IMPLEMENTACIÓ

 

Hi haurà múltiples solucions depenent de la investigació de cada grup.

Es buscaran webs, reportatges referents als continguts de les preguntes que seran la base de la investigació del treball en grup.

A la presentació del projecte es recordaran les conclusions de la setmana de l’ alimentació de 1r ESO i es plantejaran les preguntes que van quedar pendents de resposta el curs anterior  ( els tutors han realitzat una valoració de la setmana de l’alimentació amb els alumnes i aquí és on han sorgit respostes pendents)

La primera part de l’espai de treball es dedicarà a investigació i recerca, la segona part es redactarà la informació en un drive i després hauran de compartir-la.

En finalitzar  el dia cal resumir i explicar tot allò que han descobert i compartit en el document en el blog de cada grup.

IMPLEMENTACIÓ PROJECTE VoraTer. INSTITUT DEL TER

 

L’objectiu del projecte és que els alumnes facin una proposta urbanística i d’utilització d’una zona específica del passeig.del Ter. La metodologia de treball serà cooperativa i el que ens proposem avaluar és el producte final en si mateix.

Què vol dir això ? doncs que pensarem quines actuacions caldria efectuar a l’espai que s’assigni a cada grup perquè doni resposta a l’ús que li hem definit, o d’altres que es puguin considerar millors per modificar-lo.

Al llarg el passeig pensem que hi podem ubicar sis zones amb usos diferents:

  1. Espai cultural 1 (Sala polivalent, àgora, biblioteca, teatre, cinefòrum…)
  2. Entreteniment (discoteca, bolera, futbolin, billars, espai de concert…)
  3. Espai cultural 2 (Sales de concert, exposicions …)
  4. esportiu
  5. lúdic ( restauració i espai lúdic per nen/es)
  6. Mediambiental (Jardins botànic, miradors per veure ocells, zona natura …)
  1. Espai cultural 1: Aquest espai està situat on hi ha el Museu del Ter, i en ell hi heu de definir quines infraestructures s’hi poden afegir i per a quins usos estarien destinades, com pot ser la construcció d’una sala polivalent, una biblioteca o potser fer-hi un teatre exterior amb unes grades per a l’estiu poder-hi fer representacions a l’aire lliure o bé cinema, etc.
  2. Entreteniment. És la zona on hi ha la colònia Rusiñol, lloc de gran interès mediàtic ja que és on va viure el pintor Santiago Rusiñol. A la casa on va viure la família de l’artista, “ El Cau Faluga” des de l’any 2011 hi ha un restaurant.
  3. . Espai cultural 2: És la zona de l’antiga Fàbrica del Dolcet. Està situada desprès del pont del tren, per tant, allunyada del nucli del municipi. Potser és un lloc idoni per fer-hi alguna sala per fer-hi concerts o sales d’exposicions..
  4. Esportiu: Espai ubicat on actualment hi ha el pavelló d’esports i el camp de futbol. Per tant s’hi poden construir altres edificis esportius, com pistes de pàdel, un rocòdrom, una sala de fitness, circuit d’atletisme….
  5. Lúdic: És l’espai on actualment s’hi col·loquen les atraccions per la Festa Major i la seva situació està més a tocar al centre del poble (la Plaça Major). És un indret apropiat per edificar-hi restaurants, bars, espais lúdics pels més menuts, etc.
  6. Mediambiental. És l’espai de “La Debesa”, que té una gran importància mediambiental. Aquí hi podeu crear un jardí botànic, diferents miradors per observar els ocells o fer una zona de pícnic vigilada, un embarcador per passejar pel riu, etc..

Un cop assignat l’espai a cada grup, ho hauran de plasmar en el plànol corresponent instal.lat  a la paret del passadís. Serà un plànol per curs.
Cadascun dels grups de classe tindrà assignat un espai.
A la paret del passadís hi haurà dos plànols, un per cada grup, com l’indicat però amb un escalat prou gros (3 metres d’allargada x 90 centímetres d’amplada), per garantir que cada subgrup cooperatiu hi pugui reflectir el projecte que proposi així com els elements patrimonials i ambientals.

FASES
Hi haurà quatre fases a l’hora de desenvolupar el projecte:

  1. fase d’auditoria.
  2. fase de memoràndum
  3. fase d’execució del projecte
  4. fase de presentació
  1. fase d’auditoria:
    La primera fase la dedicarem a estudiar tots els valors patrimonial i ambientals que podem anar trobant al llarg del passeig. Cal que tot el grup estigui molt atent a les explicacions  que faran especialistes del Museu del Ter al llarg de tot el recorregut des del Cau Faluga fins a Can Llanes, perquè no sabreu l’espai que se us adjudica fins el dia següent.

Aspectes patrimonials
Al llarg del recorregut ens pararem en 16 punts on hi trobarem elements patrimonials d’interès. Posteriorment cada grup haurà de resumir en una fitxa, que trobareu el moodle,  els que li corresponen a la seva zona.
Cada grup disposarà d’un document cedit pel Museu que els servirà per completar la informació recollida “in situ”.

Aspectes ambientals
Pel que fa als aspectes ambientals es destacaran 6 zones específiques que més o menys coincidiran amb els sis espais escollits. Cada grup haurà de sintetitzar la informació  en la fitxa corresponent.
Al llarg del tot el trajecte veurem, segurament,  12 espècies vegetals i 6 d’animals. Les vegetals s’aniran repetint al llarg del recorregut i les animals seran aleatòries ( no podem assegurar el lloc on visionarem un ocell determinat). Un cop a l’institut a cada grup li adjudicarem dues especies vegetals i una d’animal. Llavors el grup redactarà la fitxa corresponent.
Tots els alumnes hauran de fer un llibreta de camp

2.fase  de memoràndum.

 En aquesta fase caldrà que el grup especifiqui quin és el seu objectiu de transformació de la zona adjudicada. Quin ús voleu que tingui, què hi voleu posar, construir, ubicar, com ho rendibilitzareu. Segurament us sorgiran moltes preguntes a l’hora de definir els objectius del projecte. Per exemple, com es pot finançar la proposta? o on es pot comprar material urbà? Caldrà que formuleu bé el dubte en una pregunta ben argumentada.
Hi haurà un PUNT D’INFORMACIÓ a la sala de visites e l’institut. Allà hi haurà un professor del centre i un responsable de l’oficina de promoció econòmica (OPE) de Manlleu que us ajudaran a resoldre els problemes.
Un cop disposeu de tota la informació us caldrà redactar una memòria del projecte que proposeu.
Al final del tercer dia s’haurà de presentar el MEMORÀNDUM

La metodologia del disseny del memoràndum es basa en el plantejament d’una sèrie de qüestions que donaran forma, coherència i sentit al projecte. Les qüestions a respondre seran:

  • Què s’està fent a l’espai en la qual es vol intervenir?
  • Quines són les necessitats sobre les que volem intervenir?
  • Quines prioritats i estratègies ens plantegem per la nostra intervenció?
  • Com, quan i amb quins recursos durem a terme la nostra intervenció?
  • S’han obtingut els resultats esperats?

Cada un d’aquests interrogants és tradueix en una de les fases del memoràndum:

– Anàlisi de la realitat: l’estudi de la realitat en la qual es vol intervenir és bàsic per la concreció dels objectius que guiaran la vostra tasca, dirigint-se principalment a l’anàlisi dels destinataris de l’acció. En aquesta etapa cal donar resposta a la situació concreta que es vol modificar, les causes que originen aquesta situació o problemàtica, els actors que intervenen i els seu paper vers aquesta situació.

– Detecció de necessitats:  el diagnòstic de les necessitats. Es compararà la situació real amb la desitjada i es valorarà allò que es pot i es vol fer en l’espai assignat.

– Definició d’objectius: els objectius guiaran totes les decisions que haguem de prendre en relació al projecte. Redactats en diverses categories (generals, específics, a llarg, mitjà i curt termini…) complementaris i excloents.

– Planificació de la intervenció i l’organització dels recursos: consisteix en la designació de la metodologia, el procediment a seguir, el temps, l’espai i els recursos, la identificació de tasques i l’assignació de persones a aquestes tasques o activitats. La planificació en aquest nivell significa preveure, organitzar, fixar calendari i fer el pressupost.

– Avaluació:  Es conforma identificant els indicadors que us han de permetre l’anàlisi del projecte amb l’objectiu de garantir la seva idoneïtat i desenvolupament

  1. fase d’execució del projecte

 Iniciarem la redacció i concreció del projecte: plànols, dibuixos, fitxes, pressupostos d’execució, objectius d’ús, mecanismes d’avaluació de resultats, identificació d’estratègies per assegurar l’execució de la proposta.

L’objectiu del treball és el projecte en si mateix.

El projecte, de fet, és la concreció definitiva, ampliada i detallada del memoràndum

El projecte urbanístic/ambiental ha de respondre i contemplar:

Que hi ha al passeig del Ter?

El Ter dibuixa i delimita el sud de Manlleu al mateix temps que acull antigues fàbriques tèxtils i, des de fa uns anys, s’hi han instal·lat equipaments esportius, culturals, d’oci, restauració… Tot i així, hi predomina un bell espai natural. Auditoria del passeig .

 Com volem que sigui aquesta ribera del Ter?

Se us demana que contribuïu a redefinir el passeig del Ter tant sobre els espais més naturals com els trams més urbans. Es tracta de millorar aquest espai tenint en compte la seva funcionalitat i lligant-la amb el paratge natural i cultural que significa i caracteritza el passeig del Ter.

En primer lloc, cal que detecteu l’ús que en fan els ciutadans d’aquest espai per descobrir les oportunitats i mancances. En segon lloc, reflexioneu en com podeu apropar-hi i vincular-hi als ciutadans. En tercer lloc, haureu de reforçar o reorientar les intervencions urbanístiques i arquitectòniques existents per fer-lo més atractiu. Heu d’actuar sobre un dels sis espais que us proposem:

  1. Espai cultural 1 (sala polivalent, àgora, biblioteca, teatre, cinefòrum…)
  2. Entreteniment (discoteca, bolera, futbolí, billars, espai de concert…)
  3. Espai cultural 2 (sales de concert, exposicions…)
  4. Esportiu
  5. Lúdic (restauració i espai lúdic infantil)
  6. Mediambiental (Jardins botànic, miradors per veure ocells, zona natura…)

Com ho farem ?

Tot seguit a l’adjudicació de l’espai, haureu d’intervenir-hi mitjançant un disseny pautat que respectarà unes fases. Mentre aneu passant de fase a fase anireu recollint informació addicional que us ajudarà en la redacció del document i el procés d’esbossos i projecte. Tot plegat ho recopilareu a la vostra carpeta d’aprenentatge.

 fase de presentació del projecte

 Finalment haureu de presentar el projecte a tot el grup classe.

La novetat d’aquest projecte és que l’avaluació de la presentació es farà a partir de tres elements:

  1. autoavaluació: avaluació personal de cadascun dels membres del grup. Tan pel que fa a la seva tasca, com pel que fa a la tasca dels seus companys
  2. coavaluació: avaluació grupal i individual de la qualitat de la presentació per part de tot el grup classe
  3. avaluació sumativa: avaluació dels professors responsables del grup, considerant la qualitat de la presentació seguint la rubrica de presentacions de treballs.

 

Així doncs, el dia de la presentació es distribuiran uns fulls avaluatius per valorar la vostra feina i la dels  vostres companys.

 

En aquest projecte introduïm una estratègia d’avaluació nova: la carpeta d’aprenentatge. Cada grup haurà de presentar la seva.

La carpeta d’aprenentatge ens ha de permetre visualitzar que heu après al llarg de tot el projecte. De fet la carpeta és un recull ordenat d’evidències d’aprenentatge: llibretes de camp, material previ, esbossos, activitats resoltes, productes finals.

La carpeta ens servirà per veure què sabíem al començament del treball i què sabem al final.

 

Cada grup disposarà d’un porta folis que servirà de carpeta.

IMPLEMENTACIÓ SEGIMON COMAS

 

A EDUCACIÓ INFANTIL hem partit de l’observació directa del riu i a partir d’activar els coneixements previs dels alumnes sobre aquelles coses que ja saben ens hem plantejat allò que volem saber.

Preguntes que han sortit:

  • ON COMENÇA EL NOSTRE RIU TER?
  • PER QUINS POBLES PASSA?
  • QUI POSA L’AIGUA AL RIU?
  • QUINS ANIMALS HI VIUEN?
  • COM ES POT TRAVESSAR EL RIU?
  • COM ES NETEJA L’AIGUA DEL RIU?
  • PER QUÈ L’AIGUA FA DIFERENTS SOROLLS?

A partir d’aquests interessos dels alumnes el treball ha anat prenent forma per descobrir les respostes.

El plantejament de l’activitat es fa fora de l’aula, anant al riu i amb activitats més lliures i de descoberta pròpia i amb d’altres activitats més dirigides per tal d’anar concretant els resultats obtinguts d’allò que investiguem.

Hem organitzat uns tallers amb 4 grups d’alumnes i hem anat realitzant les  activitats en grups reduïts  de manera vivencial, directa i manipulativa.

CICLE INICIAL hem partit de la pregunta següent:

Com afecta el riu al poble de Sant Quirze?”

Hem fet observació directa del nostre tram del   riu i també hem fet diferents activitats relacionades amb el riu.

En equips de treball hem observat i pres dades per donar resposta a diferents preguntes:

-Quins arbres hi ha a les ribes del riu?

-Quins insectes i animals veiem a la zona del riu?

-De quin color és l’aigua?

-Si tanquem els ulls, què sentim?

Ens hem adonat que els mapes ens ajuden a situar el nostre tram de riu. Hi ha mapes sobre paper i n’hi ha de digitals.

Amb la utilització del GOOGLE MAPS I STREET VIEW visualitzem el nostre tram de treball.

A CICLE MITJÀ activem els coneixements previs a partir del coneixement de la xarxa hidrogràfica al territori del Bisaura. Per facilitar el treball es projecta un audiovisual i es fa posada en comú de conceptes clau sobre el riu i sobre la història del riu TER.

Els objectius són:

  • Aprofundir en el coneixement del riu Ter a partir d’un treball de camp en un tram d’aquest riu.
  • Fer una investigació que ens permeti respondre la pregunta inicial del projecte:

“Com és el riu Ter al Bisaura i a Osona?”

Els alumnes de CM” també treballen la xarxa hidrogràfica de la comarca d’Osona.

CM1: coneixement del riu Ter al Bisaura

CM2: coneixement del riu Ter al Osona

 

  • En cada bloc de treball del projecte els alumnes han de completar una tasca i en la posada en comú a l’aula s’extreuran les conclusions per publicar en un Google Sites de cicle.
  • Es  parteix d’activitats guiades i concretes per evolucionar cap a un treball més ampli on cadascú pot assolir diferents nivells d’execució.
  • El projecte s’ha desenvolupat per grup classe d’acord amb els blocs de treball següents: Presentació del projecte, Llegim, Noticiario, Ens situem, Observem, The river, Som artistes, Treball autònom.
  • En cada bloc de treball es presenta la tasca a realitzar, la metodologia i l’objectiu. Es pacta amb els alumnes l’avaluació de l’activitat (rúbrica).
  • En cada bloc de treball hi ha unes activitats bàsiques que ha de realitzar tot l’alumnat, activitats obertes per potenciar la creativitat i la investigació que es poden realitzar en diferents nivells d’execució.
  • L’avaluació és continuada i formativa a partir de les pautes consensuades de cada bloc de treball
  • Autoavaluació i coavaluació (rúbrica)

A CICLE SUPERIOR hem partit de la pregunta següent:

“LO RIU ÉS VIDA?”

A partir d’una analítica d’aigua a un tram del riu Ter hem buscat evidències de la vida al riu i hem elaborat un informe que hem enviat al Projecte Rius.

A partir d’aquesta sortida hem avançant en el treball descrivint el recorregut, reconeixent plantes i animals al llarg del camí, detectant diferències entre el bosc de ribera i el de muntanya mitjana.

Les colònies d’aquest curs s’han realitzat al Delta de l’Ebre per tant hem pogut establir semblances i diferències entre els dos entorns.

Per ampliar el treball s’han volgut conèixer i tenir referències d’altres rius del món.

També ens hem volgut endinsar en la història d’un nen que recorre el Riu Ter a la recerca d’un tresor.

El tresor del riu Ter” de Xavier Margenat

IMPLEMENTACIÓ

En la fase d’implementació del projecte els alumnes van treballant en equip, guiats i supervisats pel professorat per portar a terme primer la maqueta i després l’exposició.

En la fase de creació de la maqueta els alumnes dissenyen, planifiquen i creen el seu habitatge. En la fase de creació de l’exposició primer consensuem (pluja d’idees i presa d’acords) com volem la nostra exposició i després treballem en equips per aconseguir-ho.

A mesura que van avançant hi ha una avaluació diària del treball en equip a través d’una rúbrica que avalua la planificació, la gestió del temps, la resolució de conflictes i el compromís dels membres de l’equip. A més, els alumnes avaluen la sessió pel què fa a aquests ítems i fan una coavaluació dels membres del grup. Aquesta valoració suma en la valoració final en l’apartat de competència d’autonomia personal i social.

D’altra banda han de dissenyar unes carteles per a l’exposició on han de sintetitzar la informació més important (prèviament consensuada) referent al període històric del seu habitatge en llengua catalana i anglesa. Això ho fan seguint una fitxa de treball dissenyada per tal de que els alumnes elaborin amb autonomia però de manera unificada les carteles de la seva maqueta per posar a l’exposició.

També han de fer una exposició oral davant dels seus companys amb una presentació digital que deixaran penjada al classroom per tal de que els companys puguin revisar i repassar per jugar a un kahout. El professorat avalua l’exposició oral dels alumnes amb una rúbrica. També recull les puntuacions obtingudes al Kahout.

Els mateixos alumnes elaboren també, amb la supervisió del professorat les preguntes del kahout del seu període històric.

I per últim tots els alumnes autoavaluen tot jugant al kahout el seu grau de coneixement en relació a cada període històric, les característiques dels habitatges, els materials, etc…

Una segona fase de la implementació del projecte es la creació de l’exposició. Per fer-ho demanem la col·laboració d’una persona experta en museística que dona idees als alumnes en una xerrada general. A partir d’aquí, primer en petits grups i després en assemblea decidim com serà la nostre exposició, què necessitem per fer-la i com ens organitzem per aconseguir-ho. Un cop decidit això tots els equips es posen a treballar per enllestir l’exposició i per fer una inauguració on es convidarà als pares.

 

 

 

IMPLEMENTACIÓ DE LA CATEDRAL – ESCOLA VIC CENTRE

Ordenant les idees que han sortit en el què volem saber de la Catedral, veiem que podem treballar dos grans blocs de continguts: les etapes de la història, per situar i conèixer el context en el que es va construir i l’escala per a fer la maqueta de la Catedral.

Dels cinc grups de treball de l’aula, es distribueixen les cinc etapes de la història: prehistòria, edat antiga, edat mitjana, edat moderna i edat contemporània.

Seguint els passos d’una webquest aniran trobant les característiques més importants de cada etapa que hauran de resumir en un power point per després explicar a la resta. A més consensuem pensar cinc preguntes clau per comprovar que tothom tingui una idea global de cada etapa. Aquestes preguntes es passen a format carta per tal que el final en quedi un joc de cartes de les etapes de la història.

Cada grup confeccionarà la part del fris cronològic corresponent a la seva etapa per després situar-hi la Catedral.

Per parelles s’ofereix un text de la Catedral que s’ha de resumir i posar en comúen gran grup. Es prepara una entrevista a un historiador de la ciutat que ens farà una xerrada sobre la Catedral. Amb tota aquesta informació, individualment cada alumne dissenya un tríptic per incentivar la visita de la Catedral a qualsevol turista que passi per Vic. Aquest, ens servirà com a fulletó per repartir a les famílies el dia de l’exposició.

Per introduir el tema de l’escala es planteja un activitat conjuntament amb el grup classe. Sortim al pati amb cintes mètriques per mesurar diferents espais: la caseta, una porteria… i comencem a relacionar mida i escala. Per grups d’experts i diferents materials de l’aula intenten reproduir aquests elements. És un bon assaig abans de construir la maqueta.

 

Aprendre arquitectura, ensenyar arquitectura

Els objectius del projecte són els següents:

  • Resoldre la pregunta que ens ha motivat a iniciar el projecte.
  • Conèixer la història de la nostra escola.
  • Ser conscients de l’espai que ocupem.
  • Obtenir informació a partir de diferents fonts (orals, gràfiques…)
  • Interpretar plànols, mapes, línies cronològiques…
  • Conèixer el vocabulari específic sobre el tema.
  • Manipular i interpretar diferents mesures relacionades amb l’arquitectura (escales, proporcions, àrees…)
  • Observar i experimentar sensorialment.
  • Comparar les eines d’ús manual amb les que ens ofereixen les noves aplicacions tecnològiques.
  • Interpretar des d’una altra mirada diferents elements que configuren un determinat espai.
  • Adonar-se que el buit és un element més de la construcció.
  • Aprendre la importància del rigor en el treball per arribar als objectius proposats .
  • Deixar constància gràfica de la feina realitzada entre tots, documentar les activitats i fer-ne la difusió.
  • Realitzar i presentar la maqueta de l’escola.

 ÀMBITS:

  • Lingüístic/Llengua catalana
  • Matemàtiques
  • Coneixement del medi
  • Expressió artística
Imatge de previsualització de YouTube

 

 

PROJECTE INTERDISCIPLINAR: “EL CAMINO DE SANTIAGO”

IMPLEMENTACIÓ

S’estableixen el objectius següents:

  • OBJECTIUS COMUNS A TOTES LES ÀREES
  • Afavorir un aprenentatge motivador, que enforteixi l’autoconfiança a fi que els i les alumnes prenguin les seves pròpies decisions i aprenguin a actuar de forma independent.
  • Utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: recerca, elaboració i presentació, amb ajut dels mètodes tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies.
  • Fomentar la interacció i l’autonomia.
  • Assumir la doble responsabilitat d’aprendre i d’ajudar a aprendre mitjançant un treball col·laboratiu.
  • Estructurar un treball de gran envergadura
  • OBJECTIUS GENERALS DEL CAMINO DE SANTIAGO
  • Buscar l’origen i apogeu (XII-XIII)
  • Conèixer les etapes del “Camino de Santiago” amb les principals evidències històriques i artístiques de cadascuna.
  • Assenyalar en un mapa els diversos camins de Sant Jaume.
  • Fer una fitxa de les etapes del camí francès.
  • Conèixer el peregrí: motivacions, experiències personals, menú, vestit…
  • Realitzar el mapa de les etapes que van de Nájera a Burgos: Topografia, escales…Cap a finals del projecte es farà una sortida de 4 dies a aquest llocs: Nájera, Berceo, San Millán de la Cogolla, Santo Domingo de la Calzada, Atapuerca i Burgos. Referenciar els monuments i espais d’interès.
  • Conèixer experiències personals de “caminants”
  • Cada grup profunditzarà en 5 etapes del camí francès. De cada una se’n buscaran: curiositats, pobles i ciutats, paisatges, llegendes, històries, personatges, monuments…
  • OBJECTIUS DE L’ÀREA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA
  • Utilitzar la llengua castellana per expressar-se oralment i per escrit de la forma més adequada a cada situació de comunicació.
  • Utilitzar la llengua castellana com a instrument per a adquirir nous coneixements, per desenvolupar processos d’abstracció i per analitzar i interpretar la realitat.
  • Reconèixer i aplicar les normes lingüístiques del castellà, amb especial atenció a les ortogràfiques.
  • Reconèixer i ser capaç d’utilitzar els diferents tipus de texts i les seves estructures formals:
    • Diari de classe (cada dia el escriurà un membre del grup)
    • Descripció de paisatges, monuments …
    • Text expositiu.
  • Distingir les principals èpoques artístiques i literàries, els seus trets característics i els autors i obres més representatius.
  • Interpretar i emprar la lectura i l’escriptura com a formes d’enriquiment cultural, alhora que com a fonts de plaer personal, i fomentar l’hàbit de la lectura mitjançant texts adequats a l’edat.
  • Conèixer la música popular com una de les manifestacions de la cultura.
  • Comprendre que la transmissió oral és una font important per a la transmissió de manifestacions culturals.
  • Estudiar les cantigas com a principal manifestació de la música profana medieval, i la seva importància en el Camí de Santiago.
  • Conèixer llegendes que tenen relació amb les diferents etapes del Camí de Santiago.
  • Cercar i conèixer curiositats del Camí.
  • Veure com eren els Manuscrits. Cercar i intentar interpretar alguns fragments.
  • Conèixer els inicis de la literatura castellana i el context social i cultural en el qual es desenvolupa.
  • Conèixer els principals autors i obres de la Literatura castellana medieval.
    • Lectura i comentari de texts de Gonzalo de Berceo, mesteres de joglaria (Cantar del meu Cid) i clerecia.
    • Estudiar el romance com un dels principals cants narratius.
    • Buscar l’origen de la llengua castellana. Aparició de la Llengua castellana: glosas silenses y emilianenses. Característques de la llengua a l’època medieval y comparació amb l’actual.
  • Situar el naixement de les llengües romàniques en l’espai i el temps. Destacar i comparar algunes característiques de la seva evolució en comparació amb el castellà
  • Distingir les llengües romàniques en l’actualitat.
  • Conèixer alguns préstecs lingüístics: arabismes i gal·licismes.
  • Conèixer alguns texts de cant gregorià.
  • Llengua i cultura a l’Edat Mitjana. Els monestirs.
  • OBJECTIUS DE L’ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS
  • Conèixer i identificar les unitats de relleu principals de la Península Ibèrica.
  • Entendre els conceptes bàsics de geografia política de la Península Ibèrica.
  • Reconèixer les principals activitats agràries de determinades zones d’Espanya.
  • Relacionar els sectors econòmics més importants d’Espanya amb la seva geografia física i política.
  • Identificar la importància del jaciment d’Atapuerca dins el context de Prehistòria a Europa.
  • Identificar els trets bàsics de la societat medieval que van donar lloc al fenomen dels pelegrinatges.
  • Reconèixer els principals trets artístics de la Catedral de Santiago de Compostel.la i analitzar les pintures i escultures romàniques i gòtiques.
  • Conèixer, saber i ubicar les diferents etapes del Camí.
  • Descriure els principals monuments del Camí.
  • Identificar els diferents tipus de construccions inherents al Camí: esglésies, hospitals, etc.
  • Identificar i descriure diferents tipus de gràfics al•lusius a aspectes importants del Camí.
  • Identificar i descriure plànols amb les seves característiques més importants.
  • Utilitzar adequadament les fonts primàries.
  • Valorar el patrimoni històric artístic de les diverses Comunitats i d’Espanya.
  • Conèixer la influència francesa en el Camí de Santiago.

Per assolir els objectius prèviament definits del projecte s’han planificat, temporitzat i posat en pràctica una sèrie d’activitats diverses o iguals pels diferents grups de treball en funció del nivell de dificultat, com ara les següents:

  • Treball escrit sobre l’origen del camí, l’evolució del nombre peregrins al llarg dels anys, l’alimentació adequada durant les llargues rutes, els monuments, la gastronomia i els llocs d’interès cultural o turístic de les diferents poblacions del camí, la literatura i l’estructura social de l’època medieval.
  • Campionat de trivial, basat en preguntes i respostes sobre el Camino de Santiago.
  • Exposicions orals de diferents temes treballats al llarg del projecte.
  • Viatge al tram que va de Navarrete a Burgos, amb visites a San Millán de la Cogolla, Atapuerca i Burgos.
  • Recorreguts a peu de tres trams de 15, 21 i 23 quilòmetres respectivament.

El projecte es duu a terme en dues sessions setmanals d’octubre a finals de maig. Els alumnes porten a terme les diferents activitats treballant sempre en grups heterogenis col·laboratius. A mitjan del mes de maig es fa la sortida de quatre dies amb tots els alumnes.

ESPOT PUBLICITARI

 IMPLEMENTACIÓ

El projecte consisteix en la realització d’un espot de publicitat institucional dirigit a un públic jove que llenci el missatge de fer un ús responsable de les TIC, identifiqui els avantatges i inconvenients del comerç electrònic o exposi certes recomanacions a l’hora de consumir jocs en línia. El projecte es vincula amb el programa Consumópolis 12.

Els objectiu que ha d’assolir l’alumnat en el desenvolupament del treball, són:

  • Comprendre la importància de fer un ús responsable de les TIC, el comerç electrònic i els jocs en línia.
  • Sintetitzar els continguts sobre consum responsable en un discurs argumentatiu/expositiu i destinat a un públic jove, que incideixi en el seu paper com a consumidors.
  • Ser capaç de confeccionar un missatge publicitari a partir dels continguts apresos a la matèria de llengua catalana sobre el llenguatge publicitari.
  • Gravar i editar un vídeo i tractar-lo perquè pugui impactar sobre el públic jove.
  • Desenvolupar un pla de treball que permeti realitzar el projecte en el termini previst
  • Treballar en equip amb un assignació de rols que impliquin diferents responsabilitats i coordinació per a poder crear un únic producte final que sigui fruit del treball de tots.

Pel desenvolupament del projecte s’han configurat 9 grups d’alumnes de quart d’ESO i s’ha repartit les tres temàtiques diferents: ús responsable de les TIC, el comerç electrònic, i els jocs en línia. Alguns dels alumnes cursen la matèria d’Economia i d’altres no; per tant, a uns alumnes se’ls ha encarregat la tasca d’elaborar el missatge (què diu?) i a la resta de determinar els elements que acompanyaran al missatge i el faran més notori (com es diu?)

Després s’han donat orientacions als alumnes de les tasques a realitzar

  • Recerca sobre el tema
  • Identificació dels elements de llenguatge publicitari (imatge, color, so, discurs oral o escrit,…) en relació a la seva funció
  • Elaboració d’un missatge publicitari. Briefing creatiu on s’exposen tots els elements.
  • Enregistrament i realització de l’espot
  • Redacció d’una entrada al bloc del concurs Consumópolis per acompanyar l’espot en un text expositiu o argumentatiu sobre el tema.

També s’ha establert un període per dur a terme el treball i la data d’exposició. Amb aquestes pautes s’ha demanat als grups que elaboressin la seva pròpia temporització i la plasmessin en un diari de treball on cada dia constessin les tasques a fer, les persones assignades a cada feina i la valoració al final de la sessió..

En la data de l’exposició, tots els grups han mostrat el vídeo i han explicat i justificat el contingut del seu missatge i les imatges de l’espot publicitari, així com la música, els colors, el text incrustat, i altres elements presents a la campanya publicitària.

LES PLANTES I EL MEDI

Com afecten els factors ambientals al creixement de les pebroteres?

IMPLEMENTACIÓ

El present projecte es basa en la realització de cinc dissenys experimentals amb control de variables a fi de determinar la influència de diferents factors ambientals (llum, acidesa de l’aigua, salinitat, quantitat d’aigua de reg, i concentració de nutrients) sobre el creixement i el desenvolupament de les plantes.

 Al llarg del projecte es pretenen assolir els objectius següents:

  • Utilitzar el mètode científic.
  • Saber fer un bon disseny experimental.
  • Interpretar les dades obtingudes de l’observació, l’evidència i experimentació.
  • Saber emprar diferents eines TIC (pàgines web, presentacions de diapositives, vídeos…).
  • Expressar amb claredat les idees científiques, oralment i per escrit, utilitzant amb correcció el llenguatge científic i, quan sigui necessari, gràfics o diagrames.

S’han configurat cinc grups d’alumnes de quart d’ESO de l’Institut Castell del Quer. Aplicant el mètode científic, cada equip ha portat a terme un disseny experimental per conèixer els efectes d’un determinat factor ambiental sobre diversos grups de pebroteres de l’espècie Capsicum baccatum. 

Cada equip de treball, partint de deu pebroteres, ha establert quatre grups experimentals en els quals s’han variat els valors del factor ambiental objecte d’estudi. A més,  s’ha treballat amb un grup control que ha permès la comparació amb els resultats que s’obtenen en els grups experimentals.

Cada grup ha fixat totes les altres variables que podien afectar el creixement de les plantes: quantitat i tipus de terra, el volum d’aigua de reg, la temperatura, la humitat ambiental, etc.

Periòdicament, s’han fet observacions de l’estat de salut i de l’aspecte de les plantes, s’ha mesurat la longitud de les tiges i s’ha comptat el nombre de fulles. S’han enregistrat les dades mitjançant anotacions, fotografies i vídeos. Finalment, s’han realitzat gràfics amb les dades recopilades al llarg de l’experiment, i s’han analitzat els resultats obtinguts.

També s’ha fet una recerca a Internet sobre un problema mediambiental relacionat amb els efectes del factor ambiental estudiat. D’altra banda, s’ha cercat una notícia actual referent al tema treballat.

Al llarg del procés, els alumnes han posat per escrit les diferents etapes de la seva recerca en una pàgina web, així com els resultats obtinguts i les conclusions finals, per tal de treballar la competència lingüística escrita. També han preparat una presentació de diapositives, com a suport a l’exposició final del treball, en la qual s’ha valorat l’expressió oral.

 foto ph petita 2

Experiments relacionats amb la ràdio

Experiments relacionats amb la ràdio

 

Es va partir de la idea que la ràdio es transmet per ones i per demostrar que existeixen es van fer diversos experiments:

  • Posar paperets que estan sobre paper film tensat en una caixa i a l’engegar l’altaveu gros al costat, per l’efecte de les ones, es mouen els papers.
  • S’escoltaven el cor entre ells amb un fonendoscopi.
  • Van experimentar el joc del telèfon (dos gots i un cable que els uneix) i tenien diferents tipus de cables (cordill, filferro, llana, elàstic) per comprovar si tots transmetien les ones de la mateixa manera.
  • Vam posar un despertador en diferents caixes folrades per veure com aïllen del so (suro, fusta i cotofluix).

Vam aprofitar els dimarts a la tarda que fem tallers d’experiments amb agrupacions internivells (de p3 fins a 6è).