QUÈ HEM APRÈS?

Aquest final de curs, després de fer un repàs al mapa conceptual del projecte, vam demanar als alumnes… de tot això que hem après, què és el que més us ha agradat?

Aquí teniu algunes de les produccions d’EI3:


I aquí les d’EI4:


Analitzant els dibuixos i escoltant-ne l’explicació individual per part de cadascun dels nens i nenes, ens vam adonar realment de fins a quin punt havien pres consciència dels continguts treballats. Es tracta d’una altra manera de fer-los partícips del procés d’avaluació.

L’avaluació en els projectes

Per tal d’avaluar els projectes que desenvolupem ens basem principalment en l’observació sistemàtica del dia a dia a l’aula, tenint en compte aspectes com la motivació que mostren els nens i nenes, la participació, l’esforç i el “feedback”.

A més, ens recolzem en les transcripcions de les converses on podem comprovar aspectes com la participació activa, l’aportació de noves idees, la formulació d’hipòtesis, la comprensió del procés que es desenvolupa, la capacitat de raonament en les seves justificacions… Tal com en els fulls de documentació on hi figuren els seus dibuixos i algunes paraules o frases significatives que escriuen per plasmar conclusions.

A final de curs també es realitza una petita autoavaluació on escollim 4 ítems que considerem bàsics. És fonamental fer conscients als alumnes dels objectius als quals donem importància i, alhora, deixar-los espai i temps de reflexió; per aquest motiu es realitza de manera individual amb la mestra. Cal dir que aquesta autoavaluació no és només sobre el projecte, sinó sobre el dia a dia a l’escola.

Finalment, destacar que en tots els casos l’avaluació es focalitza en l’observació de com ha evolucionat l’infant, més que en considerar els resultats de les seves produccions o del seu treball; aquest és el missatge que intentem transmetre als nens i nenes i a les famílies, en les entrevistes o a l’informe, redactant-ne els processos.

Documentem el nostre projecte!

En el treball per projectes la documentació n’és un aspecte molt important; la transcripció de les converses, dels debats i el seu anàlisis formen part del contingut del projecte, juntament amb les imatges i el mapa conceptual.

Quan s’enceta una conversa a l’aula hi ha molts matisos interessants que se’ns poden escapar; és per això que enregistrant-la i després transcrivint-la és com les mestres observem i prenem consciència de cap a on deriven els conflictes que es generen a l’aula o els interessos de l’alumnat, i així poder enfocar el projecte preparant-ne els estímuls i recursos necessaris perquè els infants puguin avançar en aquest sentit. Els debats sorgeixen de les mateixes converses, donant lloc a la formulació d’hipòtesis i a les demandes que fan els infants.

El mapa conceptual és una altra forma molt visual de documentar el projecte, que ajuda als infants a estructurar els seus aprenentatges. Allà és on es plasmen les connexions entre les descobertes que es van realitzant al llarg del projecte. Al repassar el mapa conceptual sorgeixen també conflictes cognitius que ajuden a continuar treballant i, per tant, a reestructurar els anteriors esquemes de coneixement. El mapa és viu i movible i creix a mida que evolucionen els aprenentatges dels infants. Aquí podeu veure el mapa conceptual final de P3 i el de P4.
IMG_20170607_151709 MAPA CONCEPTUAL EI4

Entenem, doncs, que tota documentació ha de servir per reforçar el significat d’allò que volem conèixer. Així doncs, els processos d’experimentació i les investigacions també es recolliran amb fotografies i amb els seus propis dibuixos i/o escrits; a final de curs s’emportaran tot el recull a casa per a compartir-ho amb les famílies.

Documentar ens ajuda a crear espais per a pensar.

COM desenvolupem els projectes?

A vegades a l’aula hi ha discussions o dubtes sobre un mateix aspecte, sorgeixen conflictes entre l’alumnat que posen en evidència la motivació i els seus interessos en aquells moments; o simplement, al llarg d’una mateixa setmana, de manera espontània, els nens fan molta incidència a algun element com poden ser les formigues que hi ha al pati, les flors que comencen a néixer… És aleshores quan detectem que ha sorgit un estímul que pot desencadenar un treball d’investigació.

– Aquests treballs acostumem a iniciar-los amb una conversa de tot el grup-classe, on cadascú fa les seves hipòtesis al voltant de la qüestió que ens ocupa.

– Aleshores arriba el moment de comprovar aquestes hipòtesis; les comprovacions les realitzem en gran grup, en petits grups, individualment… depenent del que comportin i dels recursos que hi hagi. A vegades es necessita molt temps per fer alguna comprovació; per exemple quan vam plantar uns bulbs sense saber què eren i no sabíem què en sortiria, o quan vam plantar unes llavors de mandarina que un nen va trobar mentre se la menjava… Mentre dura aquesta espera pot ser que sorgeixin altres projectes i, llavors, es poden mantenir varis fronts oberts dins d’un mateix grup. S’intenta ser al màxim de flexibles en aquest sentit, adaptant-nos així a la vida i a l’ambient que es respira a l’aula.
Per desenvolupar aquest procés d’investigació tenim en compte tres aspectes fonamentals:
Col·laboració espontània dels infants portant coses de casa que ens ajudin a                     avançar en les nostres descobertes: llibres, objectes, fotografies…
Familiars experts en diferents temes disposats a participar i a ajudar-nos.
Experimentació a l’aula o a l’entorn més proper.

– Un cop tancada la investigació, arriba el moment d’exposar les nostres conclusions i de posar-les en comú. Ens reunim tots plegats i en parlem!

– Finalment, cal documentar el procés d’investigació i les conclusions a les quals hem arribat. Aquest procés de documentació té tres vessants:
Sobre paper: fotografies, dibuixos, escriptura de les paraules més significatives,                  transcripcions de les converses…
– Al mapa conceptual: a inici de P3 cal guiar-los moltíssim, però aquesta orientació               per part de la mestra cada vegada és més prescindible i mica en mica van                         guanyant autonomia a l’hora de situar-se en l’espai, de veure relacions entre                       conceptes…
– Al bloc: pensem que és una eina molt útil per a fer partícips a les famílies,                            perquè coneguin en quin moment estan els seus fills, perquè trobin sentit a les                    inquietuds que manifesten a casa, per ajudar a obrir una mica més la via de                        comunicació… i per intentar fer-los viure tant com sigui possible, tot allò que                        vivim a l’aula! Bloc Escola les Bases

Com s’originen les investigacions dels nostres projectes?

Els nostres projectes parteixen d’una activitat inicial que té la funció de generar, d’una manera vivencial, els estímuls que provocaran el desenvolupament del projecte. Aquest curs l’hem iniciat a partir d’una proposta d’experimentació lliure amb elements de la tardor, la qual ens ha portat a recollir allò que més va interessar als infants i a desgranar-ho en un mapa conceptual, formant-ne les diverses categories. És a partir dels conflictes cognitius que han anat sorgint que hem anat avançant en el projecte.

Creiem en aquest enfocament del treball per projectes perquè pensem que un dels principals aspectes que dóna significat al procés d’ensenyament-aprenentatge és la continuïtat i la globalització de tots els continguts que es van desenvolupant. És important doncs, que les descobertes estiguin contextualitzades (relació amb l’activitat inicial – punt de partida) i també que s’enllacin les unes amb les altres. A més, pensem que és molt bo per als infants que aquestes interrelacions les plasmin ells mateixos a nivell visual. El mapa conceptual, doncs, és una eina que ens ajuda a assolir aquests objectius, ja que és on es van plasmant les progressives descobertes i les relacions entre elles, conformant així la nostra guia per saber en cada moment d’on venim, on hem arribat i les possibilitats que tenim encara per abordar.
Aquest fet comporta que el projecte iniciat a principi de curs sigui com un engranatge que va avançant i derivant cap a diferents camins, depenent dels interessos que els infants manifestin; així doncs, no es dóna per tancat fins a final de curs.

Pel que fa a la planificació per part del mestre, considerem que aquest tipus de treball no es pot programar prèviament. És per això que vam decidir portar un registre de les activitats que van sorgint i, paralel·lament, dels continguts que treballem amb cada activitat. Aquest registre ens serveix com a orientació en el desenvolupament de la nostra tasca.

INICI DEL NOSTRE PROJECTE – EI4

El nostre projecte sorgeix de l’ interès dels nens i les nenes de la classe pels CARGOLS i aquest desà el nom del nostres projecte.  Un dia de finals de setembre a l’hora del pati  van trobar cargols al pati i els van voler portar a la classe per poder-los observar amb la lupa. Vam estar de tanta sort que un dels cargols va posar unes boletes petites, toves i transparents que al principi no sabíem que podien ser. Ho vam estar consultant a Internet i vam veure que eren ous.

A partir d’aquí els nens es van fer moltes preguntes: si els cargols naixien d’ous, quants dies estarien a néixer, naixerien o es moririen,…. També ens van sorgir altres preguntes com ara què mengen i com es desplacen. Amb aquestes 3 preguntes vam crear les  categories per poder-les plasmar al nostre mapa conceptual i així anar investigant i descabdellant els diferents interessos que ens vagin sorgint a partir d’aquesta idea inicial. Cada vegada que fem una descoberta o arribem a una conclusió ho plasmem al nostre mapa conceptual: entre tots i totes busquem la paraula que defineixi millor la descoberta o la conclusió, treballem aquesta paraula pincant-la, dient-la, quines lletres té i quin so fan i finalment l’escrivim.

En una conversa vam decidir que ens volíem quedar els cargols per poder-los observar i saber si naixerien els cargols. També va sorgir la idea de fer un terrari on poguessin estar còmodes, amb aigua i menjar i un calendari per poder comptar quants dies estaven a néixer els cargols.

?????????????

Mentre esperàvem si naixien o no els nostres cargols ens hem posat a investigar si les mostres hipòtesis eren certes o no: hem descobert i après és que els cargols NO CAMINEN, S’ARROSSEGUEN!, que no es desplacen en línia recta i que són capaços de desplaçar-se per qualsevol superfície.

20161123_100929

Hem pogut anar comprovant quines són les coses que els agraden i quines no els agraden gens als cargols per menjar. Hem comprovat que no els agrada la brioixeria però si que els agrada l’enciam, la poma, la tomàquet i la col. Hem pogut comprovar que mengen PAPER!.

20161130_122001

Quan vam tornar de les  vacances de Nadal els nostres cargols estaven secs i tenien un tel blanquinós, ens vam pensar que s’havien mort però l’Aina va dir que no, que havia estat mirant un llibre de cargols i era que estaven hivernant. Vam buscar el significat de la paraula i què volia dir.

A partir del conte El cargol i l’herba de poliol i ens van entrar moltes ganes de fer la representació del conte. Hem estat treballant molt fent els decorats i aprenent-nos els paper. Estàvem tant contents i emocionats que vam fer dues representacions, una pels nens de P3 i una altre per al pares.

01GRUP-768x576

Tot fent els decorats ens hem adonat que tot està fet de línies rectes, corbes, obertes i tancades i hem estat treballant aquests conceptes matemàtics. Ja havíem descobert que la closca del cargol té forma d’espiral i ara descobrim que l’espiral és una línia oberta i corba.

Finalment amb l’arribada de la primavera alliberem els cargols.

20170308_111940

Us deixem una mostra del nostre mapa i com es va desenvolupant el nostre projecte.

IMG_20170426_123937

INICI DEL NOSTRE PROJECTE – EI3

A EI3 vam iniciar el nostre projecte el mes d’octubre a partir d’una activitat d’experimentació lliure amb elements de la tardor: pinyes, castanyes, fulles, raïm…IMG_20161018_100642

Un cop vam haver manipulat, descobert i tastat alguns d’aquests elements, vam fer una pluja d’idees començant a estructurar així el nostre mapa conceptual: primer vam definir les categories (cadascuna correspon a un dels elements) i després vam pensar quin títol li podíem posar. Vam decidir que seria “TARDOR”.
Per poder-la escriure vam haver de buscar-ne les lletres i confegir-les adequadament, la qual cosa va despertar l’interès per la descoberta de lletres i, sobretot, per la comparació amb les del seu nom. Trobàvem lletres per tot arreu i també en portaven de casa; és així com vam crear la “capsa de les lletres” on les hi guardàvem totes. Allà cada dia veiem lletres que teníem al nom i vam decidir provar de confegir cadascú el seu, però les lletres s’acabaven i no n’hi havia prou… és per això que vam crear “el llibre dels noms” on cada nen/a pot confegir-lo moltíssimes vegades (lletres plastificades amb “velcro”) i, a més, també pot escriure’l al darrere amb retoladors per a pissarra blanca.


Aquesta vessant del projecte la vam recollir al RACÓ DELS NOMS, on els nens i nenes poden anar-hi lliurement a jugar confegint el nom amb les lletres imantades, o bé amb el llibre dels noms,… Aquest és un racó que ha anat evolucionant: un dia una nena va portar un cordill i ens va ensenyar com, a partir d’aquell cordill, podia fer lletres. Aleshores vam agafar més cordills i vam provar de fer lletres; vam veure que hi havia lletres rectes, que no anava bé de fer-les amb els cordills i hi vam afegir pals. A partir de les lletres que vam construir, vam elaborar un abecedari per la classe. Encara ens en falten moltes! Tot i així, al racó dels noms també hi ha els pals i els cordills per si, lliurement, decideixen provar-ne de noves i podem anar-les-hi afegint.


Paral•lelament a tot aquest treball, el nostre projecte va començar a avançar per la categoria de les “PINYES”. Una nena ens va portar un cistell ple de pinyes. Vam veure que estaven tancades, però ella ens va explicar que el seu pare li havia dit que s’obririen soles; per això vam decidir posar una pinya a cada taula per observar-ho dia a dia. Al cap d’uns dies ens vam adonar que sí! S’havien obert una mica! Però… provem una cosa? I si les posem amb aigua, què passarà? Fem les nostres hipòtesis i la majoria dels nens creien que s’acabarien d’obrir del tot… però veiem que en comptes d’obrir-se s’han tancat! Hem vist que les pinyes s’obren i es tanquen.

1 Hi ha més coses que s’obrin i es tanquin? Provem d’obrir i tancar un cordill i… descobrim que, quan tanquem el cordill surten FORMES! Una nena ens diu que li ha sortit una rodona! Al cap d’uns dies, jugant amb els “pius” una altra nena va fer una forma i ens va dir que també li havia sortit una rodona però no tots hi estàvem d’acord! Altres nens deien que era un quadrat, d’altres un rectangle… Qui ens podria ajudar a descobrir-ho? Potser els pares? Vam decidir fer una foto a la forma i escriure’ls una nota. Un cop vam tenir les respostes, les vam exposar però encara ens quedaven dubtes… sort que un nen ens va portar algunes formes dibuixades amb el nom corresponent. Va ser així com, no només vam descobrir que era un rectangle, sinó que també vam descobrir moltes formes més! La rodona (que ja coneixíem), el triangle i el quadrat. I nosaltres? Podem fer formes? Ens podem convertir en formes? Vam estar manipulant, construint, representant, classificant… diverses formes. Trobàvem formes a l’escola i també a casa, però al carrer també n’hi ha? Sortim a comprovar-ho i veiem que sí! N’hi ha moltíssimes!!! Per a recordar-les els hi fem fotos i, un cop a la classe, juguem a classificar-les. És així com sorgeix el RACÓ DE LES FORMES.


Un dia un nen ens va portar un pal de pluja que va fer amb els avis, dient-nos que té dues rodones per on va posar l’arròs. “Totes les rodones es poden omplir?”. A partir d’aquesta pregunta vam dibuixar rodones en un paper i vam veure que per omplir-les necessitaven un forat, però si hi fèiem un forat l’arròs s’escapava! Així que el forat havia de ser tapat. Amb plastilina ens va funcionar! Observant les diferències entre els dos forats vam veure que el de paper era pla i el de plastilina “baixava cap a baix”. Com es deu dir això? Ho busquem per internet i trobem un vídeo on descobrim la paraula clau: volum. Experimentem amb els objectes que havíem guardat que tenien formes: brics de llet, rotlles de paper de vàter, ampolles, taps… i provem de posar les formes planes amb un paper i pintura. És així com ens iniciem en els conceptes de pla i volum.


IMG_20170317_130040 - CòpiaEn aquest punt tanquem la categoria de les pinyes, ja que últimament hi ha un interès molt repetitiu per les flors: una nena va portar una planta per la classe, altres nens van portar branques d’ametllers florits, cada dia porten floretes del carrer… i estem començant a investigar en aquest sentit.

SOM L’ESCOLA LES BASES DE MANRESA

Som l’equip de l’Escola Les Bases. La nostra és una escola de nova creació situada a Manresa, en una barri en creixement, amb molta demanda i poques places per a cobrir-la. Des del curs passat naixem per acollir aquells infants del barri que quedaven fora de la zona.

Nosaltres entenem el treball per projectes com a eix vertebrador del procés d’aprenentatge dels nostres infants, posant-lo com a protagonista de la construcció dels seus aprenentatges i partint dels seus interessos i motivacions.

El nostre equip impulsor el formen les dues tutores i l’equip directiu. Creiem en el treball per projectes i som a la Xarxa per tal de poder aprendre, nodrir-nos de les aportacions del grup i poder-ho traslladar a l’escola per tal de fomentar el debat intern i millorar en la nostra pràctica.