Comencem a fer la samarreta

Abans de començar, comuniquem als alumnes quina és l’opció per la qual creiem que és millor avançar i, entre tots, analitzem cadascun dels elements que apareixen a la guia per fer el patró. Veiem que haurem de mesurar-nos l’estatura, la cintura, el coll, la sisa i el cap per poder fer tots els càlculs.

sam9 sam91Imatge2

Anem anotant les dades a la llibreta mentre anem mesurant el nostre cos per poder-los tenir a l’abast quan haguem de fer els càlculs per realitzar el patró de cadascú.

Imatge1 sam1

 

Presa de decisions per part dels mestres

Un cop vistes 3 opcions diferents per elaborar una samarreta, els mestres valorem quina s’adiu més als objectius del Pla de Treball per al grup de Mitjans Grans. Veiem que té més potencialitat en l’àmbit matemàtic i, per tant, acabem decidint que l’opció més adient és la tercera: fer una samarreta a partir d’un patró.

Això ens permetrà treballar dins l’àmbit matemàtic la mesura, les fraccions, les divisions, les multiplicacions, l’ús del regle i de la cinta mètrica,… amb una finalitat molt concreta: fer una samarreta. Per tant, tots aquests coneixements matemàtics els necessitarem perquè tenen sentit dins l’aula.

Nova informació

Després de la demanda, comença a arribar informació en diferents formats per part d’alguns alumnes. Tot ells ja estan acostumats a filtrar aquesta informació abans d’escollir-la per dur-la i presentar-la a l’aula, per tant arriba un vídeo sobre com calcar una samarreta i quines parts té. Ens el mirem entre tots i prenem apunts a la llibreta per valorar si aquest mètode ens serà o no ens serà útil.

sam3 sam4

Una altra alumna ens porta llibres que té a casa i ens explica els passos que es fan en una fàbrica per fer una samarreta:

  1. TALLAR
  1. COSIR
  1. PLANXAR

Tots els alumnes prenen apunts i escolten molt atentament les seves explicacions. Ens parla de les bobines de roba. Són en forma de cilindre i ens permeten tenir molts metres de roba enrotllada. Depenent del que hem de fer, la roba es pot doblegar per anar més ràpids en el tall. També ens explica que hem d’aprofitar bé la roba perquè surtin més samarretes: optimització de l’espai.sam5 sam6

Per acabar, arriben els apunts de la mare d’una alumna que sap cosir i té tots els passos que hem de seguir per fer una samarreta de la talla 6. La nena ens explica molt atentament quins passos hauríem de seguir si volguéssim fer la samarreta utilitzant un patró.

sam7 sam8

Iniciem un nou projecte

Un cop tothom s’ha avaluat de forma individual, fem una conversa per posar en evidència els punts forts i febles de la nostra samarreta de paper i ens acabem plantejant que no podrem utilitzar-los com a model per fer una samarreta de roba. així, durant la conversa sorgeixen aquestes idees:

No ens servirà perquè hem fet samarretes rares que la gent no comprarà.

Les que hem fet amb paper, amb roba serà més fàcil…

No, la roba costa més de tallar, això ho hem de millorar.

La samarreta amb roba té mànigues diferents.

Una cosa és allò que volem fer, i l’altre és quan la fem, que surt diferent.

El paper es mulla i es trenca i la roba no.

Amb la roba serà més fàcil perquè és elàstica i no es trenca.

Observem molt bé com estan fetes les samarretes de roba i quantes parts tenen. Comptem que hi ha dues mànigues, el pit i l’esquena, i que llavors tot això està cosit. Alguns ens expliquen que les seves àvies o mares saben com fer una samarreta, i es comprometen a demanar-ho.

sam1

Entre tots elaborem un escrit per resumir la conversa que hem estat mantenint a la classe i que ens permetrà començar una petita recerca sobre com es fa realment una samarreta.

sam2

Avaluació del repte del primer dia

Entenem que l’avaluació ha de ser una part molt important del procés d’aprenentatge dels alumnes, en el qual ells han de ser els protagonistes. És per aquest motiu que després de fer aquesta activitat creiem important un procés reflexiu per part seva. Així els proposem que escriguin a la llibreta què han fet, com ho han fet i què han après.

Els donem aquesta imatge que els servirà de punt de partida per fer aquesta reflexió.

imatge9 imatge7 imatge8

 

 

Estratègies dels alumnes

Les idees de tots els grups han de fer créixer els coneixements, i per tant, és necessari  fer emergir-les per així agafar de cadascuna d’elles allò important. Es per aquest motiu, que un cop tots els grups han elaborat la seva samarreta de paper utilitzant estratègies diferents, cal posar-les en comú. En aquest cas, són els mestres qui a la pissarra de paper que tenim a l’aula les van anotant i relacionant entre elles per facilitar-ne l’abstracció. 

Cada grup explica com ha dissenyat la seva samarreta, si ha doblegat el paper, si ha fet un forat pel cap. Això ens porta a pensar… quantes parts té una samarreta? A la tarda alguns voluntaris en portaran una i ho mirarem.

imatge4

Hi ha grups que fins i tot elaboren un document per organitzar la informació a nivell matemàtic que necessiten: mesures llargada, cintura,… de tots els membres del grup.

imatge5

Entre tots organitzem les diferents samarretes per similituds: segons com han pensat el seu disseny.

imatge6

Inici del repte del primer dia

El primer dia d’escola els proposem un repte: fer una samarreta de paper per tots els alumnes de la classe. Fem grups de quatre i cada grup pensa com pot fer aquesta samarreta: acordem que la samarreta ha de tenir mànigues, de fet, ha de ser de màniga curta i els ha d’anar bé (se l’han de poder posar).

Ràpidament la classe es converteix en una sastreria, i comencen a aparèixer tisores, metres, etc…..cada grup intenta fer una samarreta el més semblant a la que porten utilitzant estratègies ben diferents: calcar la samarreta, intentar treure patrons, fer uns rectangles de la mida del tòrax…. També comencen els problemes: el paper es trenca, el celo no aguanta prou bé, la samarreta és massa petita, algunes no tenen mànigues…

imatge3

imatge1

imatge2

 

Presentació del projecte

El projecte que documentarem parteix del repte del primer dia, el qual duem a terme any rere any el primer dia de curs. La finalitat d’aquest repte és la d’intentar que els alumnes vivenciïn una experiència que els permeti reflexionar sobre un tema proposat pel mestre i que pugui, o no, generar un projecte.

Aquest curs el repte va ser proposar als alumnes que dissenyessin una samarreta de paper per cadascun d’ells. D’aquest primer repte es va derivar a una conversa sobre si aquesta samarreta podria servir per dissenyar-ne una altra amb roba. La majoria d’ells van estar d’acord que segurament no es podria.

Un dels objectius del pla de treball era poder analitzar un aspecte de la vida quotidiana a nivell diacrònic i sincrònic i també treballar els teixits, i els aprenentatges que se’n deriven: indústria tèxtil, artesania, …

Organització aula

L’organització de l’horari a l’escola de Rellinars, distribuït en franges d’1 hora i mitja i on només hi ha les especialitats d’anglès, educació física, música, permet que la vida de l’aula integri tots els coneixements partint dels diferents projectes que es duen a terme, i on totes les competències es treballen transversalment dins l’aula.

Aquests projectes poden ser iniciats a partir d’una notícia, d’un experiment proposat per la mestra o d’alguna pregunta sorgida a l’aula i que permeti investigar els motius i que requereixi un procés.  En el nostre cas, no podem oblidar de la importància que els mestres que intervenen al grup coneguin les competències que s’han de treballar i el currículum amb tot el que comporta que es pretén tractar.  Això, quedarà reflectit en el pla de treball de principi de curs, que anirà sent avaluat per la pròpia mestra i modificat durant el curs escolar. Aquesta flexibilitat permetrà que els projectes tinguin sentit dins l’aula, que la veu dels alumnes hi tingui cabuda, i per tant, els aprenentatges siguin significatius.

Aquesta organització i mirada de l’aula, ens permet treballar partint de la diversitat com a riquesa d’oportunitats. I entenem diversitat en el sentit més ampli de la paraula: d’edats, de coneixements, de vivències, alumnes amb necessitats educatives, socioculturals, etc….

Qui som?

La classe dels mitjans grans de l’escola de Rellinars està formada per 20 alumnes de cicle mitjà, dels quals 9 són de tercer i 11 de quart. El grup està format pel Joel, el Nil, l’Arnau, l’Ona, la Ivet, la Farners, la Laia, la Mar, la Lucía M., l’Ona Aichun, el Miguel, el Marçal, el Ton, l’Alan, la Nagore, la Lucía R., la Núria, l’Àneu, el Pol i l’Aitor. Els dos mestres que hem dut a terme aquest projecte som la Maria i el Marc.