Representació teatral i documental del projecte

L’última sessió d’aquest projecte va consistir en una representació teatral i documental.

Se’ls hi demanava un parell d’objectius:

El primer, havien de realitzar una representació teatral d’un intercanvi comercial de les civilitzacions treballades, per la qual cosa s’havien de disfressar i exposar els productes finals realitzats adients de les pròpies civilitzacions com l’àbac i material d’escriptura.

El segon objectiu consistia en explicar de manera clara i concisa com s’havia desenvolupat el projecte, com s’havien organitzat, les dificultats amb les que s’havien trobat, i d’aquesta manera fer al·lusió a les seves carpetes d’aprenentatge.

Bé, per valorar l’assoliment d’aquests objectius, els professors disposàvem de una graella d’avaluació amb el conjunt d’ítems que s’havien de tenir en compte, des de vestuari, tó de veu, expressió verbal, fluïdesa, mostra del productes finals….

Per una altre banda, amb la intenció de que els alumnes participessin activament de les representacions, havien de omplir una graella de valoració de la representació on valoraven dels seus companys els punts febles i forts.

Una vegada recollida totes aquestes valoracions, l’equip impulsor ens vam reunir per comentar-les i de manera generalitzada tots vam coincidir en dir, que  d’una banda els alumnes havien sigut capaços d’aconseguir un vestuari adequat i que potser si ens podíem tele transportar a aquelles civilitzacions, però que d’altre banda, no havien sigut capaços de demostrar els productes finals ni parlar sobre el seu aprenentatge i desenvolupament del projecte.

Amb ganes, l’equip impulsor vol millorar aquests dos aspectes de cara al cur vinent.

Metodologies a “Ens teletranportem?”

Formació de grups

Nosaltres ja havíem fet alguns petits projectes en el centre, i en cap d’ells els grups havien estat heterogenis. Sempre fèiem els grups en funció de les classes (com ja vam explicar som un centre de màxima complexitat i els grups classe estan organitzats per nivells)  i veiem que hi havia molta diferència en els resultats dels projectes entre uns grups i altres.

Per aquest projecte vam estar pensant com fer els grups de tal manera que fossin el màxim d’heterogenis possibles. Seguint els criteris de màxima participació de l’alumnat en el projecte, vam pensar en la possibilitat de que s’organitzessin els alumnes,  però vam descartar aquesta idea ja que ens podríem trobar de nou amb grups molt desiguals pel que fa l’assoliment d’aprenentatges.

Per crear els grups, vam separar els nens més o menys per nivells acadèmics. Primer vam agafar els onze alumnes amb més facilitats d’aprenentatge i els vam posar cadascun en un grup. Després, vam triar els onze  nens amb més dificultats d’aprenentatge i els vam repartir també pels grups ja creats.

A partir d’aquí vam anar posant els nens restants en cada grup de manera que no coincidissin alumnes que no podien treballar junts  (a criteri dels professors) i repartir-los equitativament en funció del seu nivell d’aprenentatge observat al llarg del curs.

Creiem que a diferencia de altres projectes del centre, els grups han demostrat ser força equilibrats i que vam encertar alhora de fer els grups

 Motivació

Per nosaltres la motivació és clau per poder treballar per projectes, motivació dels alumnes, però, abans de tot, motivació dels professors implicats.

Hem recorregut a diferents estratègies per tal de motivar als nostres alumnes. Partíem d’un projecte ja creat i el vam anar modificant, en aquesta adaptació hem volgut, entre altres coses, que els alumnes puguin veure reflectits els seus interessos i opinions.

Així per escollir les civilitzacions que treballarien vam decidir que una d’elles l’escollirien els alumnes i l’altre sortiria per sorteig, però no es podia donar el cas que un grup treballés Grècia i Roma o Egipte i Mesopotàmia, per tant a l’escollir una de les civilitzacions al sorteig descartàvem la “paral·lela”.

Probablement un dels moments més impactants pels alumnes i que els professors hem valorat molt positivament ha sigut la presentació del projecte.

El dijous de la setmana prèvia a començar el projecte, vam convocar a l’hora de tutoria als tres grups de primer i els professors vam fer aquesta presentació caracteritzats de cada una de les civilitzacions que hem treballat.

Amb aquesta posta en escena preteníem trencar idees prefixades dels alumnes, motivar-los i demostrar que no els demanàvem res que nosaltres no estiguéssim disposats a fer. A més a més, així també van  poder comprovar que per disfressar-se per a les representacions finals es podia fer de moltes maneres –algunes de les nostres disfresses les vam fer nosaltres- i buscàvem també un punt de creativitat. Treure’ns tots, profes i alumnes, la vergonya, la por escènica.

Carpeta d’aprenentatge

A les sessions de la Xarxa de competències bàsiques a les que hem assistit els coordinadors de l’equip impulsor, se’ns va presentar la carpeta d’aprenentatge.

Vam transmetre aquesta idea al nostre equip impulsor i vam valorar la possibilitat d’incorporar-la al nostre projecte com a eina del procés d’aprenentatge dels alumnes i , a més a més, seria un dels productes finals i formaria part de l’avaluació.

Finalment, vam decidir incloure-la. Però, encara que som conscients de què i com han de ser les carpetes d’aprenentatge, hem començat per un nivell molt bàsic per tal que els nostres alumnes de mica en mica es vagin familiaritzant amb aquesta nova eina. Ha sigut una carpeta força guiada i en la qual, fonamentalment, ens hem basat en un diari d’aprenentatge de cadascuna de les sessions que hem realitzat.

La vam presentar als nostres alumnes de la següent manera:

“La carpeta d’aprenentatge és un instrument d’avaluació que us facilitarà identificar què heu après i com ho heu après al llarg del projecte.

A més a més, la carpeta també serà un dels productes finals del projecte, la realitzareu de manera individual i formarà part de l’avaluació del projecte per part del tribunal.

I en què consisteix?

Carpeta d’aprenentatge (individual)

– Portada

– Índex

– Introducció

Qui sóc?

Objectius / Expectatives: Què espero d’aquest projecte? Què crec que aprendré?

– Diari de les sessions

Després de cada sessió haureu d’escriure un breu diari responent a les següents preguntes:

Què hem fet?

Què no sabia / què he après?

Quines dificultats he tingut? Què cal millorar?

Avaluació: Ens teletransportem?

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Els projectes són activitats col·lectives i cooperatives, però també haurà una part d’avaluació individual. La ponderació dels ítems que s’avaluaran són els següents:

* SEGUIMENT DE TREBALL DIARI: (10%) (Individual)

Sessió a sessió és valorarà la vostre actitud respecte al treball, i suposarà un 10 % de la nota final.

* CONTINGUT: (40%)

Un cop finalitzat el projecte, els tribunals valoraran tots els productes finals obtinguts, obtenint la nota mitjançant la mitjana aritmètica dels productes finals, i suposarà un 40% de la nota final.

PRODUCTE(S) FINAL(S)

– La construcció de l’àbac (un per grup) (Grup –  Individual) (10%)

– Els escrits que hàgiu fet amb diferents suports (taller escriptura antiga). (Grup) (10%)

-Els exercicis matemàtics: sobre personatges històrics pertanyents a les civilitzacions i els exercicis de criptografia relacionats amb les civilitzacions antigues esmentades. (Grup) (10%)

– Carpeta d’aprenentatge. (Individual) (10%)

* EXPOSICIÓ TEATRAL (20%) I PRESENTACIÓ DEL PROJECTE (20%)

Per aquesta valoració els professors faran servir la graella d’avaluació cooperativa annexada, (rubrica1)

* COAVALUACIÓ: (10%)

Aquesta nota s’obté a partir de la graella de coavaluació (annex 2) (rúbrica2) que haureu d’omplir una vegada finalitzat el projecte.

8. ANNEX:

Annex 1: Rúbrica 1_Graella valoració projecte

Annex 2: Rúbrica 2 Graella de coavaluació

Annex 3: Rúbrica 3 Graella coavaluació de les representacions

Utilització de l’àbac

Sessió 2 . Aprendre a fer operacions senzilles amb l’àbac i preparació de part de la sessió 3.

Es visualitzarà un vídeo sobre el funcionament d’un àbac. A continuació, es realitzaran exercicis pràctics amb l’àbac construït i es prepararan les tauletes gregues.

  1. PROJECCIÓ DEL VÍDEO: https://www.youtube.com/watch?v=GgM2DSTr3Sw

(   Google “Abaco suma y resta” / Vídeos /  -és la 1a entrada-   )

S2 vídeo àbac

  1. OPERACIONS SENZILLES AMB L’ÀBAC:
  • Indicar sobre l’àbac els següents nombres:

6, 9, 10, 15, 25, 512, 863, 1400, 3877, 85221, 732002, 1594437, 22584694.

  • Sumar:  a) 25 + 31        b)  99 + 11    c) 267 + 23
  • Restar:  a) 46 – 13      b) 521 – 25    c) 1001 – 61

El professor/a anirà passant pels diferents grups i demanarà a tots els membres que facin alguna operació.

S2 pràctica àbac II S2 pràctica àbac

  1. PREPARAR ESCRIPTURA DE COMERÇ:

Preparar elements d’intercanvi per comercialitzar i escriure a la sessió 3 i que posteriorment s’haurà de representar, cal apuntar-les a la carpeta d’aprenentatge.

  1. PINTAR TEULES GREGUES

A l’aula de VIP alguns membres de la civilització grega hauran de preparar les teules gregues, caldrà que les pintin amb pintura plàstica negre i les deixin assecar a l’aula de VIP. D’aquesta manera ja estaran preparades per la propera sessió.

S2 teules gregues III S2 teules gregues II

Recerca sobre civilitzacions antigues

Sessió 1 . Recerca sobre les civilitzacions i problemes d’edats amb nombres enters.

  • Es començarà a fer una recerca informativa sobre les diferents civilitzacions escollides mitjançant els ordinadors o els mòbils. Es tracta que es busquin dades rellevants, com ara, els vestits, les monedes, com calculaven…

S1 recerca info III S1 recerca info S1 recerca info II

  • Seguidament, s’hauran de resoldre els següents exercicis matemàtics sobre uns personatges històrics d’aquestes civilitzacions. Cada grup haurà de fer les seves dues civilitzacions.

Quan acabin, han d’entregar aquests exercicis al professor, en un full blanc amb el nom dels components del grup.

En un dels exercicis es demana que siguin ells els que plantegin i resolguin un problema similar amb dades d’un personatge històric real.

S1 problemes edats II S1 problemes edats

Construcció de l’àbac

La setmana prèvia a la realització del projecte, a l’àrea de tecnologia van dedicar dues sessions en cada grup de 1r d’ESO a la construcció de l’àbac, que després farien servir per aprendre a sumar i restar, i a utilitzar-lo a la representació final.

CONSTRUIM UN ÀBAC

  1. Objectiu:     Construir un àbac per realitzar operacions matemàtiques senzilles.
  2. Fonament     teòric:     Un àbac és un instrument de càlcul aritmètic senzill, sumes, restes, multiplicacions, divisions i arrels senzilles.

Consisteix en un requadre de fusta amb barres o fils paral·lels pels quals llisquen unes boles.

El seu origen es remunta a l’antiga Mesopotàmia. Utilitzat per mercaders a l’Edat Mitjana a través de tota Europa i el món àrab. Encara es fa servir avui dia al Medi Orient, Rússia, Xina, Japó i Corea.

L’àbac és considerat precursor de la calculadora digital moderna.

  1. Material i eines

Material:

  • Caixa     de maduixes
  • Fil de ras negre
  • Boles     de fusta
  • Xinxetes
  • Pintura

Eines:

  • Pinzell
  • Tisores
  • Serra     de Marqueteria
  • Paper     de vidre
  • Barrina
  • Celo
  • Llapis
  • Regle     metàl·lic
  1. Procediment de construcció:

1r pas: Serrar amb la serra de marqueteria les potes de la caixa de maduixes perquè no sobresurtin dels laterals de la caixa.

2n pas: Llimar amb paper de vidre les potes fins deixar la superfície llisa i els perfils de la caixa.

3r pas: Marcar una línia al centre de la superfície dels laterals de la caixa de maduixes per fer-la coincidir amb les línies centrals de les plantilles annexades.

4t pas: Enganxar amb celo les plantilles als laterals de les caixes.

5è pas: Foradar amb la barrina on indica la plantilla. Cal vigilar que els forats quedin totalment paral·lels.

6è pas: Llimar els forats amb paper de vidre fins que quedin polits.

7è pas: Pintar les caixes.

8è pas: Passar els fils verticalment amb les 6 boles per cada forat. Al acabar, fixar el fil amb una xinxeta.

9è pas: Passar el fil horitzontalment encreuant-t’ho amb els verticals, de tal manera que formin un zig-zag entre les boles 2na i 3a de tots els fils verticals.

10è pas: Fixar l’extrem del fil amb una xinxeta.

  1. Valoració de costos:
Quantitat Descripció Preu unitari Total
1 metre Fil de ras
48 Boles de fusta
TOTAL

Aquesta taula es va fer amb l’objectiu que l’alumnat coneguin les despeses produides en l’elaboració.

Les caixes de maduixes les vam anar a buscar un dimarts a l’hora d’esbarjo (amb l’ajuda de 4 alumnes de 3r d’ESO) a una parada de fruita del mercat de la Font dels Capellans, que és el mercat del barri.

Per a la construcció de l’àbac ens hem organitzat d’una manera especial, per la impossibilitat de re agrupar les classes de tecnologia segons els grups de treball del projecte, així que ho hem fet de la següent manera:

Les classes de 1r d’ESO de la matèria de tecnologia estan organitzades en 4 grups de 15 alumnes ocupant 2 hores seguides al taller.

Aquest grups estan constituïts per alumnes de 1A i alguns de 1AF, sent grup 1A i alumnes de 1B amb alguns de 1AF, sent grup 1B.

Seguint aquesta distribució, hem fraccionat en dos etapes el procés de fabricació de l’àbac, una etapa que consisteix en preparar la caixa de maduixes (serrar potes, llimar, foradar i pintar)

Àbac 1 serrar potes II

Àbac 3 fer forats   Àbac 2 pintar caixa

 i una segona etapa d’acabats ( passar fils, boles i assegurar).

Àbac Passar boles II Àbac Passar boles

Doncs bé, la primera etapa es fa en les 4 primeres hores, es a dir, 1r grup A fa 6 caixes, i 1r grup B fa 5 caixes. i les darreres hores dels grups A i B, les quatre restants, els acabats.

Els punts febles d’aquesta metodologia són un parell:

-un, que els alumnes no poden veure totes les etapes del procés, ja que o fan la primera o fan la segona i segon, que els àbacs que faran servir al final del projecte possiblement no seran els construïts per algun membre del seu grup. Encara que aquest últim es podria veure com un factor positiu més que negatiu pel fet de que prenguin consciència de la realitat d’un treball cooperatiu.

Resultat dels àbacs:

Àbac resultat II Àbac resultat

 

 

 

 

 

 

 

De la Història dels números a Ens teletransportem?

La Xarxa ens va deixar triar o bé començar el disseny d’un projecte des de zero o bé millorar un dels projectes que ja es feia al centre. Nosaltres vam optar per aquesta segona opció.

Des de fa 3 cursos al tercer trimestre a 1r d’ESO fem el projecte Historia dels números (que va ser dissenyat en gran part per la professora Marina Soto). Aquesta ha sigut la base de la qual hem partit per millorar i ampliar el nostre projecte que anomenarem Ens teletransportem?. En un principi, consistia en un projecte associat a les matèries de matemàtiques i socials. Un dels nostres objectius era fer-ho més transversal incloent-hi el màxim de matèries curriculars possibles.

En les diferents sessions que ens hem anat trobant hem estat adaptant el projecte per tal d’apropar-nos al nostre objectiu.

Foto impulsor

Per tal de motivar el nostre alumnat i fer que tinguin ganes de participar en el projecte del 3r trimestre els volem presentar la següent introducció.

Us imagineu que de cop i volta desapareixen els vostres mòbils, les calculadores i qualsevol tipus d’eina electrònica, i no podeu calcular cap tipus d’operació matemàtica? Com us ho faríeu per realitzar operacions amb una certa dificultat?

Arribat aquest punt, us proposem que tots plegats ens “teletransportem” en el temps i viatgem per algunes èpoques llunyanes de la història per tal d’esbrinar com se’n sortien. Us hi apunteu?

El projecte que us proposem tracta sobre els intercanvis comercials al llarg de la història, és a dir, com compraven i venien les persones de diferents antigues civilitzacions, i com calculaven les operacions matemàtiques.

INSTITUT GUILLEM CATÀ

La nostra història

L’Institut Guillem Catà és un centre de titularitat pública del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’un centre d’una certa complexitat, donat que les seves dimensions són considerables, amb uns 900 alumnes i més de 80 professors, i amb molta diversitat d’ensenyaments: ESO, Batxillerat, Escoles taller (PFI), Cicles formatius de grau mitjà i Cicles formatius de grau superior de 5 famílies professionals, curs CAS (curs d’accés a CFGS).

L’institut és ubicat en un edifici d’una antiga escola de primària remodelat mínimament, i que tenia unes dimensions pròpies d’un CEIP de 2 línies. El curs passat vam celebrar el 25è aniversari. Del 1992 al 1995 l’institut es deia Fius i Palà i el seu director va ser en Joan Lamarca. En la següent junta directiva ja va adoptar el nom definitiu d’ INS Guillem Catà. Entre el 1995 i el 2009 el director va ser en Martí Basora. Al principi d’aquest segon mandat el centre estava ubicat en dues seus: l’edifici dels Infants i el de l’antiga Rial, a les Cots. Des del 2009 fins a l’actualitat el centre és dirigit per Marta Codina.

Podeu trobar més informació de l’institut al nostre portal:

http://inskta.cat/index.php/inici-mainmenu-1/qui-som

L’equip impulsor

Com érem un grup nombrós vam decidir dividir-nos en dos subgrups i poder portar a terme i documentar dos projectes.

El de 1r d’ESO es dirà Ens teletransportem? (tot i que en un principi es deia Història dels números). En aquest equip serem Ester Cucurull (Llengua catalana), Marc de Arcos (Matemàtiques), Joan Lamarca (Llengua castellana), Alba Llobet (Matemàtiques), Arantza Medina (Llengua castellana),Mireia Ruiz (Tecnologia), Anna Serra (Ciències) i Jordi Torras (Educació física i Ciències socials).  Agraïm la col·laboració dels recursos facilitats per la professora Marina Soto (Clàssiques) malgrat no estigui en l’equip.

El de 2n d’ESO es dirà El nostre diari . En aquest equip seran Mònica Batalla (Psicopedagoga i Ciències socials), Daniel Escolà (Llengua catalana), Abdon Marrahí (Matemàtiques), Mar Notario (Física i química), Verònica Osuna (Llengua castellana), Mireia Perxés (Educació visual i plàstica), Carme Rodríguez (Ciències naturals), Maria Vidal (Ciències).Equip impulsor 2017