Al teatre i a la cuina: avaluació

Les rúbriques han estat la base principal de l’avaluació del projecte i s’han utilitzat per valorar el producte final, l’exposició oral i el seguiment diari. Per complementar aquestes rúbriques s’ha utilitzat l’aplicació Class Dojo, més motivadora i atractiva per l’alumnat.

L’autoavaluació s’ha realitzat de manera regular després de cada sessió i la coavaluació s’ha introduït en el moment de presentar l’exposició del producte final. L’experiència ha estat molt positiva en aquests dos aspectes i enriquidora per a l’alumnat.

Al teatre i a la cuina: producte final

L’exposició o presentació oral és el mitjà escollit per fer la comunicació del producte final. A més, cada grup ha de presentar un objecte d’elaboració pròpia vinculat al projecte escollit.

Les presentacions es preparen amb un suport informàtic seguint una rúbrica que en pauta el contingut i detalla els aspectes valorats pel professorat.

Les presentacions són públiques i van dirigides als companys/es i els projectes s’exposaran a les famílies a través dels portals telemàtics del centre (web, clickedu).

Al teatre i a la cuina: implementació

Tal com hem comentat en anteriors articles, el procés s’ha dividit en dues fases principals, una de recerca i l’altra de creació del producte final. En el procés de recerca el projecte s’ha recolzat en dues exposicions guiades per experts en els dos temes centrals. Després d’aquesta recerca, l’alumnat ha pogut plasmar els coneixements adquirits en el producte final (exposició/taller).

Recull de fotografies d’una de les exposicions

A l’hora de planificar les tasques, la diversitat d’alumnat ha fet necessari pautar en diferents graus la realització del projecte. Des de situacions en les quals els alumnes s’han autoplanificat les tasques i objectius fins a altres casos en que ha estat necessari un acompanyament constant.

L’alumnat transfereix el contingut mitjançant els documents del procés de producció (dietari i documents amb la informació obtinguda), la presentació oral i el producte final. L’alumnat adquireix la consciència d’haver treballat diverses àrees segons el tema escollit al principi: alimentació (experimentals, educació física, plàstica) i teatre (llengües, plàstica). Per altra banda la tecnologia (informàtica) i l’expressió oral es treballen a nivell transversal.

Al teatre i a la cuina: metodologia

Arrel de l’experiència prèvia, es va decidir de reduir els grups de treball a dos membres i els alumnes van escollir els seus companys/es. Per altra banda, la mida dels grups fa que no es plantegi l’assignació unipersonal de tasques, sinó que els dos components del grup han de contribuir cooperativament en cada una de les feines.

Com que l’alumnat no es va mostrar prou autònom durant el primer quadrimestre, hem decidit que el professorat orienti el ritme de treball indicant uns objectius per sessió. Al finalitzar la sessió l’alumnat s’autoavalua el seu grau de desenvolupament de les tasques encomanades.

El projecte s’ha dividit en dues fases principals: la primera està més centrada en la recerca d’informació, amb diferents preguntes orientadores que puguin servir d’inspiració: “Primer m’informo, després m’inspiro”. La segona fase requereix la planificació, disseny i creació d’un producte final relacionat amb el tema escollit.

Al teatre i a la cuina

A partir de la pregunta “Com fem…?” i de l’experiència prèvia de l’anterior quadrimestre, a través d’una pluja d’idees amb tot l’alumnat es van escollir els dos temes principals del projecte: el teatre i l’alimentació. Això va donar lloc al títol global del nostre treball “Al teatre i a la cuina” així com a cinc subtemes per cada tema principal.

Els interessos dels alumnes es van incorporar ja que van ser ells els que van escollir el tema directament a través d’aquesta pluja d’idees i això va aconseguir una major implicació i motivació dels participants.

Els dos eixos vertebradors compten amb diferents elements de context dins de l’aula i poden utilitzar-se com a element integrador, aglutinador i cohesionador, ja que dins seu s’hi poden encabir totes les realitats culturals, familiars i personals dels alumnes. Aquest fet encara és més significatiu en un curs com 1r d’ESO, on coincideixen alumnats de realitats diverses.

El procés s’avalua amb la primera exposició oral, on podran aportar altres elements complementaris (murals, qüestionaris, jocs, etc.) i mostrar la seva capacitat d’aprendre. Posteriorment s’avaluarà la seva capacitat de desenvolupament d’un producte relacionat amb el tema que estan realitzant: l’elaboració d’un menú o d’una petita obra teatral. En tractar-se d’un projecte i un procés obert, entenem que l’avaluació també tindrà en compte els punts de partida de cada un dels alumnes i a on ha pogut arribar.

Institut Lacetània

Qui som?

L’Institut Lacetània és un centre de referència dins de Manresa, amb gairebé 50 anys d’història, que sempre s’ha caracteritzat per la voluntat d’estar al dia i renovar la seva pedagogia. És un institut gran amb un claustre de 120 professors que imparteix tots els nivells educatius: ESO, Batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior. La integració dins de la Xarxa de Competències Bàsiques i el desenvolupament de l’ensenyament per projectes constitueix un objectiu de centre en el nostre institut i s’està desenvolupant en l’àmbit de l’ESO i els cicles formatius.

L’equip impulsor està format per un grup de 24 professors/es pluridisciplinar de tots els àmbits i àrees d’ensenyament. El grup de l’ESO, el formen un total de 12 persones i el departament amb un pes més gran dins d’aquest grup és el de llengües perquè com a centre, un dels objectius principals és el de la millora de la competència lingüística i comunicativa.

Som un equip novell que busquem renovar i millorar la tasca educativa començant per l’alumnat més jove, el de 1r d’ESO. La idea és combinar l’ensenyament clàssic de tasca més individual i pautada amb un treball cooperatiu en el qual l’alumne traça el seu àmbit d’aprenentatge.

Vam decidir començar per 1r d’ESO perquè els nens i nenes ja venen des de primària amb un perfil més cooperatiu i perquè això permet assentar les bases per ampliar-ho a 2n i a 3r d’ESO en cursos posteriors. Per encabir aquest treball hem transformat la franja d’optatives en un espai de treball per projectes.

El nostre objectiu principal és renovar la pedagogia i la metodologia d’ensenyament per poder-la adaptar a l’entorn canviant actual i a les necessitats del segle XXI. Tenint en compte aquesta relació amb un entorn globalitzat, hem detectat quatre competències principals que són necessàries i en les quals ens volem centrar durant aquest projecte:

  • Competència lingüística i comunicativa
  • Competència matemàtica
  • Competència d’aprendre a aprendre
  • Competència digital

L’equip impulsor compta amb l’experiència prèvia de desenvolupar un treball per projectes durant el primer quadrimestre d’aquest curs, a banda del bagatge previ de cada un dels membres de l’equip. Això va permetre enfocar aquest segon quadrimestre modificant aspectes d’organització de grups, metodologia de treball, distribució a l’aula, entre altres.

Les expectatives que tenim en aquest projecte és que l’alumnat millori el seu procés d’aprenentatge i una millora en la utilització de les TIC. El nostre repte és que els alumnes acabi valorant el treball ben fet i la qualitat en l’execució de la feina per sobre de l’adquisició de coneixements.