La xocolata

Al llarg del projecte hem fet molta observació de la capacitat dels alumnes per treballar en grup, per respectar les opinions dels altres, per aportar idees al grup, la capacitat d’establir connexions amb altres coneixements, etc… D’altra banda, algunes activitats les hem utilitzat per avaluar l’adquisició de coneixements com ara les parts de les flors. Per acabar, farem una rúbrica amb els alumnes on autoavaluaran el seu aprenentatge i implicació durant tot el procés del projecte.DSCN6750

La xocolata

La majoria de les activitats que hem anat realitzant queden reflectides a la llibreta de projectes, ens adonem que potser els moments de reflexió i de fer hipòtesis són els que més costen de traspassar. Tenim també molta informació que hem trobat de diferents fonts que, donat que els alumnes a segon encara necessiten molt temps per copiar un text hem decidit fer-ho a l’ordinador i enganxar-ho a la llibreta.

De moment ens va quedant així:

f1f2f3f4f6f7f5

La xocolata

El projecte ha estat guiat per les mestres seguint els interessos i motivacions dels alumnes. En el dia a dia del projecte trobàvem la necessitat d’anar-nos coordinant molt sovint per assegurar-nos que el camí era el correcte.

Quan ens adonem que tenim força informació i que potser hauríem d’endreçar-la una mica. A algú se li acudeix fer un índex a la llibreta del que treballarem, com vam fer amb el projecte anterior. Decidim escriure les diferents preguntes que ens vam fer sobre la xocolata en començar el tema i ho copiem tots a la llibreta dels projectes.

Iniciem el projecte amb una conversa on els alumnes es fan preguntes i busquen respostes activant els seus coneixements previs. En aquest moment les mestres es troben  i planifiquen quin serà el fil del projecte i quin serà l’objectiu final.

El projecte es va documentant en una llibreta individual on els alumnes van recollint vivències del projecte, fem murals i fotografies. Potser ens ha faltat compartir l’objectiu amb els alumnes però al llarg del procés hem aconseguit que els alumnes es facin bones preguntes que han esdevingut fil conductor del projecte i que hem pogut enllaçar amb el tema de “les plantes”.

Segons els interessos, motivacions, neguits dels alumnes anem investigant, descobrint, experimentant… nous coneixements i sobretot aprenem a treballar en grup, a respectar les opinions dels altres, a fer-nos bones preguntes i tenir curiositat per saber la resposta.

En descobrir que el cacau surt d’un arbre ens adonem que no tenim gaire clares algunes de les parts dels arbres, també descobrim que el fruit surt de la flor i, a partir de les observacions fetes a l’hort i alguna sessió més experimental anem descobrint els diferents tipus de plantes, les parts d’una flor, etc…

27

Com que la part del cacau amb la que es fa la xocolata és la llavor de la panotxa i un dia una alumna va portar llavors de maduixa, a partir d’aquest dia molts alumnes s’engresquen a portar llavors de diferents fruits i decidim fer una col·lecció. Un cop en tenim un bon número decidim plantar-les a l’hort i veure què passa. Després de setmanes d’anar a observar i veure que no passava res, un dia vam descobrir que la llavor de carbassa havia germinat!!! Amb aquest experiment ens hem adonat que plantar llavors i que germinin no és tan fàcil com sembla.

15

18b

La xocolata

L’espai de referència per treballar per projectes és l’aula tot i que en aquest projecte concret hem utilitzat molt l’hort que tenim a l’escola. Forces estones som dos mestres a l’aula i això facilita fer diferents agrupacions.

18Hem donat importància a les converses de tot el grup on els alumnes tenen la possibilitat d’escoltar les opinions i reflexions dels altres i on és un bon moment per fer-se bones preguntes que esdevindran el camí del projecte. També hem utilitzat diferents agrupacions de l’alumnat amb la intenció d’afavorir el treball cooperatiu.

8

La xocolata

Després de les vacances de Nadal els nens/es venen molt engrescats per engegar un altre projecte.

Comencem a fer una pluja d’idees a partir del recordatori de les que van sortir durant el primer trimestre i que no s’havien pogut resoldre.

Com a mestres ens sorprenem de la quantitat de preguntes interessants i més elaborades que són capaços de fer. Tot i que ha estat una estona de conversa força llarga valorem positivament la motivació dels alumnes i la seva capacitat d’atenció en general.

Repassem totes les preguntes i ens adonem que són moltes i ens costaria decidir-nos i fer la votació de la que més ens agrada per investigar. Com que veiem que moltes tenen punts en comú decidim agrupar-les per temes. En un paper d’embalar penjat a la pissarra comencem a treballar i el resultat és aquest:

DSCN6749

El tema més votat és “D’on surt la xocolata?”. El resultat no ens sorprèn gens perquè els nens/es fa dies que demanen quan anirem al Museu de la Xocolata. (Sortida programada per finals de març)

L’evolució de l’home

Per fer l’avaluació dels alumnes hem fet especial atenció a diferents activitats del projecte,8  com ara:

  • Preguntes que fan en les diferents parts del projecte.
  • Treball realitzat en el grup de recerca i exposició oral.
  • Realització d’activitats individuals com el mapa i diferents composicions escrites.

15

L’evolució de l’home

Expliquem als alumnes que hauran de fer una exposició oral sobre una part de la prehistòria. Els resultats dels seus treballs es publicaran al bloc de l’escola.21

Es farà una sortida per la ciutat per tal de visitar el Museu Comarcal i diferents edificis i espais públics d’estil modernista. Aquesta visita caldrà reflectir en un mapa en un entorn digital.

Com a cloenda final del projecte es farà una sortida a les coves prehistòriques del Toll, Moia.

L’evolució de l’home

Els alumnes cerquen la informació en l’entorn digital creat pels mestres. El resultat de les seves investigacions i documentacions es recolliran en un espai també digital compartit tant amb els integrants dels diferents grups com amb les mestres.19

Hem dissenyat activitats que impliquin a diferents àrees curriculars, com ara jocs dels romans dins d’educació física, nombres romans dins de matemàtiques, etc.

Durant aquest llarg procés la coordinació de l’equip de mestres ha estat una tasca important per ajustar les tasques a fer tant amb els alumnes com el rol que cada mestre calia desenvolupar.

8

L’evolució de l’home

Hem dissenyat activitats que cal resoldre de manera individual, en parelles i en petits grups. Aquests grups s’han format algunes vegades tenint en compte els interessos dels alumnes per temes concrets; d’altres per grups cooperatius on cada alumne té el rol d’expert en una activitat (com ara els experiments).

Hem dissenyat activitats obertes però amb unes pautes de realització. La intenció ha estat introduir als alumnes en la recerca guiada sobre un tema concret.13

Hem anat trobant preguntes noves, nous reptes, i nous interessos que hem incorporat al projecte.

L’aula ha estat l’espai de referència per posar en comú els aprenentatges, els dubtes, intercanviar idees. El reflex de tot aquest procés l’hem anant recollint en un gran mapa conceptual que va anar evolucionant al llarg de tot el projecte.9

L’evolució de l’home

Arran d’una notícia duta a terme per un alumne del grup, relacionada amb restes humanes, els alumnes comencen a fer preguntes sobre l’evolució humana. Les aportacions de llibres, revistes i les pluges d’idees ens fa reconduir el tema de l’evolució de l’home a centrar-nos en la història de la humanitat.

12