PASSAT UN TEMPS … ENS EXPLIQUEM LA XARXA DE RELACIONS

Les nenes i els nens que volen, ens expliquen la xarxa de relacions que ja fa algunes setmanes que vàrem fer. Aquestes explicacions ens serveixen a nosaltres com a mestres, per avaluar el grau d’assoliments dels objectius que ens vàrem proposar en el nostre pla de treball.

Aquestes gravacions, fetes després de dos mesos de tancar el projecte

La Fi, de tres anys i protagonista del projecte, ens explica els seus records del viatge, de la seva arribada i el que li suggereix aquesta xarxa, amb l’ajuda dels companys i dels mestres.

Alguns infants encara necessiten de l’ajuda dels mestres i dels companys per poder interpretar la xarxa. Aquest fet ens ajuda a reflexionar i avaluar el grau d’impacte d’aquest projecte dins del grup i en cada un dels alumnes.

Poder explicar el projecte a una altre classe com una element de riquesa

dins dels claustre pedagògics ens permet compartir allò que passa a les diferents aules  i poder connectar  els continguts i aspectes que es treballen. En aquests claustre veiem que a la classe de mitjans petits,un dels aspectes que han estant abordant, dins del model del ésser viu és que el ull d’un calamar gegant mesura el mateix que un lèmur, aquest fet ho veiem com una oportunitat i proposem que els nens de petits vagin ha explicar el projecte a la classe de mitjans petits.

mitjans petits petits1

Fem xarxa de relacions

En aquest article volem reflexionar sobre la xarxa de relacions. Aquesta no es construeix al final d’un projecte sinó que es va construint a mesura que anem avançant i anem tancant diferents preguntes que ens hem estat formulant.

Les paraules que es van apareixen a  la xarxa no les posa el mestre sinó que surt de les diferents converses que anem tinent al llarg del projecte.

FOTO XARXA

 

LA MESURA 2

Aquesta entrada, l’hem separat de l’anterior (o posterior, depèn de l’ordre) no perquè hagi estat en dies diferents si no per fer evident dos aspectes que per nosaltres són importants i els hi volem donar entitat pròpia.

En l’entrada “la mesura1”, volem destacar el fet de la conversa sobre mesures, d’instruments de mesura, de com les situem respecte a nosaltres i com podem trobar una mitjana. En canvi, en aquesta segona entrada destaquem el fet de projectar aquestes mesures per crear una maqueta/dibuix a tamany real que ens permetrà la comparació directa amb nosaltres.

Ara que ja sabem la mida mitjana d’un lèmur, busquem una foto d’un Lèmur i la projectem a la pantalla fins arriba a l’alçada del Lèmur (hi tenim enganxat el regle que ens ha ajudat a trobar la mitjana), després repesem la silueta i la retallem. L’enganxem a una paret de la classe, cada un de nosaltres vol saber quina és la diferència de l’alçada entre el Lèmur i nosaltres, per tant, ens comencem a mesurar, ho fem com quan anem el pediatre, posem els peus que toquin a la paret utilitzem un llibre per posar la marca del retolador i posem el nostre nom.

DSC04739_opt DSC04748_opt

LA MESURA 1

Un dels objectius que volem tenir present en la vida de l’aula, és com acollim les diferents mirades matemàtiques (també científiques, d’expressió, …), és per aquest motiu que trobem interessant deixar entrar una infirmació que hem extret del visionat d’un documental i que hem volgut contrastar amb altra informació que hem buscat per la xarxa.

Davant d’aquesta, ens trobem que hi ha dos resultats diferents per descriure l’alçada d’un lèmur. Fem conversa per mirar de saber quina de les dues informacions era correcta. Les mesures que van sortir era la de 39 centímetres en una font d’informació i de 45 centímetres a l’altra. A la conversa manifesten que segurament hi ha lèmurs de 39 centímetres però també n’hi ha de més alts, igual que ens passa a nosaltres.

Els hi proposem però que no podem dibuixar tants lèmurs i que com ho podem fer per resoldre aquesta situació.

La mestra, els aporta un regle on hi ha marcades les dues alçades i en la conversa veuen que hi ha un punt mig on hi queden dos centímetres per banda.

DSC04696_opt

Primer volíem saber com era d’alt en comparació amb nosaltres, es van estirar al terra, agafen un guix ,fan una marca fins on arriben, desprès agafem el regla busquem el 42 i fan una marca on està. Vam veure que d’aquesta forma no es veia molt clar la nostra alçada amb la del Lèmur.

DSC04697_opt DSC04701_opt DSC04703_opt

 

PINZELLADA A LA TEORIA DE L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES

Arribats a aquest punt, creiem interessant fer una petita parada per poder aprofundir en la idea de l’evolució de les espècies i per tant poder donar resposta al fet de que tant sols trobem Lèmurs a la illa de Madagascar.

Per fer-ho, mirem de posar en joc les nostres idees i vivenciar-ho amb el dibuix i la conversa.

evolucio-especies-1 evolucio-especies-2

AÏLLAMENT DELS LÈMURS

Una de les preguntes que va sortir des d’un bon començament, amb les explicacions de la nena nascuda a Madagascar, és el perquè només trobem aquesta espècie allà.

Mirem el mapa del mon per situar l’illa de Madagascar.

25-novembre-3_opt

mapa-1

També mirem una il·lustració de com ha canviat el “mapa” de la terra al llarg del temps.

mapa-2

A partir d’aquí podrem abordar, la idea de l’evolució de les espècies i com l’entorn afecta a les espècies. No pretenem més enllà.

ELS EXPERTS ENS AJUDEN!

Per poder resoldre els dubtes, hipòtesis, idees, … mirem qui ens pot ajudar. A la conversa amb ells surt la idea d’escriure a Madagascar, a un veterinari (“un metge dels Lèmurs”), al Zoo de Barcelona, al Zoo de Madagascar, …

Per proximitat i facilitat, mirem a la web del Zoo de Barcelona si tenen Lèmurs en captivitat. Visitem la pàgina i ens surten informacions molt interessants que ens ajuden a comprendre el que fem i ja ens respon a algunes de les nostres preguntes.

http://www.zoobarcelona.cat/ca/lemur-de-cua-anellada

correu-que-fem-al-zoo correu-que-fem-al-zoo-2

QUE VOL DIR “PERILL D’EXTINCIÓ”?

Un dels conceptes que volem treballar és el relacionat amb les amenaces dels éssers vius i de com l’hàbitat pot afectar a una espècie. Volem treballar un dels aspectes del model ésser viu.

Per això abordem un dels “perills” com és l’aïllament i l’acció de les persones sobre aquests éssers vius.

El documental ens respon preguntes, que els mateixos infants anoten a les seves llibretes. Ho posem en comú i davant d’algun dubte, aprofitem un correu que fem al Zoo de Barcelona per preguntar-los-hi.

dsc05048_opt dsc05073_opt

Un dels aspectes que no tenim clars és si al bosc de Rellinars hi podrien viure, ja que hi ha de tot el que mengen.

ABORDEM UNA DE LES PREGUNTES QUE HAN SORTIT

Proposem als alumnes més grans que anotin a la llibreta una de les preguntes que han sorgit després de veure el documental: QUÈ MENGEN ELS LÈMURS?

lemur-2

A mesura que van retornant les llibretes d’aprenentatge, anem anotant les respostes, tot buscant coincidències i aportacions noves. Al final en surt un llistat que deixem en un lloc públic de l’aula.

lemur-3 lemur-4 lemur-5