al creixement de les pebroteres?

METODOLOGIA

Com que el projecte es portarà a terme en un grup força homogeni de 18 alumnes es dóna llibertat als alumnes per configurar cinc equips de treball col·laboratiu, compostos per tres o quatre membres.

El professorat i l’alumnat estableixen les normes de treball en grups cooperatius en els diferents espai de treball (aula, laboratori i pati).

Tots els alumnes disposen d’ordinador a l’aula, per la qual cosa els alumnes de cada grup poden treballar simultàniament, desenvolupant el seu disseny experimental a les pàgines web d’un espai de Google Sites. A més a més, poden penjar i compartir diferents arxius (fotografies, vídeos, documents escrits, presentacions de diapositives…) mitjançant la plataforma oberta Google Drive. També poden cercar informació a Internet, anotant sempre les fonts consultades.

Per portar a terme la part pràctica del disseny experimental s’utilitzarà el laboratori i el pati de l’Institut. Al laboratori cada grup preparà el material necessari (diverses dissolucions per regar les pebroteres, capses folrades amb plàstic negre per tapar algunes mostres de plantes, etc.). Allà els diferents equips plantaran les pebroteres   i, després, les col·locaran en un espai del pati on es faran els tractaments oportuns, les observacions i l’enregistrament de resultats. Els alumnes podran fer ús del mòbil per fer fotografies o vídeos a fi d’observar l’evolució dels vegetals sotmesos a determinades condicions ambientals.

Al llarg del procés, cada grup fa ús d’un “diari de l’equip” en el qual els seus components anoten:

  • Les tasques realitzes
  • Què ha anat bé?
  • Què cal millorar?
  • Les tasques pendents

D’altra banda, es faciliten les diferents rúbriques d’avaluació als alumnes per tal que coneguin, en començar el projecte, el criteris d’avaluació del disseny experimental que han de portar a la pràctica i del qual han de deixar constància en una pàgina web; així com els criteris d’avaluació de l’exposició oral. També es donen eines d’autoavaluació del grup i coavaluació.

Es potencia el treball autònom dels diferents grups, de forma que el professorat només intervé quan apareixen conflictes, o bé quan cal orientar un equip cap una línia concreta de treball o d’investigació.

També es confecciona un qüestionari de valoració del projecte a fi de conèixer l’opinió dels alumnes en acabar el treball.

METODOLOGIA – PROJECTE ELS PEIXOS

Hem introduit la recerca sobre els peixos preparant activitats que apropessin els nens a la realitat del mar i que els ajudessin a comprendre millor les seves característiques.

Hem fet diferents tipus d’agrupacions segons les activitats que portavem a terme: amb el grup classe, amb petits grups i amb parelles. Els grups sempre han estat heterogenis i les parelles, algunes vegades, sorgides a partir d’un sociograma.

Hem aprofitat cada activitat per manipular, observar, compartir idees i reflexionar sobre el que hem fet i on hem arribat.

A partir de les diferents informacions hem anat decorant els passadissos reproduint el fons del mar, on hem experimentat , jugat, exposat, reflexionat i ens hem sentit com peixos a l’aigua.

Hem publicat a la web de l’escola un recull d’imatges de tot el que hem fet.

La temporització d’aquest projecte ha estat de 5 hores setmanals durant el mes de març.