Article XV Jornada Anual

Els objectius d’aprenentatge que ens havíem proposat en aquest projecte són els següents:

  • Conèixer la Pesta Negra i la seva afectació.
  • Definir què és una malaltia infecciosa.
  • Investigar una malaltia infecciosa actual.
  • Establir connexions entre les diferents malalties.
  • Treballar la demografia amb dades estadístiques sobre la Pesta Negra.
  • Realitzar un producte final de caire científic.

Al finalitzar el projecte tots aquests objectius s’han treballat, menys el que fa referència a l’estadística.

En un principi, la nostra idea era investigar com va afectar la Pesta Negra a Vilobí i fer un treball més demogràfic (masos rònecs, índexs de mortalitat …) però el projecte va anar avançant cap a aspectes més relacionats amb la salut. Per tant, aquest objectiu no el vam desenvolupar. Els interessos dels alumnes no anaven cap a aquesta línia i nosaltres ens vam adonar que no ho podíem assumir-ho tot.

En quan a l’avaluació vam establir els següents criteris:

  • Verificar hipòtesis plantejades.
  • Extreure informació de fonts visuals (vídeos i mapa) a partir de preguntes literals, deductives i reflexives.
  • Transmetre oralment el que saben (exposició oral i debats entre els grups cooperatius).
  • Dur a terme autoavaluacions (de les tasques individuals dins del grup cooperatiu, de la carpeta d’aprenentatge, i de l’exposició oral).
  • Realitzar una activitat de coavaluació referent a l’exposició oral dels grups cooperatius.

Els mestres hem utilitzat diferents rúbriques com a eina d’avaluació. Totes han estat elaborades pels mestres, cap per l’alumne.

Totes les evidències del què han après els alumnes estan registrades a la carpeta d’aprenentatge, aquestes evidències són:

  • Anotacions escrites i valoracions orals de les mestres de diferents activitats
  • Conclusions i posades en comú amb tot el grup.
  • Connexions establertes entre coneixements (mapes conceptuals).
  • Reflexions personals sobre què han après o han de millorar.
  • Activitats d’autoavaluació i coavaluació.

Les nostres reflexions sobre l’avaluació, són les següents:

  • Ens costa registrar sistemàticament les dades observades de vegades per manca de temps i d’altres vegades per falta d’organització.
  • Trobar una activitat on els alumnes hagin d’aplicar de manera pràctica el que han après/els coneixements adquirits.

El protagonisme de l’alumne en aquest projecte hi va ser en tot  moment.

Aquest treball va sorgir quan s’estava desenvolupant un altre projecte: Com ha afectat el volcà de la Crosa a la població de Vilobí? Amb la visita d’un expert es va parlar de la Pesta Negra i els nens es van mostrar molt interessats pel tema. Es va decidir que seria el projecte del següent trimestre.

Al llarg de tot el projecte els alumnes han tingut un gran protagonisme: van decidir la pregunta concreta de la investigació a fer arran de la visualització d’un video i han dirigit sempre el projecte cap als seus interessos, sense oblidar els objectius marcats en un inici per les mestres.

Com ens hem coordinat els mestres?

Des de l’equip impulsor hem anat desenvolupant en part el projecte, però han calgut moltes més hores de recerca i  preparació del material a utilitzar. El temps se’ns tirava molt a sobre i per aquesta raó s’ha necessitat trobar-se fora de l’horari escolar. Hauria estat necessari poder disposar de més hores de programació, però no sabem d’on treure-les.

Els altres cicles han desenvolupat projectes sobre una mateixa temàtica, tot i que   després han formulat preguntes d’investigació diferents. Això els ha permès compartir diferents materials i activitats.

Degut a que fa poc temps que ens hem iniciat en el treball per projectes de manera més globalitzada i que els mestres ens trobem en diferents moments, considerem que en aquest moment aquesta darrera opció és la més adequada per donar seguretat als mestres i assegurar la metodologia a les aules.

Com s’han organitzat els alumnes?

Hem utilitzat diferents agrupacions per a desenvolupar el projecte.Treballem per grups cooperatius i ens hem organitzat en:

  • Equips base.
  • Grups d’experts.
  • Tot el grup.

Quina projecció ha tingut el projecte?

A nivell intern els alumnes de cinquè van fer difusió del tríptic a totes les aules de l’escola.

A nivell extern, en el bloc de cicle superior els alumnes van explicar com vam començar el projecte i en quin moment es trobaven i van penjar el tríptic.

Es va donar un tríptic per a cada alumne de l’escola per portar a casa.

 

 

 

 

 

 

Elaboració i difusió del tríptic

Es va treballar la base d’orientació i el disseny del tríptic a nivell del grup base.

Es van posar en comú els diferents tríptics i  se’n va dissenyar un a nivell de tota la classe amb les aportacions de tots els grups.

Per elaborar cada part del tríptic els alumnes es van agrupar en grups d’experts segons les seves habilitats i preferències: portada, procés del projecte, contraportada…

Aprendre a fer un tríptic

També es van elaborar cartells informatius per penjar per l’escola.

Els alumnes de 5è per grups van anar a les diferents classes de l’escola a explicar el contingut del tríptic amb els següents objectius:

  • Justificar el tríptic en relació amb el projecte.
  • Transmetre el concepte d’higiene.
  • Explicar com ens hem de rentar les mans.
  • Ensenyar la cançó per rentar les mans.
  • Informar que es penjarien un cartells al menjador i lavabos per recordar la importància de rentar-se les mans.

La majoria de grups van fer l’exposició tot sols, els mestres que desenvolupen el projecte no van ser presents a la majoria d’aquestes i no les van poder valorar. Pensem que potser estaria bé haver fet una rúbrica perquè els mestres que hi havia a l’aula poguessin avaluar l’exposició dels grups.

Creiem que seria molt positiu consensuar a nivell de claustre una rúbrica que serveixi per avaluar aquestes exposicions d’alumnes d’altres nivells que t’entren a l’aula i que cada vegada són més freqüents a la nostra escola perquè tots els grups treballen per projectes.

foto exposició triptic

 

Pràctica científica

Un dels objectius que ens havíem plantejats els mestres era realitzar alguna pràctica científica en el projecte.

Vam voler relacionar la importància de l’hàbit higiènic de rentar-nos les mans amb la prevenció de les malalties infeccioses.

Ens vam posar en contacte amb una mare d’un alumne de l’escola que és biòloga i ens va preparar una pràctica amb plaques de petri.

Cada alumne disposava de dues plaques: una amb mede de cultiu ric i l’altra amb medi de cultiu on es va afegir antibiòtic d’ampli espectre. En cada placa es va posar les mateixes substàncies, per poder veure que creix quan hi ha antibiòtic i quan no n’hi ha. Els alumnes van haver de fer tres observacions a nivell individual: la primera el dia de la pràctica, la segona al cap de dos dies i la tercera al cap de deu dies.

Cada alumne va elaborar unes conclusions que després van comentar amb el seu grup base i finalment es van posar en comú amb tota la classe.

Conclusions de l’experiment

616 (Medium)La biòloga comentant les diferències entre bacteris, virus i fongs.

055 (Medium)

Les dues plaques de petri amb quatre espais diferenciats per posar-hi les mateixes substàncies a cada placa i veure’n posteriorment la diferent evolució.

204 (Medium)

Un alumne posa el dit brut en contacte amb la placa.

501 (Medium)

Observació de les plaques passats dos dies.

516 (Medium)

542 (Medium)Les plaques de petri al cap de deu dies.

430 (Medium)

Redacció individual de les conclusions a partir de l’observació de les plaques passats deu dies.

Hàbits d’higiene

A partir de les conclusions realitzades un grup va posar èmfasi en la importància de rentar-se les mans per prevenir malalties.

Es va llegir l’article d’un diari: “Dissabte 15 d’octubre se celebra el Dia Mundial del Rentat de Mans” i es visualitza un vídeo de la Generalitat de Catalunya: “Les mans netes prevenen malalties”.

https://www.youtube.com/watch?v=q0eDIxhlCD8

Lectura hàbits d’higiene

A partir d’aquestes dues activitats va sorgir entre els mestres la idea que el producte final del projecte podia consistir en l’elaboració d’un tríptic informatiu sobre la conveniència de rentar-se les mans.

Exposició i coavaluació

L’objectiu és que cada grup faci una bona exposició oral de la malaltia infecciosa que ha treballat. Se’ls dóna unes pautes i uns criteris d’avaluació.

Act. 17 Exposició oral

Els membres de cada grup es distribueixen els diferents apartats de la fitxa científica, amb la consigna que cadascú ha de dominar tota la informació encara que només n’exposi una part. En aquesta exposició es va tenir més en compte els aspectes formals (fluïdesa, vocalització, to, lèxic…) que no pas la claredat de la informació transmesa. Tot això ens ha fet reflexionar que potser ens hagués calgut més temps en la preparació de l’exposició, pel què fa als continguts a transmetre (explicació de conceptes tècnics clau, millor interiorització d’alguns apartats…).

Al llarg de les exposicions els alumnes havien d’anotar aspectes importants de l’exposició de cada malaltia i també realitzaven una coavaluació.

Act. 18 Classificar les malalties infeccioses segons diferents criteris

 

Malalties infeccioses actuals

L’objectiu inicial de les mestres al començar el projecte de la Pesta Negra era treballar les malalties infeccioses actuals relacionant-les amb els aparells, sistemes i òrgans del cos humà.

En aquest punt del projecte, és el moment clau per fer el pas dels continguts de la Pesta Negra a treballar diferents malalties infeccioses. Per situar als alumnes,  es duu a terme un mapa conceptual de la Pesta Negra que s’enllaça amb un altre mapa que parla de les malalties infeccioses en general i de les actuals, en concret.

Mapa conceptual pesta negra – malalties infeccioses

La connexió entre la Pesta Negra i les malalties infeccioses es  fa a partir d’un pla lector: fitxa científica sobre la Pesta Bubònica. Ens servirà de model per a realitzar la fitxa científica corresponent a la malaltia que cada grup ha escollit. Prèviament els alumnes van realitzar una recerca sobre malalties infeccioses, van fer una posada en comú amb el seu grup i en van escollir una per investigar.

fototriarmalalties

Els va resultar molt dificultós elaborar determinats apartats de la fitxa científica i comprendre i interpretar la informació trobada. Per completar la fitxa ha calgut visualitzar molts vídeos i llegir i resumir molta informació. Es va insistir en fer constar les fonts d’informació. L’activitat va finalitzar amb una autoavaluació individual.

Autoavaluació fitxa científica

Act. 15 Fitxa científica

FEM VENIR UN EXPERT

Ens hem d’organitzar perquè vingui un expert i demanem als alumnes, en gran grup, que proposin com ho podem fer. Entre tots decidim organitzar-nos de la següent manera:

  • Buscar per internet metges forenses i altres tipus de metges que ens puguin ajudar.
  • Preguntar a familiars i amics si coneixen algun metge i demanar el seu correu i/o telèfon.

Un cop decidim com iniciar la investigació creiem  convenient organitzar-nos en grups d’experts. Aquests grups es formen a partir d’un membre de cada equip base. Aquest procés l’organitza cada grup: n’hi ha que es posen d’acord de seguida i d’altres ho acaben solucionant amb un sorteig.

Cada grup d’experts té una tasca concreta a realitzar:

  • Un grup ha de buscar metges forenses per saber si una persona morta pot transmetre la pesta negra.
  • Un altre ha de trobar algun metge que expliqui com afecta la malaltia al cos: símptomes, procés d’emmalaltiment …
  • Un tercer grup elabora la base d’orientació del mail: s’elabora el guió de les diferents parts i estructura d’un correu electrònic.
  • El quart grup elabora la base d’orientació d’una trucada telefònica.

Dificultats  que  els alumnes han  trobat:

  • Els va costar saber on localitzar experts sobre el tema i quin camí seguir per posar-se en contacte amb ells.
  • Els va ser difícil saber on trobar  metges forenses.
  • Els alumnes es quedaven aturats davant de qualsevol obstacle i no sabien quin camí seguir per localitzar professionals que els poguessin aportar informació per contestar els dubtes.
  • El procés de trobar els  experts  va ser molt llarg.fotoexperts          fotogrupexperts

Correu electrònic a l’expert

Vam fer dues trucades telefòniques i vam enviar cinc correus electrònics. D’aquests, el doctor Campo  ens va respondre molt interessat.

Abans de parlar amb el doctor vam posar en comú les preguntes que, per grups, havíem pensat.

SONY DSC

Un cop feta la conferència, en grups cooperatius, vam reflexionar sobre el que havíem après a partir de les explicacions del doctor i sobre les dificultats que havien tingut o el que els havia costat més d’ entendre.

Act. 13 Reflexió sobre la conferència d’un expert i ampliar continguts

ENS HA SORTIT UNA PREGUNTA D’INVESTIGACIÓ

A partir de la visualització d’un vídeo que parla sobre la pesta negra, ha sorgit una pregunta: els morts poden encomanar una malaltia als vius?

Per resoldre aquest dubte hem realitzat una activitat amb  grups cooperatius on els alumnes  escriuen diferents hipòtesis del que creuen que pot ser la resposta.

Act. 8 Establir hipòtesis grup 4

Act. 8 Establir hipòtesis

Decidim realitzar un pla lector : «Testimoni de Jaume Agramunt, un metge de Lleida» en el qual aprofundim sobre com es transmet la malaltia de la pesta negra i per  quines vies entra en el nostre cos.

Act. 9 Conèixer les mesures preventives de la pesta negra

A partir d’aquesta lectura, sorgeix l’actual pregunta d’investigació del nostre projecte: Quin és el procés d’encomanar una malaltia infecciosa?

Les mestres ens adonem que hi ha molts dubtes entre els alumnes i nosaltres mateixes. Tot i que no ho teníem planificat, creiem que és el moment de fer venir un expert en el tema i que ens pugui ajudar a enllaçar les dues preguntes inicials. Volem connectar la Pesta Negra amb les malalties actuals, però considerem que és primordial aclarir quin és el procés d’infecció de la pesta abans de continuar avançant cap a la nova pregunta d’investigació.

A partir d’ara canviarem el nom del blog “La Pesta Negra” per la nostra pregunta d’investigació: Quin és el procés d’encomanar una malaltia infecciosa?. Aquest canvi és degut a que els alumnes ja han decidit què volen investigar.

FEM GRUPS COOPERATIUS

FEM GRUPS COOPERATIUS

Es barregen els alumnes dels dos cursos de 5è i es formen grups de 3-4 persones. Primer, es recorden les normes i els càrrecs dels equips cooperatius (coordinador, ajudant de coordinador, secretari i responsable de material).  Seguidament s’omple la fitxa del Pla d’Equip:

  1. Es reparteixen els càrrecs entre els membres del grup.
  2. Cadascú escriu un compromís personal.
  3. Es redacten els objectius de l’equip.
  4. Els components del grup signen conforme estan d’acord amb el pla

p70124-102254

foto-grup-cooperatiubona

pla-dequip-cooperatiu

A continuació us passem la bibliografia d’on els mestres treiem la informació pel treball cooperatiu.

EL PROGRAMA CA/AC (Cooperar per Aprendre/Aprendre a Cooperar) PER ENSENYAR A APRENDRE EN EQUIP Implementació de l’aprenentatge cooperatiu a l’aula

Pere Pujolàs i José Ramón Lago (Coordinadors)

Universitat de Vic