Avaluació: Voyage-Voyage!

Després d’haver fet els intercanvis de Montbazon i d’Estrasburg, els alumnes de 2n i de 3r d’ESO havien de crear un diari de viatge en què havien de parlar de la seva estada a França. Calia recollir les seves impressions del viatge, descriure la família d’acollida, conservar les entrades o els tiquets dels llocs més interessants que veien, explicar una recepta de cuina, fer fotografies, etc.

Què es valorava amb l’elaboració del diari de viatge? La creativitat, l’originalitat i l’expressió escrita.

Els alumnes de 4rt d’ESO i de 1r de Batxibac havien de completar un dossier sobre Estrasburg, on calia explicar les diferents ciutats i pobles que visitaven. Alhora havien de parlar de les diferències entre el sistema escolar francès i català. Calia també descriure un plat típic d’allà i fer un petit diccionari amb les paraules noves que anaven aprenent al llarg del viatge.

Com es puntuava aquest dossier de viatge? La recerca de la informació, la descripció del viatge i el petit diccionari francès-català.

D’altra banda, els alumnes de 2n i de 3r d’ESO van participar en una emissió de ràdio local la RAJ i van explicar als francesos les danses i les tradicions populars, la llengua i la cuina catalana, la música pop del país i finalment, la vida quotidiana d’un adolescent català, molt diferent de la d’un francès, sobretot, pel que fa els horaris.

Vet aquí l’emissió de ràdio en què es valorava el nivell d’expressió oral dels joves catalans: http://radio.la-raj.fr/2017/03/16/de-jeunes-catalans-parlent-deux-raj/

IMG_3657[1]IMG_3658[1]IMG_3659[1]IMG_3664[1]IMG_3667[1]

 

Implementació: Voyage, voyage!

Durant el curs 2016-2017, s’ha programat  intercanvis escolars a 2n, a 3r, a 4rt i a 1r de Batxibac per tal de conèixer la cultura i les tradicions franceses i millorar els coneixements de llengua francesa.

Es decideix d’anar a Montbazon, un poblet situat al departament de l’Indre i de la Loire i a Estrasburg situat a l’Alsàcia. L’intercanvi es va fer amb el collège Albert Camus de Montbazon per als alumnes de 2n i 3r d’ESO i amb el collège Grégoire de Tours de Marlenheim  amb els alumnes de 4rt d’ESO i de 3r d’ESO de l’Institut de Moià. Els alumnes de 1r de Batxibac van anar al lycée Couffignal d’Estrasburg.

L’intercanvi consisteix en anar a viure durant una setmana amb una família francesa i després acollir-los a casa nostra. D’aquesta manera, els alumnes catalans veuen com viuen les famílies franceses i quins són els seus costums.

Resultat d'imatges de Montbazon Montbazon

Resultat d'imatges de Strasbourg

Estrasburg

La meva Manresa

skyline 2

El producte final del nostre projecte ha estat molt visual. Es va elaborar un skyline en el qual cada alumne va dissenyar l’edifici i/o llocs més emblemàtics que van descobrir de la seva ciutat.

Cada espai tenia associat un codi QR que enllaçava a totes les activitats dutes a terme: My Maps (mapa amb el recorregut de la “Manresada” i mapa de la Manresa que coneixen els alumnes abans del projecte), Pirate Pad (textos descriptius), vídeo en llengua anglesa parlant de la descoberta, fotografia del lloc d’interès a partir de la qual es va dissenyar l’Skyline (quadriculant a escala la fotografia).

skyline

El fet d’exposar el producte final a un lloc molt visible ha fet que els alumnes s’identifiquessin encara més amb el resultat final i el fet d’exposar els codis QR ha obert el projecte al centre: el fet de consultar els treballs mitjançant un codi és atractiu tant pels alumnes que han realitzat el treball com per la resta.

QUÈ HEM APRÈS?

Aquest final de curs, després de fer un repàs al mapa conceptual del projecte, vam demanar als alumnes… de tot això que hem après, què és el que més us ha agradat?

Aquí teniu algunes de les produccions d’EI3:


I aquí les d’EI4:


Analitzant els dibuixos i escoltant-ne l’explicació individual per part de cadascun dels nens i nenes, ens vam adonar realment de fins a quin punt havien pres consciència dels continguts treballats. Es tracta d’una altra manera de fer-los partícips del procés d’avaluació.

Al teatre i a la cuina: producte final

L’exposició o presentació oral és el mitjà escollit per fer la comunicació del producte final. A més, cada grup ha de presentar un objecte d’elaboració pròpia vinculat al projecte escollit.

Les presentacions es preparen amb un suport informàtic seguint una rúbrica que en pauta el contingut i detalla els aspectes valorats pel professorat.

Les presentacions són públiques i van dirigides als companys/es i els projectes s’exposaran a les famílies a través dels portals telemàtics del centre (web, clickedu).

Al teatre i a la cuina: implementació

Tal com hem comentat en anteriors articles, el procés s’ha dividit en dues fases principals, una de recerca i l’altra de creació del producte final. En el procés de recerca el projecte s’ha recolzat en dues exposicions guiades per experts en els dos temes centrals. Després d’aquesta recerca, l’alumnat ha pogut plasmar els coneixements adquirits en el producte final (exposició/taller).

Recull de fotografies d’una de les exposicions

A l’hora de planificar les tasques, la diversitat d’alumnat ha fet necessari pautar en diferents graus la realització del projecte. Des de situacions en les quals els alumnes s’han autoplanificat les tasques i objectius fins a altres casos en que ha estat necessari un acompanyament constant.

L’alumnat transfereix el contingut mitjançant els documents del procés de producció (dietari i documents amb la informació obtinguda), la presentació oral i el producte final. L’alumnat adquireix la consciència d’haver treballat diverses àrees segons el tema escollit al principi: alimentació (experimentals, educació física, plàstica) i teatre (llengües, plàstica). Per altra banda la tecnologia (informàtica) i l’expressió oral es treballen a nivell transversal.

Per què la nostra escola es diu Puigberenguer?

El nostre projecte s’ha emmarcat dins del cicle mitjà d’educació primària amb els alumnes de 3r. Ja fa anys que es desenvolupava la activitat “ La nostra ciutat ” mitjançant la qual s’aprofundia en el coneixement dels diferents monuments més emblemàtics de la ciutat de Manresa, així doncs vam voler fer un gir en la planificació i el plantejament cap a un projecte on els interessos dels alumnes els conduïssin dins del context real a la descoberta de la nostra ciutat.
En un primer moment ens vam plantejar arribar a la pregunta” Per què la nostra escola es diu Puigberenguer?”. La pregunta havia de ser el fil conductor en la recerca d’informació i per això vam plantejar un context real de descoberta a l’aire lliure i en situ damunt del nostre Puig, on l’escola està situada, el Puigberenguer.

Primera sessió: els alumnes van plantejar diferents qüestions i la decisió del què volien aprendre, de quina manera i què avaluaríem va decidir-se de manera democràtica.
Segona i tercera sessió: els alumnes van sortir a fer fotografies del nostre entorn, la nostra ciutat, tenint en compte els seus interessos personals i del grup(fet per els mestres). Es van imprimir les imatges que després damunt d’un suport visual, una cartolina, van enganxar les fotografies que havien realitzat per grups heterogenis i d’autogestió. A peu de foto van fer l’explicació a partir de les seves idees i coneixements previs, a més a més, cada grup va projectar una pluja d’idees dels noms de llocs i monuments que després es van escriure en forma de núvol damunt la cartolina.
En aquesta sessió els alumnes s’han adonat de tot el què saben i coneixen de la seva ciutat, també del què desconeixen. I ho han transmès als demés mitjançant la cartolina.

20170531_170004

Quarta i cinquena sessió: a partir de les fotografies els alumnes individualment van recollir informació del lloc o monument que va atraure el seu interès i després van fer una exposició oral a l’aula davant de la classe amb la finalitat d’ oferir coneixements a la resta de companys/es sobre el lloc o monument escollit. En aquesta sessió els alumnes s’han especialitzat en un monument concret.
Vïdeo o fotos expo

Les cinc sessions següents: un cop finalitzat el procés de coneixements previs es proposa als alumnes de 3r un canvi d’agrupaments (realitzat per les mestres) que tingui lloc amb companys de les dues classes, establint, reforçant vincles i construint junts coneixement.
Es formen grups d’experts per a la nova recerca d’informació d’algun dels monuments més important de la nostra ciutat inclòs el Puig on estem situats, en aquest moment doncs ja sorgeix la pregunta inicial del Projecte.
La proposta és que puguin mostrar el treball que realitzen en un tríptic que hauran d’organitzar, dissenyar i explicar a la resta dels grups com a guies turístics de la ciutat davant de cada monument, demostrant la seva preparació i
S’informa que s’hauran de repartir les tasques de recerca d’informació i imatges entre els components dels grups heterogenis. Hauran de tenir en compte que al final autoavaluaran la tasca feta de forma individual i també a la resta de companys del grup.
Avançant en la recerca els grups es divideixen per buscar imatges i informació del lloc adjudicat utilitzant les TIC i treballant la dimensió d’instruments i aplicacions, tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge i hàbits, civisme i identitat digital.

20170418_160428
Com que en general el volum d’informació és gran, han de treballar l’abstracció de la mateixa que es troba delimitat per l’espai que tenen en el tríptic utilitzant la seva imaginació i creativitat ( Àmbit artístic).

20170503_155821
Arriba doncs el dia de la sortida expliquen davant dels seus companys i del monument totes les característiques arquitectòniques, dates i curiositats, demostrant les seves habilitats en comunicació oral i tot el què han après mitjançant la recerca.

Clicant aquí podeu veure el vídeo d’una de les exposicions de la sortida.
Mentre els alumnes exposaven els seus coneixements com a experts es van realitzar gravacions de so i d’imatge editades a mode de recull de l’experiència viscuda.

20170505_115659

Els alumnes havien localitzat el seu monument en un mapa de la ciutat i després de plegar la maqueta del en 3D l’han col·locat damunt la maqueta realitzada per els mestres que duen a terme el curs de competències bàsiques.

20170531_171244

Els Mestres hem pogut avaluar dins de la Dimensió personal, interpersonal i social les habilitats individuals i col·lectives de cada alumne/a en diferents situacions i espais. El treball realitzat ha fet adonar als alumnes de la importància de tenir cura del patrimoni adquirit amb el pas dels segles dins del món actual.

Mitjançant una autoavaluació els alumnes han pogut reflexionar i i adonar-se dels punt forts i dèbils a nivell personal i de grup.

Graella d’autoavaluació:

Autoavaluació Projecte Manresa

Així doncs, podem dir que s’ha realitzat una pràctica educativa inclusiva reconeixent, respectant i donant resposta a les diferències individuals de l’alumnat, per aconseguir una igualtat d’oportunitats per a l’èxit, l’aprenentatge i la participació de tots. És a dir, atenent la diversitat, sense barreres, partint de la idea que no tothom aprèn el mateix, el mateix dia i de la mateixa manera.

 

L’avaluació en els projectes

Per tal d’avaluar els projectes que desenvolupem ens basem principalment en l’observació sistemàtica del dia a dia a l’aula, tenint en compte aspectes com la motivació que mostren els nens i nenes, la participació, l’esforç i el “feedback”.

A més, ens recolzem en les transcripcions de les converses on podem comprovar aspectes com la participació activa, l’aportació de noves idees, la formulació d’hipòtesis, la comprensió del procés que es desenvolupa, la capacitat de raonament en les seves justificacions… Tal com en els fulls de documentació on hi figuren els seus dibuixos i algunes paraules o frases significatives que escriuen per plasmar conclusions.

A final de curs també es realitza una petita autoavaluació on escollim 4 ítems que considerem bàsics. És fonamental fer conscients als alumnes dels objectius als quals donem importància i, alhora, deixar-los espai i temps de reflexió; per aquest motiu es realitza de manera individual amb la mestra. Cal dir que aquesta autoavaluació no és només sobre el projecte, sinó sobre el dia a dia a l’escola.

Finalment, destacar que en tots els casos l’avaluació es focalitza en l’observació de com ha evolucionat l’infant, més que en considerar els resultats de les seves produccions o del seu treball; aquest és el missatge que intentem transmetre als nens i nenes i a les famílies, en les entrevistes o a l’informe, redactant-ne els processos.