Metodologies a “Ens teletranportem?”

Formació de grups

Nosaltres ja havíem fet alguns petits projectes en el centre, i en cap d’ells els grups havien estat heterogenis. Sempre fèiem els grups en funció de les classes (com ja vam explicar som un centre de màxima complexitat i els grups classe estan organitzats per nivells)  i veiem que hi havia molta diferència en els resultats dels projectes entre uns grups i altres.

Per aquest projecte vam estar pensant com fer els grups de tal manera que fossin el màxim d’heterogenis possibles. Seguint els criteris de màxima participació de l’alumnat en el projecte, vam pensar en la possibilitat de que s’organitzessin els alumnes,  però vam descartar aquesta idea ja que ens podríem trobar de nou amb grups molt desiguals pel que fa l’assoliment d’aprenentatges.

Per crear els grups, vam separar els nens més o menys per nivells acadèmics. Primer vam agafar els onze alumnes amb més facilitats d’aprenentatge i els vam posar cadascun en un grup. Després, vam triar els onze  nens amb més dificultats d’aprenentatge i els vam repartir també pels grups ja creats.

A partir d’aquí vam anar posant els nens restants en cada grup de manera que no coincidissin alumnes que no podien treballar junts  (a criteri dels professors) i repartir-los equitativament en funció del seu nivell d’aprenentatge observat al llarg del curs.

Creiem que a diferencia de altres projectes del centre, els grups han demostrat ser força equilibrats i que vam encertar alhora de fer els grups

 Motivació

Per nosaltres la motivació és clau per poder treballar per projectes, motivació dels alumnes, però, abans de tot, motivació dels professors implicats.

Hem recorregut a diferents estratègies per tal de motivar als nostres alumnes. Partíem d’un projecte ja creat i el vam anar modificant, en aquesta adaptació hem volgut, entre altres coses, que els alumnes puguin veure reflectits els seus interessos i opinions.

Així per escollir les civilitzacions que treballarien vam decidir que una d’elles l’escollirien els alumnes i l’altre sortiria per sorteig, però no es podia donar el cas que un grup treballés Grècia i Roma o Egipte i Mesopotàmia, per tant a l’escollir una de les civilitzacions al sorteig descartàvem la “paral·lela”.

Probablement un dels moments més impactants pels alumnes i que els professors hem valorat molt positivament ha sigut la presentació del projecte.

El dijous de la setmana prèvia a començar el projecte, vam convocar a l’hora de tutoria als tres grups de primer i els professors vam fer aquesta presentació caracteritzats de cada una de les civilitzacions que hem treballat.

Amb aquesta posta en escena preteníem trencar idees prefixades dels alumnes, motivar-los i demostrar que no els demanàvem res que nosaltres no estiguéssim disposats a fer. A més a més, així també van  poder comprovar que per disfressar-se per a les representacions finals es podia fer de moltes maneres –algunes de les nostres disfresses les vam fer nosaltres- i buscàvem també un punt de creativitat. Treure’ns tots, profes i alumnes, la vergonya, la por escènica.

Carpeta d’aprenentatge

A les sessions de la Xarxa de competències bàsiques a les que hem assistit els coordinadors de l’equip impulsor, se’ns va presentar la carpeta d’aprenentatge.

Vam transmetre aquesta idea al nostre equip impulsor i vam valorar la possibilitat d’incorporar-la al nostre projecte com a eina del procés d’aprenentatge dels alumnes i , a més a més, seria un dels productes finals i formaria part de l’avaluació.

Finalment, vam decidir incloure-la. Però, encara que som conscients de què i com han de ser les carpetes d’aprenentatge, hem començat per un nivell molt bàsic per tal que els nostres alumnes de mica en mica es vagin familiaritzant amb aquesta nova eina. Ha sigut una carpeta força guiada i en la qual, fonamentalment, ens hem basat en un diari d’aprenentatge de cadascuna de les sessions que hem realitzat.

La vam presentar als nostres alumnes de la següent manera:

“La carpeta d’aprenentatge és un instrument d’avaluació que us facilitarà identificar què heu après i com ho heu après al llarg del projecte.

A més a més, la carpeta també serà un dels productes finals del projecte, la realitzareu de manera individual i formarà part de l’avaluació del projecte per part del tribunal.

I en què consisteix?

Carpeta d’aprenentatge (individual)

– Portada

– Índex

– Introducció

Qui sóc?

Objectius / Expectatives: Què espero d’aquest projecte? Què crec que aprendré?

– Diari de les sessions

Després de cada sessió haureu d’escriure un breu diari responent a les següents preguntes:

Què hem fet?

Què no sabia / què he après?

Quines dificultats he tingut? Què cal millorar?

Metodologia: Voyage-Voyage!

Primera activitat

Per tal de preparar bé els intercanvis escolars a l’ESO, es va decidir d’incloure dins la programació escolar un vocabulari de supervivència. Cada setmana s’estudiava doncs un vocabulari específic per tal d’espavilar-se un cop arribarien a França: vocabulari sobre les salutacions, l’alimentació, anar de compres, etc. Era un petit guia per a ells. Els alumnes s’ho anotaven tot en una llibreta petita que durien al llarg del seu viatge.

Segona activitat

Per Nadal, els alumnes van fer unes targetes de Nadal.

Tercera activitat

Un cop fet això, es van fer vídeos de presentació. Havien de parlar del que estudiaven, de l’institut, de la seva família i de les seves aficions. Aquests vídeos es van penjar al Twinspace i es comentaven a classe. Era una altra manera de què es coneguessin entre ells. Els alumnes catalans feien les presentacions en francès i els alumnes francesos en castellà.

Quarta activitat

Els alumnes de 2n d’ESO van fer un vídeo i explicaven com era l’Institut Lluís de Peguera.

Intercanvi escolar

Un cop fet aquestes tres activitats, es va anar a Montbazon del 13 al 20 de març i els alumnes francesos venien del 31 de març al 7 d’abril de 2017.

A Estrasburg es va anar del 21 de març al 28 de març i els francesos van venir del 6 al 13 de maig de 2017.

Després de l’intercanvi, calia fer uns vídeos sobre la seva estada allà, un diari de viatge i un dossier.

 

 

 

Musical E.S.O i Batxillerat

METODOLOGIA:

En un principi, cada alumne tria quin serà el seu paper, tot i que hi ha d’haver ballarins/es, cantants, actors/actrius, ajudants de tècnics de llum i so, decorats, etc. Així d’aquesta manera tothom pot ser partícip del procés dins les seves capacitats i habilitats.

És molt important destacar que hi ha una gran part de treball individual (cada paper de cada actor/actriu, els balls o les cançons podran ser individuals per parelles o en grup, preparar el disseny de l’escenografia…). Però cal tenir en compte que el resultat final serà un treball cooperatiu on tots hauran de fer la seva part i ajudar a que la resta funcioni. Sense això, el projecte no tindrà els resultats esperats.

En el cas que s’hagin de formar grups, aquests han de ser el més natural possible encara que farà falta la intervenció del professor per a que tothom tingui un lloc al grup que li correspon. Sempre convé que a cada grup hi hagi algú que mostri habilitats i que pugui ajudar a la resta a assolir el treball que s’estigui fent, el treball per experts serà una bona eina. Cada grup, així, necessita d’un coordinador i del seguiment del professor per a resoldre dubtes que puguin anar sortint.

Les tasques dels grups es distribuiran per petits fragments o actes dins de l’obra. A mesura que un fragment o acte es vagi resolent, l’obra anirà avançant tenint en compte que tot plegat forma part d’un tot: l’obra musical final.

La recerca és necessària, ja que poden necessitar l’ajuda en el vestuari, en l’adequació del personatge, en la cerca de diferents versions, de com ajustar el personatge, de com dissenyar l’escenografia. Així doncs, es poden anar trobant amb situacions que requereixin de parlar amb persones de l’àmbit teatral, de buscar versions per Internet per resoldre entrebancs interpretatius o d’escena que es puguin trobar. Pot passar que el projecte tingui derivacions no previstes segons els alumnes, les seves propostes o la comoditat en la qual es puguin sentir (invenció de personatges, d’escenes noves, adaptacions de lletres o cançons, etc). Sempre i quan pugui tenir un paper en el desenvolupament òptim del projecte, aquests dubtes i propostes es recolliran en pro del funcionament i del bon resultat del projecte. I d’aquesta manera podrem adaptar molt més el projecte a les necessitats i gustos dels nostres alumnes.

Sabem des de l’inici que volem arribar a una qualitat professional o molt propera a ella, per aquest motiu els alumnes han de treballar buscant aquest resultat a través de la recerca que sigui necessària.

A mesura que avança el projecte i el treball cooperatiu, els problemes que puguin sorgir de funcionament s’ha de resoldre entre tots, buscant quins són els motius i com es poden solucionar. El diàleg és molt important per tirar endavant un grup i per crear una cohesió de grup tan necessària per un projecte d’aquestes característiques, així que qualsevol problema de dinàmica i funcionament, s’ha de resoldre al mateix moment i de forma dialogada per evitar que es tornin a repetir. El tracte i la cooperació humanes són essencials en el projecte i s’han de cuidar, de forma que també hem de cuidar la relació entre els nostres alumnes i que valorin el respecte i l’escolta activa com a eina de creixement individual i com a via de treball. La coavaluació és molt important per entendre que el projecte és comú i no individual. L’autocrítica i la construcció de comentaris és un procediment que els alumnes han d’anar interioritzant.

Cada dia hem d’anar repassant la feina feta i anar una mica més endavant, un curs és curt si volem acabar amb un bon producte final. Així que a l’inici de les sessions sempre convindrà fer un petit recordatori d’allò que hem treballat.

Com farem públic allò que ha passat a l’aula i durant el procés? El resultat es farà visible a tothom que vingui al teatre. Perquè tot i que el procés és important, el projecte és un producte final.

Metodologia

Metodologia

 

Les pràctiques que es desenvolupen en aquest projecte es duen a terme en sessions de 2 hores seguides. Els alumnes han d’anar reflectint, en un blog grupal que pengen al curs “A escena! “del Moodle del centre, el que han treballat i han après a l’aula i altres entorns (Biblioteca,ESCAC,pati…). Aquest blog és el registre de la feina dels alumnes,en ell es recullen les seves reflexions sobre la feina feta durant les sessions i les imatges fotogràfiques i cinematogràfiques que ells mateixos han realitzat i treballat.

 

També tenen a la seva disposició, en un curs creat al Moodle del centre, els exemples teòrics,en format text i en format audiovisual, sobre les tècniques d’interpretació ,de fotografia i de cinema, a més a més de les explicacions breus que durant les sessions del projecte desenvolupen els professors responsables de “A escena!”.

 

Cada jornada de 2 hores s’han fet activitats eminenment pràctiques de cinema i teatre.

Com que un dels objectius, recordem, és despertar curiositat per coses que no són tan acadèmiques com són els món de la interpretació i del cinema i audiovisuals,pretenem que els alumnes aprenguin de manera pràctica.Concretament,dinàmiques sobre emocions:escultures grupals,tècnica d’ iniciacíó a la creació de relats (“Regala’m un secret”),pràctica de l’escolta( a partir vídeo de la Elsa Punset sobre l’escolta activa),assertivitat i empatia. També hem integrat dins d’aquest projecte elements que els alumnes consideren que estan “de moda” (manequin challenge)per poder treballar amb ells també tècniques teatrals i cinematogràfiques.

 

A més a més,els alumnes han tingut l’oportunitat de col.laborar amb els alumnes d’un altre projecte( La revista “El Lluïset”):

  • Xerrada sobre l’esforç personal….(Gerard Riu)
  • Xerrada sobre el món del teatre (Sílvia Sanfeliu)

 

Exemples de guions cinematogràfic (audiovisual “The Moon”)

 

El nostre diari: metodologia

Pel que fa a la formació dels grups, aquests han segut bastant heterogenis, ja que es va decidir barrejar alumnes dels tres grups (A, B i C), procurant que en cada grup hi haguessin alumnes amb diferents ritmes d’aprenentatge. El nombre d’alumnes era de 4/5 persones.

Els propis alumnes han triat els rols i les tasques relatives a cada càrrec a desenvolupar durant el projecte:

Director:

  • Organitza i supervisa les tasques que cada membre del grup ha de fer.
  • Fa de portaveu.

Cap de redacció:

  • Acompanya en el procés de redacció de les notícies dels companys.
  • Fa les revisions pertinents.

Cap de maquetació:

  • Acompanya en el procés de disseny i distribució del diari.
  • Passa tot el redactat i disseny del diari a document word.

Reporter:

  • Acompanya en la preparació i realització de l’entrevista.
  • S’encarrega de contrastar les fonts d’informació.

Les tasques a realitzar han sigut les pròpies de l’elaboració d’un diari, i serien les següents (ordenades cronològicament):

  • Visita al Regió7.
  • Observació de diferents diaris comarcals, nacional i estatals.
  • Elecció dels diferents temes del diari, els més propers possibles a la seva realitat.
  • Selecció i recerca d’informació sobre els temes a tractar.
  • Redacció de les notícies.
  • Realització de les fotografies, dibuixos, acudits, entrevistes, etc.
  • Disseny i muntatge del diari.

La intenció de les tasques a realitzar han sigut apropar-se al món informatiu de la premsa escrita, realitzar un diari que tingui les característiques principals dels diaris que hi ha avui en dia, iniciar-se i comprendre el llenguatge periodístic, tenir capacitat creativa per l’elaboració del diari i emprar el registre estàndard i una ortografia correcta en el moment de redactar articles periodístics.

Amb aquest projecte, els alumnes han pogut introduir-se en el món del periodisme mitjançant la consulta de diaris en paper, webs, revistes… Com que la temàtica estava relacionada amb el seu entorn més immediat, també han cercat informació al voltant de la seva vida: institut, esports que practiquen, activitats extraescolars, activitats de centre, tallers fets a tutoria, sortides, excursions del mateix curs…

Per les característiques i la temporització del projecte els dubtes, l’intercanvi d’idees i la resolució de problemes s’han desenvolupat principalment a l’aula i, també, a altres espais del centre a l’hora de realitzar les entrevistes.

Al teatre i a la cuina: metodologia

Arrel de l’experiència prèvia, es va decidir de reduir els grups de treball a dos membres i els alumnes van escollir els seus companys/es. Per altra banda, la mida dels grups fa que no es plantegi l’assignació unipersonal de tasques, sinó que els dos components del grup han de contribuir cooperativament en cada una de les feines.

Com que l’alumnat no es va mostrar prou autònom durant el primer quadrimestre, hem decidit que el professorat orienti el ritme de treball indicant uns objectius per sessió. Al finalitzar la sessió l’alumnat s’autoavalua el seu grau de desenvolupament de les tasques encomanades.

El projecte s’ha dividit en dues fases principals: la primera està més centrada en la recerca d’informació, amb diferents preguntes orientadores que puguin servir d’inspiració: “Primer m’informo, després m’inspiro”. La segona fase requereix la planificació, disseny i creació d’un producte final relacionat amb el tema escollit.

Metodologia: L’Anella Verda

Les activitats del projecte sobre l’Anella Verda de Manresa estan plantejades per fer-ne una resolució en grups cooperatius que, en funció de cadascuna, s’agrupen en parelles o en grups de quatre, requerint en alguns casos un treball previ individual.

Durant la fase d’exploració, es fa una rotació de grups de treball que combina l’autogestió dels grups amb la intervenció del professorat, amb la finalitat d’observar quina n’és l’evolució i a fi de garantir-ne un correcte funcionament.

En la fase de realització, augment la intervenció del professorat a l’hora de fixar els grups per tal de garantir-ne al màxim l’heterogeneïtat. Els grups no variaran en cap moment. 

Pel què fa a l’assignació de rols, definició de les tasques i temporització, els grups de treball s’autogestionen assignant-se ells mateixos els diferents rols i tasques a assumir, sense la intervenció directa del professorat. El professorat dissenya les activitats de la fase d’exploració amb la intenció que els alumnes es familiaritzin amb l’àmbit d’estudi general del projecte, articulant les activitats al voltant de blocs temàtics i també incorporant treball de camp i de laboratori.

Serà en al fase posterior, de realització, quan els alumnes guanyaran en autonomia sobre la temàtica a abordar i el treball a fer.

 

Metodologia. El món de la comunicació.

El projecte del Món de la comunicació consta de tres parts.

En la fase d’introducció es treballa fer la feina en comú. Els alumnes realitzen diferents activitats de cohesió de grup i que ells puguin adonar-se’n que el treball fet entre tots pot arribar a ser productiu i més rendible pel grup. No hi ha retorn escrit.

La fase d’exploració es treballa a través d’unes activitats penjades al Moodle i que ells les han de realitzar al seu dossier individual. Les sessions de treball estan pautades i cadascú ha de fer la seva aportació i treball propi tot i que abans, han de consultar les respostes, opinions o dades als membres del seu grup.

I per últim tenim la fase de realització, la fase més important del projecte. Després d’uns minuts previs on l’alumne decideix que farà a cada sessió i també, del repartiment de les tasques, en grups de quatre alumnes han de realitzar el producte final. Aquest pot ser: un blog, una pel·lícula, un reportatge, una revista, un noticiari,…

EL NOSTRE HORT

METODOLOGIA

Com a projecte d’Hort, vam tenir sempre molt present que la nostra programació seria només una base que ens guiaria en la pràctica diària però que l’aplicaríem de forma flexible,mantenint una ment oberta a canvis i adaptacions. Escoltar i respectar les iniciatives i les necessitats  de l’alumnat que anaven sorgint en les nostres dinàmiques diàries…

Sí vam considerar que mantindriem fixe unes certes rutines que ajudarien a crear uns hàbits de treball i que afavoririen la convivència i  la confiança en el projecte . També el nostre propòsit prioritàri i fonamental  era aconseguir una  cohesió del grup, convertir-lo poc a poc en una petita comunitat, que l’alumnat es sentís bé, estimat, confiat i en harmonia. Crear un clima distès, relaxat i de cooperació.

Al final de l’article hi posarem l’enllaç de tots aquells registres que metodològicament hem utilitzat amb l’alumnat perquè  anessin interioritzant hàbits, ordre i normes de convivència.

Les assemblees que es feien cada dilluns han estat una part fonamental perquè l’alumnat s’impliqués a  planificar i distribuir les tasques de la setmana, poder fer front als contratemps,  crear uns espais de reflexió, respondre a qüestions, resoldre conflictes i aprendre a gestionar emocions. També ens ajudava a lligar la pràctica de l’hort amb els continguts conceptuals que teníem previstos en  la programació i que els anaven adaptant segons els interessos del l’alumnat . Els alumnes mostraven dubtes, atres responien el que sabien, el professorat feiem preguntes  per pensar i buscar-ne solucions,etc. i desprès materialitzaven en un dossier el tema.

Hem treballat l’àmbit científic- tecnològic, àmbit lingüistic, àmbit matemàtic, àmbit personal i social i àmbit de cultura i valors.

S’han treballant temes com: La planificació de l’hort, com es fa un hort, eines i material, què és un hort ecològic, què cultivarem, per què aquestes plantes i no altres, quines propietats nutritives tenen, com hem de tenir cura d’una alimentació equilibrada, hàbit, hàbits alimentaris, salut i higiene, receptes de cuina, salut laboral, la importància de l’aigua i del sòl.

Tot i l’espai lliure no va ser cap impediment per portar a terme el que hem comentat. Vam habilitar una taula en un racó de l’hort, amb les seves cadires i ens va permetre poder fer les assemblees i la gestió  de l’hort:  prendre acta de les assemblees, omplir la graella de distribució de tasques, omplir el registre del temps i de l’hort, signar les assistències i fer les autoavalaucions diàries i compatir unes pipes o patates fregides que cada setmana li tocava a un de portar-ne. També hem tingut un bagul per poder guardar les eines i un espai per mantenir un cert ordre de treball. Vam disposar també d’una aula a l’escola de Sant Ignasi a la vora del nostre hort pels dies de pluja per poder treballar els dossiers temàtics.

Els professors de forma natural i discreta hem estat sempre a sobre utilitzant estratègies i tècniques de reforç, estratègies motivacionals, afavorint la interrelació i la cohesió, prevenint, mediant i gestionant conflictes  i de vegades amb ajut del propi grup.

En general el mètode s’anava instaurant poc a poc, els alumnes no es tallaven d’exposar els seus dubtes, de dir les seves idees prèvies, d’intentar respondre a  qüesitons, complementant, modificant i millorant, intentar resoldre els problemes entre tots, etc  i  sense adonar-nos  poc a poc  anaven  aprenent.. Per exemple, un preguntava com es podia saber on és el Nord sense bruixola, quin recorregut farà el sol per saber on tindrem l’ombra i poder posar la taula, quant costa un manat de cebes com els seus en el mercat i per què?, quant hem gastat per cultivar-los, i per què són més sanes? compartíem receptes, etc.

Crítica. Tot el que hem explicat ha estat una realitat que acabes veient al final del curs, quan fas l’anàlisi, la reflexió . Nosaltres creiem que es podia haver aconseguit més cohesió de grup, més motivació i entusiasme per part de l’alumnat.  El fet de tenir dos grups: 3r de l’ESO dilluns i divendres i els de 4t dimecres només, no ha facilitat que amb els de 4t es pogués assolir el mateix que amb els de 3r. Faltaven dies i fins i tot també amb els de 3r.  No s’ha arribat a la cohesió de grup desitjada però si acceptada com a favorable. Han hagut conductes d’alguns molt disruptives que ens ha costat molt gestionar-les i que ha calgut gairebé dos trimestres per poder anar veient els resultats positius de les intervencions. Seria convenient que el grup sempre fos heterogeni, que el propi grup pogués gestionar les conductes disuptives d’algun alumne, no que més de la meitat del grup donessin problemes conductuals. Cal treballar molt la paciència doncs la recompensa important que és la collita tarda uns mesos, i no acavaben de veure la gratificació de l’hort. Poc a poc ho han anat experimentant i finalment tots volen repetir l’hort el curs vinent.. Pensem que el  balanç ha estat  molt positiu. MAR I VISI

http://http://https://drive.google.com/drive/folders/0B2LRgQFdtIxVRnZkOHMxdVd5Q0k?usp=sharing

COM desenvolupem els projectes?

A vegades a l’aula hi ha discussions o dubtes sobre un mateix aspecte, sorgeixen conflictes entre l’alumnat que posen en evidència la motivació i els seus interessos en aquells moments; o simplement, al llarg d’una mateixa setmana, de manera espontània, els nens fan molta incidència a algun element com poden ser les formigues que hi ha al pati, les flors que comencen a néixer… És aleshores quan detectem que ha sorgit un estímul que pot desencadenar un treball d’investigació.

– Aquests treballs acostumem a iniciar-los amb una conversa de tot el grup-classe, on cadascú fa les seves hipòtesis al voltant de la qüestió que ens ocupa.

– Aleshores arriba el moment de comprovar aquestes hipòtesis; les comprovacions les realitzem en gran grup, en petits grups, individualment… depenent del que comportin i dels recursos que hi hagi. A vegades es necessita molt temps per fer alguna comprovació; per exemple quan vam plantar uns bulbs sense saber què eren i no sabíem què en sortiria, o quan vam plantar unes llavors de mandarina que un nen va trobar mentre se la menjava… Mentre dura aquesta espera pot ser que sorgeixin altres projectes i, llavors, es poden mantenir varis fronts oberts dins d’un mateix grup. S’intenta ser al màxim de flexibles en aquest sentit, adaptant-nos així a la vida i a l’ambient que es respira a l’aula.
Per desenvolupar aquest procés d’investigació tenim en compte tres aspectes fonamentals:
Col·laboració espontània dels infants portant coses de casa que ens ajudin a                     avançar en les nostres descobertes: llibres, objectes, fotografies…
Familiars experts en diferents temes disposats a participar i a ajudar-nos.
Experimentació a l’aula o a l’entorn més proper.

– Un cop tancada la investigació, arriba el moment d’exposar les nostres conclusions i de posar-les en comú. Ens reunim tots plegats i en parlem!

– Finalment, cal documentar el procés d’investigació i les conclusions a les quals hem arribat. Aquest procés de documentació té tres vessants:
Sobre paper: fotografies, dibuixos, escriptura de les paraules més significatives,                  transcripcions de les converses…
– Al mapa conceptual: a inici de P3 cal guiar-los moltíssim, però aquesta orientació               per part de la mestra cada vegada és més prescindible i mica en mica van                         guanyant autonomia a l’hora de situar-se en l’espai, de veure relacions entre                       conceptes…
– Al bloc: pensem que és una eina molt útil per a fer partícips a les famílies,                            perquè coneguin en quin moment estan els seus fills, perquè trobin sentit a les                    inquietuds que manifesten a casa, per ajudar a obrir una mica més la via de                        comunicació… i per intentar fer-los viure tant com sigui possible, tot allò que                        vivim a l’aula! Bloc Escola les Bases