La xocolata

Al llarg del projecte hem fet molta observació de la capacitat dels alumnes per treballar en grup, per respectar les opinions dels altres, per aportar idees al grup, la capacitat d’establir connexions amb altres coneixements, etc… D’altra banda, algunes activitats les hem utilitzat per avaluar l’adquisició de coneixements com ara les parts de les flors. Per acabar, farem una rúbrica amb els alumnes on autoavaluaran el seu aprenentatge i implicació durant tot el procés del projecte.DSCN6750

La xocolata

La majoria de les activitats que hem anat realitzant queden reflectides a la llibreta de projectes, ens adonem que potser els moments de reflexió i de fer hipòtesis són els que més costen de traspassar. Tenim també molta informació que hem trobat de diferents fonts que, donat que els alumnes a segon encara necessiten molt temps per copiar un text hem decidit fer-ho a l’ordinador i enganxar-ho a la llibreta.

De moment ens va quedant així:

f1f2f3f4f6f7f5

La xocolata

L’espai de referència per treballar per projectes és l’aula tot i que en aquest projecte concret hem utilitzat molt l’hort que tenim a l’escola. Forces estones som dos mestres a l’aula i això facilita fer diferents agrupacions.

18Hem donat importància a les converses de tot el grup on els alumnes tenen la possibilitat d’escoltar les opinions i reflexions dels altres i on és un bon moment per fer-se bones preguntes que esdevindran el camí del projecte. També hem utilitzat diferents agrupacions de l’alumnat amb la intenció d’afavorir el treball cooperatiu.

8

La xocolata

Després de les vacances de Nadal els nens/es venen molt engrescats per engegar un altre projecte.

Comencem a fer una pluja d’idees a partir del recordatori de les que van sortir durant el primer trimestre i que no s’havien pogut resoldre.

Com a mestres ens sorprenem de la quantitat de preguntes interessants i més elaborades que són capaços de fer. Tot i que ha estat una estona de conversa força llarga valorem positivament la motivació dels alumnes i la seva capacitat d’atenció en general.

Repassem totes les preguntes i ens adonem que són moltes i ens costaria decidir-nos i fer la votació de la que més ens agrada per investigar. Com que veiem que moltes tenen punts en comú decidim agrupar-les per temes. En un paper d’embalar penjat a la pissarra comencem a treballar i el resultat és aquest:

DSCN6749

El tema més votat és “D’on surt la xocolata?”. El resultat no ens sorprèn gens perquè els nens/es fa dies que demanen quan anirem al Museu de la Xocolata. (Sortida programada per finals de març)

L’evolució de l’home

Per fer l’avaluació dels alumnes hem fet especial atenció a diferents activitats del projecte,8  com ara:

  • Preguntes que fan en les diferents parts del projecte.
  • Treball realitzat en el grup de recerca i exposició oral.
  • Realització d’activitats individuals com el mapa i diferents composicions escrites.

15

L’evolució de l’home

Expliquem als alumnes que hauran de fer una exposició oral sobre una part de la prehistòria. Els resultats dels seus treballs es publicaran al bloc de l’escola.21

Es farà una sortida per la ciutat per tal de visitar el Museu Comarcal i diferents edificis i espais públics d’estil modernista. Aquesta visita caldrà reflectir en un mapa en un entorn digital.

Com a cloenda final del projecte es farà una sortida a les coves prehistòriques del Toll, Moia.

L’evolució de l’home

Els alumnes cerquen la informació en l’entorn digital creat pels mestres. El resultat de les seves investigacions i documentacions es recolliran en un espai també digital compartit tant amb els integrants dels diferents grups com amb les mestres.19

Hem dissenyat activitats que impliquin a diferents àrees curriculars, com ara jocs dels romans dins d’educació física, nombres romans dins de matemàtiques, etc.

Durant aquest llarg procés la coordinació de l’equip de mestres ha estat una tasca important per ajustar les tasques a fer tant amb els alumnes com el rol que cada mestre calia desenvolupar.

8

L’evolució de l’home

Hem dissenyat activitats que cal resoldre de manera individual, en parelles i en petits grups. Aquests grups s’han format algunes vegades tenint en compte els interessos dels alumnes per temes concrets; d’altres per grups cooperatius on cada alumne té el rol d’expert en una activitat (com ara els experiments).

Hem dissenyat activitats obertes però amb unes pautes de realització. La intenció ha estat introduir als alumnes en la recerca guiada sobre un tema concret.13

Hem anat trobant preguntes noves, nous reptes, i nous interessos que hem incorporat al projecte.

L’aula ha estat l’espai de referència per posar en comú els aprenentatges, els dubtes, intercanviar idees. El reflex de tot aquest procés l’hem anant recollint en un gran mapa conceptual que va anar evolucionant al llarg de tot el projecte.9

L’evolució de l’home

Arran d’una notícia duta a terme per un alumne del grup, relacionada amb restes humanes, els alumnes comencen a fer preguntes sobre l’evolució humana. Les aportacions de llibres, revistes i les pluges d’idees ens fa reconduir el tema de l’evolució de l’home a centrar-nos en la història de la humanitat.

12