Representació teatral i documental del projecte

L’última sessió d’aquest projecte va consistir en una representació teatral i documental.

Se’ls hi demanava un parell d’objectius:

El primer, havien de realitzar una representació teatral d’un intercanvi comercial de les civilitzacions treballades, per la qual cosa s’havien de disfressar i exposar els productes finals realitzats adients de les pròpies civilitzacions com l’àbac i material d’escriptura.

El segon objectiu consistia en explicar de manera clara i concisa com s’havia desenvolupat el projecte, com s’havien organitzat, les dificultats amb les que s’havien trobat, i d’aquesta manera fer al·lusió a les seves carpetes d’aprenentatge.

Bé, per valorar l’assoliment d’aquests objectius, els professors disposàvem de una graella d’avaluació amb el conjunt d’ítems que s’havien de tenir en compte, des de vestuari, tó de veu, expressió verbal, fluïdesa, mostra del productes finals….

Per una altre banda, amb la intenció de que els alumnes participessin activament de les representacions, havien de omplir una graella de valoració de la representació on valoraven dels seus companys els punts febles i forts.

Una vegada recollida totes aquestes valoracions, l’equip impulsor ens vam reunir per comentar-les i de manera generalitzada tots vam coincidir en dir, que  d’una banda els alumnes havien sigut capaços d’aconseguir un vestuari adequat i que potser si ens podíem tele transportar a aquelles civilitzacions, però que d’altre banda, no havien sigut capaços de demostrar els productes finals ni parlar sobre el seu aprenentatge i desenvolupament del projecte.

Amb ganes, l’equip impulsor vol millorar aquests dos aspectes de cara al cur vinent.

Metodologies a “Ens teletranportem?”

Formació de grups

Nosaltres ja havíem fet alguns petits projectes en el centre, i en cap d’ells els grups havien estat heterogenis. Sempre fèiem els grups en funció de les classes (com ja vam explicar som un centre de màxima complexitat i els grups classe estan organitzats per nivells)  i veiem que hi havia molta diferència en els resultats dels projectes entre uns grups i altres.

Per aquest projecte vam estar pensant com fer els grups de tal manera que fossin el màxim d’heterogenis possibles. Seguint els criteris de màxima participació de l’alumnat en el projecte, vam pensar en la possibilitat de que s’organitzessin els alumnes,  però vam descartar aquesta idea ja que ens podríem trobar de nou amb grups molt desiguals pel que fa l’assoliment d’aprenentatges.

Per crear els grups, vam separar els nens més o menys per nivells acadèmics. Primer vam agafar els onze alumnes amb més facilitats d’aprenentatge i els vam posar cadascun en un grup. Després, vam triar els onze  nens amb més dificultats d’aprenentatge i els vam repartir també pels grups ja creats.

A partir d’aquí vam anar posant els nens restants en cada grup de manera que no coincidissin alumnes que no podien treballar junts  (a criteri dels professors) i repartir-los equitativament en funció del seu nivell d’aprenentatge observat al llarg del curs.

Creiem que a diferencia de altres projectes del centre, els grups han demostrat ser força equilibrats i que vam encertar alhora de fer els grups

 Motivació

Per nosaltres la motivació és clau per poder treballar per projectes, motivació dels alumnes, però, abans de tot, motivació dels professors implicats.

Hem recorregut a diferents estratègies per tal de motivar als nostres alumnes. Partíem d’un projecte ja creat i el vam anar modificant, en aquesta adaptació hem volgut, entre altres coses, que els alumnes puguin veure reflectits els seus interessos i opinions.

Així per escollir les civilitzacions que treballarien vam decidir que una d’elles l’escollirien els alumnes i l’altre sortiria per sorteig, però no es podia donar el cas que un grup treballés Grècia i Roma o Egipte i Mesopotàmia, per tant a l’escollir una de les civilitzacions al sorteig descartàvem la “paral·lela”.

Probablement un dels moments més impactants pels alumnes i que els professors hem valorat molt positivament ha sigut la presentació del projecte.

El dijous de la setmana prèvia a començar el projecte, vam convocar a l’hora de tutoria als tres grups de primer i els professors vam fer aquesta presentació caracteritzats de cada una de les civilitzacions que hem treballat.

Amb aquesta posta en escena preteníem trencar idees prefixades dels alumnes, motivar-los i demostrar que no els demanàvem res que nosaltres no estiguéssim disposats a fer. A més a més, així també van  poder comprovar que per disfressar-se per a les representacions finals es podia fer de moltes maneres –algunes de les nostres disfresses les vam fer nosaltres- i buscàvem també un punt de creativitat. Treure’ns tots, profes i alumnes, la vergonya, la por escènica.

Carpeta d’aprenentatge

A les sessions de la Xarxa de competències bàsiques a les que hem assistit els coordinadors de l’equip impulsor, se’ns va presentar la carpeta d’aprenentatge.

Vam transmetre aquesta idea al nostre equip impulsor i vam valorar la possibilitat d’incorporar-la al nostre projecte com a eina del procés d’aprenentatge dels alumnes i , a més a més, seria un dels productes finals i formaria part de l’avaluació.

Finalment, vam decidir incloure-la. Però, encara que som conscients de què i com han de ser les carpetes d’aprenentatge, hem començat per un nivell molt bàsic per tal que els nostres alumnes de mica en mica es vagin familiaritzant amb aquesta nova eina. Ha sigut una carpeta força guiada i en la qual, fonamentalment, ens hem basat en un diari d’aprenentatge de cadascuna de les sessions que hem realitzat.

La vam presentar als nostres alumnes de la següent manera:

“La carpeta d’aprenentatge és un instrument d’avaluació que us facilitarà identificar què heu après i com ho heu après al llarg del projecte.

A més a més, la carpeta també serà un dels productes finals del projecte, la realitzareu de manera individual i formarà part de l’avaluació del projecte per part del tribunal.

I en què consisteix?

Carpeta d’aprenentatge (individual)

– Portada

– Índex

– Introducció

Qui sóc?

Objectius / Expectatives: Què espero d’aquest projecte? Què crec que aprendré?

– Diari de les sessions

Després de cada sessió haureu d’escriure un breu diari responent a les següents preguntes:

Què hem fet?

Què no sabia / què he après?

Quines dificultats he tingut? Què cal millorar?

El nostre diari: metodologia

Pel que fa a la formació dels grups, aquests han segut bastant heterogenis, ja que es va decidir barrejar alumnes dels tres grups (A, B i C), procurant que en cada grup hi haguessin alumnes amb diferents ritmes d’aprenentatge. El nombre d’alumnes era de 4/5 persones.

Els propis alumnes han triat els rols i les tasques relatives a cada càrrec a desenvolupar durant el projecte:

Director:

  • Organitza i supervisa les tasques que cada membre del grup ha de fer.
  • Fa de portaveu.

Cap de redacció:

  • Acompanya en el procés de redacció de les notícies dels companys.
  • Fa les revisions pertinents.

Cap de maquetació:

  • Acompanya en el procés de disseny i distribució del diari.
  • Passa tot el redactat i disseny del diari a document word.

Reporter:

  • Acompanya en la preparació i realització de l’entrevista.
  • S’encarrega de contrastar les fonts d’informació.

Les tasques a realitzar han sigut les pròpies de l’elaboració d’un diari, i serien les següents (ordenades cronològicament):

  • Visita al Regió7.
  • Observació de diferents diaris comarcals, nacional i estatals.
  • Elecció dels diferents temes del diari, els més propers possibles a la seva realitat.
  • Selecció i recerca d’informació sobre els temes a tractar.
  • Redacció de les notícies.
  • Realització de les fotografies, dibuixos, acudits, entrevistes, etc.
  • Disseny i muntatge del diari.

La intenció de les tasques a realitzar han sigut apropar-se al món informatiu de la premsa escrita, realitzar un diari que tingui les característiques principals dels diaris que hi ha avui en dia, iniciar-se i comprendre el llenguatge periodístic, tenir capacitat creativa per l’elaboració del diari i emprar el registre estàndard i una ortografia correcta en el moment de redactar articles periodístics.

Amb aquest projecte, els alumnes han pogut introduir-se en el món del periodisme mitjançant la consulta de diaris en paper, webs, revistes… Com que la temàtica estava relacionada amb el seu entorn més immediat, també han cercat informació al voltant de la seva vida: institut, esports que practiquen, activitats extraescolars, activitats de centre, tallers fets a tutoria, sortides, excursions del mateix curs…

Per les característiques i la temporització del projecte els dubtes, l’intercanvi d’idees i la resolució de problemes s’han desenvolupat principalment a l’aula i, també, a altres espais del centre a l’hora de realitzar les entrevistes.

El nostre diari: implementació

El projecte s’ha implementat seguint els següents passos:

Primer pas: visita al diari Regió 7

Aprofitant que a Manresa s’hi disposa d’un diari a nivell intercomarcal, es realitza una visita a les instal·lacions d’aquest diari, per tal d’observar com funciona el recull i l’edició de les noticies. Els alumnes van poder aprendre que, mitjançant l’ús de les noves tecnologies i d’Internet, els diferents periodistes que treballen pel diari enviaven la informació als editors i, allí mateix, acabaven de confeccionar el propi diari.

Implementació (1)

Segon pas: observació de diferents diaris i revistes

Aquest pas els ha servit per poder examinar i aprendre com és l’estructura general d’un escrit periodístic, el llenguatge utilitzat i el disseny i maquetació, a partir del qual han obtingut uns coneixements mínims per poder elaborar el seu propi diari. Els elements bàsics sobre els quals s’ha incidit són els següents: la portada, la contraportada, els titulars, els diferents apartats, els articles, les imatges, les barres laterals…

Implementació (2)

Tercer pas: planificació de la feina

Amb tota la informació recopilada als passos anteriors, ara els alumnes han de planificar tota la feina necessària per poder elaborar el seu diari. Durant aquest procés hauran de saber treballar en grup i arribar a acords, al mateix temps que qualsevol dubte que tinguin al respecte el podran consultar als professors a l’aula.

Les tasques que hi duran a terme són:

  • Elecció del nom del diari.
  • Decisió de la temàtica de les 5 seccions que apareixeran al diari.
  • Elecció de les notícies de cada secció.
  • Elecció del personatge al qui se li fa l’entrevista.
  • Esborranys previs de la portada i la contraportada (elecció de les notícies més importants).

Quart pas: selecció de les fonts d’informació i redacció de les notícies

Una vegada realitzada la tria inicial del que volen fer, arriba el pas de realitzar la notícia i, aleshores, han de recercar la informació que necessitin sobre els temes triats, per tant hauran d’escollir quines són les fonts d’informació més apropiades. En aquest punt els alumnes aprenen que no tota la informació és vàlida, ja que hi ha diferents punts de vista i s’han de contrastar totes les notícies.

Amb tota la informació de la que disposen ara hauran de redactar les seves notícies, incidint en que ells siguin els propis redactors i que no han de fer cap tipus de plagi. Hi haurà un primer pas en el que les notícies s’hauran d’escriure a mà per poder realitzar les correccions pertinents entre els propis membres del grup. Tot seguit ho passaran a ordinador. Cal tenir en compte les formes i els espais previstos: fer columnes, titulars, leads (primer paràgraf d’una notícia)…

Cinquè pas: maquetació del diari

Ara toca el pas de muntar tota la feina feta prèviament. Els alumnes, en aquest punt, hauran de fer diversos esborranys de tot el diari, per tal d’assignar l’espai, el contingut i les barres laterals. El treball es confeccionarà pàgina per pàgina i han de ser de doble cara, incloent fotografies, dibuixos, gràfics, etc.

Sisè pas: impressió i muntatge final

Tots els elements del diari fets a ordinador (titulars, articles, imatges…) s’imprimiran amb el format més adient (per columnes, mida de la lletra apropiada…). Tot seguit es realitzarà el muntatge de la distribució final del diari en format DIN-A3 i es faran els últims retocs.

Al final de cada sessió els alumnes havien de documentar el procés d’elaboració del seu diari, mitjançant la carpeta d’aprenentatge individual i la carpeta de l’equip base. En aquests documents es feia explícit quines tasques s’havien realitzat, què és el que havia anat bé i què calia millorar.

El nostre diari: avaluació

L’avaluació del nostre projecte s’ha basat majoritàriament en la pròpia realització del diari i la seva construcció en format paper, què ha estat el producte final. Juntament amb la coavaluació aquestes han estat activitats avaluades de manera grupal. S’han valorat de manera individual el seguiment diari del treball, la carpeta d’aprenentatge i la presentació oral del projecte.

La ponderació dels ítems avaluats són:

– Continguts: realització del diari (40%)

– Rúbrica de la Graella de Coavaluació (10 %)

– Graella Seguiment de treball diari (20%)

– Carpeta d’aprenentatge (10%)

Rúbrica de la Presentació Oral del Projecte (20%)

La carpeta d’aprenentatge ha estat una de les innovacions introduïdes enguany. Cada dia al final de cada sessió havien d’omplir una graella amb cinc qüestions: recull de quines han estat les tasques realitzades, quins materials has fet servir, com t’has organitzat, que ha anat bé i què cal millorar. Amb el seu ús preteníem que fossin conscients del que han après cada dia, d’aprendre dels errors i què han fet per millorar. Però no hem aconseguit els nostres objectius. És una eina que caldrà revisar de cara al curs vinent.

Com a positiu destacar la presentació oral del projecte. Els aspectes a comentar havien estat compartits amb els alumnes i els objectius s’han aconseguit.

Producte final: el nostre diari.

Amb el projecte el nostre diari, els alumnes havien d’arribar a produir el seu propi diari. L’objectiu inicial queda clarament vinculat amb el producte final, ja que aquest consisteix en plasmar en paper totes aquelles notícies i esdeveniments relacionats amb el seu entorn immediat, utilitzant les característiques pròpies de la premsa escrita. Aleshores, encara que d’una forma adaptada a les característiques del nostre alumnat, a la seva edat i als mitjans disponibles al centre, el repte plantejat era real.

Inicialment feien un esborrany d’aquelles noticies que consideraven més importants, tenint cura de l’ortografia i del registre a utilitzar. Tot seguit, aquesta informació la redactaven amb l’ordinador (amb unes característiques de mida i forma del text concretes) per, posteriorment, imprimir-ho en paper i enganxar-ho a un full DIN-A3. Tot seguit, els alumnes grapaven aquests fulls per la meitat i els doblegaven també per aquesta zona, de manera que el format final del producte era un diari en format DIN-A4.

La part final del projecte ha consistit en presentar els resultats a la resta de la classe, mitjançant l’exposició oral. Cada grup ha mostrat el seu propi diari i ha explicat, entre altres aspectes, l’estructura general que el conformava, les seccions que han escollit, els titulars més importants, com han recercat la informació, quins han segut els criteris d’elecció de les imatges… Finalment han fet una  valoració general del propi projecte.Producte final (1) Producte final (2) Producte final (3)

El nostre diari: la veu dels alumnes

Per tal de saber què opinen els alumnes del projecte, hem realitzat una petita enquesta de valoració personal per tal d’esbrinar: quins aspectes els han agradat més, quins millorarien, quines propostes de millora proposarien, què els ha semblat treballar en grup, com s’han sentit treballant d’aquesta manera, etc.

Els resultats de les seves aportacions han estat diversos, tot i que han coincidit en alguns punts fonamentals.

Gairebé tots els alumnes valoren molt positivament el fet de treballar en grup, malgrat alguns alumnes s’han queixat que només alguns alumnes s’implicaven i treballaven.

Pel que fa a allò que més els ha agradat de les tasques del projecte, ha estat fer entrevistes; la majoria d’alumnes coincideixen que els ha agradat molt poder anar a fer preguntes a professors i alumnes. En aquest punt, hem vist que hi havia una mancança de saber com cal preparar una entrevista, i és un aspecte que ens hem apuntat per millorar el curs vinent.

La tasca de recerca d’informació també ha estat molt ben valorada pels alumnes, malgrat hem observat que els costa molt fer tria de tota la informació que hi ha a internet.

La manca de temps ha estat un aspecte que tots han destacat com a aspecte a millora, ja que han hagut de presentar els resultats sense haver pogut acabar. Aquest és un altre aspecte que haurem de tenir en compte de cara a introduir millores.

Altres respostes eren més discrepants; d’una banda alguns deien que la visita al diari “Regio 7” no els ha agradat gens i altres deien que sí els havia agradat. En veure això, el professorat hem pensat que si segueix fent la visita al diari, aquesta ha de ser més engrescadora per l’alumnat i que les preguntes i inquietuds sorgeixin del propis alumnes.

Avaluació: Ens teletransportem?

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Els projectes són activitats col·lectives i cooperatives, però també haurà una part d’avaluació individual. La ponderació dels ítems que s’avaluaran són els següents:

* SEGUIMENT DE TREBALL DIARI: (10%) (Individual)

Sessió a sessió és valorarà la vostre actitud respecte al treball, i suposarà un 10 % de la nota final.

* CONTINGUT: (40%)

Un cop finalitzat el projecte, els tribunals valoraran tots els productes finals obtinguts, obtenint la nota mitjançant la mitjana aritmètica dels productes finals, i suposarà un 40% de la nota final.

PRODUCTE(S) FINAL(S)

– La construcció de l’àbac (un per grup) (Grup –  Individual) (10%)

– Els escrits que hàgiu fet amb diferents suports (taller escriptura antiga). (Grup) (10%)

-Els exercicis matemàtics: sobre personatges històrics pertanyents a les civilitzacions i els exercicis de criptografia relacionats amb les civilitzacions antigues esmentades. (Grup) (10%)

– Carpeta d’aprenentatge. (Individual) (10%)

* EXPOSICIÓ TEATRAL (20%) I PRESENTACIÓ DEL PROJECTE (20%)

Per aquesta valoració els professors faran servir la graella d’avaluació cooperativa annexada, (rubrica1)

* COAVALUACIÓ: (10%)

Aquesta nota s’obté a partir de la graella de coavaluació (annex 2) (rúbrica2) que haureu d’omplir una vegada finalitzat el projecte.

8. ANNEX:

Annex 1: Rúbrica 1_Graella valoració projecte

Annex 2: Rúbrica 2 Graella de coavaluació

Annex 3: Rúbrica 3 Graella coavaluació de les representacions

Utilització de l’àbac

Sessió 2 . Aprendre a fer operacions senzilles amb l’àbac i preparació de part de la sessió 3.

Es visualitzarà un vídeo sobre el funcionament d’un àbac. A continuació, es realitzaran exercicis pràctics amb l’àbac construït i es prepararan les tauletes gregues.

  1. PROJECCIÓ DEL VÍDEO: https://www.youtube.com/watch?v=GgM2DSTr3Sw

(   Google “Abaco suma y resta” / Vídeos /  -és la 1a entrada-   )

S2 vídeo àbac

  1. OPERACIONS SENZILLES AMB L’ÀBAC:
  • Indicar sobre l’àbac els següents nombres:

6, 9, 10, 15, 25, 512, 863, 1400, 3877, 85221, 732002, 1594437, 22584694.

  • Sumar:  a) 25 + 31        b)  99 + 11    c) 267 + 23
  • Restar:  a) 46 – 13      b) 521 – 25    c) 1001 – 61

El professor/a anirà passant pels diferents grups i demanarà a tots els membres que facin alguna operació.

S2 pràctica àbac II S2 pràctica àbac

  1. PREPARAR ESCRIPTURA DE COMERÇ:

Preparar elements d’intercanvi per comercialitzar i escriure a la sessió 3 i que posteriorment s’haurà de representar, cal apuntar-les a la carpeta d’aprenentatge.

  1. PINTAR TEULES GREGUES

A l’aula de VIP alguns membres de la civilització grega hauran de preparar les teules gregues, caldrà que les pintin amb pintura plàstica negre i les deixin assecar a l’aula de VIP. D’aquesta manera ja estaran preparades per la propera sessió.

S2 teules gregues III S2 teules gregues II