Implementació: Voyage, voyage!

Durant el curs 2016-2017, s’ha programat  intercanvis escolars a 2n, a 3r, a 4rt i a 1r de Batxibac per tal de conèixer la cultura i les tradicions franceses i millorar els coneixements de llengua francesa.

Es decideix d’anar a Montbazon, un poblet situat al departament de l’Indre i de la Loire i a Estrasburg situat a l’Alsàcia. L’intercanvi es va fer amb el collège Albert Camus de Montbazon per als alumnes de 2n i 3r d’ESO i amb el collège Grégoire de Tours de Marlenheim  amb els alumnes de 4rt d’ESO i de 3r d’ESO de l’Institut de Moià. Els alumnes de 1r de Batxibac van anar al lycée Couffignal d’Estrasburg.

L’intercanvi consisteix en anar a viure durant una setmana amb una família francesa i després acollir-los a casa nostra. D’aquesta manera, els alumnes catalans veuen com viuen les famílies franceses i quins són els seus costums.

Resultat d'imatges de Montbazon Montbazon

Resultat d'imatges de Strasbourg

Estrasburg

Musical E.S.O i Batxillerat

IMPLEMENTACIÓ:

Hi haurà diferents camins per a arribar al resultat final depenent del musical escollit i les habilitats dels alumnes, serà tasca del professor saber aprofitar les habilitats de cada alumne per aconseguir un millor resultat final. Tots els alumnes no tenen les mateixes habilitats ni capacitats, i aquestes hauran de millorar amb el treball i les dificultats amb les que es vagin trobant i aquestes seran les que vagin replantejant el projecte a mesura que avança. Hem de ser prou flexibles per adaptar a les necessitats del alumnes el projecte i que els alumnes s’adaptin a la necessitat del projecte, creant així un teixit homogeni entre capacitat-procés-esforç-profucte. Per això, a mesura que avancin les classes els alumnes hauran de ser més crítics amb la seva feina i amb les seves intervencions.

Com es relaciona la nova informació amb els coneixements previs?A la xarxa haurem de buscar solucions als problemes que ens trobarem (passos de ball, músiques de fons, efectes) i el professorat haurà de guiar amb els materials i programes a utilitzar per a crear les bases instrumentals (si no hi ha acompanyament musical en directe) i els decorats. També haurà de guiar i assessorar en temes de dicció i o entonació. Així doncs, les habilitats per a crear decorats i o crear balls o cançons les van adquirint els alumnes i cada cop seran més autònoms.

Anteriorment s’ha mencionat la creació d’un diari de treball: la creació d’aquest per anotar el que hem fet diàriament i el que ens queda pendent serà fonamental per a que hi hagi consciència del treball diari, del procés i de les millores que hi ha hagut dins del treball individual i dins del treball grupal.

Implementació

Implementació del projecte

  1. Punt de partida
  2. Definició del repte o producte final

C.Gestió de l’aula i metodologia

  1. Organització del professorat
  2. Procés d’implementació
  3. Presentació del producte final
  4. Avaluació
  5. Aspectes transversals

 

  • Punt de partida

La línia conductora del projecte és el teatre i el cinema. Precisament el nom del projecte, “A escena!” ,és una expressió utilitzada al teatre,els actors i actrius surten damunt de l’escenari en escoltar aquesta instrucció.El cinema és un art hereu de moltes concepcions teatrals,conté l’essència del teatre: la interpretació.

Els alumnes sabem que demostren gran interès per les pel·lícules i altres tipus de productes audiovisuals. Aprofitem aquesta tendència per potenciar i aplicar  les metodologies educatives per aconseguir els objectius plantejats.

Els contextos on s’aplicarà la metodologia són l’aula, altres espais de l’institut (el pati, la Biblioteca, els passadissos…)i,opcionalment, altres llocs on els alumnes volen representar i enregistrar en video el seu projecte final (la casa pròpia, el carrer…).

 

Comencem cada sessió oferint la informació necessària als alumnes per tal que puguin fer realitat la finalitat  inicial.Al seu curs Moodle, a més a més, disposen de tot el material de recolzament classificat per sessions. Aquest tipus de material pot ser  fitxes amb instruccions, models de guió literari i tècnic, tutorials audiovisuals.Aprofitem també elements que són actuals per treballar audiovisuals, com vam fer durant aquest curs a l’hora de realitzar un mannequin challenge.

  1. Definició del producte final

 

El producte final del projecte és, per una banda, una representació teatral breu i un curtmetratge, per l’altra. Tots dos productes no haurien de tenir una durada superior als 10 minuts.El tema de la peça teatral i el curtmetratge ha estat triat lliurament pels alumnes, guiant-se pels seus interessos i habilitats.

El producte final és col·lectiu donat que l’hauran de fer en grup (uns 5 o 6 alumnes).Ells seran responsables de repartir-se les tasques a dur a terme i també han de tenir el compromís amb la resta de companys de grup de realització d’un producte conjunt.

Una entitat externa al nostre institut col·labora amb els alumnes: la Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC).Durant un matí, els nois i noies visitaran aquesta escola de cinema de la mà d’un dels seus professors, el Daniel Agudo, que els explicarà els fonaments de la producció i realització d’un producte audiovisual a través d’escenes seleccionades d’una pel·lícula. Posteriorment, una professional del sector audiovisual formada en aquesta mateixa escola, la Maialen Vélez, es dedicarà a coordinar, guiar i orientar durant tot un matí a l’institut, els diferents grups d’alumnes formats a partir del grup-classe, quan estan fent l’enregistrament en video del curt que és el resultat final del projecte.

L’últim dia de classe, a la Biblioteca de l’institut, tot el grup-classe compartirà els seus productes audiovisuals i les seves representacions teatrals.

C.Gestió de l’aula i metodologia

 

Els alumnes formaran lliurament grups de 5 o 6 alumnes. En aquells casos que els professors detectem una manca de responsabilitat o de cooperació, és a dir, quan s’ha format un grup d’alumnes que no té els objectius de feina clars, fem un canvi o canvis dels integrants del grup. La majoria dels professors que hem portat aquest projecte coneixíem l’alumnat i podíem preveure uns resultats contraris als desitjats en algunes ocasions.

Dins de cada grup hi ha una especialització per habilitats, per exemple, hi ha alumnes que són molt destres en expressió escrita, d’altres ho són en la utilització de programes d’edició de video…Tots poden, evidentment, aportar les seves idees al projecte final.També es pot donar la col·laboració entre els diferents grups, com ara algun grup que necessita més actors.

També tenen a la seva disposició, en un curs creat al Moodle del centre, els exemples teòrics,en format text i en format audiovisual, sobre les tècniques d’interpretació ,de fotografia i de cinema, a més a més de les explicacions que durant les sessions del projecte desenvolupen els professors responsables d’aquest projecte.

 

D.Organització del professorat

 

Quatre han estat els professors que han format part d’aquest procés: la Carme Pastor, la Mercè de Sobirà, el Manel López i la Mònica Martínez.

Com que les sessions s’han desenvolupat en dues aules diferents al llarg del curs, ens hem repartit de dos es dos, de tal manera que dos professors restaven les dues hores a la mateixa aula i altres dos canviaven la segona hora d’aula per impartir els coneixements necessaris d’interpretació i cinema.

Aquest projecte és el resultat de la fusió d’un projecte anterior exclusivament de cinema, que va integrar la part d’interpretació amb posterioritat.Abans de començar el curs, els professors van consensuar els continguts i els van classificar per sessions. van tenir uns dies per tal de realitzar aquesta tasca de manera presencial i també van utilitzar el Google drive.Després van crear el curs Moodle que fan servir els alumnes durant les sessions.

 

 

  1. Procés d’implementació

 

Les diferents sessions d’aprenentatge tenen en compte en tot moment la necessitat d’adquisició dels coneixements necessaris per tal de desenvolupar el producte final. A cadascuna d’elles es proporciona una explicació breu inicial de la feina a realitzar per l’alumnat durant les dues hores. El curs creat a la plataforma Moodle de l’institut proporciona el material textual i audiovisual complementari.

Els alumnes hauran de crear també el seu propi bloc,dins del curs del Moodle, on penjaran abans de finalitzar cadascuna de les sessions la feina que han estat desenvolupant al llarg d’aquestes.

Una sessió posterior és la continuació d’una sessió anterior. Es segueix l’ordre de realització d’un producte audiovisual i teatral: procés de creació d’una situació-història,preparació del guió literari i tècnic, interpretació dels personatges, assajos,enregistrament en video, muntatge de video,mostra del curtmetratge i representació teatral.

 

  1. Presentació del producte final

 

Els resultats finals són comunicats pels alumnes de diverses maneres: als professors mitjançant el seu blog, que reflecteix la feina de cadascuna de les sessions i als professors i a la resta d’alumnes,de l’aula on han estat fent el projecte i l’altra als de l’altra aula també.

Aquesta última comunicació o presentació del producte final es fa a la biblioteca del centre. Cada grup, després d’una explicació inicial de la seva feina, exposa a una pantalla, utilitzant un ordinador, el seu curtmetratge. A més a més fan la representació teatral.

Es va realitzar una mostra d’aquests productes finals a les famílies que ho van desitjar un dia fora de l’horari lectiu. Aquest dia temàtic i d’ambient festiu es va anomenar “Peguera’s night”.

 

El nostre diari: implementació

El projecte s’ha implementat seguint els següents passos:

Primer pas: visita al diari Regió 7

Aprofitant que a Manresa s’hi disposa d’un diari a nivell intercomarcal, es realitza una visita a les instal·lacions d’aquest diari, per tal d’observar com funciona el recull i l’edició de les noticies. Els alumnes van poder aprendre que, mitjançant l’ús de les noves tecnologies i d’Internet, els diferents periodistes que treballen pel diari enviaven la informació als editors i, allí mateix, acabaven de confeccionar el propi diari.

Implementació (1)

Segon pas: observació de diferents diaris i revistes

Aquest pas els ha servit per poder examinar i aprendre com és l’estructura general d’un escrit periodístic, el llenguatge utilitzat i el disseny i maquetació, a partir del qual han obtingut uns coneixements mínims per poder elaborar el seu propi diari. Els elements bàsics sobre els quals s’ha incidit són els següents: la portada, la contraportada, els titulars, els diferents apartats, els articles, les imatges, les barres laterals…

Implementació (2)

Tercer pas: planificació de la feina

Amb tota la informació recopilada als passos anteriors, ara els alumnes han de planificar tota la feina necessària per poder elaborar el seu diari. Durant aquest procés hauran de saber treballar en grup i arribar a acords, al mateix temps que qualsevol dubte que tinguin al respecte el podran consultar als professors a l’aula.

Les tasques que hi duran a terme són:

  • Elecció del nom del diari.
  • Decisió de la temàtica de les 5 seccions que apareixeran al diari.
  • Elecció de les notícies de cada secció.
  • Elecció del personatge al qui se li fa l’entrevista.
  • Esborranys previs de la portada i la contraportada (elecció de les notícies més importants).

Quart pas: selecció de les fonts d’informació i redacció de les notícies

Una vegada realitzada la tria inicial del que volen fer, arriba el pas de realitzar la notícia i, aleshores, han de recercar la informació que necessitin sobre els temes triats, per tant hauran d’escollir quines són les fonts d’informació més apropiades. En aquest punt els alumnes aprenen que no tota la informació és vàlida, ja que hi ha diferents punts de vista i s’han de contrastar totes les notícies.

Amb tota la informació de la que disposen ara hauran de redactar les seves notícies, incidint en que ells siguin els propis redactors i que no han de fer cap tipus de plagi. Hi haurà un primer pas en el que les notícies s’hauran d’escriure a mà per poder realitzar les correccions pertinents entre els propis membres del grup. Tot seguit ho passaran a ordinador. Cal tenir en compte les formes i els espais previstos: fer columnes, titulars, leads (primer paràgraf d’una notícia)…

Cinquè pas: maquetació del diari

Ara toca el pas de muntar tota la feina feta prèviament. Els alumnes, en aquest punt, hauran de fer diversos esborranys de tot el diari, per tal d’assignar l’espai, el contingut i les barres laterals. El treball es confeccionarà pàgina per pàgina i han de ser de doble cara, incloent fotografies, dibuixos, gràfics, etc.

Sisè pas: impressió i muntatge final

Tots els elements del diari fets a ordinador (titulars, articles, imatges…) s’imprimiran amb el format més adient (per columnes, mida de la lletra apropiada…). Tot seguit es realitzarà el muntatge de la distribució final del diari en format DIN-A3 i es faran els últims retocs.

Al final de cada sessió els alumnes havien de documentar el procés d’elaboració del seu diari, mitjançant la carpeta d’aprenentatge individual i la carpeta de l’equip base. En aquests documents es feia explícit quines tasques s’havien realitzat, què és el que havia anat bé i què calia millorar.

Al teatre i a la cuina: implementació

Tal com hem comentat en anteriors articles, el procés s’ha dividit en dues fases principals, una de recerca i l’altra de creació del producte final. En el procés de recerca el projecte s’ha recolzat en dues exposicions guiades per experts en els dos temes centrals. Després d’aquesta recerca, l’alumnat ha pogut plasmar els coneixements adquirits en el producte final (exposició/taller).

Recull de fotografies d’una de les exposicions

A l’hora de planificar les tasques, la diversitat d’alumnat ha fet necessari pautar en diferents graus la realització del projecte. Des de situacions en les quals els alumnes s’han autoplanificat les tasques i objectius fins a altres casos en que ha estat necessari un acompanyament constant.

L’alumnat transfereix el contingut mitjançant els documents del procés de producció (dietari i documents amb la informació obtinguda), la presentació oral i el producte final. L’alumnat adquireix la consciència d’haver treballat diverses àrees segons el tema escollit al principi: alimentació (experimentals, educació física, plàstica) i teatre (llengües, plàstica). Per altra banda la tecnologia (informàtica) i l’expressió oral es treballen a nivell transversal.

Implementació: L’Anella Verda

av

Tal com hem comentat, la implementació del projecte es divideix en tres fases, repartint en elles les diferents sessions de dues hores de durada cadascuna:

1 – Fase introductòria: es destinen 5 sessions a conèixer i familiaritzar-se amb diverses eines i metodologies que facilitin el treball en grup i el treball aplicat a les fases següents, per tal de facilitar un major coneixement i autonomia per a ser aplicats en el posterior treball per grups.

2 – Fase exploratòria: aquesta fase inclou una dotzena de sessions pensades per a oferir als alumnes un ventall de continguts útils per al seu posterior projecte de realització. També es realitza una sortida caminant al llarg de tot un matí que transcorre a l’entorn de la riera de Rajadell al seu pas per Manresa. Considerem de gran importància aquesta sortida a l’Anella Verda per poder realitzar un treball de camp que apropi els alumnes a la realitat estudiada de manera que puguin aplicar i comprovar in situ diversos coneixement adquirits durant aquesta fase. A més, es realitza una activitat específicament plantejada per a la sortida relacionada amb la qualitat i la biodiversitat de l’ecosistema fluvial, que posteriorment servirà també per fer algunes sessions amb els alumnes al laboratori del centre.

av2

3 – Fase de realització: la darrera de les fases del projecte consisteix en la materialització dels aprenentatges adquirits a través de la creació d’un producte lliurement escollit pels diferents grups d’alumnes. Aquesta darrera fase de realització es clou amb una presentació oral dels productes dels diferents grups davant la resta de companys de classe.

Les activitats estan plantejades per fer-ne una resolució en grups cooperatius que, en funció de cadascuna, s’agrupen en parelles o en grups de quatre, requerint en alguns casos un treball previ individual. Durant la fase d’exploració, es fa una rotació de grups de treball que combina l’autogestió dels grups amb la intervenció del professorat, amb la finalitat d’observar quina n’és l’evolució i a fi de garantir-ne un correcte funcionament. En la fase de realització, en canvi, augmenta la intervenció del professorat a l’hora de fixar els grups per tal de garantir-ne al màxim l’heterogeneïtat. 

El món de la comunicació. Implementació.

La implementació del projecte de la comunicació és fa seguint la durada i criteris citats a la planificació.

-La fase d’introducció (2 setmanes, 4 sessions): on la distribució dels grups és variable i utilitzant diferents tècniques d’aprenentatge.

-La fase d’exploració (8 setmanes, 16 sessions): la distribució dels grups també són variables perquè així es pot observar qui treballa bé amb qui abans de la fases de realització. Es dóna el marge de reduir una o dues sessions per poder revisar el producte final i que l’alumnat el pugui corregir i treballar-lo amb un marge de temps adequat.

-La fase de realització (8 setmanes, 16 sessions): en aquesta última fase del projecte els grups son fixes, de quatre alumnes, on prèviament ja hem pogut observar el seu treball. Els grups són heterogenis i equilibrats on es reparteixen els rols de treball entre ells i amb la seva bona entesa i organització, el producte final ha de ser satisfactori.

Escoles Verdes i Solidàries (Implementació)

El projecte d’Escoles Verdes i Solidàries es porta a terme a partir de les propostes d’activitats que es fan des de la Comissió i el Comitè d’Escoles Verdes i Solidàries i del Parlament Verd.

El marc d’actuació queda definit en el Pla d’Acció Anual, que s’incereix en el Pla d’Educació per la Sostenibilitat, el qual té una durada de quatre anys.

El Pla d’Acció Anual s’estructura en 6 punts:

1.-Sensibilització mediamental

2.-Sortides ambientals

3.-Constitució del Parlament Verd

4.-Implicació i millora de l’entorn: hort ecològic i jardineria

5.-Solidaritat

6.-Ecoàrees-residus i sostenibilitat del centre.

Cadascun dels departaments està implicat en la planificació i implementació d’aquests 6 punts, atès que en la Comissió i Comitè d’Escoles Verdes i Solidàries hi ha representació de professorat de tots els departaments. Tres o més professors dels diferents departaments es responsabilitzen de la concreció de cadascun dels punts indicats. Aquesta tasca es realitza al juny-juliol per tal de tenir-ho a punt per endegar el pla al setembre. S’informa de la planificació del projecte a l’equip directiu (coordinació d’ESO i batxillerat) i es fan les modificacions que calen. El projecte també es coordina amb la Comissió de Tutoria, els responsables del Parlament Verd (que ja són membres del Comitè) i la Comissió de Festes.

Algunes de les activitats dels diferents punts es realitzen a l’hora de classe, dins del marc d’una matèria en concret. Altres es desenvolupen a l’hora de tutoria. Algunes activitats impliquen tot el centre, com és el cas de la Jornada Verda de principis de curs, en la qual cadascun dels grups d’ESO i batxillerat realitza un itinerari específic de l’Anella Verda de Manresa. D’aquesta manera a l’acabar l’ESO i el batxillerat hauran tingut l’ocasió de descobrir i recórrer 6 itineraris.

Els departaments d’Educació Física, Geografia-Història i Ciències Experimentals col·laboren en les sortides ambientals. Per altra part, la constitució del Parlament Verd suposa la participació de tot l’alumnat del centre, a través dels delegats-parlamentaris que escullen com a representants de classe.

De la dinamització del punt 4 (hort ecològic i jardineria) se’n responsabilitzen el seminari de Ciències i el de Psicopedagogia i el porten a terme amb els alumnes de 4t. del NEP (jardineria) i amb els del projecte de l’hort.

El professorat dels departaments de Ciències Socials, Francès i Música són els responsables de la planificació del punt 5 (Solidaritat). Amb coordinació amb la Casa Flors Sirera per a la Solidaritat i la Pau es programen (finals de juny-principis de juliol) tot un conjunt d’activitats (tallers, xerrades, exposicions, cinefòrums, jocs de rol …) sobre temes de comerç just, el consum responsable, la situació en què viuen els infants del Sud i també en les zones de conflictes armats, les causes de la pobresa en el món d’avui, l’anàlisi d’algun conflicte actual(Palestina-Israel, per exemple), els interessos miners a la zona dels Grans Llacs Africans, la situació dels indígenes, la discriminació de la dona, la situació de les persones refugiades… Aquestes activitats formen part del Programa de Cooperació de l’Ajuntament de Manresa i el Consell Municipal de Solidaritat i les porten a terme persones de l’equip tècnic del Consell de Solidaritat-Flors Sirera. Moltes d’aquestes activitats es duen a terme a l’hora de tutoria i algunes a l’hora de Socials (Història, Economia), d’una forma esglaonada al llarg del curs, amb tots els grups d’ESO i 1r. de batxilerat.

El punt 6 (Ecoàrees-residus i sostenibilitat) es treballa, especialment des dels departaments de Matemàtiques, Tecnologia, Visual i Plàstica i Música. Es valora la utilització de materials reciclats de cara a la confecció de manualitats o dels decorats d’obres musicals. En la matèria de matemàtiques i tecnologia del 4t. NEP s’ha fet un seguiment sobre el consum de paper d’alumini entre l’alumnat del centre i s’han registrat informàticament aquestes dades.

Com a Escola Verda participem en les trobades de la Confint: “Tinguem cura del planeta”, que apleguen representants de les diferents Escoles Verdes de Catalunya, de l’Estat espanyol i, també, a nivell internacional. Aquestes trobades tenen la voluntat de ser una eina de coordinació i esdevenir un fòrum de debat de temes mediambientals.

FEM PROJECTES A 1r D’ ESO: LA METEOROLOGIA

El projecte té una durada d’un quadrimestre. 2 grups-classe dividits en 3 subgrups de 20 alumnes el desenvolupen de setembre a febrer. I els altres 2 grups-classe, també dividits en subgrups de 20 alumnes de febrer a juny.

Hi destinen 4 hores setmanals repartides en dues sessions de dues hores. Els continguts que es treballen fan referència a les àrees de: Matemàtiques, Socials, Experimentals i Tecnologia.

Durant la fase d’exploració es treballa alguns continguts de forma individual, d’altres en parelles, altres en grups de 4. I durant la fase de realització s’estableixen grups de treball de 4 o 5 persones i aquests es mantenen fins que acaben el projecte.

 

SIGUEM CREATIUS – Implementació

El projecte està pensat en unes tasques per treballar el lideratge, el treball en equip, la comunicació efectiva, la creativitat, la innovació, l’ especialització en el treball, de manera que prepari l’ alumnat per poder desenvolupar la seva idea i poder-la analitzar fins a portar-la a terme.

SIGUEM CREATIUS text4 – 3r ESO

A la sessió inicial s’ explica l’ objectiu del projecte, es comparteix amb l’ alumnat els criteris d’ avaluació, la temporització de les sessions i es fa la inscripció al curs de moodle on hi ha totes les activitats que es duran a terme, així com les tasques que hauran d’entregar de cada sessió (activitats programades, diari personal i de grup, auto-avaluació i co-avaluació). Cada setmana es revisen els diaris i es dóna retroacció a l’ alumne a través del moodle i a l’ inici de la següent sessió.

La forma de treballar depèn de l’ activitat, en algunes treballen individualment, en d’altres en parelles o en grup. El projecte final és en grup cooperatiu. La manera de triar els grups per aquest projecte és una combinació entre l’ autogestió i la intervenció del professorat buscant, en tot moment,  que el grup sigui el més heterogeni possible i evitant totes relacions que no afavoreixin un bon ambient de treball.

En la primera sessió del treball final, els alumnes trien el rol que volen assumir dintre del grup i defineixen les seves responsabilitats. Aquestes queden reflectides en el primer diari de grup. Aquest diari l’ elaboren a cada sessió explicant què han fet, qui ho ha fet, què els queda per fer, així com també avaluen el seu treball i el dels seus companys.

SIGUEM CREATIUS text5 – 3r ESO

Les activitats estan formulades a partir de preguntes (Pla d’ Activitats – adaptació d’ un Pla d’ Empresa) que l’ alumnat ha de respondre mitjançant la reflexió, la recerca autònoma i la posada en comú amb companys per tal que puguin desenvolupar-les de forma més adient.