L’evolució de l’home

Arran d’una notícia duta a terme per un alumne del grup, relacionada amb restes humanes, els alumnes comencen a fer preguntes. Plantegem al grup si els agradaria aprofundir sobre el tema i fer un projecte sobre l’evolució humana. Els alumnes, com en projectes anteriors, proposen dur informacions a través de llibres, articles, enllaços web…

Guardem en un lloc de la classe els diferents materials de consulta que han dut els nens i ens posem a fer una pluja d’idees. A alguns alumnes els hi costa una mica més participar i cal que els animem a plantejar els seus dubtes i interrogants.

De la pluja inicial d’idees, les agrupem per temes.12

Del tema inicial de l’evolució de l’home ens centrarem en els canvis i fets que han ajudat a la humanitat a avançar, és a dir, donarem molta importància als canvis que van ocórrer a la prehistòria i durant la història.

Per poder ajudar als alumnes en la mesura del temps, parlem de milions d’anys, realitzen dues línies del temps.

  • Una primera línia del temps amb equivalències on 20 metres de corda equivalen als 4.000.000 d’anys que pràcticament va durar la prehistòria, és a dir, des de l’aparició dels primers homínids fins a la invenció de l’escriptura.

3

Continuant amb aquesta equivalència tota la història de la humanitat es podria resumir en 2,5 cm de corda.

Hi ha hagut un comentari d’una nena que ha dit que la història no s’havia acabat i que potser duraríem igual que la prehistòria.4 5

Un cop a dins l’aula hem fet la reflexió corresponent i l’hem enganxat a una part de l’aula, adonant-nos que havíem de fer moltes voltes per tal que ens cabés la corda i la proporció de la història era molt notable.

Però en 2,5 cm no podrem situar res!, així doncs tornem a fer càlculs i si la història fos un metre de corda la prehistòria serien 800 metres.6

  • Amb aquestes mides sembla impossible poder treballar, així que fem una segona línia del temps on no contemplem la prehistòria i situarem els fets més importats només de la història. Hem donat un full quadriculat a cada nen i les pautes següents:
    • Feu una línia.
    • Cada quadret representen 100 anys.
    • Heu d’anar buscant a l’ordinador quines èpoques hi ha destacades en aquesta línia del temps.
    • Fem observar als alumnes que ara és l’any 2017 i fa un moment hem parlat de milions d’anys, així doncs, Què significa 2017 ? On són els anteriors anys? Així apareix l’anotació aC
    • Es demana als alumnes que busquin en la seva gràfica unes dades concretes com ara 2017, 1492, 1789, 1500aC, 1000aC, 500aC, …
    • Heu d’anar buscant a l’ordinador quines èpoques hi ha destacades en aquesta línia del temps.

Aleshores hem continuat endreçant el nostre mapa conceptual incloent-hi el que hem après a la sessió.

Vam veure un petit curtmetratge relacionat amb tot el tema.

Al final de la sessió els proposem que durant el cap de setmana decideixin quina part de la prehistòria els venia més de gust de treballar, i un cop triada busquin diferents informacions.

Hem dedicat una sessió a analitzar el mapa de l’expansió de l’home. Aleshores una mestra ha fet la pregunta, de com penseu que va ser l’expansió de l’home pel planeta Terra. Les respostes han sigut diverses.

7En intentar situar el camí d’expansió que ha fet la humanitat, tots els alumnes sabien que els primers humans van aparèixer a Àfrica, però situar-ho al mapa ha estat una tasca difícil. Hem demanat on era Europa, Amèrica, Catalunya,…, i hem descobert que els alumnes no coneixien els continents. Un d’ells ha dit “ningú ens els ha ensenyat”.

Hem començat la sessió donant un planisferi mut i un atles per a cada grup de treball.

A tot el grup hem demanat si sabien els noms dels continents i han anat sortint el nom de tots els continents, aleshores una alumna ha recordat que ella tenia una notícia sobre Zelandia, el nou continent descobert recentment.

Hem acordat pintar cada continent d’un color i retallar-los.109

 

Per enganxar-los en un globus, hem situat la línia de l’Equador i el meridià de Greenwich com a referència.

Un cop situats els continents, hem buscat els oceans.

Al pati de l’escola hem marcat l’ombra d’una porteria i al globus hem posat un marcador en la nostra posició. Els alumnes han fet coincidir les dues ombres.11

Han sortit noves preguntes:

  • Cap a on gira la terra?
  • Si a Manresa ara és de dia, on és de nit?
  • A quina velocitat es mou la Terra?

En una altra sessió, una mestra explica que ha creat un espai a Internet amb tot d’enllaços relacionats amb el nostre projecte on poden buscar informació.

Els alumnes es distribueixen per equips de feines, cada equip i els seus components treballen la part de la prehistòria que han preparat i que han escollit.

Els proposem anar a l’aula d’ordinadors i per grups buscar les informacions següents:

  • A què es dedicaven (alimentació)
  • Com s’organitzaven les persones.
  • Com sabem el que feien (art)
  • Descobriments importants.

Comencen a buscar informació i queden ells mateixos perplexos de les informacions que troben i de com de bé que se’n surten.

Els treballs dels alumnes es faran dins del Drive. Cada alumne té una adreça de correu dins del domini @santignasi.org

Els alumnes es mostren molt interessats en la cerca d’informació i també en el tema.

Quan acabem les sessions, els alumnes proposen d’endreçar el nostre mapa conceptual ja que diuen que ara ja en saben molt més de les diferents èpoques i a més els ajudarà a organitzar-se les seves idees. És un bon moment per anar recollint els aprenentatges que es van fent. Ha estat molt exitós, ja que han participat la majoria dels alumnes.

12

Treballar amb el Drive va ser fantàstic ja que tothom ha après a entrar amb el seu nom d’usuari i contrasenya. Tothom està aprenent a fer servir el seu correu i el Drive.

Els alumnes estan fent els treballs per equips, alguns utilitzant més d’un ordinador compartint el document en Drive. S’han anat distribuint les diferents tasques que els anaven sorgint I així estan avançant moltíssim.13

Els hem posat un termini màxim per a preparar els seus treball i començar les exposicions.

Comencen les exposicions per equips, i la pissarra digital ens és una gran ajuda a l’hora de fer les presentacions. Després de cada exposició 14confegim uns apunts, sempre consensuant-los amb els nens i  així tots15 tenim els apunts de totes les diferents èpoques.

Aquestes sessions han resultat molt interessants ja que la presencia de dues mestres a l’aula ha potenciat l’atenció a les diferents necessitats dels alumnes. Ta16mbé per anar complementant els apunts en relació amb la informació donada de la conferència.

Desprès de cada exposició oral es fan unes valoracions entre tots els alumnes i mestres. Els treballs dels alumnes s’han publicat al bloc de l’escola.

Aprofitem la setmana cultural de l’escola per fer una ruta modernista per la ciutat de Manresa i visitem el Museu Comarcal de Manresa.

20

18 19

Un cop feta la ruta cada alumne ha de fer un mapa i compartir amb el seu grup i les mestres. Al mapa han d’aparèixer els edificis importants de Manresa que vam visitar.

De cada edifici cal cercar informació sobre:

  • Situació de cada edifici al mapa
  • Arquitecte i any de construcció
  • Alguna característica singular: diferents usos al llarg del temps,…
  • Afegir una imatge o un vídeo de l’edifici

Un cop fet el mapa, cal compartir-lo amb la resta del grup i amb les mestres. 2122

Per treballar els Ibers, visionem el vídeo Ibers, no hi ha qui els entengui, del programa Quequicom TV3.

D’aquest vídeo els alumnes han tret informació necessària per omplir els forats del document que els hem entregat. Aquesta documentació serà la més rellevant i que caldrà estudiar.Esquema ibers

Per investigar l’edat antiga, llegim a classe un poema sobre Arquímedes i un relat que explica la història sobre com Arquímedes va descobrir el principi que porta el seu nom. Totes dues del llibre “Héroes en zapatillas”

Un cop llegits i comentats, anem al laboratori a fer dos experiments.

  1. Fer flotar un tros de plastilina
  2. Fer flotar un clip

En tots dos experiments els alumnes han fet una hipòtesi de treball, unes modificacions , si calien, experimentació i per últim unes conclusions.

Els romans: hem llegit unes lectures sobres la cicivilització romana. Dins dels espais de llengua cada alumne ha fet una descripció dels jocs que encara conservem dels romans. Van dedicar també una sessió a recordar com s’escriuen els nombres romans.

Per parelles donem uns apunts de l’Edat Mitjana en els quals ells/es mateixos/es han de subratllar -primer en llapis- allò que troben important (treballem el fet d’extreure d’un text allò que és important d’aprendre). Un cop fet, aprofitant que som dues mestres a l’aula , consensuem per parelles allò que ells/es pensen que s’han deixat o que han subratllat i no calia. En aquest apartat és important l’ajuda i la guia de nosaltres -els adults- per orientar-los sobre allò que sembla més important i que tenim la intenció que aprenguin.

Seguidament fem fotocòpia d’aquests apunts per a la resta dels alumnes i d’aquesta manera garantim que tots i totes tindrem la mateixa informació per estudiar.

Un cop fet això remarquem i dibuixem a la pissarra el tema dels estaments de l’època i en fem un croquis a la pissarra per tal que cadascú amb la seva lletra ho copiï al full.

Posem en comú com ha anat el projecte.

Dins dels espais de llengua hem creat una activitat per poder escriure les notícies més importats de l’aula. Moltes d’elles fan referència a les activitats que s’han fet durant el projecte. http://blocs.xtec.cat/santignasics/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *