L´Origen dels mites:implementació

El nostre punt de partida és el coneixement de tot allò que passa al cel ( fenòmens meterològics, planetes, constel-lacions). Aprofitem aspectes de la vida quotidiana o bé noticies d’actualitat ( efemèrides, cometes….) per despertar l’interés del alumnat inicialment. Dissenyem tasques enfocades a tenir informació prèvia, perquè sigui més fàcil trobar-la.

El producte final és un repte pel que fa a la creativitat de l’alumne. Un gran repte , ser capaç d’inventar un mite des de zero: crear els personatges implicats, la seva constel-lació, l’arbre geneològic, les aventures que passen, els valors que representen. No hi ha un únic model de projecte.El format de presentació del mite és totalment lliure, video, conte il.lustrat, còmic, obra de teatre…

El projecte moltes vegades ha tingut derivacions imprevistes, nosaltres ho hem enfocat sobretot al coneixement dels mites grecs i romans, alguna vegada els alumnes s’han centrat en la mitologia egípcia i nòrdica.

La Comunicació del producte final  és gràfica, fotografies, dibuixos, vídeo. Les representacions són públiques i van dirigides als professors i els seus companys.Les famílies poden tenir accés al producte final a través del Peguera’ s Night.

 

Escoles Verdes i Solidàries (Planificació)

Les accions a realitzar dins del projecte Escoles Verdes i Solidàries es planifiquen en la Comissió d’Escoles Verdes i Solidàries i en el Comitè Ambiental seguint el Pla d’Acció Anual que treballa els següents eixos:

  1. Sensibilització, ambientalització curricular i participació de tota la comunitat educativa.
  2. Sortides ambientals

  3. Constitució del Parlament Verd

  4. Implicació i millora de l’entorn: l’hort ecològic etc

  5. Solidaritat

  6. Ecoàrees, Sostenibilitat del centre i programa de manteniment

  7. Sensibilització, ambientalització curricular i participació de tota la comunitat educativa.

En les primeres trobades del comitè, es posarà al dia als professors nous sobre les línies del projecte, per donar a conèixer la documentació i proposar activitats aplicables amb els alumnes promovent que aquest professorat s’impliqui directament i ajudi a la implicació progressiva de la resta del professorat, de tal manera que el treball de difusió d’activitats adreçades als alumnes sigui més efectiu si el professorat paulatinament es va imbuïnt d’aquests valors.

S’insistirà en la idea és vertebrar el nostre projecte d’Escola Verda i Solidària dins d’un model d’Escola Verda i Solidària basat en una educació en valors que fomenti el civisme, la convivència i ajudi a cohesionar l’alumnat que pot tenir diferències socials i culturals importants, tot això es pretén aconseguir mitjançant iniciatives encaminades a anar ambientalitzant el currículum.

Es concreten les activitats que es fan arribar a la comissió de tutoria d’ESO i a la comissió de tutoria de Batxillerat a principi de curs per què siguin incorporades del Pla d’acció tutorial.

Algunes activitats també es fan arribar al Parlament Verd perquè s’impulsin des del mateix.

Es programa una optativa de sensibilització del programa d’Escoles Verdes i Solidàries a 1r d’ESO com a “pedrera” de corresponsals verds.

LA VOLTA AL MÓN EN 80 DIES, PLANIFICACIÓ

El projecte de la volta al món en 80 és un projecte quadrimestral vinculat a les matèries de català i socials. És un projecte adreçat a l’alumnat de 2n d’ESO.

La planificació d’aquest projecte consta de tres fases:

Dinàmiques de grup: Activitats per treballar els valors del treball cooperatiu i del treball en grup.

Fase d’exploració: Activitat introductòria amb el visionat del documental “El viatge de l’Unai”, lectura del llibre de Jules Verne versió juvenil del llibre de “La volta al mon en 80 dies”. Posteriorment, es treballa la biografia de l’autor i els països en els quals es desenvolupa la trama de la història.

Fase de realització: A partir dels coneixements adquirits durant la fase d’exploració l’alumnat escull un tema i el desenvolupa al llarg de diverses sessions per obtenir un producte ( pàgina web, revista digital, rap, jocs de taula, jocs on-line, concursos, vídeos…) amb la guia del professorat. Finalment, l’alumnat exposa els seus projectes a la resta del grup per donar-los a conèixer.

Résultat de recherche d'images pour "La volta al món en 80 dies"

FEM PROJECTES A 1r d’ESO: LA METEOROLOGIA

Abans d’iniciar el projecte es fan unes sessions introductòries sobre el treball cooperatiu per afavorir el treball en grup. Per fer-ho s’utilitzen diferents textos i tècniques com per exemple: el llapis al mig, la lectura compartida, 1-2-4, el trencaclosques, el torneig, etc.

El projecte que presentem als alumnes és el projecte de la Meteorologia. Partint dels coneixements previs dels alumnes sobre aquest camp, es fa una sortida al Camp d’Aprenentatge del Bages situat a la Casa de la Culla (Manresa), on els alumnes visiten l’estació meteorològica, fan activitats relacionades amb el coneixement dels diferents fenòmens meteorològics i, coneixen de primera mà els diferents aparells meteorològics.

 

El tema, com hem comentat, és escollit pel professorat, i es proposa als alumnes un objectiu final, que és la construcció d’un aparell meteorològic. A partir d’aquí iniciem i recollim una pluja d’idees per part dels alumnes, on ells exposen els coneixements previs que creuen que haurien d’adquirir per poder fer la construcció del seu aparell (per exemple: què és la pressió, la humitat, com es formen els núvols, en què consisteix la predicció del temps, com són els mapes del temps …)

 

Per tant, durant la realització del projecte, els alumnes han de realitzar dues fases:

 

  • Fase d’exploració: on es desenvolupen els temes que han aparegut a la pluja d’idees i que els alumnes creuen necessaris per poder realitzar el seu projecte. Un cop desenvolupats tots els temes es crea un mapa conceptual relacionant tots els conceptes treballats.

 

  • Fase de realització: on els alumnes construeixen el seu aparell meteorològic, i, paral·lelament porten un diari de treball i una planificació prèvia on es tenen en compte totes les sessions de les que disposen i com s’han d’organitzar a l’hora de portar el material, de planificar la construcció…

 

Finalment, un cop construït l’aparell, es fa un registre de dades meteorològiques i es presenta el projecte final davant els companys. Se’ls demana als alumnes també que realitzin i entreguin una memòria tècnica del projecte.

Captura de pantalla 2017-05-25 a las 14.16.58 Captura de pantalla 2017-05-25 a las 14.17.28 Captura de pantalla 2017-05-25 a las 14.17.39

Utilització de l’àbac

Sessió 2 . Aprendre a fer operacions senzilles amb l’àbac i preparació de part de la sessió 3.

Es visualitzarà un vídeo sobre el funcionament d’un àbac. A continuació, es realitzaran exercicis pràctics amb l’àbac construït i es prepararan les tauletes gregues.

  1. PROJECCIÓ DEL VÍDEO: https://www.youtube.com/watch?v=GgM2DSTr3Sw

(   Google “Abaco suma y resta” / Vídeos /  -és la 1a entrada-   )

S2 vídeo àbac

  1. OPERACIONS SENZILLES AMB L’ÀBAC:
  • Indicar sobre l’àbac els següents nombres:

6, 9, 10, 15, 25, 512, 863, 1400, 3877, 85221, 732002, 1594437, 22584694.

  • Sumar:  a) 25 + 31        b)  99 + 11    c) 267 + 23
  • Restar:  a) 46 – 13      b) 521 – 25    c) 1001 – 61

El professor/a anirà passant pels diferents grups i demanarà a tots els membres que facin alguna operació.

S2 pràctica àbac II S2 pràctica àbac

  1. PREPARAR ESCRIPTURA DE COMERÇ:

Preparar elements d’intercanvi per comercialitzar i escriure a la sessió 3 i que posteriorment s’haurà de representar, cal apuntar-les a la carpeta d’aprenentatge.

  1. PINTAR TEULES GREGUES

A l’aula de VIP alguns membres de la civilització grega hauran de preparar les teules gregues, caldrà que les pintin amb pintura plàstica negre i les deixin assecar a l’aula de VIP. D’aquesta manera ja estaran preparades per la propera sessió.

S2 teules gregues III S2 teules gregues II

SIGUEM CREATIUS – Planificació

La planificació del projecte “Siguem creatius” és la següent:

  • Fase introductòria: El projecte està adreçat a l’ alumnat de 3r d’ESO i, per tant, són alumnes que ja estan habituats a treballar en grup i coneixen diferents estructures de treball. Bàsicament consisteix en la presentació del projecte i un qüestionari sobre els comportaments emprenedors.

    La fase de introducció dura 1 sessió (2 hores)

  • Fase exploratòria: En aquesta fase, es treballen mitjançant diferents activitats aquelles habilitats o capacitats que hauran de posar en pràctica en el projecte final. Aquestes tasques treballen la creativitat (CLIP), el lideratge i el treball en equip (CASTELLS), la comunicació verbal i no verbal (MIM), treball en sèrie i artesanal (BOSSA), la innovació (EL FALS NOU). Com a activitats de síntesi es realitza el repte EGG DROP CHALLENGE i un taller d’emprenedoria (CaixaForum).

L’exploració dura 7 sessions (14 hores)

  • Fase de realització: En aquesta fase, el grup de treball està format per 4 o 5 alumnes i han de crear un grup promotor/emprenedor per tal de millorar i/o potenciar algun aspecte de l’institut o del seu entorn més proper. La temàtica del seu projecte és lliure. Un cop han triat què volen fer, es reparteixen les diferents tasques de l’empresa i elaboren el seu Pla d’Activitats (versió adaptada al nivell d’un Pla d’ Empresa) en què han de definir la idea emprenedora, fer una anàlisi del mercat, elaborar un DAFO, calcular costos i preveure beneficis i promocionar-se a través d’un vídeo promocional i un cartell.

La fase es tanca amb la presentació del projecte davant la resta de grups a la Sala d’ Actes. Aquí cada grup d’ alumnes avalua la feina dels companys dels altres projectes

La temporització d’aquesta fase és de 6 sessions (12 hores)

  • L’última sessió, seria com una fase de reflexió, es reserva per fer una valoració del projecte en què els alumnes responen un qüestionari, on valoren cadascuna de les activitats i la tasca del professorat i, una posada en comú sobre què caldria millorar i com es podria fer. Aquesta fase és indispensable per aconseguir una millor definició i planificació del projecte, ens permet analitzar quines activitats han tingut un impacte favorable en el conjunt del projecte i quines no i que per tant s’haurien de redefinir. Ens permet reflexionar sobre el funcionament dels grups, quins són els elements positius que han potenciat el treball en equip i aquells que no ho han fet.

La durada de la fase de reflexió és 1 sessió (2 hores).

Recerca sobre civilitzacions antigues

Sessió 1 . Recerca sobre les civilitzacions i problemes d’edats amb nombres enters.

  • Es començarà a fer una recerca informativa sobre les diferents civilitzacions escollides mitjançant els ordinadors o els mòbils. Es tracta que es busquin dades rellevants, com ara, els vestits, les monedes, com calculaven…

S1 recerca info III S1 recerca info S1 recerca info II

  • Seguidament, s’hauran de resoldre els següents exercicis matemàtics sobre uns personatges històrics d’aquestes civilitzacions. Cada grup haurà de fer les seves dues civilitzacions.

Quan acabin, han d’entregar aquests exercicis al professor, en un full blanc amb el nom dels components del grup.

En un dels exercicis es demana que siguin ells els que plantegin i resolguin un problema similar amb dades d’un personatge històric real.

S1 problemes edats II S1 problemes edats

Construcció de l’àbac

La setmana prèvia a la realització del projecte, a l’àrea de tecnologia van dedicar dues sessions en cada grup de 1r d’ESO a la construcció de l’àbac, que després farien servir per aprendre a sumar i restar, i a utilitzar-lo a la representació final.

CONSTRUIM UN ÀBAC

  1. Objectiu:     Construir un àbac per realitzar operacions matemàtiques senzilles.
  2. Fonament     teòric:     Un àbac és un instrument de càlcul aritmètic senzill, sumes, restes, multiplicacions, divisions i arrels senzilles.

Consisteix en un requadre de fusta amb barres o fils paral·lels pels quals llisquen unes boles.

El seu origen es remunta a l’antiga Mesopotàmia. Utilitzat per mercaders a l’Edat Mitjana a través de tota Europa i el món àrab. Encara es fa servir avui dia al Medi Orient, Rússia, Xina, Japó i Corea.

L’àbac és considerat precursor de la calculadora digital moderna.

  1. Material i eines

Material:

  • Caixa     de maduixes
  • Fil de ras negre
  • Boles     de fusta
  • Xinxetes
  • Pintura

Eines:

  • Pinzell
  • Tisores
  • Serra     de Marqueteria
  • Paper     de vidre
  • Barrina
  • Celo
  • Llapis
  • Regle     metàl·lic
  1. Procediment de construcció:

1r pas: Serrar amb la serra de marqueteria les potes de la caixa de maduixes perquè no sobresurtin dels laterals de la caixa.

2n pas: Llimar amb paper de vidre les potes fins deixar la superfície llisa i els perfils de la caixa.

3r pas: Marcar una línia al centre de la superfície dels laterals de la caixa de maduixes per fer-la coincidir amb les línies centrals de les plantilles annexades.

4t pas: Enganxar amb celo les plantilles als laterals de les caixes.

5è pas: Foradar amb la barrina on indica la plantilla. Cal vigilar que els forats quedin totalment paral·lels.

6è pas: Llimar els forats amb paper de vidre fins que quedin polits.

7è pas: Pintar les caixes.

8è pas: Passar els fils verticalment amb les 6 boles per cada forat. Al acabar, fixar el fil amb una xinxeta.

9è pas: Passar el fil horitzontalment encreuant-t’ho amb els verticals, de tal manera que formin un zig-zag entre les boles 2na i 3a de tots els fils verticals.

10è pas: Fixar l’extrem del fil amb una xinxeta.

  1. Valoració de costos:
Quantitat Descripció Preu unitari Total
1 metre Fil de ras
48 Boles de fusta
TOTAL

Aquesta taula es va fer amb l’objectiu que l’alumnat coneguin les despeses produides en l’elaboració.

Les caixes de maduixes les vam anar a buscar un dimarts a l’hora d’esbarjo (amb l’ajuda de 4 alumnes de 3r d’ESO) a una parada de fruita del mercat de la Font dels Capellans, que és el mercat del barri.

Per a la construcció de l’àbac ens hem organitzat d’una manera especial, per la impossibilitat de re agrupar les classes de tecnologia segons els grups de treball del projecte, així que ho hem fet de la següent manera:

Les classes de 1r d’ESO de la matèria de tecnologia estan organitzades en 4 grups de 15 alumnes ocupant 2 hores seguides al taller.

Aquest grups estan constituïts per alumnes de 1A i alguns de 1AF, sent grup 1A i alumnes de 1B amb alguns de 1AF, sent grup 1B.

Seguint aquesta distribució, hem fraccionat en dos etapes el procés de fabricació de l’àbac, una etapa que consisteix en preparar la caixa de maduixes (serrar potes, llimar, foradar i pintar)

Àbac 1 serrar potes

Àbac 1 serrar potes II

Àbac 3 fer forats   Àbac 2 pintar caixa

 i una segona etapa d’acabats ( passar fils, boles i assegurar).

Àbac Passar boles II Àbac Passar boles

Doncs bé, la primera etapa es fa en les 4 primeres hores, es a dir, 1r grup A fa 6 caixes, i 1r grup B fa 5 caixes. i les darreres hores dels grups A i B, les quatre restants, els acabats.

Els punts febles d’aquesta metodologia són un parell:

-un, que els alumnes no poden veure totes les etapes del procés, ja que o fan la primera o fan la segona i segon, que els àbacs que faran servir al final del projecte possiblement no seran els construïts per algun membre del seu grup. Encara que aquest últim es podria veure com un factor positiu més que negatiu pel fet de que prenguin consciència de la realitat d’un treball cooperatiu.

Resultat dels àbacs:

Àbac resultat II Àbac resultat

 

 

 

 

 

 

 

Procés de planificació a l’Escola Valldaura

El projecte del pati sorgeix de les propostes de millora dels alumnes, dins la comissió mixta alumnes-mestres. Aquesta comissió consisteix en la trobada, mensual, de representants de cada clase, de P-5 fins a 5è, i de l’equip directiu ampliat; per tal de tractar aquells temes que inquieten més als alumnes.
Tot l’alumnat és molt conscient de les mancances d’infrastructures i de la necessitat de fer millores a l’escola. En una de les primeres reunions la majoria d’alumnes van portar propostes per acondicionar i ampliar l’oferta de jocs al pati.
Comparant aquest projecte amb d’altres que s’estan fent a l’escola, sorgeixen moltes preguntes. De moment el debat es troba en aquest punt:
• Què entenem per projecte? Infantil:donar importància als processos i partir dels interessos dels nens per poder portar a la pràctica aquest plantejament cal fer molta conversa. Primària: poden sorgir dels interessos dels nens o de propostes més dirigides.
• Quin és el rol del mestre? Guiar, acompanyar o dirigir. El paper del mestre és el d’ escoltar, observar, acompanyar. El mestre ha d’ oferir estímuls. Una oferta àmplia i variada, tenir estímuls propers (mapes, diaris…), utilitzar el recurs d’un expert, si cal.

Planificació. El món de la comunicació.

distribució_sessions

El projecte del món de la comunicació està pensat per alumnes de 1 ESO. Els grups són de 20 alumnes distribuïts en tres aules. Les professores responsables som: la Neus Salaet (Departament de català), la Marta Soler (Departament de castellà) i la Sara Mir( Departament de socials).

El projecte té una duració d’un quadrimestre (19 setmanes). Cada setmana consta de dues sessions (els dilluns i dijous de10 del matí fins 2/4 de 1 del migdia) Cada sessió té una durada de dues hores.

El projecte consta de tres fases:

-Fase d’introducció: (3 setmanes=6 sessions): On es treballa la dinàmica de treball en grup cooperatiu (una setmana=dues sessions) normes i estructures (una setmana=dues sessions) i les eines informàtiques (una setmana=dues sessions).

-Fase d’exploració del projecte: (8 setmanes=16 sessions). Acords per treballar en grup i activitats d’exploració del tema de la comunicació

-Fase de realització del projecte: (8 setmanes=16 sessions). Realització del projecte: un bloc, una pàgina web, un diari, un noticiari, una pel·lícula,.. l’exposició final i l’avaluació.