17 – Hem fet el cim!

Avui enviem l’ últim post d’aquest any. Han estat setmanes i setmanes de treball compartit que hem intentat reflectir en cadascun dels missatges que hem escrit.

Fent un repàs de tot el què ha passat durant aquests mesos, veiem que hem estat capaços de crear una mena de trajecte d’autoaprenentatge que es concretarà en els projectes que els alumnes presentaran d’aquí a pocs dies. Mentre ells anaven avançant en el difícil món de la recerca, nosaltres hem fet també un procés semblant. Ara, gràcies a la seva ajuda, entenem una mica més això que s’anomena el  treball per projectes.

A mode de cloenda, volem enumerar totes les activitats que inclou el trajecte recorregut fins ara.

  1. Vam començar situant el context de partida i formulant el nostre repte.
  2. Després vam decidir quin producte final volíem obtenir i quines característiques (condicions) havia de tenir.
  3. Vam establir un marc curricular: volíem que el producte final, a més de produir aprenentatge en les diverses àrees relacionades amb la temàtica dels projectes, aconseguís desenvolupar la competència d’aprendre a aprendre.
  4. Vam anar pautant el procés. D’una manera molt concreta pels alumnes de segon i una mica més lliure, pels de 4t.
  5. Vam elaborar eines i recursos segons ens anaven sorgint les demandes.
  6. Vam temporitzar el procés quan ens vam adonar que els alumnes de 4t es perdien una mica.
  7. Vam organitzar els grups d’alumnes.
  8. Vam anar analitzant i revisant les tasques en funció dels resultats que els alumnes ens anaven mostrant.
  9. Vam elaborar diversos instruments d’avaluació.
  10. Ens quedarà pendent una última consideració, en funció dels resultats que obtinguem  dels projectes dels alumnes i de la valoració de la rúbrica d’autoavaluació.

RÚBRICA DOCENT Autoavaluació d’un treball per projectes (XCB)

Tota aquesta feina ha estat, en realitat, un entrenament per poder-nos iniciar en el treball per projectes el proper curs 2016 – 17. Hem decidit començar  diversos projectes en format petit, que farem a les hores de les matèries optatives de 1r i 2n. Tenim ganes de llençar-nos a la piscina, però volent tenir la seguretat que està plena!

Estem contents de tota la feina que hem fet i, sobretot, estem contents de la nostra evolució com a grup. Gràcies a tots per les vostres aportacions, i fins aviat!

16 – Avaluació III: Rúbriques

Som a la recta final del treball. És l’hora d’avaluar. Us presentem els documents que hem elaborat. Hi ha dos tipus de rúbriques: unes de molt detallades, que corresponen al treball de recerca de segon d’ESO, i unes altres orientades a l’avaluació de quart.  Les diferenciareu perquè totes porten el numero 2 o el 4. Es poden utilitzar però a qualsevol nivell.

profes i alumnes

Aquí us en mostrem un exemple, que és la rúbrica del treball escrit dels alumnes de quart (si cliqueu a sobre, la podreu descarregar). La resta, les trobareu al  Banc de Rúbriques de l’Institut de Gurb.

rubrica (2)

15 – Avaluació II: Carpeta d’aprenentatge

Carpeta de 4t:

Evidència 1: Àmbit de recerca i tema. Els alumnes expliciten un àmbit de recerca: científic, humanístic o tecnològic i, dins d’aquest àmbit, fan una primera proposta de tema que, més endavant, acabaran de concretar. Inclouen també una justificació de la seva tria.

Evidència 2: Cerca d’informació. S’han de referenciar un mínim de tres webs consultades que facin referència al tema triat. Cada web ha d’acompanyar-se d’una breu descripció de la informació que hi consta i una justificació de la rellevància de la mateixa en relació a la proposta de treball.

Evidència 3: Preguntes. Cal escriure diverses preguntes sobre un tema donat. L’activitat pretén demostrar la idea que, a partir de moltes preguntes que poden semblar intracendents, en poden sorgir de molt pertinents pel treball que es vol desenvolupar.

Evidència 4: Preguntes pertinents. S’escriuen moltes preguntes sobre el tema del projecte. Després es fa una tria de les que semblin més rellevants.

Evidència 5: Objectius. A partir d’una llista de verbs que han consultat prèviament, es redacten els objectius del treball.

Evidència 6: Treball de camp. LListat amb totes les accions que es preveu que hauran d’emprendre per realitzar el treball.

Evidència 7: Bibliografia.

14. Avaluació I: Protocol i carpeta d’aprenentatge

Com la resta de centres de la Xarxa, el curs passat vam treballar molt a fons el tema de la carpeta d’aprenentatge. Fruit d’aquest treball vam elaborar un seguit de documents que aquest curs hem pogut utilitzar per fer el seguiment dels projectes dels alumnes de 2n i 4t. 

Carpetaaprenentatge.Protocolcarpetes

A partir d’aquest model, vam elaborar dues carpetes diferents segons les característiques d’uns i altres projectes. Consignem a continuació cadascuna de les carpetes:

Carpeta de 2n:

  • La fa cada alumne individualment però totes les evidències es preparen en grup.
  • Per a cada evidència es fa un treball previ que serveix de guia i acompanyament del procés de recerca.
  • Les activitats estan dividides en tres grups:
    • Prerecerca
    • Recerca
    • Postrecerca
  • La carpeta inclou:
  • Un diari personal que conté una entrada per cada sessió i en la que l’alumne explica: l’activitat realitzada, els seu desenvolupament, les conclusions que s’han extret després de fer l’activitat i una valoració personal.
  • Evidència 0: Descartar temes. Activitat que té per objectiu ajudar els alumnes a triar el tema de recerca. A partir d’una proposta de cinc temes prèviament donats, han de descartar-ne quatre. Per a cada tema descartat cal  escriure una justificació del motiu.
  • Evidència 1: El qüestionari. Una vegada triat el tema, cal respondre un petit qüestionari que serveix per justificar el tema triat i iniciar la planificació del treball. Les preguntes del qüestionari són:
    • Quin  tema  heu  escollit?
    • Perquè heu escollit aquest tema?
    • Quines són les vostres motivacions?  
    • Què  en sabeu d’aquest  tema?  
    • Què  voldríeu  saber?  (heu d’anomenar tres coses com a mínim)
    • Quins  recursos  creieu que necessitareu per trobar  el  que busqueu?
    • Quin títol triaríeu pel vostre projecte?
    • Podríeu escriure un títol llarg i un de curt?
  • Evidència 2: La hipòtesi. Després de fer la lectura de l’activitat preguntes i hipòtesis es realitza una activitat en grup cooperatiu amb la finalitat que cada alumne pugui formular una hipòtesi. En el document es consignen els resultats de l’activitat en grup i la hipòtesi que cada alumne ha formulat.
  • Evidència 3: Els objectius. Definició de quatre objectius de treball.
  • Evidencia 4: Taula de planificació. A la taula es consignen diverses dades i serveix per poder tenir una planificació /temporització del treball:
    • Tasques
    • Temps previst de realització
    • Data d’inici
    • Data de finalització
    • Material necessari
    • Altres aspectes a tenir en compte

13. En parlem?

Avui parlarem d’entrevistes. Un grup d’alumnes volen anar a veure un expert per preguntar sobre un tema de botànica. Ens expliquen que ja hi han contactat i que ben aviat tindran l’entrevista.

  • I què li voleu preguntar? els demanem.
  • No sé, que ens informi sobre les plantes que tenim aquí a Gurb.

Ens adonem que ens acaba de sorgir una nova necessitat. Hem de donar recursos per tal que puguin fer l’entrevista amb garanties de poder-ne extreure tota la informació que necessiten. Som-hi!

Primer decidim els criteris que ha de complir el document:

  • Volem fer un document que doni pautes per fer entrevistes que es puguin fer servir en situacions diverses, així crearem un recurs que es podrà transferir a altres contextos.
  • Volem que sigui una eina útil als alumnes de 4t però també als de segon o de qualsevol altre curs. Això vol dir que ha de ser molt entenedor i pautat.
  • Volem que el format del document sigui amè i fàcil de llegir.

I aquí tenim el resultat:

 

Pautes per preparar i fer una entrevista

  1. Què és

L’entrevista és una tècnica de recollida d’informació que implica parlar directament amb una persona.

En una entrevista es produeix una relació personal entre l’entrevistador (persona que pregunta) i l’entrevistat (persona que respon). Per això cal preparar-la molt bé ja que, si ho fem ben fet, l’entrevistat es sentirà bé i ens explicarà moltes coses.

2. Per a què serveix?

Per satisfer incògnites concretes i  descobrir solucions a dubtes que se’ns han plantejat.

En el cas del treball de recerca probablement la farem per poder comprendre millor el tema que estem explorant o investigant.

3. Quins passos cal seguir per fer una bona entrevista?

  • Seleccionar el tema de què es vol parlar i buscar informació.
  • Seleccionar la persona a la qual es vol parlar.
  • Dissenyar un qüestionari amb preguntes clau.
  • Concertar una cita.
  • Seleccionar el canal: cara a cara, per telèfon, per correu electrònic, etc.

4. El procediment

Abans de realitzar l’entrevista cal:

  • Informar de qui és la persona responsable de la recerca.
  • Comunicar el propòsit i els objectius.
  • Explicar per què ha estat escollida la persona entrevistada.
  • Demanar autorització per enregistrar l’entrevista.

Durant la realització de l’entrevista:

  • Comenceu amb preguntes senzilles que proporcionin un clima agradable i acollidor.
  • Demaneu informació personal i de contacte a l’entrevistat.
  • Mireu atentament a l’entrevistat i mostreu interès per les respostes.
  • No condicioneu les respostes ni suggeriu què ha de respondre.
  • Mostreu-vos imparcials i francs davant els plantejaments i ideologia de l’entrevistat.
  • Doneu temps suficient a la persona entrevistada perquè pensi les respostes.

Després de realitzar l’entrevista cal:

  • Anotar en quines condicions s’ha dut a terme i si hi ha alguns comentaris o reaccions que han quedat al marge de l’enregistrament.
  • Etiquetar el document de la gravació.
  • Manifestar el nostra agraïment a l’informant.

12. Rellegint Jane Jones (1)

El gran repte s’acosta. La proposta està redactada, la temporització, les rúbriques d’avaluació a punt. No falta res o…, potser sí.

Tal com hem plantejat el REPTE estem contribuint de manera efectiva al desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre?

Jane Jones en el document “Avaluació formativa, què hi ha de nou?” diu: “No ens hem de preguntar només què hem après, sinó “com ho hem après”. El com esdevé una qüestió més important, ja que si l’alumne coneix el “com” pot transferir l’estratègia a d’altres contextos d’aprenentatge. Per això cal que els alumnes comprenguin les raons del seu aprenentatge” (2)

Estem segurs que en el disseny del GRAN REPTE hem planificat accions que permetin als alumnes descobrir com han après el que de ben segur aprendran?

Dies enrere ens va caure a les mans el llibre d’Alfredo Hernando Calvo “Viaje a la escuela del siglo XXI. Así trabajan los colegios más innovadores del mundo”. (3) La veritat és que és una lectura que transporta i que fa pensar i repensar molt i molt.

Llibre Viaje a la escuela del s.XX  XCB

El cas és que en un dels seus capítols, concretament el que porta per títol  “Conversar para aprender a pensar”, hi llegíem això: Toma una fotografia a las estategias cognitivas que aparecen con más frecuencia en tu escuela […] Usa palabras para vestir el pensamiento y muestras de manera visible. Visualizar el pensamiento te permitirà introducir en la  programación actividades dirigidas a la competencia de APRENDER A APRENDER, de un modo más organizado y sin que parezca un anexo, sino integradas en el contenido. […]. Crea pautas que guíen el pensamiento de tus alumnos”. (4) El capítol continua amb un seguit de recomanacions sobre com ajudar els alumnes a crear i utilitzar es tratègies de pensament; estratègies que més endavant podran ser transferides a d’altres contextos d’aprenentatge.

Aquesta idea enriqueix molt el nostre repte. No només demanarem als alumnes que utilitzin la metodologia de la recerca per resoldre el GRAN REPTE, voldrem que també ens expliquin com ho han après i, per això els ajudarem a  crear una “ruta de pensament”  que serveixi per guiar la seva reflexió sobre la pròpia recerca.

Després de pensar una estona decidim crear una llista d’accions per guiar el seu pensament i ajudar-los a completar el GRAN REPTE amb èxit:

  • Llegiu amb atenció l’encàrrec que us hem fet. Explique-lo amb una frase: el que hem de fer és … Relacioneu la frase amb una paraula o una imatge i situeu-la enmig d’un full de paper gros.
  • Identifiqueu entre deu i vint conceptes que es relacionin amb la pregunta i ordeneu-los de més general a més particular.
  • Escriviu tots els conceptes en post-its, un per a cada concepte. Situeu els conceptes que heu identificat al voltant de la paraula/imatge clau.
  • Per a cada concepte busqueu uns quants subconceptes relacionats (no gaires, dos o tres) i col·loque-los a sota de cada concepte.
  • Agafeu  retoladors de diferents colors i encercleu els conceptes i els subconceptes que estiguin relacionats. D’aquesta manera tindreu grups de paraules o idees que es complementaran.
  • Torneu a la idea principal i reviseu si necessiteeu afegir algun concepte, si els que teniu estan ben ordenats i si les relacions que heu establert són correctes.
  • Intenteu associar cada grup de concepte – subconceptes a una paraula clau.
  • Uniu els conceptes amb línees i escriviu un número sobre la línea que us ajudi a organitzar les accions que portareu a terme.
  • Ara ja esteu preparats! Comença l’acció!

__________________________

(1) Jane Jones va ensenyar idiomes a l’educació primària i secundària i en la seva darrera destinació com a professora va desenvolupar l’avaluació formativa. Actualment, és professora titular al London King’s College i directora d’Educació d’Idiomes Estrangers Moderns (MFL). Ha desenvolupat recerques sobre la transició entre l’educació primària i secundària i sobre l’avaluació formativa. Entre els anys 2010 i 2013 va participar en el Projecte Multilateral Comenius “SAIL” (Student Assessment for Improving Learning). Aquest article és fruit d’una reflexió en el marc delafinalitzaciódelprojecte.                            http://www.kcl.ac.uk/sspp/departments/education/people/academic/jonesj.aspx

__________________________

(2) JONES,Jane. “Avaluació formativa: què hi ha de nou? una mirada des d’Anglaterra” [document en línea]. http://xtec.gencat.cat. [Data de consulta: 20 d’abril de 2016] http://xtec.gencat.cat/web/.content/documents/avaluaci-formativa_-qu-hi-ha-de-nou.pdf

__________________________

(3) HERNANDO, Alfredo. “Viaje a la escuela del siglo XXI” [publicació en línia]. www.fundaciontelefonica.com. [data de consulta: febrer de 2016] http://www.fundaciontelefonica.com/educacion_innovacion/viaje-escuela-siglo-21/

__________________________

(4) Íbid pp 60, 61

11- Gurb! Tenim un problema.

Reunió de projecte de 4t. Cares llargues. No estem contents. Què ens passa? Els alumnes van molt endarrerits; sembla com si no s’adonessin que el temps no s’atura i els projectes avancen molt lentament. En parlem una bona estona i finalment arribem a un acord: hem de trobar una solució que els faci prémer l’accelerador.

calendari 3 XCB

Tot d’una se’ns acudeix una idea. Tal com dèiem al post de presentació del nostre projecte: El relat que fem a continuació és el desenvolupament d’una idea que va sorgir de la col·laboració i el treball en equip d’un grup de professors fortament implicats en l’objectiu de fer els alumnes tan competents com sigui possible.”
Fer els alumnes tan competents com fos possible, aquesta era la resposta. Com que el projecte dels alumnes de 2n era molt pautat, ens vam imaginar que els alumnes de 4t no necessitaven tant acompanyament i vam oblidar-nos de fer-los saber que érem al seu costat i que podíem ajudar-los a confeccionar la seva agenda de recerca. De seguida ens vam posar a treballar i en menys d’una hora vam crear una llista amb totes les activitats que calia fer i dates rellevants pel seu procés de treball. Després vam recòrrer de nou als materials de la nostra companya Núria Samsó per tal de donar-los diferents pautes per realitzar un cronograma. Vuit dies després començàvem a veure els resultats. Havíem superat l’escull i les barques tornaven a navegar a bon ritme.

10- A la recerca del mètode

Per poder fer un bon treball de recerca necessitem un bon mètode i com és abastament sabut, el mètode científic és el que s’utilitza en els grans treballs científics que diàriament es porten a terme arreu.

El mètode científic és “un procés que serveix per investigar allò desconegut, un procés que utilitza l’evidència i l’experimentació. Les persones que fan ciència utilitzen aquest mètode amb la finalitat de trobar informació per respondre les preguntes que es fan”.

               https://sites.google.com/site/cienciesdelavida/home/metode-cientific

Normalment inclou els següents passos, si bé poden aparèixer en un altre ordre:

  1. Fer observacions
  2. Identificar una pregunta que es vol respondre a partir de les observacions
  3. Esbrinar allò que ja es coneix de les observacions realitzades (recerca)
  4. Elaborar una hipòtesi
  5. Posar la hipòtesi a prova
  6. Analitzar els resultats
  7. Comunicar els resultats

És una molt bona manera de treballar que han pogut utilitzar alguns dels nostres investigadors de 4t, sobretot els que han optat per temes relacionats amb l’àmbit científic (recordeu el projecte de les garses).

Però què passa quan la recerca que pretenem empendre no és susceptible de ser portada al laboratori? Quan el que necessitem és biblioteca, biblioteca i biblioteca? Podem descriure un mètode que ens permeti realitzar treball d’àmbit humanístic? Aquests treballs també es poden considerar científics?.

Nosaltres pensem que sí, i així ho hem explicat als alumnes:

  1. Estat de la qüestió: la primera cosa que hem de fer és buscar tota la informació coneguda fins el moment d’allò que volem estudiar. En el cas del treball sobre el deportat de Gurb, els alumnes van consultar el llibre de Montserrat Roig “Els catalans al camps nazis”  on van poder comprobar que, efectivament, existia constància d’una persona de Gurb deportada.
  2. Consulta de fonts diverses. Seguint amb l’exemple, les nostres investigadores es van dirigir a l’Arxiu Municipal de Gurb. A més de veure’l per primera vegada i conèixer la feina de l’arxiver, van trobar fonts documentals sobre la persona estudiada. Seguint aquesta pista, han continuat localitzant informació en altres arxius de la comarca i, fins i tot, han anat al Registre Civil. Tot això els ha permès arribar a famíliars del deportat i ampliar el camp de cerca.
  3. Després ha vingut una feina intensa de classificació i organització de tota la informació i han iniciat la redacció del treball d’investigació.
  4. Finalment, hauran d’escriure unes conclusions que seran el fruit de tots aquest mesos de treball intens.  Probablement quedaran interrogants per resoldre que seran el punt de partida per futures recerques.

Heus aquí un mètode igualment científic que no té el laboratori com a escenari.

 IMG_6679 foto alumnes a l'arxiu de Gurb

9 – Què és una hipòtesi? Sempre que fem recerca necessitem tenir una hipòtesi?

pregunta XCB Aquesta pregunta sorgeix un dia en una classe de quart. Demanem als alumnes que aventurin una resposta, però no acaben de trobar-ne cap que els ho expliqui clarament.

Decidim, doncs, preparar un exercici per poder exemplificar-ho. Recorrem als materials de Marcel Jorba:  i els posem un exemple. A partir d’aquí la cosa sembla més senzilla i ja s’atreveixen a formular-se les seves pròpies preguntes. Veurem si podem redactar alguna hipòtesi.

Marcel Jorba i Jorba. Projecte de recerca 4t d’ESO. Dossier de l’alumne. Agost 2010.

activitat_preguntes_hipòtesis

I visionem el següent power point:

Exemple 1:

Un grup de noies es proposa estudiar les circumstàncies que van portar un gurbetà fins al camp de Mauthausen, on hi va morir. Han esbrinat que no hi ha cap constància d’aquest fet al poble i pensen que, si dónen a conèixer la seva història, potser aconseguiran que tingui reconeixement.

Consignem aquí les preguntes que van escriure a l’entorn d’aquest tema.

  • Quines són les seves dades personals?
  • Quí era?
  • On viva de Gurb?
  • A quin any el van registrar al camp?
  • Quin any i on va morir?
  • És coneguda la seva existència a Gurb?
  • Actualment, té família a Gurb?
  • Tenia dona i fills quan el van enviar al camp?
  • Quina és la informació de la seva estada a Mauthausen?
  • Per què hi va anar?
  • Quants anys hi va estar?
  • A quina classe social pertanyia abans de la deportació?
  • En quin moment històric va succeir?
  • Quines nacionalitats diferents hi havien en el camp?
  • El van enviar en algun altre camp a part del de Mauthausen?
  • Què els va passar als republicans espanyols al final de la guerra?
  • Quines eren les diferències entre els republicans i els nacionals?
  • Al final de la Guerra Civil, quin va ser el motiu pel qual Catalunya va caure?
  • Quina relació tenia l’estat social del moment amb la creació dels camps de concentració.

En aquest cas, les alumnes decideixen que, per la temàtica, no poden aventurar una hipòtesi. Per aquest motiu els va millor treballar a partir de preguntes.

Exemple 2:

Aquest grup parteixen d’un problema molt concret:

“Aquí a l’institut, tenim un problema molt gran. Les garses es posen a les papereres i s’ho menjen tot.  A més,  llencen totes les deixalles fora  de la paperera i les deixen en un estat lamentable. Juntament amb en Guifré, volem solucionar aquest problema al mateix temps que fem el nostre treball de recerca.”

Després d’informar-se mitjançant una petita recerca a la xarxa, decideixen escriure la següent hipòtesi:

“Les garses se senten atretes per les coses brillants. Si aconseguim orientar-les a un altre lloc diferent de les paperes, deixaran d’embrutar el pati.”

garsa refent el niu XCB

Queda doncs resolt el dubte:

Un treball de recerca sol consistir, bàsicament, a plantejar una o més preguntes i trobar-ne les seves respostes.

Però, a vegades, en plantejar una pregunta, ja sospitem quina serà la resposta. De fet, podríem plantejar la resposta abans que la mateixa pregunta. Aquesta resposta possible s’anomena hipòtesi.

Quina és doncs la diferència entre treballar a partir d’una pregunta o d’una hipòtesi? La diferència la trobarem en la manera com enfocarem el teball:

Si partim d’una PREGUNTA, cal respondre-la.

Si partim d’una HIPÒTESI, cal comprovar si és certa o no (i, si s’escau, en quina mesura és certa o no ho és).

Per tant, la manera com realitzarem el treball serà diferent segons partim de preguntes o d’hipòtesis.

Quan es parteix de PREGUNTES, el que farem serà:

  • Plantejar la pregunta
  • Buscar la manera de respondre-la
  • Trobar la resposta

Quan es parteix d’HIPÒTESIS, haurem de:

  • Formular la hipòtesi
  • Plantejar la pregunta
  • Buscar la manera de respondre-la
  • Trobar la resposta
  • Comprovar si la hipòtesi és certa

8 – Com triarem el tema i el títol?

Comença l’acció. Els alumnes engeguen motors. Els toca triar un tema pel seu treball i fer una aproximació al títol. Per fer-ho, els donem algunes instruccions

“Avui escollirem el tema del nostre projecte de recerca.

RECORDEU!

Triarem un treball que:

  • Es basi en informacions de primera mà.
  • Tingui com a part central un treball de camp.
  • Estigui al nostre abast.
  • Sigui original.
  • El títol ha de reflectir, amb poques paraules, en què consisteix el nostre treball. No pot ser ambigu.
  • Mirem aquests power point:

Endavant amb la tria del tema i del títol!”

Temes i títols proposats pels alumnes

Alumnes de 2n

  • La Dieta Equilibrada.  (Estudi de la dieta de l’alumnat de Gurb)
  • El transport   (Estudi del transport que utilitzen els alumnes per venir a l’ Institut de Gurb)
  • Els Animals Domèstics (Estudi dels animals domèstics dels alumnes de 2n d’ESO de l’ Institut)
  • El Porc   Estudi estadístic del creixement d’un porc) .  
  • El món dels somnis (Va del que somien els adolescents)
  • De quin color ho veus? (Va sobre com els colors en la moda indiquen estats d’ànim de la gent)
  • Com afecten els escrits a les plantes.
  • El creixement de les cebes regades amb diferents líquids.
  • El pop i el rock en els adolescents.

Alumnes de 4t

  • Joan Romà i Cases: un gurbetà deportat als camps de Mauthausen i Gusen.
  • Jaume Baranera i Saborit: alcalde republicà de Gurb durant la Guerra Civil
  • Insectbox: Catàleg de la fauna de la bassa de l’Institut de Gurb
  • Provar per aprovar? Estudi de la millora de les notes d’alumnes de 6è de primària de l’Escola de la Guixa a partir de dos mètodes d’aprenentatge diferents, un de pràctic i un de teòric.
  • Guàrdies i presos: rivals o aliats? Anàlisi de la relació entre els vigilants i els presos dels camps de concentració i de la vida que hi duien a terme, a partir d’obres de ficció i de no ficció.
  • Osonencs deportats: camí cap al camp. Estudi dels osonencs deportats als camps de concentració nazis i del camí que varen recórrer.

La nostra reflexió: constatem que el grau de comprensió de la tasca que es demana és molt més evident en el cas dels alumnes de 4t. Això ens fa adonar que, en un moment o altre del procés ens caldrà tornar a revisar els títols dels alumnes de 2n.

Samsó i Salvat, Núria. 2015. Aprenem a fer recerca a través de les TIC. Treball de Màster sobre TIC i Educació. Universitat Oberta de Catalunya. Barcelona.