Presa de decisions per part dels mestres

Un cop vistes 3 opcions diferents per elaborar una samarreta, els mestres valorem quina s’adiu més als objectius del Pla de Treball per al grup de Mitjans Grans. Veiem que té més potencialitat en l’àmbit matemàtic i, per tant, acabem decidint que l’opció més adient és la tercera: fer una samarreta a partir d’un patró.

Això ens permetrà treballar dins l’àmbit matemàtic la mesura, les fraccions, les divisions, les multiplicacions, l’ús del regle i de la cinta mètrica,… amb una finalitat molt concreta: fer una samarreta. Per tant, tots aquests coneixements matemàtics els necessitarem perquè tenen sentit dins l’aula.

Iniciem un nou projecte

Un cop tothom s’ha avaluat de forma individual, fem una conversa per posar en evidència els punts forts i febles de la nostra samarreta de paper i ens acabem plantejant que no podrem utilitzar-los com a model per fer una samarreta de roba. així, durant la conversa sorgeixen aquestes idees:

No ens servirà perquè hem fet samarretes rares que la gent no comprarà.

Les que hem fet amb paper, amb roba serà més fàcil…

No, la roba costa més de tallar, això ho hem de millorar.

La samarreta amb roba té mànigues diferents.

Una cosa és allò que volem fer, i l’altre és quan la fem, que surt diferent.

El paper es mulla i es trenca i la roba no.

Amb la roba serà més fàcil perquè és elàstica i no es trenca.

Observem molt bé com estan fetes les samarretes de roba i quantes parts tenen. Comptem que hi ha dues mànigues, el pit i l’esquena, i que llavors tot això està cosit. Alguns ens expliquen que les seves àvies o mares saben com fer una samarreta, i es comprometen a demanar-ho.

sam1

Entre tots elaborem un escrit per resumir la conversa que hem estat mantenint a la classe i que ens permetrà començar una petita recerca sobre com es fa realment una samarreta.

sam2

Presentació del projecte

El projecte que documentarem parteix del repte del primer dia, el qual duem a terme any rere any el primer dia de curs. La finalitat d’aquest repte és la d’intentar que els alumnes vivenciïn una experiència que els permeti reflexionar sobre un tema proposat pel mestre i que pugui, o no, generar un projecte.

Aquest curs el repte va ser proposar als alumnes que dissenyessin una samarreta de paper per cadascun d’ells. D’aquest primer repte es va derivar a una conversa sobre si aquesta samarreta podria servir per dissenyar-ne una altra amb roba. La majoria d’ells van estar d’acord que segurament no es podria.

Un dels objectius del pla de treball era poder analitzar un aspecte de la vida quotidiana a nivell diacrònic i sincrònic i també treballar els teixits, i els aprenentatges que se’n deriven: indústria tèxtil, artesania, …

Organització aula

L’organització de l’horari a l’escola de Rellinars, distribuït en franges d’1 hora i mitja i on només hi ha les especialitats d’anglès, educació física, música, permet que la vida de l’aula integri tots els coneixements partint dels diferents projectes que es duen a terme, i on totes les competències es treballen transversalment dins l’aula.

Aquests projectes poden ser iniciats a partir d’una notícia, d’un experiment proposat per la mestra o d’alguna pregunta sorgida a l’aula i que permeti investigar els motius i que requereixi un procés.  En el nostre cas, no podem oblidar de la importància que els mestres que intervenen al grup coneguin les competències que s’han de treballar i el currículum amb tot el que comporta que es pretén tractar.  Això, quedarà reflectit en el pla de treball de principi de curs, que anirà sent avaluat per la pròpia mestra i modificat durant el curs escolar. Aquesta flexibilitat permetrà que els projectes tinguin sentit dins l’aula, que la veu dels alumnes hi tingui cabuda, i per tant, els aprenentatges siguin significatius.

Aquesta organització i mirada de l’aula, ens permet treballar partint de la diversitat com a riquesa d’oportunitats. I entenem diversitat en el sentit més ampli de la paraula: d’edats, de coneixements, de vivències, alumnes amb necessitats educatives, socioculturals, etc….