El nostre diari: metodologia

Pel que fa a la formació dels grups, aquests han segut bastant heterogenis, ja que es va decidir barrejar alumnes dels tres grups (A, B i C), procurant que en cada grup hi haguessin alumnes amb diferents ritmes d’aprenentatge. El nombre d’alumnes era de 4/5 persones.

Els propis alumnes han triat els rols i les tasques relatives a cada càrrec a desenvolupar durant el projecte:

Director:

  • Organitza i supervisa les tasques que cada membre del grup ha de fer.
  • Fa de portaveu.

Cap de redacció:

  • Acompanya en el procés de redacció de les notícies dels companys.
  • Fa les revisions pertinents.

Cap de maquetació:

  • Acompanya en el procés de disseny i distribució del diari.
  • Passa tot el redactat i disseny del diari a document word.

Reporter:

  • Acompanya en la preparació i realització de l’entrevista.
  • S’encarrega de contrastar les fonts d’informació.

Les tasques a realitzar han sigut les pròpies de l’elaboració d’un diari, i serien les següents (ordenades cronològicament):

  • Visita al Regió7.
  • Observació de diferents diaris comarcals, nacional i estatals.
  • Elecció dels diferents temes del diari, els més propers possibles a la seva realitat.
  • Selecció i recerca d’informació sobre els temes a tractar.
  • Redacció de les notícies.
  • Realització de les fotografies, dibuixos, acudits, entrevistes, etc.
  • Disseny i muntatge del diari.

La intenció de les tasques a realitzar han sigut apropar-se al món informatiu de la premsa escrita, realitzar un diari que tingui les característiques principals dels diaris que hi ha avui en dia, iniciar-se i comprendre el llenguatge periodístic, tenir capacitat creativa per l’elaboració del diari i emprar el registre estàndard i una ortografia correcta en el moment de redactar articles periodístics.

Amb aquest projecte, els alumnes han pogut introduir-se en el món del periodisme mitjançant la consulta de diaris en paper, webs, revistes… Com que la temàtica estava relacionada amb el seu entorn més immediat, també han cercat informació al voltant de la seva vida: institut, esports que practiquen, activitats extraescolars, activitats de centre, tallers fets a tutoria, sortides, excursions del mateix curs…

Per les característiques i la temporització del projecte els dubtes, l’intercanvi d’idees i la resolució de problemes s’han desenvolupat principalment a l’aula i, també, a altres espais del centre a l’hora de realitzar les entrevistes.

El nostre diari: implementació

El projecte s’ha implementat seguint els següents passos:

Primer pas: visita al diari Regió 7

Aprofitant que a Manresa s’hi disposa d’un diari a nivell intercomarcal, es realitza una visita a les instal·lacions d’aquest diari, per tal d’observar com funciona el recull i l’edició de les noticies. Els alumnes van poder aprendre que, mitjançant l’ús de les noves tecnologies i d’Internet, els diferents periodistes que treballen pel diari enviaven la informació als editors i, allí mateix, acabaven de confeccionar el propi diari.

Implementació (1)

Segon pas: observació de diferents diaris i revistes

Aquest pas els ha servit per poder examinar i aprendre com és l’estructura general d’un escrit periodístic, el llenguatge utilitzat i el disseny i maquetació, a partir del qual han obtingut uns coneixements mínims per poder elaborar el seu propi diari. Els elements bàsics sobre els quals s’ha incidit són els següents: la portada, la contraportada, els titulars, els diferents apartats, els articles, les imatges, les barres laterals…

Implementació (2)

Tercer pas: planificació de la feina

Amb tota la informació recopilada als passos anteriors, ara els alumnes han de planificar tota la feina necessària per poder elaborar el seu diari. Durant aquest procés hauran de saber treballar en grup i arribar a acords, al mateix temps que qualsevol dubte que tinguin al respecte el podran consultar als professors a l’aula.

Les tasques que hi duran a terme són:

  • Elecció del nom del diari.
  • Decisió de la temàtica de les 5 seccions que apareixeran al diari.
  • Elecció de les notícies de cada secció.
  • Elecció del personatge al qui se li fa l’entrevista.
  • Esborranys previs de la portada i la contraportada (elecció de les notícies més importants).

Quart pas: selecció de les fonts d’informació i redacció de les notícies

Una vegada realitzada la tria inicial del que volen fer, arriba el pas de realitzar la notícia i, aleshores, han de recercar la informació que necessitin sobre els temes triats, per tant hauran d’escollir quines són les fonts d’informació més apropiades. En aquest punt els alumnes aprenen que no tota la informació és vàlida, ja que hi ha diferents punts de vista i s’han de contrastar totes les notícies.

Amb tota la informació de la que disposen ara hauran de redactar les seves notícies, incidint en que ells siguin els propis redactors i que no han de fer cap tipus de plagi. Hi haurà un primer pas en el que les notícies s’hauran d’escriure a mà per poder realitzar les correccions pertinents entre els propis membres del grup. Tot seguit ho passaran a ordinador. Cal tenir en compte les formes i els espais previstos: fer columnes, titulars, leads (primer paràgraf d’una notícia)…

Cinquè pas: maquetació del diari

Ara toca el pas de muntar tota la feina feta prèviament. Els alumnes, en aquest punt, hauran de fer diversos esborranys de tot el diari, per tal d’assignar l’espai, el contingut i les barres laterals. El treball es confeccionarà pàgina per pàgina i han de ser de doble cara, incloent fotografies, dibuixos, gràfics, etc.

Sisè pas: impressió i muntatge final

Tots els elements del diari fets a ordinador (titulars, articles, imatges…) s’imprimiran amb el format més adient (per columnes, mida de la lletra apropiada…). Tot seguit es realitzarà el muntatge de la distribució final del diari en format DIN-A3 i es faran els últims retocs.

Al final de cada sessió els alumnes havien de documentar el procés d’elaboració del seu diari, mitjançant la carpeta d’aprenentatge individual i la carpeta de l’equip base. En aquests documents es feia explícit quines tasques s’havien realitzat, què és el que havia anat bé i què calia millorar.

El nostre diari: avaluació

L’avaluació del nostre projecte s’ha basat majoritàriament en la pròpia realització del diari i la seva construcció en format paper, què ha estat el producte final. Juntament amb la coavaluació aquestes han estat activitats avaluades de manera grupal. S’han valorat de manera individual el seguiment diari del treball, la carpeta d’aprenentatge i la presentació oral del projecte.

La ponderació dels ítems avaluats són:

– Continguts: realització del diari (40%)

– Rúbrica de la Graella de Coavaluació (10 %)

– Graella Seguiment de treball diari (20%)

– Carpeta d’aprenentatge (10%)

Rúbrica de la Presentació Oral del Projecte (20%)

La carpeta d’aprenentatge ha estat una de les innovacions introduïdes enguany. Cada dia al final de cada sessió havien d’omplir una graella amb cinc qüestions: recull de quines han estat les tasques realitzades, quins materials has fet servir, com t’has organitzat, que ha anat bé i què cal millorar. Amb el seu ús preteníem que fossin conscients del que han après cada dia, d’aprendre dels errors i què han fet per millorar. Però no hem aconseguit els nostres objectius. És una eina que caldrà revisar de cara al curs vinent.

Com a positiu destacar la presentació oral del projecte. Els aspectes a comentar havien estat compartits amb els alumnes i els objectius s’han aconseguit.

Producte final: el nostre diari.

Amb el projecte el nostre diari, els alumnes havien d’arribar a produir el seu propi diari. L’objectiu inicial queda clarament vinculat amb el producte final, ja que aquest consisteix en plasmar en paper totes aquelles notícies i esdeveniments relacionats amb el seu entorn immediat, utilitzant les característiques pròpies de la premsa escrita. Aleshores, encara que d’una forma adaptada a les característiques del nostre alumnat, a la seva edat i als mitjans disponibles al centre, el repte plantejat era real.

Inicialment feien un esborrany d’aquelles noticies que consideraven més importants, tenint cura de l’ortografia i del registre a utilitzar. Tot seguit, aquesta informació la redactaven amb l’ordinador (amb unes característiques de mida i forma del text concretes) per, posteriorment, imprimir-ho en paper i enganxar-ho a un full DIN-A3. Tot seguit, els alumnes grapaven aquests fulls per la meitat i els doblegaven també per aquesta zona, de manera que el format final del producte era un diari en format DIN-A4.

La part final del projecte ha consistit en presentar els resultats a la resta de la classe, mitjançant l’exposició oral. Cada grup ha mostrat el seu propi diari i ha explicat, entre altres aspectes, l’estructura general que el conformava, les seccions que han escollit, els titulars més importants, com han recercat la informació, quins han segut els criteris d’elecció de les imatges… Finalment han fet una  valoració general del propi projecte.Producte final (1) Producte final (2) Producte final (3)

El nostre diari: la veu dels alumnes

Per tal de saber què opinen els alumnes del projecte, hem realitzat una petita enquesta de valoració personal per tal d’esbrinar: quins aspectes els han agradat més, quins millorarien, quines propostes de millora proposarien, què els ha semblat treballar en grup, com s’han sentit treballant d’aquesta manera, etc.

Els resultats de les seves aportacions han estat diversos, tot i que han coincidit en alguns punts fonamentals.

Gairebé tots els alumnes valoren molt positivament el fet de treballar en grup, malgrat alguns alumnes s’han queixat que només alguns alumnes s’implicaven i treballaven.

Pel que fa a allò que més els ha agradat de les tasques del projecte, ha estat fer entrevistes; la majoria d’alumnes coincideixen que els ha agradat molt poder anar a fer preguntes a professors i alumnes. En aquest punt, hem vist que hi havia una mancança de saber com cal preparar una entrevista, i és un aspecte que ens hem apuntat per millorar el curs vinent.

La tasca de recerca d’informació també ha estat molt ben valorada pels alumnes, malgrat hem observat que els costa molt fer tria de tota la informació que hi ha a internet.

La manca de temps ha estat un aspecte que tots han destacat com a aspecte a millora, ja que han hagut de presentar els resultats sense haver pogut acabar. Aquest és un altre aspecte que haurem de tenir en compte de cara a introduir millores.

Altres respostes eren més discrepants; d’una banda alguns deien que la visita al diari “Regio 7” no els ha agradat gens i altres deien que sí els havia agradat. En veure això, el professorat hem pensat que si segueix fent la visita al diari, aquesta ha de ser més engrescadora per l’alumnat i que les preguntes i inquietuds sorgeixin del propis alumnes.

Avaluació: Ens teletransportem?

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Els projectes són activitats col·lectives i cooperatives, però també haurà una part d’avaluació individual. La ponderació dels ítems que s’avaluaran són els següents:

* SEGUIMENT DE TREBALL DIARI: (10%) (Individual)

Sessió a sessió és valorarà la vostre actitud respecte al treball, i suposarà un 10 % de la nota final.

* CONTINGUT: (40%)

Un cop finalitzat el projecte, els tribunals valoraran tots els productes finals obtinguts, obtenint la nota mitjançant la mitjana aritmètica dels productes finals, i suposarà un 40% de la nota final.

PRODUCTE(S) FINAL(S)

– La construcció de l’àbac (un per grup) (Grup –  Individual) (10%)

– Els escrits que hàgiu fet amb diferents suports (taller escriptura antiga). (Grup) (10%)

-Els exercicis matemàtics: sobre personatges històrics pertanyents a les civilitzacions i els exercicis de criptografia relacionats amb les civilitzacions antigues esmentades. (Grup) (10%)

– Carpeta d’aprenentatge. (Individual) (10%)

* EXPOSICIÓ TEATRAL (20%) I PRESENTACIÓ DEL PROJECTE (20%)

Per aquesta valoració els professors faran servir la graella d’avaluació cooperativa annexada, (rubrica1)

* COAVALUACIÓ: (10%)

Aquesta nota s’obté a partir de la graella de coavaluació (annex 2) (rúbrica2) que haureu d’omplir una vegada finalitzat el projecte.

8. ANNEX:

Annex 1: Rúbrica 1_Graella valoració projecte

Annex 2: Rúbrica 2 Graella de coavaluació

Annex 3: Rúbrica 3 Graella coavaluació de les representacions

Utilització de l’àbac

Sessió 2 . Aprendre a fer operacions senzilles amb l’àbac i preparació de part de la sessió 3.

Es visualitzarà un vídeo sobre el funcionament d’un àbac. A continuació, es realitzaran exercicis pràctics amb l’àbac construït i es prepararan les tauletes gregues.

  1. PROJECCIÓ DEL VÍDEO: https://www.youtube.com/watch?v=GgM2DSTr3Sw

(   Google “Abaco suma y resta” / Vídeos /  -és la 1a entrada-   )

S2 vídeo àbac

  1. OPERACIONS SENZILLES AMB L’ÀBAC:
  • Indicar sobre l’àbac els següents nombres:

6, 9, 10, 15, 25, 512, 863, 1400, 3877, 85221, 732002, 1594437, 22584694.

  • Sumar:  a) 25 + 31        b)  99 + 11    c) 267 + 23
  • Restar:  a) 46 – 13      b) 521 – 25    c) 1001 – 61

El professor/a anirà passant pels diferents grups i demanarà a tots els membres que facin alguna operació.

S2 pràctica àbac II S2 pràctica àbac

  1. PREPARAR ESCRIPTURA DE COMERÇ:

Preparar elements d’intercanvi per comercialitzar i escriure a la sessió 3 i que posteriorment s’haurà de representar, cal apuntar-les a la carpeta d’aprenentatge.

  1. PINTAR TEULES GREGUES

A l’aula de VIP alguns membres de la civilització grega hauran de preparar les teules gregues, caldrà que les pintin amb pintura plàstica negre i les deixin assecar a l’aula de VIP. D’aquesta manera ja estaran preparades per la propera sessió.

S2 teules gregues III S2 teules gregues II

Recerca sobre civilitzacions antigues

Sessió 1 . Recerca sobre les civilitzacions i problemes d’edats amb nombres enters.

  • Es començarà a fer una recerca informativa sobre les diferents civilitzacions escollides mitjançant els ordinadors o els mòbils. Es tracta que es busquin dades rellevants, com ara, els vestits, les monedes, com calculaven…

S1 recerca info III S1 recerca info S1 recerca info II

  • Seguidament, s’hauran de resoldre els següents exercicis matemàtics sobre uns personatges històrics d’aquestes civilitzacions. Cada grup haurà de fer les seves dues civilitzacions.

Quan acabin, han d’entregar aquests exercicis al professor, en un full blanc amb el nom dels components del grup.

En un dels exercicis es demana que siguin ells els que plantegin i resolguin un problema similar amb dades d’un personatge històric real.

S1 problemes edats II S1 problemes edats

Construcció de l’àbac

La setmana prèvia a la realització del projecte, a l’àrea de tecnologia van dedicar dues sessions en cada grup de 1r d’ESO a la construcció de l’àbac, que després farien servir per aprendre a sumar i restar, i a utilitzar-lo a la representació final.

CONSTRUIM UN ÀBAC

  1. Objectiu:     Construir un àbac per realitzar operacions matemàtiques senzilles.
  2. Fonament     teòric:     Un àbac és un instrument de càlcul aritmètic senzill, sumes, restes, multiplicacions, divisions i arrels senzilles.

Consisteix en un requadre de fusta amb barres o fils paral·lels pels quals llisquen unes boles.

El seu origen es remunta a l’antiga Mesopotàmia. Utilitzat per mercaders a l’Edat Mitjana a través de tota Europa i el món àrab. Encara es fa servir avui dia al Medi Orient, Rússia, Xina, Japó i Corea.

L’àbac és considerat precursor de la calculadora digital moderna.

  1. Material i eines

Material:

  • Caixa     de maduixes
  • Fil de ras negre
  • Boles     de fusta
  • Xinxetes
  • Pintura

Eines:

  • Pinzell
  • Tisores
  • Serra     de Marqueteria
  • Paper     de vidre
  • Barrina
  • Celo
  • Llapis
  • Regle     metàl·lic
  1. Procediment de construcció:

1r pas: Serrar amb la serra de marqueteria les potes de la caixa de maduixes perquè no sobresurtin dels laterals de la caixa.

2n pas: Llimar amb paper de vidre les potes fins deixar la superfície llisa i els perfils de la caixa.

3r pas: Marcar una línia al centre de la superfície dels laterals de la caixa de maduixes per fer-la coincidir amb les línies centrals de les plantilles annexades.

4t pas: Enganxar amb celo les plantilles als laterals de les caixes.

5è pas: Foradar amb la barrina on indica la plantilla. Cal vigilar que els forats quedin totalment paral·lels.

6è pas: Llimar els forats amb paper de vidre fins que quedin polits.

7è pas: Pintar les caixes.

8è pas: Passar els fils verticalment amb les 6 boles per cada forat. Al acabar, fixar el fil amb una xinxeta.

9è pas: Passar el fil horitzontalment encreuant-t’ho amb els verticals, de tal manera que formin un zig-zag entre les boles 2na i 3a de tots els fils verticals.

10è pas: Fixar l’extrem del fil amb una xinxeta.

  1. Valoració de costos:
Quantitat Descripció Preu unitari Total
1 metre Fil de ras
48 Boles de fusta
TOTAL

Aquesta taula es va fer amb l’objectiu que l’alumnat coneguin les despeses produides en l’elaboració.

Les caixes de maduixes les vam anar a buscar un dimarts a l’hora d’esbarjo (amb l’ajuda de 4 alumnes de 3r d’ESO) a una parada de fruita del mercat de la Font dels Capellans, que és el mercat del barri.

Per a la construcció de l’àbac ens hem organitzat d’una manera especial, per la impossibilitat de re agrupar les classes de tecnologia segons els grups de treball del projecte, així que ho hem fet de la següent manera:

Les classes de 1r d’ESO de la matèria de tecnologia estan organitzades en 4 grups de 15 alumnes ocupant 2 hores seguides al taller.

Aquest grups estan constituïts per alumnes de 1A i alguns de 1AF, sent grup 1A i alumnes de 1B amb alguns de 1AF, sent grup 1B.

Seguint aquesta distribució, hem fraccionat en dos etapes el procés de fabricació de l’àbac, una etapa que consisteix en preparar la caixa de maduixes (serrar potes, llimar, foradar i pintar)

Àbac 1 serrar potes II

Àbac 3 fer forats   Àbac 2 pintar caixa

 i una segona etapa d’acabats ( passar fils, boles i assegurar).

Àbac Passar boles II Àbac Passar boles

Doncs bé, la primera etapa es fa en les 4 primeres hores, es a dir, 1r grup A fa 6 caixes, i 1r grup B fa 5 caixes. i les darreres hores dels grups A i B, les quatre restants, els acabats.

Els punts febles d’aquesta metodologia són un parell:

-un, que els alumnes no poden veure totes les etapes del procés, ja que o fan la primera o fan la segona i segon, que els àbacs que faran servir al final del projecte possiblement no seran els construïts per algun membre del seu grup. Encara que aquest últim es podria veure com un factor positiu més que negatiu pel fet de que prenguin consciència de la realitat d’un treball cooperatiu.

Resultat dels àbacs:

Àbac resultat II Àbac resultat