AVALUACIÓ

Al llarg del projectes es recullen diferents evidències d’avaluació per tal d’anar situant als alumnes en una graella en funció del grau d’assoliment de cada criteri d’avaluació prèviament fixat en el moment de la programació del projecte.

Els instruments d’avaluació utilitzats són:

rúbrica treball en equip (tant pel què fa al llarg del procés de construcció de la maqueta com al llarg de l’organització i la realització de l’exposició)

autoavaluació de les sessions per part dels alumnes (equip)

qüestionari d’autoavaluació del procés seguit en l’elaboració de les maquetes (individual)

rúbrica avaluació maquetes (on es valora la fitxa de planificació, el procés seguit, i el resultat final)

rúbrica exposició oral

Kahout

avaluació de les carteles (tant pel què fa al contingut com a l’expressió escrita)

No en interessa tant avaluar el producte final com el procés d’aprenentatge que han fet per arribar-hi. Pensem que el producte final és l’excusa per treballar i avaluar competències de l’àmbit cientifico-tècnic, social, lingüístic, d’autonomia personal i social i digital al llarg del projecte.

Els alumnes s’impliquen en el procés d’avaluació de la competència d’autonomia personal i social ja que fan autoavaluació diària de la planificació, la gestió del temps, la resolució de conflictes i el compromís de tots els membre de l’equip.

També participen en l’elaboració de la bateria de preguntes del Kahout.

Els alumnes treballen en equip però es dissenyen activitats que permetin recollir valoracions individuals com: el qüestionari d’autavaluació, els resultats del kahout, part de la rúbrica de l’exposició oral així com l’observació sistemàtica i valoració diària del professor.

El fet d’acabar el projecte amb una exposició ens permet comprovar si els alumnes han fet un aprenentatge significatiu ja que han de fer de guies de l’exposició i explicar, davant d’alumnes de primària i pares el què han après.

Els alumnes un cop acabat el projecte fan un recull i valoració final del què s’ha treballat en una carpeta d’aprenentatge de projectes que van elaborant al llarg del curs (alguns ho han fet en format document i d’altres han utilitzar el “sides”)

 

IMPLEMENTACIÓ

En la fase d’implementació del projecte els alumnes van treballant en equip, guiats i supervisats pel professorat per portar a terme primer la maqueta i després l’exposició.

En la fase de creació de la maqueta els alumnes dissenyen, planifiquen i creen el seu habitatge. En la fase de creació de l’exposició primer consensuem (pluja d’idees i presa d’acords) com volem la nostra exposició i després treballem en equips per aconseguir-ho.

A mesura que van avançant hi ha una avaluació diària del treball en equip a través d’una rúbrica que avalua la planificació, la gestió del temps, la resolució de conflictes i el compromís dels membres de l’equip. A més, els alumnes avaluen la sessió pel què fa a aquests ítems i fan una coavaluació dels membres del grup. Aquesta valoració suma en la valoració final en l’apartat de competència d’autonomia personal i social.

D’altra banda han de dissenyar unes carteles per a l’exposició on han de sintetitzar la informació més important (prèviament consensuada) referent al període històric del seu habitatge en llengua catalana i anglesa. Això ho fan seguint una fitxa de treball dissenyada per tal de que els alumnes elaborin amb autonomia però de manera unificada les carteles de la seva maqueta per posar a l’exposició.

També han de fer una exposició oral davant dels seus companys amb una presentació digital que deixaran penjada al classroom per tal de que els companys puguin revisar i repassar per jugar a un kahout. El professorat avalua l’exposició oral dels alumnes amb una rúbrica. També recull les puntuacions obtingudes al Kahout.

Els mateixos alumnes elaboren també, amb la supervisió del professorat les preguntes del kahout del seu període històric.

I per últim tots els alumnes autoavaluen tot jugant al kahout el seu grau de coneixement en relació a cada període històric, les característiques dels habitatges, els materials, etc…

Una segona fase de la implementació del projecte es la creació de l’exposició. Per fer-ho demanem la col·laboració d’una persona experta en museística que dona idees als alumnes en una xerrada general. A partir d’aquí, primer en petits grups i després en assemblea decidim com serà la nostre exposició, què necessitem per fer-la i com ens organitzem per aconseguir-ho. Un cop decidit això tots els equips es posen a treballar per enllestir l’exposició i per fer una inauguració on es convidarà als pares.

 

 

 

METODOLOGIA

La metodologia es basa en aquests punts:

  • pluja d’idees i consens comú
  • treball cooperatiu
  • contextualització

D’aquesta manera, les decisions que afecten a tots en general es prenen en assemblea amb la tècnica de pluja d’idees i arribant a un acord comú.

“El primer que es va acordar va ser quines civilitzacions tindria la nostra exposició o museu: Prehistòria (paleolític, neotític), Grècia, Roma, Edat mitjana, Futur”

Un cop es tenen els aspectes generals clars, els alumnes treballen en grups cooperatius.

“Els professors agrupen els alumnes en grups coopertius.  Cada grup es centrarà en una civilització a partir de la qual treballar la seva maqueta: 3 grups el neolític, 3 el paleolític, 1 grècia, 1 roma, 1 edat mitjana, 4 cases del futur”

S’utilitza una “carpeta d’equip” en la que cada grup hi té les pautes pel repartiment de càrrecs, la planificació de la feina, la revisió de les sessions,  l’avaluació entre iguals i l’avaluació per part del professorat.

Es potencia la connexió amb la realitat més propera i per tant, quan sorgeixen necessitats es proporciona el contacte extern més adient per respondre el dubte o la necessitat.

“El grup de l’Edat mitjana, va voler reproduir el castell del Torelló. Vam contactar amb l’Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló per tal de que ens facilités informació d’arxiu que ens va ser molt útil”.

 

“A mig projecte, quan les maquetes ja estaven enllestides, vam haver de pensar en com volíem el museu. Aleshores vam contactar amb una persona especialitzada en el tema i ens va venir a fer una xerrada sobre museística de la que vam treure moltes idees per a organitzar el nostre”

El professor és un gestor de l’aula, supervisa el treball i ajuda als alumnes a avançar prioritzant en tot moment la cooperació i el desenvolupament de l’autonomia dels alumnes.

 

PLANIFICACIÓ

El tema del nostre projecte és la història de l’habitatge. La idea és fer un repàs per les cases del passat, del present i  del futur. Per portar-lo a terme es parteix d’un repte:

  • La directora del centre ens encarrega als alumnes i professors de 1r d’ESO una exposició o museu sobre l’habitatge al llarg de la història. Passat, present i futur.

Per tant el nostre objectiu serà preparar tot el necessari per a fer aquesta exposició. Aquests objectiu es materialitza en els següents productes a entregar:

  • Fitxa de recerca de cada civilització.
  • Maqueta de l’habitatge
  • Disseny de l’exposició

Així doncs, un cop es rep l’encàrrec, alumnes i professors, ens posem a treballar de seguint els següents passos:

  1. Selecció dels diferents períodes històrics que creiem que ha de tenir la nostra exposició.
  2. Recollida d’informació (fitxa de recerca de les civilitzacions)
  3. Disseny de les maquetes (fitxa de planificació de la maqueta)
  4. Elaboració de les maquetes
  5. Disseny de l’exposició.

Comptem amb nou hores setmanals de dedicació a aquest projecte i hi intervenen els següents àmbits (lingüístic, cientifico-tècnic i social).

El professorat,  prèviament ha consensuat els criteris d’avaluació de cada àmbit que són els que guien la planificació del projecte i la recollida d’evidències d’avaluació.

IE MARTA MATA

El grup impulsor de l ‘IE Marta Mata de Torelló som tot l’equip docent de 1r d’ESO. En total 6 professors.

És el primer any que hi ha ESO al centre i nosaltres som els professors de secundària.

Treballem per projectes, 9 hores a la setmana. Estem totalment il.lusionats i immersos en aquesta apassionant renovació pedagògica però alhora tenim molts dubtes, incerteses i preocupacions.

Entrar a la Xarxa de Competències Bàsiques ens ajudarà a establir bones dinàmiques de treball, a reflexionar sobre la nostra pràctica educativa i per tant, a millorar.